L’hora d’Alarte

 

Regidor d’Alaquàs (30.000 habitants, Horta Sud) des dels 21 anys. Alcalde amb aclaparadores majories absolutes des dels 25 anys. Vint dies abans de complir-ne 35 ha estat escollit secretari general del PSPV-PSOE, la segona federació socialista de l’estat en nombre de militants. És Jorge Alarte, l’home en què molts ciutadans valencians tenen dipositades les seues esperances de destronar el PP de la Generalitat al més aviat possible.

[@more@]

La seua arribada a la direcció del PSPV, però, no haguea estat possible sense el suport entusiasta de la cúpula socialista del carrer Ferraz de Madrid. Sense la mediació de pesos pesats com ara José Blanco i Leire Pajín, avui la secretaria general valenciana recauria en mans de Joaquim Puig, el representant de la “vella guàrdia” al si de la formació. Fins i tot amb la contestació de Madrid, Puig i Francesc Romeu -que al remat van comparèixer a l’elecció final de la mà- van quedar-se a només 20 paperetes -poc més d’una desena, si tenim en compte que els que no els votaven a ells, votaven al seu únic rival directe- de controlar el partit.

El proppassat cap de setmanat, els delegats del PSPV van moure’s entre la resignació i l’essencialisme. Així, n’hi hagué molt que van votar Alarte perquè era la cara nova, aquell que deia tancar amb tota l’etapa anterior, encara que el seu discurs era més aviat escàs… Alhora que, aquests mateixos delegats, optaven per no vacil·lar ni una mica respecte les seues senyes d’identitat: el nom, continua sent PSPV-PSOE (ni tan sols no es va acceptar una proposta d’última hora del ponent, Ángel Luna, en el sentit de dir-li Partit dels Socialistes Valencians, a la manera del PSC); la ubicació ideològica, l’esquerra, per molt que el mateix Luna va entestar-se a fer veure que la societat valenciana s’ha girat cap al centre, un espai on s’ubica el 40% de la població. Aquests dos marcs immòbils són, precisament, els que fins a última hora no va explicitar Alarte. L’alcalde d’Alaquàs, que no abandonarà aquest càrrec institucional, no va confirmar fins a les setmanes prèvies a la cita congressual el seu pensament sobre les sigles i el discurs. Els seus crítics deien que tant li feia, un PSPV transvestit. Ell tan sols volia arribar al cim, i en aquest camí tenia tot el suport de Ferraz, on tampoc no importen massa els debats identitaris dels socialistes valencians… O el seu anhel de major democràcia interna, ja que a l’11è congrés s’acaba d’aprovar una esmena que proposa que el proper secretari general s’esculla a través del vot directe dels militants, i no a través d’uns delegats que tan sols representen el 2% dels afiliats. Si no hi ha cap sorpresa al respecte, la direcció federal tombarà aquest desig de major autonomia, ja que els estatuts del PSOE no permeten aquest tipus de procés obert, tret de les primàries per a escollir el candidat electoral.

Els missatges emesos pels caps del PSOE -José Luis Rodríguez Zapatero, Leire Pajín i, sobretot i per damunt de tot, José Blanco, no deixen lloc per a cap dubte: Ferraz està amb Alarte, a qui ha donat suport només a última hora, en veure que no podien convèncer l’alcalde d’Elx, Alejandro Soler, perquè fóra qui donara la cara. Soler, al capdavall, serà vicesecretari general. La secretaria d’organització recau en la figura d’Elena Martín, madrilenya però alacantina d’adopció, a més d’amiga personal de Pajín. Així com han ajudat Alarte a guanyar el congrés, han demanat als seus contrincants que abandonen qualsevol desig d’esdevenir un contrapoder. Puig, d’una personalitat no gens addicta a la insubmissió, no serà cap problema perquè Alarte demostre si és capaç de dur el socialisme valencià al rumb de la victòria.

Les intromissions de Madrid en el congrés han provocat escenes més pròpies de la transició que no del segle XXI, si atenem l’evolució que ha patit el PSPV-PSOE. Tot just quan van acabar els discursos als delegats, Puig i Romeu van enfilar-se a una tarima que hi havia als passadissos del Palau de Congressos de València -seu del conclave- i van adreçar-se als delegats a l’estil de Pablo Iglesias. Només els faltava el barret a la mà dreta. Els missatges incitaven a votar la seua llista adduint que es tractava d’una “aliança real de generacions”, segons la qual s’entenia que Romeu seria l’aspirant a la Generalitat. Amb prou feines si van poder parlar, però, perquè els seus acòlits van posar-se a cridar “País Valencià, País Valencià, País Valencià!”, “unitat, unitat, unitat!” i “sempre d’esquerres, sempre d’esquerres!” L’objectiu era fer veure que la candidatura alternativa, la de Jorge Alarte, ni era d’esquerres ni era valencianista. Puig i Romeu, però, van quedar-se en el 47,5% de vot, i Alarte, al 51,3%.

