[@more@]
Encara que no es parteix de zero, la veritat és que la infraestructura actual no és suficient perquè Alacant abandone "el furgó de cua" en el qual la situava un portaveu de la companyia Iberdrola, que és una de les quals s’ha adjudicat l’execució d’alguns dels nous gasoductos, en comparació de la implantació del gas natural en la resta del país. De fet, el que més estrany li resultava és que aqueixa situació es produïra en una província quallada de nuclis de població que superen els 20.000 habitants, amb quasi mig centenar, i amb infinitat de zones industrials.
Tanmateix, el conseller d’Infraestructures, Mario Flores, sosté que l’ampliació d’aquesta xarxa "ha permès que l’ús del gas natural en les llars de la Comunitat Valenciana s’haja incrementat un 54% en els últims quatre anys".
Ara, la construcció d’aquestes cinc noves conduccions gasistas, que suposaran una inversió total de 28,81 milions d’euros, es desenvolupen en la Vega Baixa, L’Alcoià-Alt Vinalopó, Mig Vinalopó, Marina Alta i Marina Baixa i van a permetre per fi a Alacant abandonar aqueix lloc de dubtós honor.
L’Adreça de l’Energia, dependent d’Infraestructures, finançarà del 15 al 25% del pressupost d’aquests projectes, que les companyies van presentar en el seu moment arran de l’ordre d’ajudes que va publicar la Generalitat amb la finalitat de seleccionar propostes de desenvolupament d’infraestructures gasistas prioritàries per a consolidar la distribució i transport de gas a la Comunitat Valenciana.
Un altre dels motius pel qual urge ampliar la xarxa és estratègic, ja que la necessitat de diversificar cada vegada més els recursos energètics dels quals es nodreix la Comunitat és apressant i, entre ells, apostar en la mesura del possible per fonts d’energia més netes. "Així contribuïm a la diversificació de fonts, a l’estalvi energètic i al mateix temps a la millora del medi ambient perquè és un combustible menys contaminant", recalquen des de l’Adreça de l’Energia.
El nou gasoducto de la Vega Baixa discorrerà entre Guardamar, Torrevella i El Pilar de la Foradada i ha estat adjudicat a Gas Natural. El pressupost ascendeix a 6,24 milions d’euros, dels quals Infraestructures aportarà el 25%.
Entre L’Alcoià i l’Alt Vinalopó es construirà el gasoducto Onil- Saix- Biar, que permetrà l’accés a aquests tres municipis del gas natural a través de la construcció d’un branc denominat Onil-Saix i altre a Biar. Aquestes obres les desenvoluparà Endesa Gas i suposaran un cost de 5,28 milions d’euros, dels quals la Generalitat aportarà el 15%.
La distribució del gas natural en el Mig Vinalopó s’executarà mitjançant les conduccions Elda-Monòver-L’Alguenya, Petrer-Elda-Monòver i els brancs a L’Alguenya i al Pinós. Endesa Gas serà l’encarregada d’executar les obres, que tenen un cost de 2,9 milions d’euros, si bé el 17,2% està subvencionat.
La gasificación de la Marina Alta es portarà a terme a través del gasoducto de transport secundari Marina Alta (Dénia-Xàbia), des del qual es construiran brancs de distribució al Verger, Ondara, Dénia, Pedreguer, Gata de Gorgos, Pego i Xàbia. Endesa Gas també és l’encarregada de desenvolupar aquesta infraestructures el pressupost de les quals ascendeix a 4,49 milions d’euros, dels quals Infraestructures aportarà el 20%.
El nou gasoducto Altea-La Vila, en la Marina Baixa, resoldrà el subministrament d’aquests dos municipis i de Benidorm, L’Alfàs del Pi, Polop, La Nucia i Finestrat. Els brancs d’alimentació duran el gas natural des de les dues plantes satèl·lits de GNL (gas natural licuado) i que alimentarà la totalitat de punts de subministrament d’aquests sis nuclis urbans. El cost d’aquest projecte, que realitzarà Iberdrola Gas, serà de 10 milions d’euros, encara que les ajudes cobreixen el 20%.
Aquesta serà la quarta fase del Pla de Gasificación, que encara té pendent de rematar l’execució d’alguns brancs de la tercera fase, desenvolupada des de 2000 a 2007. Els brancs en qüestió són el d’Oriola-Redovà-Benejússer-Torrevella, de 33,4 quilòmetres i que entrarà en funcionament a partir d’abril de 2009; el de San Juan-Benidorm-L’Alfàs del Pi-Altea-Calp, de 85,3 quilòmetres, i el d’Alacant-Santa Pola, de 16 quilòmetres.
La primera fase es remunta al període 1995-1997 i va suposar el desenvolupament dels primers quatre brancs. Un d’ells va unir els municipis valencians de L’Olleria, Ontinyent i Albaida amb Muro, Cocentaina i Alcoi. La resta dels brancs van ser el d’Agost-San Vicente-Alacant; Elx i Redovà-Albatera.
La segona fase del Pla de Gasificación, desenvolupada entre 1997-2000, va suposar l’execució de xarxes i brancs de transport, distribució i subministrament de gas natural amb la finalitat d’estendre la distribució de gas natural en aplicacions industrials, domèstiques i comercials de la Comunitat. Aquell pla va ampliar la xarxa en 130 quilòmetres de conduccions repartits entre els gasoductos d’Agost-Petrer, Tibi-Xixona, Banyeres-Villena i els brancs de subministrament a Ibi, Crevillent i Elx.
AL marge de raons estratègiques o de proporcionar comoditat per a l’usuari, el gas natural és des del punt de vista mediambiental bastant menys contaminant. En la seua combustió, produeix menys diòxid de carboni que els altres combustibles fòssils, amb el que contribueix a la disminució de l’efecte hivernacle. A més, l’emissió d’òxids de nitrogen és bastant menor i són quasi nul·les les emissions de diòxid de sofre, partícules i compostos orgànics.
