+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

L’ex-cap de Serveis del consorci balear confessa al jutge que l’ex-director general de Joventut del PP era el cervell de la presumpta trama de corrupció · Dotze persones foren detingudes i interrogades en relació a aquest cas.

[@more@] 

+ Diari de Balears: Gosálbez confessa que es repartia els doblers amb Gálvez i Amengual
+ Notícia relacionada a VilaWeb: El PP balear se suma al Bloc per investigar l’augment salarial dels càrrecs públics
+ Arxiu: Detenen sis ex-alts càrrecs del consorci Turisme Jove de l’executiu de Jaume Matas

Tweet

Les obres de rehabilitació i restauració de la Casa de l’Hort para convertir-la en el Museu de la Nina van a bon ritme i es preveu que estiguen finalitzades el primer quadrimestre de 2009. Després d’acabar de reforçar l’estructura en el forjat i les parets, s’ha començat amb la instal·lació d’electricitat, aire condicionat i fontaneria.

[@more@]

L’empresa, a petició de l’equip de govern, està intentant conservar la fusteria i altres elements característics de l’edifici encara que, en ocasions, el mal estat fa impossible la seua restauració. És el que ha ocorregut amb les bigues que no s’han pogut recuperar perquè tenien corc. Per contra, les columnes de la primera planta i la fusteria exterior s’estan restaurant en un taller de Múrcia. Les tinajas també s’han conservat i romanen enterrades en la planta baixa. L’empresa i l’ajuntament estan analitzant la possibilitat de col·locar un cristall sobre elles però per a açò, resulta necessari idear un sistema que evite el problema de condensació.

Les habitacions de la Casa de l’Hort estaven folrades amb paper; encara que es tracta de serigrafia i el seu valor no és molt elevat, s’ha optat per guardar una mostra de cada tipus per a exposar-lo al públic. La ximenera de la primera planta també s’ha conservat i els balustres de les balconades estan sent restaurats encara que la meitat seran rèpliques perquè estaven desbaratats.

Un altre dels elements que s’ha guardat és el sòl original que es col·locarà en algunes de les sales d’exposició, en forma de mosaic, ja que no hi ha suficient per a cobrir totes les estades.

L’alcaldessa, Elisa Ribera, i el regidor d’Urbanisme, César Albero, han visitat aquest dimecres les obres per a comprovar el desenvolupament de les mateixes. Ribera ha indicat que s’està treballant ja en el projecte museológico i museográfico per a poder engegar el Museu de la Nina que contarà amb desenes de peces donadas per particulars i per empreses d’Onil.

Escaparate

Tweet

Us presentem Música en valencià, un perfil de Youtube que, tal com el seu nom indica, naix amb l’objectiu de potenciar i fer arribar a la gent la música en valencià feta al nostre país. En eixe enllaç, podreu trobar vídeos amb la música i lletra  de diferents cançons, que van des de les  populars fins a les últimes novetats dels cantants i grups més destacats del panorama musical valencià.

[@more@]

Us presentem Música en valencià, un perfil de Youtube que, tal com el seu nom indica, naix amb l’objectiu de potenciar i fer arribar a la gent la música en valencià feta al nostre país. En eixe enllaç, podreu trobar vídeos amb la música i lletra  de diferents cançons, que van des de les  populars fins a les últimes novetats dels cantants i grups més destacats del panorama musical valencià.

Valencianisme

Tweet

Ana Noguera anunciava aquest dilluns, 25 d’agost, la seua precandidatura a la secretaria general dels socialistes valencians. Així doncs, s’afegeix als seus companys Jorge Alarte, Joaquim Puig, Francesc Romeu i José Luis Ábalos, que, per aquest ordre, ja havien mostrat la seua intenció d’optar a rellevar Joan Ignasi Pla a la que, si atenem les dades d’afiliació (amb més de 26.000 altes), és la segona federació del PSOE quant a nombre de militants. Per bé que Noguera -exintegrant del corrent Esquerra Socialista, gairebé residual al si de la formació- no pertany a cap de les grans famílies del PSPV, té les seues possibilitats. El panorama és difús, molt difús, i podria passar qualsevol cosa. Per exemple, que l’últim a llançar-se a l’arena successòria esdevinga, finalment, l’escollit pels 584 delegats que s’aplegaran al congrés que se celebrarà al Palau de Congressos de València entre el 26 i el 28 de setembre.

