Centenars de persones es manifesten a Barcelona contra el Dia de la Hispanitat

 

Centenars de persones s’han manifestat aquest matí a Barcelona contra el Dia de la Hispanitat. Sota el lema ’12 d’octubre, res a celebrar’ els manifestants han sortit a mig matí de la plaça de Sants en direcció a la plaça d’Espanya amb la presència d’un fort dispositiu dels mossos d’esquadra. Entre els integrants de la manifestació, grups independentistes i del jovent d’esquerra del país.

[@more@]

A Tarragona (foto) s’hi han manifestat unes dues-centes persones, que han coincidit amb una cinquantena de manifestants del grup feixista Alianza Nacional, que celebraven el Dia de la Hispanitat.

D’altra banda, aquest matí els mossos han desencadenat i desallotjat de la plaça Sant Jordi de Montjuïc la vintena d’activistes de l’esquerra independentista de Barcelona que ahir van ocupar aquest espai, on avui és previst que grups pro-nazis hi celebrin el Dia de la Hispanitat. Nou dels activistes els han detingut per haver-se negat a identificar-se, tot i que cap dels encadenats ha ofert resistència. Una seixantena de persones han donat suport als activistes detinguts i els han acompanyat fins a la plaça Espanya.

L’acció s’ha iniciat a un quart de vuit del matí, després que diferents patrulles dels Mossos d’Esquadra que estaven desplaçats a la Plaça Sant Jordi de Barcelona des de primera hora de la tarda de dissabte han iniciat els treballs per desencadenar els joves, catorze en total. Per fer-ho han hagut d’utilitzar un camió de Bombers ja que alguns dels activistes estaven encadenats a dalt dels arbres.

Un cop deslligats els Mossos han reclamat als activistes que s’identifiquessin, cosa que s’han negat a fer nou d’ells i se’ls han emportat cap a dependències policials. Els altres cinc joves han pogut marxar cap a casa, segons han explicat alguns testimonis.

D’aquesta manera, s’ha posat a fi a més de catorze hores d’una acció de protesta que ha estat convocada per la Coordinadora Esquerra Independentista del Barcelonès per mostrar el seu rebuig a la concentració que s’ha de produir aquest diumenge al migdia en aquest indret de la capital catalana. Es tracte del tradicional acte en homenatge a la bandera espanyola amb motiu del dia de la Hispanitat i que els activistes consideren que és de caire feixista.

La coordinadora critica que tant l’Ajuntament de Barcelona com la delegació del govern de l’Estat a Catalunya, encara autoritzin la celebració d’aquest tipus d’actes ‘que l’únic que aconsegueixen és donar cobertura als feixistes’.

Manifestacions arreu

Diferents grups anti-feixistes han convocat per avui manifestacions a ciutats del país per protestar contra el Dia de la Hispanitat. A Barcelona, la convocatòria és a la plaça de Sants a les onze del matí, i a Tarragona, a dos quarts de dotze davant de l’estàtua dels despullats. A la web d’Indymedia podeu veure convocatòries de manifestacions d’altres ciutats.

La intenció és d’evitar que s’hi celebrin els actes que els grups pro-nazis hi han organitzat per avui. Els activistes es van encadenar cap a quarts de sis de la tarda a alguns punts de la plaça i pretenien ocupar-la tot fins avui per impedir els actes del 12 d’octubre.

Una setantena de persones s’han desplaçat fins a la Plaça de Sant Jordi per mostrar el seu suport als joves encadenats i han exhibit pancartes amb lemes com ‘Combatem el feixisme’ i ‘Stop Racisme’, i amb recordatoris de les víctimes mortals arran d’agressions de grups feixistes. Per exemple, recorden Guillem Agulló, assassinat l’any 1993 a Montalejos (Castelló) per un grup d’ultres; Roger Albert, qui va morir després d’una agressió a les festes de Gràcia l’any 2004 i Josep Maria Isanta, apunyalat mortalment durant les festes de la Patum de Berga l’any 2005.

Vilaweb

 

Comentaris tancats a Centenars de persones es manifesten a Barcelona contra el Dia de la Hispanitat

Obert el termini per a sol·licitar ajudes a l’estudi i per a llibres de text

 

En el Ple ordinari de setembre, es van aprovar les bases per a les ajudes a l’estudi i a l’adquisició de llibres de text. Per a totes elles, el termini finalitza el pròxim 31 d’octubre i les sol·licituds s’han de formalitzar en l’Ajuntament.

