El PP «ressuscita» el secessionisme lingüístic en el debat sobre els PGE al Senat

 

El portaveu del grup popular a les Corts Valencianes, Ricardo Costa, ha oferit hui una roda de premsa d’allò més surrealista al Senat, en anunciar que la formació conservadora ha presentat una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per la qual es proposa restar dels comptes públics els 300 000 euros que es destinaven per a "promoure el català" al País Valencià, amb la finalitat que eixos diners tinguen com a destí "la promoció del valencià".

[@more@]

Costa (en la imatge) ha acusat  els socialistes de voler "convertir la Comunitat Valenciana en una espècie d’oficineta sense identitat", així com de "posar en venda les senyes d’identitat" dels valencians.

En esta línia,  el portaveu popular ha criticat que la secretària d’organització del PSOE, la benidormera Leire Pajín, afirmara que al País Valencià "es parla català". Igualment, ha denunciat que "els diputats nacionals socialistes han donat suport a una esmena d’ERC i del PSC amb 300.000 euros per a fomentar el català a la Comunitat Valenciana. Algú que no sap l’idioma que es parla a la seua comunitat, no té el més petit coneixement del que és la Comunitat", ha dit Costa, que paradoxalment sempre realitza les seues al·locucions íntegrament en castellà.

El secretari general del PPCV ha conclòs la seua intervenció acusant els socialistes de "posar en venda" la identitat dels valencians. "Cal donar-li un ‘stop’ al senyor Zapatero, que amb esta esmena ha posat en venda les senyes d’identitat de la Comunitat Valenciana. Està posant en venda el nostre passat, el nostre present i el nostre futur. Per això defensar el valencià és posar el cartell de ‘no està en venda’ a la Comunitat Valenciana", ha afegit.

  

Comentaris tancats a El PP «ressuscita» el secessionisme lingüístic en el debat sobre els PGE al Senat

El Ple d’Onil aprova la congelació de la majoria dels impostos locals

 

L’equip de govern va aprovar, el dilluns 10 en Ple, la congelació de la majoria de les taxes i la pujada de l’IPC per a altres ordenances com el servei de l’aigua i la recollida d’escombraries per ser serveis que es presten a través d’una empresa contractada per l’Ajuntament. El grup socialista es va abstenir i Compromís per Onil va votar en contra.

[@more@]
L’edil socialista Inma Bonet va reclamar, igual que ja ho va fer l’any passat, bonificacions en l’Impost de Béns Immobles (IBI) no només per a les famílies nombroses sinó també per a les monoparentals i els jubilats.

El portaveu de Compromís per Onil, José Antonio Galvañ, també va demanar bonificacions fiscals per a les famílies en situació econòmica delicada i va proposar aplicar un recàrrec fiscal als immobles tancats amb caràcter permanent. El Partit Popular va rebutjar aquesta mesura per considerar-la molt burocràtica.

Durant la sessió plenària, també es va aprovar la modificació d’un crèdit per a traspassar 4.000 euros de la partida de desenvolupament de l’Agenda 21 a la de Serveis Socials davant l’augment de peticions d’ajudes.

José Antonio Galvañ va votar en contra per oposar-se que s’eliminara aquesta partida de l’Agenda 21 que serviria per a començar a treballar en la participació ciutadana. El PSOE, també es va mostrar en contra que s’eliminara els diners d’aquest apartat en lloc de fer-lo d’un altre. A més, va denunciar la falta de previsió de l’equip de govern; finalment els socialistes es van abstenir.

Des del Partit Popular es va defensar que s’ha eliminat aquesta partida perquè és diners que no s’anava a utilitzar enguany ja que s’està a l’espera que l’empresa, que desenvolupa l’Agenda 21, aporte el pla de participació.

