La FAES rep 3 milions d’euros de subvenció

 
La Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), presidida per José María Aznar ha rebut aquest any  3.150.302 euros de subvenció, tot i ser una fundació privada que defensa l’ultraliberalisme i la no intervenció de l’Estat. És el quart any consecutiu que la FAES rep diners per part del Govern central.
[@more@]
Segons informa El Plural, els més de tres milions d’euros provenen de diferents ministeris.: 198.168 del Ministeri d’Educació; 289.000 d’Afers Exteriors i 2.861.302 de Cultura.

La subvenció ha estat criticada des de diferents sectors. Concretament, el president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Emilio Silva, es pregunta al seu blog ”com és possible que el Govern tingui aquesta despesa per ajudar a persones que treballen per un món ple de privilegis i amb pocs drets socials?”

Comentaris semblants han vingut també de part de Fernando Berlín, director de Radioclable.com. El periodista no entra a valorar la línia ideològica i d’actuació de la Fundació FAES, ja que és privada, però “una altra cosa molt diferent és que això es faci amb els meus diners, així com amb el de la resta dels espanyols”, critica Berlín.

 

 

Comentaris tancats a La FAES rep 3 milions d’euros de subvenció

La Nina Mariquita Pérez és la peça del mes del museu de Do Benito

El Museu Etnográfico de Do Benito ha triat com peça del mes de desembre la Nina Mariquita Pérez, amb motiu de les festes nadalenques.

[@more@]

Segons ha informat el centre, està fabricada en cartó pedra, amida 47 centímetres i està coberta amb un bany de pintura més fosc que les primeres nines, posseeix un pentinat de l’època, amb un menut bucle a manera de serrell i altres dos més grans a banda i banda de la cara.

Els ulls són de cristall, amb les pestanyes superiors de pèl i les inferiors pintades, igual que les celles i els llavis; vesteix un vestit rosa clar de ras brocado a joc amb el capell, adornats ambdós amb cintes rosa, pasamanería i puntillas blanques.

Leonor Coello de Portugal va idear aquesta nina inspirant-se en la seua filla Leonor, una xiqueta de dos anys a la qual passejava amb una Nina vestida igual que la menuda.

Aquesta dona va encarregar la fabricació de les primeres mariquita  en el taller de Bernabé Molina, a Onil (Alacant) i, prompte va muntar un gran negoci, ja que els mil primers models realitzats al novembre de 1940 es van vendre de seguida a Madrid.

A causa de la fantàstica acollida que va tenir la nina, Leonor Coello va reconvertir en franquícies de Mariquita Perez les millors jugueteríes de Madrid, Barcelona, Bilbao i Santander.

L’èxit va ser tan gran que poc després es va crear altre ninot, Juanín, el germà de Marieta de set punts, i més tard, Jaimito, el bebé.

La Mariquita Perez i tots els seus complements, capells, sabates, guants i botes van començar a marcar tendències de moda, i, d’aquesta manera, aquesta nina, sens dubte la més famosa de les dècades de 1940 i 1950, es convertia "en el somni de totes les xiquetes".

Encara que evidentment, la majoria de les famílies espanyoles no es podien permetre el luxe de comprar una Mariquita Pérez ja que el seu preu rondava entre 85 i 100 pessetes de l’època, i un salari mig estava entre 5 i 10 pessetes diàries, aquesta nina era coneguda per tots, doncs constantment apareixia en programes de ràdio, revistes de l’època, en croms i en cançons.

 

 

 

 

Comentaris tancats a La Nina Mariquita Pérez és la peça del mes del museu de Do Benito

Un rellotge digital indica l’hora de la manera tradicional

L’empresa catalana TIKTAKTEK07 ha presentat Horacat, el primer rellotge digital que aposta per normalitzar la manera de dir l’hora en català, basada en els quarts. Aquest sistema, segons ha explicat l’empresa "és propi i identitari dels Païssos de Parla Catalana i es potencia amb Horacat, una eina que contribueix clarament a l’aprenentatge i la difusió de la llengua catalana". Horacat mostra l’hora en català mitjançant un innovador sistema combinat alfanumèric.

[@more@]

Aquesta informació es reforça en pantalla amb l’hora internacional amb l’objectiu d’ajudar a la traducció horària. Com a suport al sistema alfanumèric, mitjançant el botó text apareix en pantalla l’hora per escrit. El dia i el mes també es poden consultar mitjançant el botó data.