[@more@]

La partida destinada a l’ajuda per adquisició de llibres de text per al alumando de Primària i Infantil ascendeix a 7.500 euros; la destinada a estudiantes d’ESO i Batxiller és de 5.500 euros mentre que les ajudes a l’estudi de carreres universitàries o cursos post-obligatoris no universitaris tenen una partida de 9.700 euros.

Per a les tres convocatòries d’ajudes, les condicions generals són estar empadronats a Onil, reunir els requisits econòmics que s’estableixen en les bases, presentar tota la documentació, estar matriculats en el curs corresponent i complir les obligacions de les bases de cada convocatòria.

En els tres casos, el pagament de les ajudes es realitzarà dins dels dos mesos a partir de la data de la resolució, mitjançant transferència bancària.

Els interessats poden arreplegar les bases de cada convocatòria en la recepció de l’Ajuntament.

Escaparate

Comentaris tancats a Obert el termini per a sol·licitar ajudes a l’estudi i per a llibres de text

Sàmara, la història d’Alcoi explicada per VerdCel

 

El grup alcoià VerdCel acaba de publicar un tercer treball, ‘Sàmara’ (Propaganda pel fet). ‘Sàmara’ no és pas un disc qualsevol, ans conté un curt documental (vegeu-lo íntegre) i un llibret de noranta-sis pàgines amb una història dibuixada i una presentació de l’escriptora Isabel Clara-Simó.

[@more@]

Tot plegat serveix a VerdCel per explicar una mateixa història: la història d’Alcoi. El capdavanter del grup, Alfons Olmo, ho explica en aquest vídeo.[+ article].

Vilaweb

Comentaris tancats a Sàmara, la història d’Alcoi explicada per VerdCel

Renovació del mobiliari de la sala infantil de la biblioteca

La sala infantil de la biblioteca d’Onil ha renovat el seu mobiliari de forma molt original, reciclant les taules i cadires que els col·legis li han lliurat.

[@more@]

El personal de la biblioteca ha decorat amb colors divertits i imatges infantils el mobiliari perquè siga atractico als més menuts.

Escaparate

 

Comentaris tancats a Renovació del mobiliari de la sala infantil de la biblioteca

El PP dóna l’Alcaldia al Bloc entri crits de ´traïdor´ i ´chaquetero´ a Ximo Tur

 

Els vots dels edils del PP i del portaveu del PSD, Antonio Romera, van convertir ahir en nou alcalde de Calp al portaveu del Bloc, Ximo Tur. La moció de censura contra el fins a ara primer edil, el socialista Luis Serna, va prosperar sense sorpreses. La nova aliança de govern PSD i Bloc posa fi al pacte de de PP, progrés que en 2007 van signar socialistes, nacionalistes i socialdemòcrates després de dotze anys de govern del popular Javier Morató.

[@more@]

L’altra edil del Bloc, Antonia Avargues, va votar en contra de la moció de censura a Luis Serna "per consciència i honor", segons va dir.

La sessió plenària es va desenvolupar en un tibant ambient. Nombrosos assistents van exhibir cartells amb el "Adéu PP" que va ser lema electoral de Ximo Tur. Entre el públic, havia socialistes de tota la Marina Alta i membres de l’executiva del PSPV encapçalats pel seu nou secretari general, Jorge Alarte. També va haver representació de dirigents del PP d’Alacant, menjo *Macarena Montesinos, Sebastián Fernández, Carlos Mazón o l’alcalde d’Ondara, Ximo Ferrando. Per part del Bloc, la representació va ser més minsa. Si que va acudir el secretari comarcal dels nacionalistes, Xavi Pons.

A les dotze en punt va començar el ple i la primera andanada de xiulades i crits la hi van dur els Ximo Tur a l’entrar en edils Romera i la sala. "Fora", "cara dures" o "jaqueters" van anar algunes de les perles que els assistents els van dirigir. Per contra, els nou edils socialistes van entrar en escena amb la mà enlaire fent el signe de victòria.

Ximo Tur va defensar la moció de censura per "el maltractament al pacte" per part del PSPV des del mateix dia que, fa ara setze mesos, van signar Bloc i PSD amb els socialistes l’acord de progrés. També va reconèixer, no obstant això, que "no és gens fàcil donar aquest pas per les circumstàncies i antecedents que ho envolten" en referència a les moltes polèmiques, fins i tot amb denúncies en el jutjat, que va mantenir en el passat mandat sobretot amb Javier Morató i Juan Roselló, ambdós del PP. Tur va proclamar que "tinguin clar que governaré lliurement i sense cap tipus de pressions".