Escaparate

 

 

Comentaris tancats a El Ple d’Onil aprova la congelació de la majoria dels impostos locals

El País Valencià 25 anys després de la Llei d’Ús i Ensenyament

Reportatge especial de VilaWeb TV sobre la situació de la llengua, 25 anys després de l’aprovació de l’única norma que la regula.

[@more@] 

Ahir diumenge va fer vint-i-cinc anys de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, l’única norma legal sobre la nostra llengua promulgada per la Generalitat Valenciana. En aquest reportatge especial de VilaWeb TV un ampli ventall de la societat valenciana pondera l’impacte que aquesta llei ha tingut al País Valencià durant tots aquests anys. L’opinió majoritària entén que va establir un canvi històric, però també que és insuficient.

Participen en el reportatge l’ex-conseller socialista, Ciprià Ciscar (que en fou el principal impulsor), Diego Gómez d’Escola Valenciana, Toni Gisbert d’Acció Cultural del País Valencià, Honorat Ros de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’editora Rosa Serrano, el sociolingüista Toni Mollà, el dirigent del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, i la secretària d’Educació de la Generalitat Valenciana, Concha Gómez.

‘La millor llei possible’, segons Ciprià Ciscar

L’ex-conseller d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, Ciprià Ciscar, màxim impulsor de la llei, diu ara que ‘era la millor llei que es podia fer’. I si sosté que el coneixement de la llengua ha avançat clarament, també reconeix que hi ha terrenys on no va aconseguir d’imposar el seu criteri, com ara que les emissions de Canal9 foren solament en català. A més, avisa que, si la llei s’hagués de reformar avui, caldria veure ‘si seria per anar endavant o endarrere’. Tots els entrevistats coincideixen tant en la importància de la llei en el moment de ser promulgada, com en el fet que l’aplicació ha estat molt insuficient i que no respon a la situació actual. El sociolingüista Toni Mollà subratlla que no té capacitat normativa i, per tant, la veu més com un ‘fet simbòlic’ que no pas altra cosa.

L’escola, un canvi fructífer però insuficient

Hi ha acord general a dir que la llei ha servit sobretot a l’escola. Ha fet entrar l’ensenyament del català a tot el país i ha obert una porta a l’ensenyament en català. Però molt tímida. Diego Gómez, d’Escola Valenciana, explica, per exemple, que únicament un 25% dels alumnes van a escoles que ensenyen en català i que uns noranta mil xiquets voldrien entrar al sistema educatiu en català, però no poden perquè no hi ha prou oferta. Aquesta dada és contestada per la secretària d’Educació de la Generalitat, Concha Gómez.

Més enllà de l’escola

Al cap de vint-i-cinc anys de la promulgació de la llei, el nombre de funcionaris valencians capaços d’atendre el ciutadà en la llengua pròpia és molt baix. Aquesta situació és denunciada per Honorat Ros, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que demana que es compleixi la previsió legislativa. Ros tampoc no s’explica que Canal9 faci una programació bilingüe.

El debat sobre la unitat

El pas dels anys ha rebaixat la importància del debat sobre la unitat de la llengua, àmpliament acceptada. Ros mateix llegeix davant la càmera el dictamen de l’Acadèmia, instituïda per la Generalitat com un ens normatiu valencià, que reconeix que ‘els diferents parlars’ del País Valencià, el Principat i les Illes constitueixen una llengua. Paradoxalment, Concha Gómez, secretària d’Educació del govern valencià, nascuda a la vila de Gràcia de Barcelona, és l’única que nega la unitat de la llengua i afirma que no sap parlar ‘en valencià’.

Confiança en el futur

Sobre el futur, tothom coincideix a presentar-lo esperançat. Si Toni Gisbert, d’Acció Cultural, creu que és imprescindible articular l’àmbit de Països Catalans, Enric Morera o Toni Mollà incideixen en el paper d’internet. Honorat Ros assevera ‘que el valencià ens relliga a tots’, i Concha Gómez reconeix que està bé que Escola Valenciana pressioni, ‘perquè ells estan situats en la utopia i les utopies són les que fan canviar el món’. L’editora Rosa Serrano, que havia estat membre del Consell Valencià de Cultura i impulsora de la renovació pedagògica al País Valencià, ho resumeix dient que ‘necessitem ser molt actius i molt combatius’.