 

 

 

Comentaris tancats a Un rellotge digital indica l’hora de la manera tradicional

Más de 300 persones participen en la trobada de bolillos d’Onil

Más de 300 bolilleras i bolilleros van acudir a Onil el diumenge 16 de novembre per a participar en la IX Trobada de Bolillos.

[@more@]

L’activitat es va desenvolupar en el Centre Cultural; en la planta baixa es van situar posats de venda relacionats amb els bolillos i la costura i en la segona planta es van instal·lar les bolilleras per a practicar aquest tipus de manualitat.

La regidor de Cultura, Mónica Alés, va explicar que van acudir associacions de tota la província. Alguns participants es van apuntar al menjar que es va oferir en el restaurant Vizcaínos, per a allargar, d’aquesta manera, la jornada de convivència.

Escaparate

 

Comentaris tancats a Más de 300 persones participen en la trobada de bolillos d’Onil

Morera matisa els seus «elogis» cap a la política lingüística de Zaplana

 

El secretari general del BLOC, Enric Morera, parla en una entrada en el seu blog sobre els titulars que van aparéixer esta setmana en diversos periòdics valencians, on es deia que durant un debat a les Corts Valencianes el dirigent valencianista havia elogiat la política lingüística que va realitzar la Generalitat Valenciana en mans de l’expresident Eduardo Zaplana. El diputat ha matisat que només volia remarcar que el Govern de Camps ha anat cap arrere quant a la promoció del valencià respecte del seu predecessor.

[@more@]

Vaig tornar a casa després de la manifestació. Me n’anava a l’acte de cloenda de l’Inquiet. Vaig poder gaudir dels 37 segons d’informació que Canal 9 va oferir de la històrica manifestació del 29 N. Un nou el rècord de manipulació. El que havia de ser un aparador de la nostra autonomia, el buc insígnia de la nostra indústria audiovisual ha esdevingut una arma de manipulació massiva al servei del partit del govern. Quin malefici!. Crec però que la mobilització ha estat cívica, seriosa, massiva i molt ben organitzada. Enhorabona a la Plataforma per l’ensenyament públic. També hi havia col·legis de la concertada.

Pel que vaig poder constatar, la mobilització revelava una greu insatisfacció per la situació de l’ensenyament. Quinze anys de retrocés que ens ha situat entre les CCAA líders en fracàs escolar. Hi ha desmotivació entre els professionals. El govern del PP té una responsabilitat majúscula, ells han apostat per la privada de forma clara. Els embolics del PP i del PSOE, que no es posen d’acord amb una llei marc, són també els culpables directes d’esta situació.

Bé la setmana ha estat moguda. He estat portada al Levante-EMV, cosa que agraesc. Un encert informatiu. Sols cal vore el volum de comentaris en la secció digital. Efectivament, no pense matar el missatger que es va dedicar a recollir una informació d’agència. Estàvem en l’últim punt de l’ordre del dia. Estava content. Acabava d’aprovar una proposició no de llei per unanimitat reclamant al Govern de Madrid la transferència de la gestió del litoral. Hi havia una nodrida representació d’Oliva. Ni un sol comentari a cap mitjà de comunicació. Tocava un punt on el BLOC reclamava un impuls en la política lingüística. Un increment de l’ús. La diputada del PP, Yolanda Garcia, en el tram final de la seua intervenció (molt correcta i en valencià tot i ser castellano parlant) em va acusar de catalanista. No em vaig poder contenir i en la rèplica, mirant els diputats del PP, vaig dir: “Comparat amb la seua deriva i el conflicte polític de la nostra llengua, podríem afirmar que Zaplana va fer molt per la nostra llengua. A diferència de vostès Zaplana no va tancar cap repetidor ni va suprimir televisions al nostre territori, no va  incrementar el conflicte interessat per a anul·lar el valencià. Durant el seu mandat, Zaplana va crear l’Acadèmia Valenciana de la LLengua (AVL)”.