Luis Serna es va preguntar en veu alta que què censuraven els signants del nou pacte. Va defensar la gestió econòmica, en inversions per a noves infraestructures i turística del seu equip de govern. El ja exalcalde, després de lloar l’actitud d’Antonia *Avargues, va animar a Ximo Tur a "anar-se per on ha vingut, ja que davant César o gens, gens és la millor opció per al poble de Calp".

El portaveu del *Bloc, que abans va ser edil a Pego, va dir, quan va signar la moció de censura de Calp, que ell "com César Borja, o césar o gens"; paraules que les seves ex socis i alguns dels assistents al ple d’ahir li van recriminar reiteradament.

La crispació va continuar pujant en el ple i entre insults de "feixista" va iniciar el portaveu del PSD, Antonio Romera, la seva intervenció. Romera li va contestar a Luis Serna que "Ximo Tur és qui ens pot treure ara mateix del desaguisado en el qual ens hem ficat".

Així mateix, va advertir als socialistes que "a partir de matí sabrem que ha passat amb els onze logotips que s’han pagat i no han vist la llum, així com del contracte dels assessors de Medi ambient, Urbanisme i Economia que no sabem que han fet". Va anar en aquest moment quan la Policia Local va treure del saló d’actes a un veí que va cridar "pallassos" als socialistes. Segons PSD es va posar a la disposició del nou alcalde i el després l’edil del públic, en to una mica més festiu, va entonar el "que es besin".

Les crítiques es van tornar un poc més àcides. Ximo Tur va arremetre contra l’exalcalde i va mostrar, de passada, el seu desacord amb les contractacions de càrrecs de confiança realitzades pel pSPV. "La seva deontologia va fallar quan un familiar seu no va aprovar unes oposicions a l’Ajuntament i ho va nomenar càrrec de confiança", li va dir el portaveu del *Bloc a Serna.

El nou alcalde va fer en el ple la primera picada d’ullet a la seva companya de partit, Antonia Avargues. Li va cedir el torn de paraula, encara que en la sessió només havien d’intervenir els

portaveus. L’edil del Bloc va recordar que la coalició electoral de Bloc, EV i Independents va recollir un vot molt crític als 12 anys d’alcalde popular Javier Morató. Per aquest motiu conclogués que aquest nou pacte és una traïció a aquests votants. L’edil li va espetar a Ximo Tur que "ens van votar més per la meva que per tu" i va confessar sentir-se "ofesa, enganyada i utilitzada" pel seu company de partit.

No obstant això, Avargues ja li va donar un vot de confiança al nou govern. "Els controlarem i espero que ho facin bé pel poble i, en aquest cas, els donaré suport", va dir. Mentre, el portaveu socialista Nicolay Pérez va repassar les inversions i projectes realitzats des de maig de 2007 a Calp i va emplaçar "al que s’alia amb el PP i al que va de socialdemòcrata a reflexionar durant un minut tenint en compte la voluntat els ciutadans".

Per part del PP va intervenir José Perles, que va improvisar el seu discurs i va recordar als ciutadans que, malgrat la sagnia de vots respecte a anteriors eleccions, el PP encara va anar en els últims comicis el partit més votat a Calp. Perles ja va albirar nubarrones en aquesta nova etapa; de fet, li va desitjar al nou alcalde sort "per a manejar la nau perquè estarà molt complicat", va dir.

Diarioinformacion

Comentaris tancats a El PP dóna l’Alcaldia al Bloc entri crits de ´traïdor´ i ´chaquetero´ a Ximo Tur

40 anys jugant amb Nancy

 

Fidel companya de jocs dels espanyols de totes les èpoques, peça de museu i objecte de desig de milers de col·leccionistes, Nancy compleix enguany el seu quaranta aniversari i l’empresa Famosa d’Onil (Alacant) festejarà aquests Nadal amb magnificència el feliç esdeveniment amb el llançament de la Nancy del segle XXI.

[@more@]

Es tracta d’una nina que arriba amb nous aires i que ha estat dissenyada pels propis xiquets. La nova Nancy té els ulls molt més grans i expressius i un cort de pèl escalonat. A més, la seua figura s’ha estilitzat lleugerament, però sense deixar de mostrar una imatge sana i atractiva, que gens té a veure amb l’aspecte anoréxico que és tan característic en altres canells de rossa cabellera.