[@more@]

En aquest sentit, molta atenció a les passes de l’alcalde d’Elx (Baix Vinalopó), Alejandro Soler. La Plataforma Socialisme i Ciutadania, integrada per un centenar de militants -majoritàriament de les comarques del sud del País Valencià- fa setmanes que avisen que es posicionaran en favor d’un dels precandidats abans no arribe el congrés. Un dels precandidats que, al remat, podria ser algun dels seus integrants. Soler és entre ells, i, de fet, ara com ara és el socialista amb un càrrec institucional més important a tot el País Valencià: governa la quarta ciutat del país. Per què seria tan important que aquesta plataforma, una de les tantes que s’han creat darrerament a la filial valenciana del PSOE, presentara un aspirant a la secretaria general o únicament es posicionara en favor d’algun dels que ja hi ha en marxa? És ben senzill: entre el centenar de membres, en destaca una: la secretària d’organització del PSOE, la número 3 del partit a l’àmbit federal, la benidormera Leire Pajín. Tant és així, que alguns no dubten a rebatejar la plataforma en qüestió com la "Plataforma Pajín". Si aquesta donara suport a algun precandidat, tothom entendria ràpidament que aquesta opció seria, alhora, la triada per José Luis Rodríguez Zapatero i José Blanco, últimament molt preocupats per la situació del partit a Madrid i el País Valencià. Això no equivaldria, ni de lluny, a l’elecció instantània d’aquesta hipotètica persona. Entre els socialistes valencians hi ha una sensació estesa segons la qual "Madrid", aquest ens no gens abstracte que resideix al carrer de Ferraz, no s’ha preocupat massa pel PSPV fins ara, i que, per tant, no senten la necessitat de seguir les instruccions que des d’allà hom els puga suggerir. De moment, tots cinc candidats en curs no s’estan de fer actes al llarg i ample del país. Qui sembla tenir més coll avall la formalització d’una candidatura al congrés és Puig, que compta amb l’ajuda de bona part del moviment popularment conegut com a "lermisme" i que properament celebrarà un megaacte final de campanya amb 2.000 militants a Alzira (Ribera Alta). Alarte, que fa un any que cerca suports amb força afany, no acaba de sortir-se’n, ni amb el seu discurs de moderació ni amb el seu costum de no posicionar-se sobre temes espinosos que afecten el partit. Romeu, a qui ben pocs donaven opcions serioses, enganxa molt a la xarxa i també enllesteix tres grans actes finals de campanya. Ábalos està en un segon plànol que difícilment el permetrà de quedar-se a un pam de la secretaria general, com va estar al 2000. Noguera podria pagar haver-se decidit massa tard, però al mateix temps és molt desitjada per les bases i pot jugar la basa de ser l’única aspirant femenina, un cas inaudit fins ara al PSPV. Els avals només poden recollir-se els dies que se celebre el congrés. Els aspirants hauran de recollir un mínim del 20% i un màxim del 30% de suports dels 584 delegats. L’objectiu, marcat al proppassat congrés federal, és afavorir la presència de diversos candidats. És gairebé impossible que n’hi haja cinc, ni que el 20% ho possibilite. És complexe que hi haja quatre, ja que ben bé pot haver un precandidat que arribe al 30% dels avals i encara tinga més partidaris que, en canvi, s’estimen més no avalar ningú que no enfortir un possible rival del seu candidat preferit. Tres és un número possible, i de fet podria ser el resultat de la unió de forces de diversos precandidats, alguns dels quals poden haver donat el pas, simplement, per situar-se a la propera executiva o, tampoc no caldria descartar-ho, per esdevenir el primer secretari de la seua estructura provincial, una fórmula que s’estrenarà enguany i que soterra la divisió comarcal amb què fins ara, com al PSC, s’organitzava el PSPV. Hi ha un corrent d’opinió que també apunta una tesi no gens

menyspreable: als congressos on hi ha tants precandidats, de vegades s’arriba al cap de setmana decisiu amb un de sol, pactat entre tots i amb la benedicció de Madrid. Però el temps passa, el 26 de setembre s’acosta, i ningú no sembla perdre pistonada. Ans al contrari, cada setmana sembla haver-ne un nou aspirant.

Tribuna

Tweet

Durant aquest acte, l’alcaldessa, Elisa Ribera, va agrair la inversió de la Diputació (la primera al govern local) per tractar-se d’un camí molt transitat pels colivencs. Però l’alcaldessa va recordar que sense la cessió de terrenys per part de vuit propietaris, aquesta obra no s’haguera pogut executar.

[@more@]

Com mostra d’agraïment públic, l’Ajuntament va lliurar als assistents una rèplica del Palau Municipal. Elisa Ribera va nomenar als vuit propietaris: Ramón Bodí Berenguer, Romualdo Verdú Mira, Purificació Sempere Juan, Consuelo Sempere Juan, Josefa Belda Sempere, Carmen Candela Bernabeu, José Tortosa Juan i la parella formada per Mª Pilar Muñoz Sempere i José Alberto Mestre Moltó.

