Volant i raqueta en les venes

David és un nòmada. Des que va acabar els estudis d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), va decidir viure la vida pel seu compte i estudiar el que veritablement li agrada: educació física. Així que va deixar la seua localitat natal, Onil, per a instal·lar-se prop de la Universitat d’Alacant, on havia de cursar les classes de TCAF i Tafad -graus mig i superior dels mòduls educatius d’educació física, respectivament-, que li convertirien en monitor d’educació física. A més, David va descobrir la seua afició per molts esports, entre els quals es troba el bàdminton, que actualment practica de forma federada.

[@more@]

Al mateix temps, l’esport va ser la raó fonamental que li va espentar a decantar-se per l’educació física com forma de guanyar-se la vida. A pesar d’això, no sempre ho ha aconseguit. La formació de grau mig li va permetre realitzar pràctiques en rocòdroms, de senderisme o de muntar a cavall. Fins i tot va arribar a treballar amb discapacitats físics i psíquics en un centre d’Ibi. Però el que més li va il·lusionar @ser<3> introduir-se en el Club Bàdminton Alacant després d’estudiar el grau superior, on entrenava a les categories inferiors i va poder conèixer a la campiona d’Espanya Lucía Tavera.

No obstant això, aqueixa època va acabar, i David es va veure obligat, després de no superar la prova d’accés a la carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (INEF), a prendre’s un any de descans estudiantil i cercar-se la vida en el sector del joguet propi de la seua localitat natal. Posteriorment, va decidir continuar estudiant Magisteri d’Educació Física amb l’esperança de poder convalidar aquests estudis i acabar estudiant el INEF: Però el discutit Tractat de Bolonya ha acabat amb aqueixa possibilitat.

L’afició al bàdminton de David li ha dut al llarg dels últims cinc anys a tocar tots els pals d’aquest esport. Ha estat des de muntador de les pistes en les quals es disputen els partits fins a àrbitre dels mateixos -encara que afirme que no es pot viure d’això-, passant per entrenador i també jugador.

Ara, David entrena en un club amb solera del bàdminton alacantí, com és el d’Onil, amb l’esperança d’arribar a il·lusionar als joves de la localitat en la pràctica d’aquest esport -considerat un dels més complets- i muntar l’escola del club. Compagina la seua afició amb el seu treball en una gran superfície esportiva, encara que reconeix que el seu objectiu és obtenir una plaça com professor en un col·legi. A partir d’ací, no descarta muntar una escola de bàdminton, gens impossible per a algú que ha donat la volta A Eivissa amb bicicleta i amb el bàsic.