Les xiquetes d’entre quatre i ochos anys que han participat en l’enquesta sobre gustos i disseny del canell més popular de Famosa segueixen apostant per cabelleres rosses i brunes, segons l’ocasió, i han pensat en una Nancy que llueix moderns models que deixen a l’aire parcialment el seu budell. Ara es presenta amb molts complements i amb accessoris tan singulars com els tatuatges, una mica que encanta a les menudes.

El que no ha canviat en aquesta nina alacantína és la qualitat i l’alt disseny de la seua roba, que fins i tot ha estat creat per grans mestres de la moda espanyola. La nova Nancy anirà vestida amb pantalons vaquers i pirates, amb samarretes còmodes, toreres, botes o sabatilles d’esport, com qualsevol xica de la seua edat. Tindrà modelitos per a vestir de nit, de dia i per a anar al gimnàs.

Però la característica més especial de la nova Nancy és que segueix sent dolça, natural i gens violenta. I és que les menudes espanyoles han dit ‘no’ a l’agressivitat que presenten en la seua forma de vestir i en el seu aspecte altres canells que actualment inunden el mercat del joguet amb una imatge transgressora i rebel.

La versió actual de la nina de Famosa arribarà en el mes de novembre de la mà de la seua millor amiga, la Nancy de tota la vida -la d’ulls més menuts, pèl llarg i una mica més voluminosa-, i és que la caixa promocional del 40 natalici inclourà una Nancy moderna i una clàssica perquè les xiquetes del present i les del passat, les ara mares, puguen gaudir juntes d’una vesprada de joc.

La nova Nancy segueix sent tan activa com sempre i, per això, es presenta en el mercat com una xica esportista que munta amb bicicleta i passeja a la seua mascota, un perrito, o com una gran esquiadora amb un model a l’última.

Nancy no s’ha deixat intimidar per la ‘crisi dels 40’ i segueix ferm en la seua obstinació de mantenir el lideratge enfront d’altres canells de la competència com les Barbie o les Bratz, que per cert, van a la urpa amb constants batalles judicials per acusacions de plagis.

Any 1968: naix una estrella
Nancy, la nina estavella de Famosa, va nàixer l’any 1968, i va tenir altres canells referents per a les xiquetes espanyoles com Güendolina, Cayetana -canell que va ser batejada per la pròpia Cayetana d’Alba-, Marieta de set punts Pérez o Paulova. En aqueix mateix any 68 la televisió començava a arribar a les llars espanyoles, era quan la família Telerín donava la bona nit, quan els xiquets berenaven pa amb xocolata i llegien històries del Capità Tro.

El dissenyador d’aquest canell, que prompte es va convertir en referent de la realitat social que començava a emergir a Espanya, va ser Encert Juan. Encara que inicialment va ser pensada amb una mesura de 56 centímetres, finalment Nancy es va quedar amb 42 centímetres d’altura i una cabellera molt més deixa anar a com l’artista l’havia imaginat. Poc després, va nàixer una estrella.

En els anuncis televisius de l’època Nancy es presentava com "una xica moderna, que treballa, té una cara preciosa i uns cabells que permeten tot tipus de pentinats, un rober ple de models per a totes les ocasions, el seu dormitori, les seues maletes, les seues postísissos, les seues bosses…". I és que, a partir de 1969 es llancen al mercat els primers accessoris. Poc després es posa a la venda la seua rober complet i el seu armari de fusta.

En aquests 40 anys de vida les xiquetes han pogut col·leccionar quantitat de sabates i botes, barrets, paraigües, abrics, maletes grans i maletins menuts i encara alguns conserven els cotxes a pedals decorats amb els logotips de Nancy o, fins i tot, els discos de vinil, que mostrava en portada als canells amb un decorat nevat i amb una melodia que deia "els canells de Famosa es dirigeixen al portal…".

Nancy va nàixer amb un pa sota l’aixella i Famosa, empresa que ja conta amb 50 anys d’història, ha venut més de 25 milions d’aquestes nines.

Una jove esportista
En tots aquests anys Nancy ha estat una xica atrevida que ha seguit fidel a la moda, ja que ha lluït roba d’inspiració hippie, vestits de Primera Comunió, vestits jaqueta elegants o roba casual. També ha dut corts de pèl variats i s’ha pujat amb moto Vespa, bicicleta, cotxe, sobre patins o esquís.

Ha portat vestits regionals, com els tradicionals de Galícia o els de valenciana i ara, en 2008, patina sobre gel, fa surf de neu i llueix un vestit amb lluentors de plata per a divertir-se en una festa en la neu.