A Zaplana l’importava ben poc la nostra llengua, però havia d’executar ordres des de dalt i així ho va fer. Una de les poques victòries del valencianisme polític que va deixar als extremistes d’una i altra banda sense arguments. Durant el debat li vaig demanar a Font de Mora que posés solució als més de 100.000 joves valencians que, tot i haver demanat l’ensenyament en valencià, el reben en castellà. Responsabilitat també del Govern del PP. Esta informació ix ben reflectida en la versió digital del Levante de hui. En definitiva un dia de satisfacció davant l’enorme èxit de la manifestació d’ahir. Mal dia per a alguns, els manipuladors i els que volen dur l’ensenyament públic a la indigència i la indignitat. S’han trobat en una comunitat educativa que diu prou. La protesta cívica s’hauria d’estendre a la penúria de la sanitat, els serveis socials, l’àmbit de la discapacitat… Amb Camps som líders en desocupació (superem el 12%, deute gràcies a l’economia especulativa i balafiadora dels recursos) i som campions en mediocritat provincianisme i manipulació.

I dit tot açò vull sumar-me a l’homenatge que estos dies ha fet el Festival Inquiet a Joan Monleon. Anit -en rebre l’homenatge a Picassent- va tornar a demostrar que és un artista complet. El seu discurs va tenir moments delirants, com quan comentava el sainet en què s’ha convertit la Copa de l’Amèrica: “una obra hereva de Bernat i Baldoví, ja que encara no sabem quin vaixell ha guanyat i allà estan a Nova York barallant-se al tribunals”- va dir. Monleon és com apareixia al cartell de la pel·lícula El Virgo de Visanteta, “un artista no apte per a miops d’ànima, estrets de cervell i devots de la tristor”. La meua enhorabona a Monelon i a la gent de l’Inquiet.

 

Comentaris tancats a Morera matisa els seus «elogis» cap a la política lingüística de Zaplana

Volant i raqueta en les venes

David és un nòmada. Des que va acabar els estudis d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), va decidir viure la vida pel seu compte i estudiar el que veritablement li agrada: educació física. Així que va deixar la seua localitat natal, Onil, per a instal·lar-se prop de la Universitat d’Alacant, on havia de cursar les classes de TCAF i Tafad -graus mig i superior dels mòduls educatius d’educació física, respectivament-, que li convertirien en monitor d’educació física. A més, David va descobrir la seua afició per molts esports, entre els quals es troba el bàdminton, que actualment practica de forma federada.
[@more@]
Al mateix temps, l’esport va ser la raó fonamental que li va espentar a decantar-se per l’educació física com forma de guanyar-se la vida. A pesar d’això, no sempre ho ha aconseguit. La formació de grau mig li va permetre realitzar pràctiques en rocòdroms, de senderisme o de muntar a cavall. Fins i tot va arribar a treballar amb discapacitats físics i psíquics en un centre d’Ibi. Però el que més li va il·lusionar @ser<3> introduir-se en el Club Bàdminton Alacant després d’estudiar el grau superior, on entrenava a les categories inferiors i va poder conèixer a la campiona d’Espanya Lucía Tavera.

No obstant això, aqueixa època va acabar, i David es va veure obligat, després de no superar la prova d’accés a la carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (INEF), a prendre’s un any de descans estudiantil i cercar-se la vida en el sector del joguet propi de la seua localitat natal. Posteriorment, va decidir continuar estudiant Magisteri d’Educació Física amb l’esperança de poder convalidar aquests estudis i acabar estudiant el INEF: Però el discutit Tractat de Bolonya ha acabat amb aqueixa possibilitat.

L’afició al bàdminton de David li ha dut al llarg dels últims cinc anys a tocar tots els pals d’aquest esport. Ha estat des de muntador de les pistes en les quals es disputen els partits fins a àrbitre dels mateixos -encara que afirme que no es pot viure d’això-, passant per entrenador i també jugador.

Ara, David entrena en un club amb solera del bàdminton alacantí, com és el d’Onil, amb l’esperança d’arribar a il·lusionar als joves de la localitat en la pràctica d’aquest esport -considerat un dels més complets- i muntar l’escola del club. Compagina la seua afició amb el seu treball en una gran superfície esportiva, encara que reconeix que el seu objectiu és obtenir una plaça com professor en un col·legi. A partir d’ací, no descarta muntar una escola de bàdminton, gens impossible per a algú que ha donat la volta A Eivissa amb bicicleta i amb el bàsic.

Las Provincias

 

 

Comentaris tancats a Volant i raqueta en les venes

Troben una necròpoli islàmica del segle XII a Ibi

 

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ibi i l’Arxiu municipal han finançat una excavació arqueològica en la finca de l’Horta del Pont, situada dins dels límits del barranc del Molins, que ha permés trobar una necròpoli islàmica o maqbara datada en el segle XII.