+ Informe d’Intersindical Valenciana sobre l’aplicació en l’ensenyament de la Llei d’Ús.
+ Informe de la Mesa per l’Ensenyament en Valencià sobre l’aplicació aquests 25 anys de la Llei d’Ús.

 

Comentaris tancats a El País Valencià 25 anys després de la Llei d’Ús i Ensenyament

La CAM promou una campanya de reforestació a Castalla i Onil

 

Onil i Castalla són dos dels tretze primers municipis de la província d’Alacant que van iniciar ahir la Campanya de Reforestació 2008, un projecte mediambiental de Caixa Mediterrani i la Diputació Provincial que preveu la plantació de 7.774 plantes i la participació de 3.000 voluntaris.

[@more@]

Aquesta activitat va nàixer fa 15 anys com iniciativa d’Obres Socials CAM, i aquesta edició és la vuitena amb col·laboració de la Diputació d’Alacant. Ambdues entitats promouen des de fa anys el programa Veuen a reforestar amb la CAM i la Dipu, a més d’organitzar un Dia de la Reforestació en cada localitat que es completa amb visites de control i seguiment als terrenys reforestados i tallers formatius en els col·legis.

La primera de les reforestacions d’enguany es va fer el divendres a Onil. Ahir, el programa va arribar als municipis d’Altea, La Vila Joiosa, Torrevella, Sant Miquel de les Salines, El Pinós, Busot, La Nucia i Crevillent. Avui, el Dia de la Reforestació arribarà A Asp, Biar, Castalla i Coix. A aquestes que inicien la reforestació aquest cap de setmana, se sumaran altres tres.

LasProvincias

Comentaris tancats a La CAM promou una campanya de reforestació a Castalla i Onil

Alacant celebra el vint-i-cinc aniversari de la «seua» llei

 

Escola Valenciana va celebrar ahir un acte reivindicatiu a les portes de la Casa de les Bruixes, davant la seu de la delegació de la Generalitat Valenciana a Alacant. La concentració va commemorar l’aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que va ser aprovada a la capital de l’Alacantí fa vint-i-cinc anys, mitjançant un pastís d’aniversari" davall el lema  "En valencià, és de llei", així com amb el llançament de "25 globus a l’aire amb els corresponents desitjos perquè la Generalitat en prenga nota", tal com va explicar el president de l’entitat, Diego Gómez.

[@more@]

Durant l’acte es va presentar l’Oficina de Drets Lingüístics, "el regal que Escola Valenciana li fa a la societat per a conmemorar els 25 anys de la LUEV. Un regal que expressa la necessitat que sent l’entitat perquè la llei s’aplique de forma efectiva en tots els àmbits", van apuntar des de la federació d’associacions per la llengua.

Així, l’Oficina de Drets Lingüístics es posa en marxa a partir d’ara i la ciutadania valenciana podrà accedir als seus serveis a través de la pàgina web, el correu electrònic (
drets@fev.org
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
), i el telèfon 96 347 27 83. Es facilitaran models d’escrits per a formular queixes i denúncies relacionades amb la vulneració del dret dels valencians a utilitzar la nostra llengua. A més, oferirà de manera gratuïta assessorament legal a qui recórrega a ella, i les denúncies es tramitaran als diferents actors implicats.  

 

I SETMANA DE L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE: 25 ANYS DE LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ

La Universitat d’Alacant debat la setmana que ve, des del dia 24 al 28 de novembre, l’abast que ha tingut la Llei d’Ús i Ensenyança del Valencià (LUEV) per al desenvolupament dels sistemes educatius plurilingües, des d’una triple perspectiva de passat, present i futur: la "I Setmana de l’Educació Plurilingüe".