Després del cort de cinta, l’alcaldessa d’Onil va sol·licitar il·luminació per al nou passeig al president de la Diputació. La instal·lació elèctrica està posada encara que resta per col·locar els fanals. Elisa Ribera confia que la institució provincial pose llums perquè el nou passeig siga transitable encara no havent sol.

Escaparate

Tweet

La clausura de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) 2008 ha anat a càrrec del conseller d’Educació Ernest Maragall. L’acte ha servit per homenatjar Joan Francesc Denís, exalcalde de Prada, que ha rebut el Premi Canigó de mans del president de l’equip rector Joandomènec Ros.

[@more@]

Abans de l’acte de clausura, Maragall ha anunciat la seva ‘determinació’ en treballar per resoldre el conflicte entre la UCE i les universitats dels Països Catalans agrupades a la Xarxa Vives. Així mateix, s’ha manifestat convençut que Catalunya està molt ben ‘ubicada’ de cara a aconseguir un bon model de finançament.

Tweet

L’Ajuntament està satisfet amb la dotació de quatre nous agents de la Benemérita destinats a la caserna d’Onil fa tres setmanes però vol que es mantinguen aquests llocs després de l’any en pràctiques.

[@more@]

La plantilla ha crescut notablement ja que fins a fa un mes, eren només dos agents de la Guàrdia Civil i el sergent qui operaven a Onil.

L’alcaldessa va aprofitar una trobada amb el conseller de Governació per a convidar-li a Onil amb l’objectiu d’estudiar la situació local.

Escaparate

Tweet

El Bloc ha demanat a l’Agència Tributària espanyola que investigui tots els grans augments patrimonials injustificats dels alts càrrecs públics aquests últims deu anys, tant de l’administració com de les empreses públiques de les Illes. La intenció és d’evitar casos de corrupció com els de l’executiu anterior, de Jaume Matas. El PP balear se suma a la propost, però demana d’ampliar la investigació.[@more@]

Concretament, segons els populars, la investigació s’hauria de començar l’any 1990 i hauria d’incloure també les parelles que, d’una manera voluntària, volguessin ‘treballar per la transparència’. La presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, demana que la investigació abasti també els càrrecs legislatius, no solament els executius. En tot cas, ha anunciat que els populars votarien en favor de la proposta del Bloc.

El portaveu parlamentari del Bloc, Biel Barceló, diu que no volen fer cap mena de caça de bruixes, sinó trobar ‘les ovelles negres’ tant del govern, com dels consells insulars, dels ajuntaments de més de cent mil habitants i de les empreses públiques. I creu que, d’aquesta manera, es poden evitar casos com el del consorci de Turisme Jove, en què hi havia implicats ex-alts càrrecs del PP balear, i que acabà amb una dotzena de detinguts.

+ Diari de Balears: El Bloc demana a l’Agència Tributària que investigui l’augment salarial dels càrrecs públics en els últims 10 anys
+ VilaWeb: Presó sense fiança per Juan Francisco Gosálbez, ex-cap de Serveis de Turisme Jove de les Illes

Tweet

Alacant és una de les províncies espanyoles que més risc té de patir interrupcions en el subministrament elèctric pel desequilibri tan abismal que existeix entre el que consumeix i el que és capaç de produir, segons el Ministeri d’Indústria. En l’actualitat, la província genera poc més de 370 GWh, una quantitat que tot just suposa el 5% del total de l’energia que consumeix, i l’única manera de garantir a llarg termini una major seguretat i eficiència en el subministrament és moderant en tot el possible aqueix desequilibri.

[@more@]

En matèria energètica, les competències estan compartides entre l’Administració central i l’autonòmica. El Govern central, a través de la companyia Xarxa Elèctrica Espanyola, subministra electricitat a totes les comunitats autònomes, i aquestes -a través de companyies privades que en el cas d’Alacant és Iberdrola- s’encarreguen de transformar-la i distribuir-la a les llars.

El gruix principal de les inversions de les companyies elèctriques per a reforçar la xarxa i les subestacions amb la finalitat d’evitar apagades s’han escomès en els últims anys. La qualitat del subministrament elèctric en la província ha millorat després de la inversió de 70 milions d’euros realitzada en 2007, doncs ha passat de les 3,78 hores de cort en el subministrament registrades en 2006 a les 3,20 hores de l’any passat, segons dades de la Conselleria d’Infraestructures i Transports.

No obstant això, a pesar que en la xarxa queda cert marge de millora, l’única manera de reduir l’elevat risc d’apagades que segueix tenint la província és equilibrant un poc més la balança entre generació i consum d’electricitat.