La nina Nancy es va saber guanyar la confiança de les xiquetes i prompte els va presentar a altres companys de jocs: Lucas, l’aposte ninot de llarga cabellera, molt al gust de l’època, i Lesly, la hermanita de Nancy d’una altura una mica menor.

El canell Nancy ha fet les delícies dels col·leccionistes, ja que Famosa fins i tot va acostar a Nancy al món dels contes, amb una col·lecció on es va dissenyar la nina amb l’abillament de Blancanieves, Cendrellosa, Caperucita o Bella i Bèstia -amb Nancy i Lucas com protagonistes-.

Ara, en ple segle XXI, la nina Nancy irromp amb força en el sector juguetero, es mostra a l’última i ha trobat en internet un canal perfecte per a donar a conèixer el seu món a través de blogs i fòrums. La nina té el seu propi perfil en Facebook i Myspace i, en breu, entrarà a formar part de l’univers Wikipedia. Una vegada més, Nancy demostra que és una nina de sempre, de tota la vida, però que a més està constantment en evolució.

Lasprovincias

 

 

Comentaris tancats a 40 anys jugant amb Nancy

La Flama del Correllengua s’estén per les comarques del país

 

El Correllengua va visitar ahir a localitat de Torrent (l’Horta Sud), davall el lema "A Torrent avancem en valencià". La cercavila va arrancar des de la Plaça de la Torre, a les 19:30 hores, al so de xirimites i tabals. La marxa cívica en defensa del valencià comptà amb correfocs i muixerangues. De la mateixa manera, la flama de la llengua arribà ahir divendres a Castelló de la Plana i a la Foia de Castalla.

[@more@]

Hui, dissabte dia 4 d’octubre, el Correllengua visitarà la Costera i la Valldigna, una iniciativa que compta amb el suport de la CAL, el Casal JaumeI Valldigna-Safor, "Valldigna, som i serem", Nacionalistes de La Valldigna, AV "La Valldigna", Associació de Defensa del Massís del Buscarró, Associació Cultural Mitja Galta, Colla de Dimonis "Fem Fredat", Coral 15 de Març, Club d’Atletisme Benifairó, Club de Muntanya Viarany, Club de Muntanya Valldigna, Club "La Llebre" i l’Associació pel foment de la Pilota Valenciana.

El Correllengua començarà esta vesprada, a les 16:30h, al pont del riu de Barxeta. Des d’eixe punt, un corredor portarà la flama fins l’Ajuntament, on es llegirà el primer manifest, a càrrec de l’escriptor Toni Cucarella, acompanyat en tot moment per membres de la Colla de Dimonis "Fem Fredat". L’acte clourà amb una "Muixeranga d’honor".

Tot seguit, la flama de la llengua partirà a mans de la gent de Barxeta fins el Pla de Corrals (La Valldigna), on el relleu l’agafen membres del Club "La Llebre" de Simat de La Valldigna, fins aplegar a Barx. Allà, en pendrà el relleu l’atleta Olegario Alario, mitjançant un recorregut pel port Barx-Simat, i fins arribar a la Xara.

En l’acte central de la Xara, la simatera Isabel Canet llegirà un segon manifest, novament escortada per membres de la Colla de Dimonis "Fem Fredat" de Simat. Alhora, l’organització té previst retre un homenatge a Maite Peiró, regidora del Bloc de l’Alqueria de la Comtessa que va ser objecte de l’agressió per part d’un grupuscle antivalencianista, en rebre una pedrada al cap el passat cap de setmana, quan participava en el Correllengua de Gandia. Una "Muixeranga d’honor" tancarà l’acte, amb la qual cosa s’iniciarà la marxa a peu fins el monestir, on la torxa serà portada per diferents dones simateres.

Ja a les portes del monument, es reiniciarà la cursa cap a Benifairó, amb una parada a l’Ajuntament de de Simat. Al Pi Redó, la flama serà entregada als benifaironers, els quals la custodiaran fins el Molí d’Aigua, situat enfront del solar de la futura subestació elèctrica de Tavernes.

En este punt es farà lectura del manifest de cloenda, signat per Sico Fons i llegit per Adrià Perez, qui serà també l’encarregat de portar la flama fins el final del Correllengua, previst al final del passeig Colom de Tavernes. Allà tindrà lloc la festa de cloenda, al pub Màgik Natura, amb la intervenció del grup saforenc Skak al Rei.