[@more@]L’arqueòleg José Lajara ha indicat que s’han trobat hui cossos, i que el lloc on s’han trobat les restes s’hauria utilitzat des de començaments del segle XII fins a l’ocupació cristiana de la Foia de Castalla, a mitjans del segle XIII, amb la qual cosa tot sembla indicar que aquesta necròpoli es va utilitzar durant uns 100 anys. Lajara és també l’autor de la Carta Arqueològica d’Ibi, en la qual s’indica i documenta l’existència d’alqueries andalusines en el terme municipal de la localitat, totes elles relacionades amb el castell Vell i el castell Vermell, situats ambdós en la zona del barranc dels Molins i el turó de Santa Llúcia.

L’àrea treballada és de reduïdes dimensions, cosa que impedeix conéixer més detalls de l’espai funerari que s’ha trobat, de la mateixa manera que l’absència d’elements materials fa impossible determinar amb major exactitud l’època d’inici de l’ús de la citada necròpoli. No obstant això, la presència de cossos posats sobre uns altres fa pensar, segons ha indicat Lajara, el seu ús prologant en el temps. Els cossos trobats seran ara sotmesos a un minuciós estudi antropològic, que permetrà conéixer millor el poblament d’aquesta zona durant l’època islàmica i aportarà més dades a la investigació, segons ha assenyalat el director de l’excavació. El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Ibi, Antonio Graner, ha manifestat la seua satisfacció pel magnífic desenvolupament dels treballs arqueològics, en pro del descobriment i investigació de la història de la localitat, al mateix temps, que ha agraït enormement la gran col·laboració de la família Sanjuán, priopietaris de la finca on s’ha fet la troballa, així com el gran treball que estan realitzant l’equip d’arqueòlegs.

 

 

 

Comentaris tancats a Troben una necròpoli islàmica del segle XII a Ibi

Segons la Comandancia de la Guardia Civil el cuartel d’Onil es inoperant.

Arribar i besar el sant. L’alcaldessa de la localitat alacantina de Saix, Ana Barceló, es va convertir el dissabte en la nova secretària provincial del PSOE d’Alacant, i ahir va assistir a la inauguració del remodelat caserna de la Guàrdia Civil en la seua localitat.
[@more@]
La inauguració va dur fins al menut municipi del Vinalopó al delegat del Govern, Ricardo Peralta, i la subdelegada a Alacant, Encarna Llinares. Les instal·lacions tornaven ahir a ser operatives després d’un any de reformes, en el qual els guàrdies van haver de desplaçar-se a la veïna localitat de Salines.
Les obres de rehabilitació han suposat una inversió de 370.000 euros del Govern central, que s’han destinat a reformar les dependències oficials i els pavellons de la caserna de Saix, segons fonts de l’Executiu.
Casernes «socialistes»
La inauguració de la caserna de Saix és la primera que es produeix en la província d’Alacant des que a la fi de la passada legislatura el llavors director de la Policia i la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, presidira l’obertura de les instal·lacions de l’Institut Armat a Elx.
La caserna il·licitana, no obstant això, no presta labors de seguretat ciutadana, ja que les competències en la matèria en la ciutat corresponen a la Policia Nacional. Així, les noves instal·lacions -en un solar cedit per l’Ajuntament que presideix Alejandro Soler- serveixen bàsicament perquè els guàrdies realitzen la feina de casa de control d’armes.
Enfront de les dues inauguracions en municipis governats pel pSOE, la resta de casernes de la província d’Alacant, com succeeix també en les altres dues províncies de la Comunitat, travessen una situació precària. En moltes d’aquestes localitats, governades en la seua majoria pel pP, els respectius alcaldes esperen des de fa anys que s’escometen les promeses reformes, com ha succeït en la caserna de Saix.
«Inoperativos»
AL marge de les dolentes condicions de casernes com el d’Alacant -amb l’agreujant que es tracta de la Comandància provincial- o el de San Vicente, la província conta amb deu casernes que es consideren «inoperativos», al no cobrir la plantilla necessària per a prestar els seus serveis en condicions.
Es tracta de les instal·lacions de l’Institut Armat a Pedreguer, Monòver, Banyeres de Mariola de Mariola, Castalla, Xacarella, Gata de Gorgos, Sant Miquel de les Salines i Onil -totes elles governades pel pP-, així com Pego i Jaló -governades per independents-.
Així mateix, el 80 per cent de les casernes a Alacant bno reuneixen les condicions mínimes perquè els agents puguen realitzar el seu treball, segons les associacions de guàrdies civils. Entre els més precaris es conten el de Sant Vicent del Raspeig, amb falta d’espai en els calabossos, Crevillent, en el qual no cap tota la plantilla, o el de Callosa de Segura, que precisa d’una remodelació urgent.
Cau la inversió
Malgrat totes aquestes manques, el pressupost per a les casernes de la província d’Alacant ha caigut un 50 per cent. Mentre els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2008 contemplaven una inversió de 2,2 milions d’euros, la qual s’ha consignat per al pròxim any és de només 1,1 milions, just la meitat.
ABC

