Onil perd 48 habitants l’ultim any.

 

Onil al 2008 va arribar a la cifra de 8.068 vaïns, actualment te 7.723 veïns practicament la població que tenia l’any 2007 perdent així en tres anys vora un 3% de la població. Aquestes estadistiques arriben amb unes taxes d’atur escandaloses (vora 1.000 aturats).

[@more@]

Evolució demográfica d’Onil
Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007

2008

Població 2.918 2.920 2.897 2.948 2.877 2.919 3.185 4.733 6.144 6.550 6.829 7.466 7.622 8.068

La transferència d’activitat econòmica i població que ve registrant-se en les últimes dècades entre Alcoi i les poblacions veïnes de Cocentaina i Muro s’ha evidenciat de forma notòria en 2010, segons l’últim balanç de l’INE, al constatar-se que mentre la primera ha perdut 135 veïns, els dos municipis del Comtat han tingut un saldo favorable en idèntica xifra. El pitjor resultat d’aquestes comarques, no obstant això, l’hi duu Ibi, que ha vist retallar-se el seu cens en 248 veïns en tot just un any, el que suposa més d’un 1%.
La ciutat d’Alcoi ha passat, segons l’INE, de contar amb 61.552 veïns a tenir 61.417, el que suposa un descens de 135. En el costat oposat es troba Muro, que se situa en 8.893 residents, després d’haver guanyat 68, i Cocentaina, amb 11.534 i un saldo favorable de 67. La suma d’ambdues, curiosament, coincideix amb el decreixement d’Alcoi.
Cal significar que tant Cocentaina com Muro han absorbit en les últimes dècades molta de l’activitat comercial i industrial que anteriorment estava centrada a Alcoi, el que també ha tingut els seus efectes en els corrents migratoris poblacionals.
El saldo més negatiu, no obstant això, de les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla ho ha tingut Ibi, que ha passat en un any de 24.113 veïns a 23.861, el que implica un saldo de -248, el que suposa més d’un 1% de retallada poblacional en un any. En la Foia, no obstant això, es concreta també el balanç més favorable, que és el qual presenta Castalla, que ha guanyat 186 residents en un any, arribant a els 10.513.
Onil, igualment, està afectada per un saldo negatiu, quedant-se en 7.723 veïns, a l’haver perdut 48, mentre que Banyeres ha perdut 11 habitants i se situa en els 7.229.
La recessió econòmica es cataloga com la principal causa de la pèrdua població que estan registrant els municipis més importants, encara que també s’ha assenyalat en els últims temps com motiu la tornada als seus països d’origen de múltiples immigrants, a conseqüència, precisament, de la crisi.
L’Alcoià i El Comtat, no obstant això, duen anys amb saldo negatiu poblacional.

El declivi arriba a als més menuts

En l’extrem oposat de la classificació, d’altra banda, la situació és qualsevol cosa menys positiva, ja que el balanç poblacional dels municipis més menuts és clarament desfavorable. De fet, la població més reduïda, Famorca, ha perdut 6 veïns, a l’haver passat de 44 a 38; el segon, que és Tollos, baixa també de forma significativa, a l’haver caigut la seua població de 68 a 57 residents. Benillup, per la seua banda, es queda quasi igual, al contar amb 1 veí menys: de 99 s’ha quedat en 98. Cal significar que les poblacions més menudes vénen experimentant un important declivi des de moltes dècades arrere, per l’èxode del camp a les ciutats.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.