D’altra banda, el Correllengua també se celebrarà hui dissabte a Monòver (Vinalopó Mitjà), a partir de les 18:30h. Tot seguit, la flama de la llengua recorrerà totes les escoles de la localitat, amb el següent itinerari: CP Azorín, CP Ricardo Leal, IES Enric Valor, C Divina Pastora, CP Cervantes, CP Canyís, carrer Major, Plaça de la Sala i Placeta de l’Església.

Al voltant de les 19:30, la comitiva arribarà a la Placeta de l’Església, on es procedirà al lliurarent dels premis del concurs de dibuix escolar, així com a la lectura del manifest del Correllengua 2008. També es retrà homenatge a l’equip de futbet del Casal Jaume I de Monòver. Tot això, acompanyat per l’actuació dels "Xirimiters" de la Romana.

Un poc més al sud, a la ciutat d’Elx, tindrà lloc el concert de música en valencià que obrirà l’edició d’enguany del Correllengua a la capital del Baix Vinalopó. La Gossa Sorda, Rosa-Luxemburg,i Naraina seran els grups que actuaran, a partir de les 23:00 hores, a la redona del Parc Municipal d’Elx.

De la mateixa manera, hui dissabte tindrà la lloc a Cullera (la Ribera Baixa) el Correllengua 2008, organitzat enguany pel Casal Jaume I de Cullera i per l’Assemblea de Joves de la Ribera Baixa. A les 19:30 hores, eixirà des del Casal Jaume I el cercavila en defensa de la llengua. Després del sopar, tancaran la jornada els concerts de música en valencià, amb les actuacions de Tira-li Folk, Skapa’t i La Taronja Metàlica.

 

Comentaris tancats a La Flama del Correllengua s’estén per les comarques del país

Parla’m en valencià ! Nova campanya de Voluntariat Lingüístic de la FEV


 

Parles en valencià i vols ajudar a parlar-lo a altres persones?. ¿Quiéres hablar en valenciano gratis y sin exámenes?. Aquestes són les principals idees sobre les quals gira la campanya “Parla’m en valencià” que ha presentat hui Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua. L’objectiu és promoure una de les iniciatives més importants de l’entitat, el Voluntariat pel Valencià.

[@more@]

El Voluntariat pel Valencià pretén fer nous parlants en valencià. Porta en marxa des de l’any 2005 i des d’aleshores s’han creat vora 2.500 parelles lingüístiques. S’han registrat aprenents de 23 nacionalitats diferents i 90% de les persones que hi han participat tornarien a repetir l’experiència. Ara mateix el programa funciona a més de 50 poblacions de tot el territori valencià des de Vinarós fins a Xixona, passant per Torrent, València, Sueca, Alacant, Elx, Xàbia, Dénia o Cocentaina, entre d’altres.

Segons Diego Gómez, “calia fer una campanya publicitària del Voluntariat pel Valencià per tal que la societat valenciana sàpiga que posem a la seua disposició una eina útil”. La campanya “Parla’m en valencià” compta amb el suport de Bancaixa, l’Obra Social de la Caixa i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Està protagonitzada per voluntaris i aprenents que actualment estan fent el Voluntariat pel Valencià.

Justament a la presentació de la campanya han estat presents alguns d’ells com Rosa i Begonya, voluntària i aprenent que ara són amigues. Rosa és valencianoparlant i es va apuntar al Voluntariat perquè per a ella era molt gratificant poder ajudar a parlar la nostra llengua a gent que vol soltar-se com Begonya. Aquesta aprenent volia parlar valencià sense inseguretats perquè li vindria molt bé per al seu treball. O Mario, un voluntari al qual li encanta veure com hi ha gent nouvinguda interessada a parlar en valencià com Richard, nord-americà establert a València des de fa anys que vol parlar una llengua que els seus fills estan aprenent a l’escola.

El president d’Escola Valenciana ha destacat que “a Galícia, Euskadi, Andorra, les Illes i Catalunya funcionen programes com el Voluntariat pel Valencià, que s’han posat en marxa des dels governs, però al govern autonòmic valencià no li interessa invertir de forma efectiva en iniciatives de promoció de l’ús social del valencià, així que el Voluntariat pel Valencià l’ha hagut de dur a terme una entita cívica com la nostra”.

Diego Gómez ha fet èmfasi també en què “Escola Valenciana no es creua de braços ni davant les preocupants xifres d’ús del valencià, ni davant la possibilitat de llançar iniciatives per tal que el valencià puga ser llengua d’acollida per als nouvinguts”.