L’executiva feta pel d’Alaquàs està integrada per molta gent jove, persones amb pes municipal -alcaldes de Saix, l’Eliana, Elx, l’Alfàs del Pi, Vilafranca del Maestrat, Guardamar, Aldaia- i dos membres relacionats amb Puig i el lermisme: Alfred Boix i Joan Calabuig, el segon dels quals es fa càrrec de l’àrea d’Idees i Programes, tot just allò on aquests deien que Alarte anava més coix.

Ara resten els congressos provincials i els comarcals. Especialment els primers, ja que se celebraran per primera vegada a la història, per imposició de Madrid. Caldrà veure si, sobretot a València i Castelló, els fidels a Puig hi planten cara… I si Ferraz, com ha fet en el congrés nacional, hi posa cullerada. En joc està, en conseqüència, l’autonomia d’Alarte.

Tribuna

Comentaris tancats a L’hora d’Alarte

La Biennal ‘Art Nostre’ aglutina les inquietuds d’artistes d’aquestes comarques

 

L’exposició de la II Biennal d’Art Nostre ‘08, amb 32 obres, moltes d’elles d’artistes d’aquestes comarques, es pot contemplar fins al 25 d’octubre en la pinacoteca del Centre Cultural d’Onil.

[@more@]

L’Ajuntament colivenc és un dels nou municipis que participa en aquest certamen i, per segon any consecutiu, acull la mostra amb les obres guanyadors.

El divendres a la tarda, l’alcaldessa d’Onil, Elisa Ribera, i Josep Albert Mestre, crític d’art i membre del jurat, van inaugurar l’exposició acompanyats per més de 50 persones; entre ells artistes participants i regidors de Cultura de municipis veïns com Ibi i Biar.

Elisa Ribera va animar als artistes colivencs que presenten les seues obres a la Biennal ‘Art Nostre’ perquè els seus treballs formen part de la mostra i s’exposen en els nou municipis. L’exposició, d’estils molt variats, és digna de visitar.

Escaparate

 

Comentaris tancats a La Biennal ‘Art Nostre’ aglutina les inquietuds d’artistes d’aquestes comarques

Sueca presenta un informe sobre els danys de les inundacions: 11 milions d’euros

El batlle de Sueca, Joan Baldoví, va presentar ahir a la Conselleria de Governació i a la delegació del govern espanyol al País Valencià un informe basat en els càlculs del Consorci de Compensació d’Assegurances. Segons aquests càlculs, els danys causats per les inundacions del dimarts de la setmana passada (dia 23 de setembre), pugen a onze milions d’euros. Baldoví ja havia demanat dijous que Sueca fos declarada zona catastròfica.

[@more@]

A aquests onze milions d’euros, cal afegir-hi les pèrdues als camps d’arròs (un 25% dels camps van inundar-se completament), en infrastructures agràries (avaluades en 273.000 milions d’euros) i en béns municipals (avaluades en 279.000 milions d’euros). Baldoví va explicar ahir que el delegat del govern, Ricardo Peralta, s’havia compromès a promoure un decret d’ajuda als damnificats per a pal·liar els danys causats pel temporal.

El dia 23 de setembre a la tarda van caure a Sueca més de tres-cents litres per metre quadrat, en un dels temporals més forts de la història del municipi, i més de tres mil cases en van restar malmeses.

Vilaweb

 

Comentaris tancats a Sueca presenta un informe sobre els danys de les inundacions: 11 milions d’euros

Música folk a Onil, el primer cap de setmana d’octubre

La Colla de Dolçainers i Tabaleters Rudimentària i Pandorga d’Onil està preparant la quarta edició del Colifolk, del 3 al 5 d’octubre. Són nombroses les activitats que s’han organitzat pensant en tots els públics i amb un denominador comú: la música folk on la dolçaina i el tambor siguen els protagonistes. La regidoria de Cultura col·labora en el Colifolk organitzant una fira medieval que s’instal·larà en la Plaça d’Espanya on es concentra la majoria de les activitats programades.

