La setmana passada l’activista social Enric Duran, més conegut com el Robin dels bancs, va fer pública l’acció de desobediència civil que havia dut a terme durant més de dos anys. Duran va expropiar 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions creditícies. Una "crida a l’acció" perquè "cada un es plantegi que pot o vol fer per canviar l’estat de les coses".
[@more@]
"Mantenint préstecs, targetes de crèdit i comptes corrents estem sent còmplices d’uns bancs que són el cor d’un sistema capitalista que està sembrant la destrucció del planeta, la pobresa i l’esclavitud" diu Duran al manifest que va publicar autoinculpant-se la setmana passada. "He preferit reivindicar aquesta acció públicament com a desobediència civil perquè tots sàpiguen el que és possible fer i qüestionar el sistema financer", explica. Ara Duran podria enfrontar-se a acusacions d’estafa major i insolvència punible, amb penes d’entre 2 i 6 anys de presó per la primera causes i d’1 a tres per la segona. "Si aquest exemple queda en un cas aïllat o si serà la llavor per a una nova estratègia d’acció, ja sigui pública o no, ho dirà el temps", apunta des del ciberespai.
Des de quan i com vas planificar l’acció d’insubmissió?
A finals de l’estiu del 2005 vaig començar a portar endavant l’acció, encara que de manera experimental. Més o menys el març del 2006 em vaig decidir a dur-la a terme de manera definitiva. A partir d’aquí vaig anar planificant i executant simultàniament, fins que a l’estiu del 2007 vaig decidir preparar el punt culminant de l’acció, és a dir, fins quan demanaria préstecs, quan deixaria de pagar i quan ho faria públic. Portava la comptabilitat detallada de cada un dels comptes i préstecs oberts per facilitar-me la feina d’anar movent els comptes d’un lloc a l’altre per donar imatge de solvència i alhora evitar descoberts quan no m’interessaven.
Com se’t va ocórrer la idea?
Algú m’havia comentat anys enrere que els bancs no tenen mitjans per comprovar si una nòmina és vertadera, sempre que l’empresa sigui de veritat, la persona també i les dades quadrin. Tenia referents històrics d’acció directa per finançar lluites i també de desobediència civil, però em semblava que feia falta trobar una forma d’acció i de desobediència a l’altura del nostre temps, en què els diners es fan cada vegada més financers i més virtuals. Llavors vaig pensar que una manera d’actuar podria ser generar una bola cada vegada més gran de deutes fins que es deixessin de pagar.
Per què vas decidir fer aquesta acció?
Perquè m’adonava dins del sistema econòmic actual que el món s’apropa a una crisi energètica i de manca de recursos que pot ser definitiva i que no es pot respondre a aquesta crisi. Vaig pensar que una acció així ens serviria per poder dedicar-nos a sensibilitzar molta gent sobre aquests temes i a enfortir els moviments socials que poden ser capaços de construir i practicar alternatives per aquesta societat. Alhora em preocupava que en l’actualitat en territoris com el nostre costa veure gent que s’arrisqui per les seves idees com s’havia fet aquí al passat i encara passa en altres països del món, com a Amèrica Llatina. Em semblava que una acció d’aquest tipus també podia donar un exemple positiu per a altres persones que es poden adonar que poden fer més coses pel canvi social del que s’imaginen.
Per què has donat a conèixer la teva acció ara?
Com deia, ara fa un any vaig decidir que l’acció s’acabaria. Algun dia s’havia d’acabar perquè s’acabaven les entitats financeres disponibles i cada vegada era més difícil mantenir els nombrosos pagaments de crèdits al dia sense menjar-se el capital que s’havia de destinar als moviments socials. Havia de ser aquest any i vaig esperar al final de l’estiu perquè és quan la gent torna a l’activitat quotdinana, està amb ganes i receptiva. A més ha coincidit amb una agudització de la crisi, que sembla l’inici de la que jo ja preveia i que ha ajudat que la meva acció tingués un major impacte.
Esperes que altres persones repeteixin aquest tipus d’accions en el futur?
Doncs m’encantaria que fos així, i ja m’estan arribant veus de persones que s’ho estan plantejant. També he realitzat a una crida a accions més senzilles com podria ser que la gent que no es pot pagar la hipoteca s’organitzi per defensar els seus habitatges desobeint aquesta esclavitud en forma de deute, o simplement treure els diners del banc i no demanar cap tipus de crèdits. Penso que l’acció generarà conseqüències a molts nivells.
Quines accions es van finançar amb els fons?
S’han finançat projectes i accions encaminades tant a denunciar aspectes del sistema actual com a construir xarxes i recursos comuns dels moviments socials; és a dir, a facilitar que els diferents moviments es puguin
organitzar conjuntament per construir alternatives de societat.
La teva acció va despertar les simpaties de molta gent. Creus que els bancs s’animaran a denunciar-te ara?
No poden deixar-me com si res pel precedent que establiria,temen la mala imatge que els significaria de cara al suport popular que jo puc tenir. És significatiu que l’única entitat que ha dit públicament que em denunciaria no sigui un banc, sinó una de gran superfície com Carrefour. Segurament (Carrefour) no sent tant l’amenaça d’imatge com els bancs, però en tot cas igualment respondrem explicant quines són les seves pràctiques i el mal que aporta a la societat, ja que és aquesta una de les bases de coherència de la meva acció.
Què penses fer en el futur?
De moment, encara que no sóc a Barcelona continuo sensibilitzant ipotenciant els moviments socials com he fet sempre. A llarg termini m’agradaria poder tornar en llibertat al meu país, i per a això necessitaré el suport de molta gent. Si em volen jutjar i tinc el suport suficient podríem girar la truita i que es converteixi en un gran judici popular a la banca i als poders fàctics.
Eldebat
Escaparate