Respecte a l’ús del valencià s’ha constatat que:

 L’últim global estudi que hi ha d’ús del valencià, indica que hi ha hagut una disminució de la població competent per a parlar en valencià del 59,5% al 52,5%, una davallada de 7 punts a tot el territori valencià.

 És a les comarques de Migjorn ( o siga, les del sud del territori) i l’àrea metropolitana de València on l’ús del valencià és més minoritari.

 A l’última enquesta feta a la ciutat d’Alacant s’indica que el 58,5% d’alacantins sabien parlar poc o gens el valencià.

 A l’última enquesta que es va fer a la ciutat d’Elx també s’estima que el 42,45% dels il•licitans assegurava que no sabien o sabien parlar poc en valencià.

 A l’enquesta feta a la ciutat de València a finals de 2006 s’assenyala que només un 9,7% de la població sol parlar en valencià. De 1993 a 2006 ha baixat en 10 punts el nombre de ciutadans que entenen el valencià a la ciutat.

 El 80% de la població nascuda fora del nostre territorifa un ús exclusiu o prioritari del castellà.

La campanya “Parla’m en valencia” s’ha presentat de forma significativa a Russafa per ser el barri de la ciutat de València amb l’índex més alt de nouvinguts, un 17, 9%. Justament un del segment de la societat que més es pot beneficiar del Voluntariat pel Valencià.

Actualment les persones nouvingudes representen el 16,7% de la població de les nostres terres. La població de nouvinguts a les comarques de Castelló suposa el 15,4% , la de les comarques centrals el 10,1%. i la les comarques de Migjorn el 21,5%.

Dariana Groza també ha estat present en la roda de premsa, és d’origen romanés i fa 4 anys que viu a Catarroja: “vaig aprendre a parlar valencià perquè trobe que el més natural quan vius a terres valencianes és comunicar-se en la nostra llengua”. A Dariana li ha anat molt bé aprendre valencià perquè ha estat la seua llengua d’acollida: “la voluntària que va formar parella lingüística amb mi va ser Victòria. Parlàvem un poquet de tot i ella va ser qui em va introduir en la forma de viure d’ací, els costums i les tradicions”. En l’actualitat Dariana és tècnica del Voluntariat pel Valencià a la seu central de València.

Les xifres de la campanya

400 falques de ràdio
31 Insercions publicitàries en premsa diària, revistes i Internet.
1 vídeo promocional.
Publicitat a tots els trens de Rodalia i un punt d’informació a l’Estació del Nord.
20.000 fulls informatius escrits en 8 idiomes.
4000 xapes amb l’eslògan “Parla’m en valencià” i 3.000 cartells, llibretes i quaderns.

l’AVANÇ

1 comentari

L’hora d’Alarte

 

Regidor d’Alaquàs (30.000 habitants, Horta Sud) des dels 21 anys. Alcalde amb aclaparadores majories absolutes des dels 25 anys. Vint dies abans de complir-ne 35 ha estat escollit secretari general del PSPV-PSOE, la segona federació socialista de l’estat en nombre de militants. És Jorge Alarte, l’home en què molts ciutadans valencians tenen dipositades les seues esperances de destronar el PP de la Generalitat al més aviat possible.

[@more@]

La seua arribada a la direcció del PSPV, però, no haguea estat possible sense el suport entusiasta de la cúpula socialista del carrer Ferraz de Madrid. Sense la mediació de pesos pesats com ara José Blanco i Leire Pajín, avui la secretaria general valenciana recauria en mans de Joaquim Puig, el representant de la “vella guàrdia” al si de la formació. Fins i tot amb la contestació de Madrid, Puig i Francesc Romeu -que al remat van comparèixer a l’elecció final de la mà- van quedar-se a només 20 paperetes -poc més d’una desena, si tenim en compte que els que no els votaven a ells, votaven al seu únic rival directe- de controlar el partit.