[@more@]

Durant aquestes últimes setmanes, la Colla ha realitzat un curs de ball tradicional i serà el dissabte 4 d’octubre quan tots els participants ballaran en la Plaça d’Espanya, a les set de la vesprada, per a mostrar el que han après aquests dies.

El divendres 3 d’octubre, a les 20h, el grup ‘Ternari’ (de dolçaina i òrgan) oferirà un concert en l’església del Convent. El dissabte 4, la Colla realitzarà la Diana a partir de les nou del matí i a continuació es procedirà a inaugurar la Fira Medieval en la Plaça d’Espanya. A la tarda, es presentaran les collas; a les set, es ballarà en la plaça i a les 20h, actuarà el grup ‘Notes Soltes’ de Muro d’Alcoi. A la nit, a partir de les 22’30h, haurà correfocs amb la colla del Bouet de Foc i a partir de les 23h, començarà el concert del grup de Castalla, ‘Pellikana’ i a continuació, actuarà ‘Arrassant’ d’Onil.

El diumenge, es realitzarà un taller de dolçaina a les 10h i a la tarda, a les 17h, haurà teatre infantil en el carrer.

Escaparate

Comentaris tancats a Música folk a Onil, el primer cap de setmana d’octubre

Tres-cents anys de l’ocupació britànica de Menorca

 

Des del segle XVII la monarquia anglesa buscava una plaça forta al Mediterrani per contrarestar la potència naval francesa i esperonar el seu comerç. La guerra de Successió peninsular, al començament del XVIII, va ser la gran oportunitat que esperaven els anglesos. Integrades en l’aliança a favor del pretendent Carles d’Àustria (al costat de catalans, holandesos i portuguesos), les tropes de la reina Anna van encapçalar la conquesta de Gibraltar el 4 d’agost de 1704. I quatre anys més tard, el 29 de setembre de 1708, el general anglès James Stanhope va conquerir Menorca.

[@more@]

L’illa era feblement defensada per les forces borbòniques i tenia una població favorable a la causa austriacista. Les conquestes d’aquests dos estratègics enclavaments mediterranis, on l’armada i els vaixells britànics podien proveir-se i fer hivern, es van fer en nom de l’arxiduc Carles d’Àustria, però la corona anglesa tenia coll avall que al final de la guerra havia d’obtenir compensacions. Els articles deu i onze del tractat d’Utrecht, el 1713, van confirmar la sobirania britànica sobre Gibraltar i Menorca, respectivament.

El segle de les dominacions

Menorca començava el ‘segle de les dominacions’: tres de britàniques (de 1708 a 1756, de 1763 a 1782 i de 1798 a 1802), una de francesa (de 1756 a 1763) i una d’espanyola (de 1782 a 1798). No va ser fins el tractat d’Amiens, el 25 de març de 1802, quan el pas d’una potència a una altra no es va aturar, amb la cessió definitiva de l’illa a Espanya.

Els setanta anys de dominació intermitent britànica van deixar petja a Menorca, i no sols en termes estrictament polítics i militars: també van tenir repercussions socials, culturals i econòmiques sobre la població. En clau política, els anglesos van mantenir formalment les institucions i lleis tradicionals a l’illa (perdudes al Principat i al País Valencià arran de la imposició dels decrets de nova planta borbònics), però sempre sota la supervisió i intervenció discrecional del governador o màxim representant britànic. El català, així, va poder continuar essent la llengua predominant, i fins i tot hi va arribar a haver certa producció literària de la mà de Joan Ramis i Ramis i alguns altres membres de la Societat de Cultura de Maó. En el terreny econòmic, Menorca va continuar el creixement experimentat ja el segle XVII i la indústria i el comerç van consolidar-se gràcies a l’arribada a l’illa de mercaders genovesos, grecs i jueus. Menorca, de fet, va passar durant el període britànic de l’edat mitjana a l’edat moderna. Això no va evitar, amb tot, períodes puntuals de crisi. Alguns es van resoldre amb l’encoratjament per part de les autoritats de l’activitat corsària (amb centenars de menorquins a la mar durant la guerra dels set anys o en l’últim període anglès). I alguns altres, amb grans emigracions (com la de mil menorquins, el 1768, cap a la Florida nord-americana).