Les jornades estan organitzades per la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la UA, amb la col·laboració de la Facultat d’Educació, l’Institut de Ciències de l’Educació, el Vicerectorat de Planificació Estratètiga i Qualitat, el Vicerectorat de Tecnologia i  Innovació Educativa, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Departament de Filologia Catalana, i la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans.

La I Setmana de l’Educació Plurilingüe començarà el dilluns, dia 24 de novembre, a les 18.00 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres i la inauguració anirà a càrrec del rector, Ignacio Jiménez Raneda, qui cedirà el testimoni al catedràtic de Llengua Catalana de la UA i membre del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Brauli Montoya Abat, amb una conferència sobre "Evolució sociolingüística del País Valencià d’ençà de la LUEV". Fins al divendres hi haurà conferències sobre el bilingüisme i la normalització lingüística, taules redones i tallers.

Segons va manifestar el director de la Unitat per a l’Educació Plurilingüe, Vicent Brotons, la intenció de l’organisme és que "tots els anys s’hi facen unes jornades d’estes característiques, adreçades tant a alumnat com a professorat de la universitat".

 

Comentaris tancats a Alacant celebra el vint-i-cinc aniversari de la «seua» llei

L’Associació de Reis Mags d’Onil presenta una nova col·lecció de ninots per a formar un Naixement

 

L’Associació de Reis Mags d’Onil ha preparat una nova col·lecció de ninots limitada que complementa la qual es va posar a la venda l’any passat amb motiu del 75 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags.

[@more@]
En aquesta ocasió, la col·lecció està composta per la Verge, Sant Josep i el Xiquet Jesús en el bressol formant un Naixement.

La presentació tindrà lloc el dimarts 18 de novembre, a les 20h, en el saló de Plens de l’Ajuntament.

Durant aquest acte, a més de donar a conèixer la nova col·lecció (l’any passat es va realitzar una amb els tres Reis Mags), s’informarà sobre els punts de venda i la seua elaboració. Haurà també una ponència sobre l’estudi dels fatxos a Onil, la seua tradició i història, a càrrec de Rafael García Berenguer.

Amb aquesta nova col·lecció limitada es podrà completar un belén típic d’Onil, ja que a més de ser peces fabricades en aquest municipi, duen alguns complements tan familiars com els fatxos en grandària reduïda.

Escaparate

 

 

Comentaris tancats a L’Associació de Reis Mags d’Onil presenta una nova col·lecció de ninots per a formar un Naixement

Cinema en la nostra llengua per als més «inquiets»

 

Hui arranca la quarta edició de l’Inquiet, el festival de cinema en valencià que se celebrarà fins el divendres dia 28 de novembre a les ciutats de València i Picassent. En l’edició d’enguany es projectaran 140 obres diferents, la qual cosa suposa "una consolidació i una confirmació que l’audiovisual en valencià és possible", segons han apuntat els organitzadors del festival. A més, en l’acte de cloenda s’homenatjarà Joan Monleón, l’entranyable actor i presentador valencià, que ha protagonitzat més de vint films en la nostra llengua.

[@more@]

Des del 20 fins al 28 de novembre tindrà lloc a València i Picassent el IV Festival de Cinema en Valencià Inquiet. Un event que s’ha consolidat any rere any, tot convertint-se en un referent incontestable del cinema en valencià, ja que en només tres edicions han sigut bona cosa els directors, actors i productores que han format part d’este festival que té com a objectiu promocionar el sector audiovisual en la nostra llengua.

Una prova del creixement de l’Inquiet és el nombre de films que s’hi han presentat: 140. L’any 2005, en la primera edició, van ser 70 els projectes presentats. L’any posterior, s’hi van projectar 105 obres, mentre que en la tercera edició van ser 130 els films presentats.