 

 

Comentaris tancats a Segons la Comandancia de la Guardia Civil el cuartel d’Onil es inoperant.

Supès el Consell de Govern de la Universitat de València per la tancada d’estudiants

 

Seixanta universitaris han interromput el Consell de Govern de la Universitat de València (UV) i han obligat a suspendre’l en una nova acció de protesta contra l’anomenat pla de Bolonya (EEES). A primera hora del matí, mig centenar d’estudiants han ocupat el rectorat de la universitat. Ahir al vespre ja ho havien intentat, però els guardes de seguretat els ho van impedir. Uns altres estudiants han ocupat avui la facultat de Comunicació de la UAB.

[@more@]

La UV ha explicat que els estudiants que han irromput al Consell tenien la intenció de quedar-s’hi i participar-hi, però que no se’ls ha permès i que per això s’ha hagut de suspendre. Portaveus de la universitat també han dit que l’entitat presentaria una denúncia contra els universitaris que ahir van mirar d’accedir al rectorat, perquè diu que van intentar de forçar unes portes quan els guardes els van barrar el pas per l’entrada principal.

Continuaran les ocupacions

El portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), promotor de les tancades, Arnau Mallol, ha explicat a VilaWeb que la setmana vinent tenien la intenció d’ocupar les facultats de Biologia o Física de la UB, i les de Polítiques i Educació de la UAB.

Els rectors, partidaris del pla

Els rectors de les vuit universitats públiques del Principat van reafirmar dilluns la ‘convicció profunda’ que la construcció de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior contribuiria ‘a la millora de les universitats’. Es van mostrar oberts al diàleg, però van exigir primer que es desocupessin les facultats ocupades.

+ Blocs: Tancada a la Central | Assemblea Mundet | Contra Bolonya Ocupem les Aules a la UAB | Assemblea d’estudiants de Comunicació UAB | Especial Bolonya | Bolonya TV.
+ Informació sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el pla Bolonya: Consell d’Europa, Comissió Europea, Generalitat de Catalunya i Universitat d’Alacant.
+ Comunicat de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

Comentaris tancats a Supès el Consell de Govern de la Universitat de València per la tancada d’estudiants

Esquerra denuncia públicament la nula transparència de la Societat de Promoció Econòmica d’Onil

 
Esquerra Republicana ha manifestat el seu malestar per la poca transparència dels pressupostos de l’empresa vinculada a l’Ajuntament. I se sorprèn de que lel 84% del pressupost, 72.100 €, l’aporte l’ultima fase del polígon, l’APD8, mentre l’Ajuntament només aporte la sorprenent ajuda d’un euro.

Els republicans afirmen que la S.A creada a l’època de l’ex-alcalde Rozalen ha complit la seua finalitat i aposta per la seua immediata dissolució.

[@more@]

Esquerra Republicana ha manifestat el seu malestar per la poca transparència dels pressupostos de l’empresa vinculada a l’Ajuntament. I se sorprèn de que lel 84% del pressupost, 72.100 €, l’aporte l’ultima fase del polígon, l’APD8, mentre l’Ajuntament només aporte la sorprenent ajuda d’un euro.

Els republicans afirmen que la S.A creada a l’època de l’ex-alcalde Rozalen ha complit la seua finalitat i aposta per la seua immediata dissolució.

Comentaris tancats a Esquerra denuncia públicament la nula transparència de la Societat de Promoció Econòmica d’Onil