Richard Kane

El període britànic de Menorca va molt lligat a un nom: Richard Kane. Com a tinent governador de l’illa, de 1712 a 1736, va dedicar molts esforços a fer prosperar l’illa, en gran part per millorar les condicions de vida de la tropa britànica estacionada al castell de Sant Felip (fins a tres mil soldats). Però, és clar, també se’n va beneficiar la població local, que en general es va mostrar força indiferent a totes les dominacions estrangeres. Els principals maldecaps de Kane i la resta de governadors van ser amb l’estament religiós, a causa de la diferent interpretació del punt del tractat d’Utrecht que garantia el respecte per part de la corona britànica del catolicisme a l’illa. La decisió de Kane de suprimir la inquisició i l’intent d’imposar normes específiques als religiosos va encendre dures disputes amb l’influent clergat menorquí.

Més enllà d’aquests problemes, Kane va afavorir l’agricultura i la ramaderia (amb la introducció d’algunes espècies foranes), va ampliar el castell de Sant Felip i va fer construir l’anomenat camí d’en Kane, una carretera que unia l’illa de cap a cap. Richard Kane també va ordenar el trasllat dels tribunals de la noble i catòlica Ciutadella (principal nucli d’oposició contra els britànics) cap a Maó, on va establir la capitalitat de l’illa el 1722.

Avís: fins el 1752, Anglaterra no va aplicar oficialment el calendari julià. Per tant, el 29 de setembre de 1708 en el sistema gregorià es corresponia, de fet, al 10 d’octubre de 1708 julià.

Actes institucionals

El Consell de Menorca commemorarà els tres-cents anys de l’ocupació britànica amb una conferència sobre els nombrosos anglicismes en el català de Menorca, el 9 d’octubre, i amb el nomenament com a fill adoptiu de l’illa, el 10 d’octubre, de l’historiador britànic Bruce Laurie, autor d’uns quants llibres sobre Richard Kane.

El castell de Sant Felip, a l’entrada del port de Maó.
+ Menorca Prints: imatges de la Menorca britànica.
+ Web: Menorca monumental.
+ Reportatges anteriors de VilaWeb Nit.

Comentaris tancats a Tres-cents anys de l’ocupació britànica de Menorca

Jorge Alarte, nou secretari general del PSPV

 

El batlle d’Alaquàs, Jorge Alarte, és el nou secretari general del PSPV. Així ho han escollit 282 delegats de l’onzè congrés nacional del partit. Alarte només ha obtingut vint vots més que l’altre candidat, Ximo Puig, que ha rebut 262 vots. Alarte, de 34 anys, té ara la tasca de renovar un partit marcat per les últimes derrotes electorals i es converteix en la cinquena persona en ocupar aquest càrrec des que va néixer el partit, fa trenta anys.

[@more@]

Alarte, favorit de Leire Pajín des del principi, ha aconseguit el 51,36% dels vots i Puig, el 47,72%. Hi ha hagut cinc vots en blanc.

En la primera intervenció com a secretari general, Alarte ha reclamat l’autonomia necessària per a formar l’executiva i ha dit que el seu únic objectiu era ‘acabar amb Camps i amb quinze anys de govern de dretes’. El nou dirigent socialista també ha avançat que Elena Martín seria la nova secretària d’organització del PSPV.

Per la seva banda, el vice-secretari general del PSOE, José Blanco, ha dit que la direcció del partit espanyol donaria suport a Alarte i ha demanat al PSPV que marqui un punt i final amb aquest congrés i s’uneixi al canvi propugnat per Alarte per poder guanyar la Generalitat el 2011.

Ximo Puig ha donat el seu suport al nou secretari general, a qui ha reconegut ‘legitimitat total’ per a fer ‘l’equip que cregui millor per afrontar el repte’.

Trajectòria

Nascut el 1973, Alarte és llicenciat en dret per la Universitat de València. El 1994 va ingressar al PSPV i, un any després, va prendre possessió de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Alaquàs. Encapçalà la llista del PSPV d’aquesta vila en les eleccions municils de 1999 i les guanyà per majoria absoluta. Va compatibilitzar el càrrec de batlle amb el de secretari executiu del PSPV i el de president de la comissió d’Afers Europeus de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

En les eleccions municipals del 2003 i del 2007, Jorge Alarte va tornar a guanyar per majoria absoluta.

Després de la renúncia de Joan Ignasi Pla com a secretari general del partit, ara fa un any, Alarte va anunciar la seva intenció de presentar-se com a candidat al càrrec. El seu lema de campanya ha estat ‘D’una vegada per totes, canvi’.