L’edició d’enguany de l’Inquiet compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Picassent, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, el Govern de les Illes Balears, la Fundació Autor de la SGAE, Escola Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Segons ha destacat l’edil de Cultura de Picassent, Artur Hernández, el festival incorpora novetats en la seua quarta edició: la secció "Mostra", dedicada a l’actor i presentador Joan Monleón; i la secció "A corre-cuita", que consistix en la realització de curts pels carrers de Picassent, amb la col·laboració i participació com a actors dels propis veïns d’esta localitat de l’Horta Sud.

A més, en la secció "Oficial" es projectaran llargmetratges i curtmetratges, com els documentals "Nedar" de Carla Subirana, "La Kasona" de Pau Martínez, "Mirant al cel" de Jesús Garay o "Ser Joan Fuster" de Llorenç Soler. En la secció "Inquieta" es reproduiran diversos curts realitzats per alumnes a l’escola.

D’altra banda, per tercer any consecutiu, l’Inquiet també dóna pas a la música. Dins del seu objectiu per tal de poder potenciar tot l’audiovisual en valencià, el festival també vol adreçar-se al món dels videoclips musicals en la nostra llengua.

Així, hui dijous, a les 22:30 hores, la sala El Loco de València rep, de nou, la celebració d’esta secció que encetarà oficialment la quarta edició del festival. Amb esta iniciativa l’Inquiet pretén que una vegada més es puga gaudir dels millors videoclips realitzats en la nostra llengua, entre els quals es troben composicions de La Gossa Sorda, Verdcel, Els Pets o Pirat’s Sound Sistema.

 

Comentaris tancats a Cinema en la nostra llengua per als més «inquiets»

Onil contarà amb el primer centre de documentació del còmic del País Valencià

La col·lecció es podria situar en el convent de Montserrat, on es preveu també un museu sobre Eusebio Sempere La Conselleria de Cultura preveu habilitar a Onil un centre de documentació sobre el còmic, el primer d’aquestes característiques que existiria al País Valencià.

[@more@]El projecte part de l’editor Paco Camarasa -que va fundar fa uns anys a Onil la signa Edicions de Ponent- i, a més d’estar impulsat pel govern autonòmic, compte amb el respatler de l’Ajuntament de la localitat, que ha suggerit l’antic convent de Montserrat com possible ubicació dels fons. També les universitats d’Alacant i València s’han implicat en la iniciativa, segons va indicar Camarasa ahir a València. El convent de Montserrat, situat en la part alta del nucli urbà d’Onil, al mateix peu de la serra, és també el lloc on es preveu crear un museu sobre l’artista plàstic Eusebio Sempere.

L’alcaldessa, Elisa Ribera, va afegir que la intenció de l’Ajuntament és que l’edifici puga ser un centre cultural més ampli, que albergue també exposicions itinerants. La primera edil va mostrar la seua il·lusió amb el desenvolupament del projecte, més encara tenint en compte que l’immoble proposat és un lloc de gran valor històric i "molt entranyable" per a la població. No obstant això, va assenyalar que el seu estat actual obliga a escometre una profunda rehabilitació com primera mesura, per al que s’estudien vies de finançament, així com la possible forma jurídica per a portar a terme la iniciativa.

El centre es realitzaria a partir dels propis fons de Edicions de Ponent, que consta de prop de 2.500 volums. Camarasa va destacar que en la col·lecció hi ha peces "molt importants" com cinc originals valorats en uns 250.000 euros. Va agregar que està en contacte amb editorials i institucions interessades en la idea.

Diarioinformacion.