El Consell ha fiat quasi tot aqueix objectiu al desenvolupament del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, ja que amb aquesta energia renovable pretén cobrir el 30% de la demanda domèstica d’Alacant, València i Castelló a partir de 2010. No obstant això, el desenvolupament dels parcs eòlics ha punxat en os a Alacant, precisament la província on més mancada feia que començara a funcionar per a equilibrar un poc la seua balança energètica, perquè passe de generar el 5% de l’electricitat que consumeix a un 36%.

El poc que es genera procedeix en la seua major part de l’energia solar, un recurs de l’aprofitament del qual Alacant sí pot presumir, ja que és una de les províncies espanyoles que més potència elèctrica té instal·lada. Tanmateix, l’aportació d’aquest recurs és clarament insuficient, perquè la capacitat de generació d’aquestes instal·lacions és bastant menuda si es compara amb altres fonts alternatives.

El Pla Eòlic suposa, en aquest sentit, la taula de salvació per a la província, ja que els aerogeneradores que està previst instal·lar a Alacant produiran cada any 850 GWh d’energia elèctrica, un 36% del consum global, la qual cosa representa quasi el triple del que és capaç de generar ara mateix.

El problema és que Alacant està a la cua de la Comunitat en el desenvolupament d’aquests parcs. La Conselleria d’Infraestructures i Transports ja tenia prevista la seua implantació gradual de nord a sud, és a dir, primer a Castelló, després a València i finalment a Alacant.

El Consell preveia tenir-los tots en funcionament en l’any 2010, no obstant això, aqueix termini ja és del tot inviable que es complisca en les tres zones eòliques del pla que es troben en sòl alacantí.

Aqueixes zones són la nombre 13, que és compartida amb la província de València i contempla dos parcs situats entre els termes municipals de Villena, La Canyada i El Camp de Mirra; la 14, amb tres parcs distribuïts en ple cor de la comarca del Comtat, i la 15, amb sis parcs que estarien situats entre els termes municipals de Castalla, Onil, Saix, Biar, Banyeres de Mariola i Petrer.

La primera d’aquestes zones, la nombre 13, és la qual més avançada té la tramitació administrativa, però tanmateix està en condicions de complir els terminis, doncs fa ja més de dos anys que estan a l’espera de la declaració d’impacte ambiental favorable per a poder començar a instal·lar els aerogeneradores.

En les altres dues zones eòliques de la província, la 14 i la 15, és impossible albirar el més mínim avanç a curt termini, ja que la cascada d’al·legacions contra la ubicació triada ni tan sols ha permès aprovar els plans provisionals. Fins a ara, la Conselleria d’Infraestructures i Transports només ha respost amb un inquietant silenci a l’aferrissada resistència que oposen tant els col·lectius socials i ecologistes encapçalats per la Coordinador d’Estudis Eòlics del Comtat com els ajuntaments dels municipis on es preveu la instal·lació de aerogeneradores.

L’impacte visual i la invasió de zones catalogades d’especial protecció per a les aus, incloses -o susceptibles de ser-lo- en la Xarxa Natura, són el fil conductor de quasi tots els recursos, que s’han elevat també a Brussel·les perquè paralitze el pla. Fins i tot el Síndic de Greuges ha enlletgit a la Conselleria declarant-la hostil per la seua escassa transparència en aquest assumpte.

No obstant això, més prompte que tarde la Generalitat es va a veure obligada a adoptar decisions, doncs ni es pot permetre el luxe de tirar-se damunt a tota una comarca per mantenir una ubicació la idoneïtat de la qual és més que discutible, ni tampoc pot retardar per més temps el desenvolupament dels parcs eòlics a Alacant, precisament la província que més necessitada està de recursos energètics.

LasProvincias

Tweet

La diputada socialista Anna Noguera presenta avui a la seu de Blanqueries (València), la candidatura a presidir el PSPV. Aquest cap de setmana s’ha reunit amb responsables del partit per fer-los saber el seu projecte. És, per ara, l’últim dels cinc aspirants a succeir a Joan Ignasi Pla que fa pública la candidatura. Els que ja s’han presentat són Francesc Romeu, Joaquim Puig, Jorge Alarte i José Luís Ábalos. Els socialistes valencians elegiran el nou cap en un congrés que es farà els dies 26-28 de setembre.

[@more@]

Noguera formava part de l’executiva del secretari general del PSPV anterior, Joan Ignasi Pla; també fou regidora de l’Ajuntament de València durant vuit anys i candidata a la batllia a les eleccions del 1999. I va ser la seva, precisament, una de les veus del partit que va demanar públicament a Pla que dimitís, després del fracàs de les eleccions del 2007 a les corts valencianes.

Tweet