Últims discursos dels candidats

Aquest matí, els dos candidats han fet les seves últimes intervencions. Ximo Puig ha fet una defensa de la política d’esquerres i ha acusat Alarte de voler fer un gir al centre. L’alcalde de Morella ha proposat de començar una nova etapa sense oblidar la tasca de figures com Joan Lerma o Ignasi Pla. Puig ha reconegut que el partit ha deixat escapar grans oportunitats i ha reclamat una alternativa ‘nítidament diferent a la del PP, més valencianista i més socialista’.

Jorge Alarte, per la seva banda, ha demanat als delegats un canvi en el partit per a donar pas a ‘nous lideratges creïbles i no fruit de cap pacte’. L’alcalde d’Alaquàs s’ha reivindicat vàries vegades d’esquerres i ha assegurat que no té cap intenció de fer un gir a l’esquerra. ‘Si sortim d’aquí com al 2000, tornarem a perdre’.

El partit mantindrà el nom de PSPV

Els delegats reunits en les comissions de treball del congrés han refusat la proposta de la ponència marc de canviar el nom actual de la formació pel de Partit Socialista de la Comunitat Valenciana. Amb 107 vots a favor i 7 en contra, han decidit mantenir les sigles actuals, PSPV. La ponència marc ha rebut 2.812 esmenes, la majoria de les quals oposant-se al canvi de nom, defensat per la vice-presidenta, Leire Pajín.

+ Levante: Alarte, nuevo secretario general del PSPV-PSOE.
+ Las Provincias: Alarte, nuevo secretario general del PSPV.
+ L’enquesta: Qui penseu que hauria de dirigir el PSPV?.

Comentaris tancats a Jorge Alarte, nou secretari general del PSPV

L’Ajuntament negocia la compra de terrenys per a construir un nou dipòsit d’aigua potable

L’Ajuntament d’Onil està gestionant la compra de terrenys perquè la Conselleria de Medi ambient construïsca un nou dipòsit d’aigua potable.

[@more@]

Actualment, Onil disposa de dos dipòsits, unisc al costat de l’altre, però el més antic de tan sols 800 metres cúbics, es troba en dolentes condicions, segons els tècnics.

El nou dipòsit tindria una superfície d’entre 4.000 i 5.000 m3 i donaria servei a la població i a la zona industrial d’Onil. El conseller de Medi ambient, José Ramón García Antón, es va comprometre, durant la seua visita dijous passat, a finançar la construcció d’aquest nou dipòsit. Precisament va ser la seua conselleria la qual poc després de ser triada Elisa Ribera alcaldessa d’Onil pel partit Popular, va arreglar les fisures del dipòsit de major grandària.

Un altre dels projectes que té previst executar aquesta Conselleria és la creació d’una bassa d’emergències en la serra perquè, en cas d’incendi, es dispose d’una font d’aigua per a extingir-lo. Per altra banda, la direcció general de Paisatge, dependent d’aquesta conselleria, està tramitant la redacció d’un pla del paisatge.

Escaparate

 

 

 

Comentaris tancats a L’Ajuntament negocia la compra de terrenys per a construir un nou dipòsit d’aigua potable

Escola Valenciana llança la campanya «Parla’m en valencià»

 

 

 

 

 

Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua (FEV) ha donat a conéixer hui la campanya mediàtica "Parla’m en valencià", destinada a promoure l’ús entre la població nouvinguda, així com la nascuda fora del nostre país que hi residix, perquè segons fonts de l’entitat, el 80% de la població que pertany a eixos sector socials empra exclusivament el castellà en la seua vida quotidiana.

[@more@]

El president d’Escola Valenciana, Diego Gómez, ha presentat l’inici de la campanya a la seu de l’Associació de Veïns del barri de Russafa, ja que és el districte valencià "amb nombre més gran d’immigrants", justament, "el segment de la societat que més es pot beneficiar del ‘Voluntariat pel Valencià’".

Este projecte de participació lingüística té l’objectiu de posar en contacte voluntaris valencianoparlants que destinen una hora a la setmana durant un mínim de deu setmanes a conversar amb persones que vulguen aprendre l’idioma.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Bancaixa i Obra Social "la Caixa" subvencionen esta iniciativa, que costarà uns 25.000 euros, tot i que Gómez ha assenyalat que "possiblement esta xifra es duplique" fins a arribar a una xifra "entre 45.000 i 50.000 euros".  

Per a Diego Gómez, "calia fer una campanya publicitària perquè la societat valenciana sàpia que posem a la seua disposició una eina útil". A més, ha explicat que este programa "no ens ho hem inventat nosaltres" sinó que funciona ja a Galícia, Euskadi, Andorra, les Illes Balears i Catalunya, "amb el suport de les seues distintes administracions", però al Govern valencià "no li interessa invertir de forma efectiva en iniciatives de promoció de l’ús social del valencià".  