1 comentari

Sebastián assegura que la Unió desbloquejarà el pla del joguet abans de Nadal

Image
El ministre d’Indústria va visitar ahir les instal·lacions que l’empresa Famosa té Ibi (a l’Alcoià) i assegurà que les mesures que inclou aquest projecte es podran dur a la pràctica a partir del 2009, una volta la Comissió Europea accepte el document.
[@more@] 
Acompanyaren Miguel Sebastián la subdelegada del govern estatal, Encarnación Llinarse, el president de Famosa, Luis Gómez Sierra i l’alcaldessa de la ciutat, Mayte Parra. Grècia i Portugal van denunciar el pla de suport al joguet però segons Sebastián el proper 10 de desembre s’aprovaran una ajudes que fregaran els 200 milions d’euros i de les quals també es beneficiaran el tèxtil i el calcer.La consellera d’Indústria, Belén Juste, va criticar Sebastián perquè va anunciar el pla just quan el president del sector es trobava amb Camps en el viatge que el president realitza als Estats Units. El ministre va demanar als consumidors que compren productes espanyols, que ja cada any Espanya importa 2.000 milions d’euros en joguets, productes que si es feren a l’estat donarien treball a 15.000 persones.

Comentaris tancats a Sebastián assegura que la Unió desbloquejarà el pla del joguet abans de Nadal

Nova branca de gas Sax-Onil

Els nous brancs resoldran les manques de la província en infraestructures de transport i subministrament de gas natural a llars i indústries.
Les xarxes de transport, distribució i subministrament de gas natural a Alacant encara tenen un ampli marge de millora, encara que els cinc nous gasoductos que estan projectats poden posar fi a aquesta manca a mitjà termini. Almenys per la Conselleria d’Infraestructures no va a quedar, ja que acaba de finalitzar el procediment de selecció de projectes de gasificación prioritaris a la Comunitat Valenciana i la província d’Alacant es va a dur el palmell amb el desenvolupament de cinc noves conduccions.

[@more@]

Encara que no es parteix de zero, la veritat és que la infraestructura actual no és suficient perquè Alacant abandone "el furgó de cua" en el qual la situava un portaveu de la companyia Iberdrola, que és una de les quals s’ha adjudicat l’execució d’alguns dels nous gasoductos, en comparació de la implantació del gas natural en la resta del país. De fet, el que més estrany li resultava és que aqueixa situació es produïra en una província quallada de nuclis de població que superen els 20.000 habitants, amb quasi mig centenar, i amb infinitat de zones industrials.

Tanmateix, el conseller d’Infraestructures, Mario Flores, sosté que l’ampliació d’aquesta xarxa "ha permès que l’ús del gas natural en les llars de la Comunitat Valenciana s’haja incrementat un 54% en els últims quatre anys".

Ara, la construcció d’aquestes cinc noves conduccions gasistas, que suposaran una inversió total de 28,81 milions d’euros, es desenvolupen en la Vega Baixa, L’Alcoià-Alt Vinalopó, Mig Vinalopó, Marina Alta i Marina Baixa i van a permetre per fi a Alacant abandonar aqueix lloc de dubtós honor.

L’Adreça de l’Energia, dependent d’Infraestructures, finançarà del 15 al 25% del pressupost d’aquests projectes, que les companyies van presentar en el seu moment arran de l’ordre d’ajudes que va publicar la Generalitat amb la finalitat de seleccionar propostes de desenvolupament d’infraestructures gasistas prioritàries per a consolidar la distribució i transport de gas a la Comunitat Valenciana.

Un altre dels motius pel qual urge ampliar la xarxa és estratègic, ja que la necessitat de diversificar cada vegada més els recursos energètics dels quals es nodreix la Comunitat és apressant i, entre ells, apostar en la mesura del possible per fonts d’energia més netes. "Així contribuïm a la diversificació de fonts, a l’estalvi energètic i al mateix temps a la millora del medi ambient perquè és un combustible menys contaminant", recalquen des de l’Adreça de l’Energia.

El nou gasoducto de la Vega Baixa discorrerà entre Guardamar, Torrevella i El Pilar de la Foradada i ha estat adjudicat a Gas Natural. El pressupost ascendeix a 6,24 milions d’euros, dels quals Infraestructures aportarà el 25%.

