El Museu Etnográfico de Do Benito ha triat com peça del mes de desembre la Nina Mariquita Pérez, amb motiu de les festes nadalenques.
[@more@]
Els ulls són de cristall, amb les pestanyes superiors de pèl i les inferiors pintades, igual que les celles i els llavis; vesteix un vestit rosa clar de ras brocado a joc amb el capell, adornats ambdós amb cintes rosa, pasamanería i puntillas blanques.
Leonor Coello de Portugal va idear aquesta nina inspirant-se en la seua filla Leonor, una xiqueta de dos anys a la qual passejava amb una Nina vestida igual que la menuda.
Aquesta dona va encarregar la fabricació de les primeres mariquita en el taller de Bernabé Molina, a Onil (Alacant) i, prompte va muntar un gran negoci, ja que els mil primers models realitzats al novembre de 1940 es van vendre de seguida a Madrid.
A causa de la fantàstica acollida que va tenir la nina, Leonor Coello va reconvertir en franquícies de Mariquita Perez les millors jugueteríes de Madrid, Barcelona, Bilbao i Santander.
L’èxit va ser tan gran que poc després es va crear altre ninot, Juanín, el germà de Marieta de set punts, i més tard, Jaimito, el bebé.
La Mariquita Perez i tots els seus complements, capells, sabates, guants i botes van començar a marcar tendències de moda, i, d’aquesta manera, aquesta nina, sens dubte la més famosa de les dècades de 1940 i 1950, es convertia "en el somni de totes les xiquetes".
Encara que evidentment, la majoria de les famílies espanyoles no es podien permetre el luxe de comprar una Mariquita Pérez ja que el seu preu rondava entre 85 i 100 pessetes de l’època, i un salari mig estava entre 5 i 10 pessetes diàries, aquesta nina era coneguda per tots, doncs constantment apareixia en programes de ràdio, revistes de l’època, en croms i en cançons.