En este sentit, el president d’Escola Valenciana ha ressaltat que esta entitat "no estarà de braços plegats" a pesar de les "preocupants" xifres que mostren com ha disminuït la població competent per a parlar valencià, que ha passat a ser del 59,5 fins a un 52,5 per cent a tot el territori.

D’altra banda, des de l’entitat s’ha anunciat l’impuls d’un manifest  per a afavorir les llengües minoritàries a l’Estat espanyol amb motiu del 25 aniversari de la LUEV. El president d’Escola Valenciana ha afirmat que "intentarem projectar un canvi de la Constitució espanyola sobre les llengües minoritàries", quelcom que ha considerat "molt difícil", però a conseqüència de "la situació que s’ha creat este estiu a causa del manifest pel castellà i a la política adoptada per la Conselleria d’Educació pensem que hem de posar-hi fre amb un manifestet que demostre els aspectes positius de l’ús i ensenyament del valencià", ha subratllat.

Valencianisme

Comentaris tancats a Escola Valenciana llança la campanya «Parla’m en valencià»

Concert del CIMO i de la Va unir Musical d’Alcoi el diumenge a Onil

 

El Centre Instructiu Musical d’Onil, dins del programa d’intercanvis de la Federació, rebrà la visita de la Va unir Musical d’Alcoi, aquest diumenge. A partir de les vuit de la vesprada, en el centre cultural, ambdues oferiran un concert que iniciarà la banda d’Alcoi amb tres peces. Els músics alcoians, dirigits per Francesc Xavier Martínez Martínez, interpretaran ‘Sospirs del Serpis’ de J. Carbonell García, ‘Camí ral’ de Alfreed Reed i ‘Impressions of Japan’ de James Barnes.

[@more@]

En la segona part, el torn serà per al CIMO que començarà la seua actuació amb el pasdoble ‘Donya Lola’ de Francisco Grau per a continuar amb les obres ‘Muralles’ de Juan Gonzalo Gómez i ‘Man in the Hisse’ de Otto Schwart.

Va ser a la fi del mes de juny quan el CIMO va viatjar a Alcoi per a oferir un concert amb la banda local; una actuació que li va servir a l’agrupació d’Onil per a assajar les peces amb les va concursar en el certamen internacional de València.

Escaparate

Comentaris tancats a Concert del CIMO i de la Va unir Musical d’Alcoi el diumenge a Onil

Sueca estudia demanar que es declari zona catastròfica per l’aiguat de dimarts

 

L’ajuntament de Sueca estudia avui si demana que la ciutat sigui declarada zona catastròfica, un cop ha avaluat els danys causats pels aiguats de dimarts (vídeo). El batlle, Joan Baldoví, diu que la prioritat és restablir la normalitat el més aviat possible, perquè força comerços encara no poden obrir pels estralls causats per l’aigua. En quatre hores, en va caure més que en tot un any i els bombers van haver d’atendre més de setanta emergències.

[@more@]

 

Baldoví va dir ahir que era totalment imprevisible que caigués tanta aigua (prop de 400 litres per metre quadrat en quatre hores) i que obriria una oficina d’atenció als afectats per guiar-los a l’hora de cobrar les assegurances.

El polígon industrial també va quedar-se sense llum durant quatre hores, causant pèrdues en els establiments de restauració que tenien aliments a les cambres frigorífiques.

Durant tot el dia d’ahir, una dotzena de col·legis van romandre tancats (set a Elx i la resta a Sueca i Riola) per culpa de la pluja.

Alerta al sud del país i les Illes

El risc que hi hagi tempestes impredictibles com la de Sueca continua vigent avui a tot el sud del país i a les Illes, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). El seu portaveu, Ángel Rivera, va explicar que la tempesta de Sueca va ser tan forta perquè es va quedar enclavada en un mateix punt durant quatre hores, en comptes de repartir l’aigua durant el seu recorregut.

+ Sueca.com: Rus visita Sueca para conocer los daños por las lluvias.
+ Consulteu la previsió meteorològica al Meteocat, a l’Oratgenet i a l’Oratge de VilaWeb.
+ Vídeos de l’aiguat, a YouTube: vídeo 1, vídeo2 i vídeo 3.

Comentaris tancats a Sueca estudia demanar que es declari zona catastròfica per l’aiguat de dimarts