Entre L’Alcoià i l’Alt Vinalopó es construirà el gasoducto Onil- Saix- Biar, que permetrà l’accés a aquests tres municipis del gas natural a través de la construcció d’un branc denominat Onil-Saix i altre a Biar. Aquestes obres les desenvoluparà Endesa Gas i suposaran un cost de 5,28 milions d’euros, dels quals la Generalitat aportarà el 15%.

La distribució del gas natural en el Mig Vinalopó s’executarà mitjançant les conduccions Elda-Monòver-L’Alguenya, Petrer-Elda-Monòver i els brancs a L’Alguenya i al Pinós. Endesa Gas serà l’encarregada d’executar les obres, que tenen un cost de 2,9 milions d’euros, si bé el 17,2% està subvencionat.

La gasificación de la Marina Alta es portarà a terme a través del gasoducto de transport secundari Marina Alta (Dénia-Xàbia), des del qual es construiran brancs de distribució al Verger, Ondara, Dénia, Pedreguer, Gata de Gorgos, Pego i Xàbia. Endesa Gas també és l’encarregada de desenvolupar aquesta infraestructures el pressupost de les quals ascendeix a 4,49 milions d’euros, dels quals Infraestructures aportarà el 20%.

El nou gasoducto Altea-La Vila, en la Marina Baixa, resoldrà el subministrament d’aquests dos municipis i de Benidorm, L’Alfàs del Pi, Polop, La Nucia i Finestrat. Els brancs d’alimentació duran el gas natural des de les dues plantes satèl·lits de GNL (gas natural licuado) i que alimentarà la totalitat de punts de subministrament d’aquests sis nuclis urbans. El cost d’aquest projecte, que realitzarà Iberdrola Gas, serà de 10 milions d’euros, encara que les ajudes cobreixen el 20%.

Aquesta serà la quarta fase del Pla de Gasificación, que encara té pendent de rematar l’execució d’alguns brancs de la tercera fase, desenvolupada des de 2000 a 2007. Els brancs en qüestió són el d’Oriola-Redovà-Benejússer-Torrevella, de 33,4 quilòmetres i que entrarà en funcionament a partir d’abril de 2009; el de San Juan-Benidorm-L’Alfàs del Pi-Altea-Calp, de 85,3 quilòmetres, i el d’Alacant-Santa Pola, de 16 quilòmetres.

La primera fase es remunta al període 1995-1997 i va suposar el desenvolupament dels primers quatre brancs. Un d’ells va unir els municipis valencians de L’Olleria, Ontinyent i Albaida amb Muro, Cocentaina i Alcoi. La resta dels brancs van ser el d’Agost-San Vicente-Alacant; Elx i Redovà-Albatera.

La segona fase del Pla de Gasificación, desenvolupada entre 1997-2000, va suposar l’execució de xarxes i brancs de transport, distribució i subministrament de gas natural amb la finalitat d’estendre la distribució de gas natural en aplicacions industrials, domèstiques i comercials de la Comunitat. Aquell pla va ampliar la xarxa en 130 quilòmetres de conduccions repartits entre els gasoductos d’Agost-Petrer, Tibi-Xixona, Banyeres-Villena i els brancs de subministrament a Ibi, Crevillent i Elx.

AL marge de raons estratègiques o de proporcionar comoditat per a l’usuari, el gas natural és des del punt de vista mediambiental bastant menys contaminant. En la seua combustió, produeix menys diòxid de carboni que els altres combustibles fòssils, amb el que contribueix a la disminució de l’efecte hivernacle. A més, l’emissió d’òxids de nitrogen és bastant menor i són quasi nul·les les emissions de diòxid de sofre, partícules i compostos orgànics.

Las Provincias

 

 

Comentaris tancats a Nova branca de gas Sax-Onil