El proppassat cap de setmanat, els delegats del PSPV van moure’s entre la resignació i l’essencialisme. Així, n’hi hagué molt que van votar Alarte perquè era la cara nova, aquell que deia tancar amb tota l’etapa anterior, encara que el seu discurs era més aviat escàs… Alhora que, aquests mateixos delegats, optaven per no vacil·lar ni una mica respecte les seues senyes d’identitat: el nom, continua sent PSPV-PSOE (ni tan sols no es va acceptar una proposta d’última hora del ponent, Ángel Luna, en el sentit de dir-li Partit dels Socialistes Valencians, a la manera del PSC); la ubicació ideològica, l’esquerra, per molt que el mateix Luna va entestar-se a fer veure que la societat valenciana s’ha girat cap al centre, un espai on s’ubica el 40% de la població. Aquests dos marcs immòbils són, precisament, els que fins a última hora no va explicitar Alarte. L’alcalde d’Alaquàs, que no abandonarà aquest càrrec institucional, no va confirmar fins a les setmanes prèvies a la cita congressual el seu pensament sobre les sigles i el discurs. Els seus crítics deien que tant li feia, un PSPV transvestit. Ell tan sols volia arribar al cim, i en aquest camí tenia tot el suport de Ferraz, on tampoc no importen massa els debats identitaris dels socialistes valencians… O el seu anhel de major democràcia interna, ja que a l’11è congrés s’acaba d’aprovar una esmena que proposa que el proper secretari general s’esculla a través del vot directe dels militants, i no a través d’uns delegats que tan sols representen el 2% dels afiliats. Si no hi ha cap sorpresa al respecte, la direcció federal tombarà aquest desig de major autonomia, ja que els estatuts del PSOE no permeten aquest tipus de procés obert, tret de les primàries per a escollir el candidat electoral.

Els missatges emesos pels caps del PSOE -José Luis Rodríguez Zapatero, Leire Pajín i, sobretot i per damunt de tot, José Blanco, no deixen lloc per a cap dubte: Ferraz està amb Alarte, a qui ha donat suport només a última hora, en veure que no podien convèncer l’alcalde d’Elx, Alejandro Soler, perquè fóra qui donara la cara. Soler, al capdavall, serà vicesecretari general. La secretaria d’organització recau en la figura d’Elena Martín, madrilenya però alacantina d’adopció, a més d’amiga personal de Pajín. Així com han ajudat Alarte a guanyar el congrés, han demanat als seus contrincants que abandonen qualsevol desig d’esdevenir un contrapoder. Puig, d’una personalitat no gens addicta a la insubmissió, no serà cap problema perquè Alarte demostre si és capaç de dur el socialisme valencià al rumb de la victòria.

Les intromissions de Madrid en el congrés han provocat escenes més pròpies de la transició que no del segle XXI, si atenem l’evolució que ha patit el PSPV-PSOE. Tot just quan van acabar els discursos als delegats, Puig i Romeu van enfilar-se a una tarima que hi havia als passadissos del Palau de Congressos de València -seu del conclave- i van adreçar-se als delegats a l’estil de Pablo Iglesias. Només els faltava el barret a la mà dreta. Els missatges incitaven a votar la seua llista adduint que es tractava d’una “aliança real de generacions”, segons la qual s’entenia que Romeu seria l’aspirant a la Generalitat. Amb prou feines si van poder parlar, però, perquè els seus acòlits van posar-se a cridar “País Valencià, País Valencià, País Valencià!”, “unitat, unitat, unitat!” i “sempre d’esquerres, sempre d’esquerres!” L’objectiu era fer veure que la candidatura alternativa, la de Jorge Alarte, ni era d’esquerres ni era valencianista. Puig i Romeu, però, van quedar-se en el 47,5% de vot, i Alarte, al 51,3%.

L’executiva feta pel d’Alaquàs està integrada per molta gent jove, persones amb pes municipal -alcaldes de Saix, l’Eliana, Elx, l’Alfàs del Pi, Vilafranca del Maestrat, Guardamar, Aldaia- i dos membres relacionats amb Puig i el lermisme: Alfred Boix i Joan Calabuig, el segon dels quals es fa càrrec de l’àrea d’Idees i Programes, tot just allò on aquests deien que Alarte anava més coix.

Ara resten els congressos provincials i els comarcals. Especialment els primers, ja que se celebraran per primera vegada a la història, per imposició de Madrid. Caldrà veure si, sobretot a València i Castelló, els fidels a Puig hi planten cara… I si Ferraz, com ha fet en el congrés nacional, hi posa cullerada. En joc està, en conseqüència, l’autonomia d’Alarte.

Tribuna

Comentaris tancats a L’hora d’Alarte

L’hora d’Alarte

 

Regidor d’Alaquàs (30.000 habitants, Horta Sud) des dels 21 anys. Alcalde amb aclaparadores majories absolutes des dels 25 anys. Vint dies abans de complir-ne 35 ha estat escollit secretari general del PSPV-PSOE, la segona federació socialista de l’estat en nombre de militants. És Jorge Alarte, l’home en què molts ciutadans valencians tenen dipositades les seues esperances de destronar el PP de la Generalitat al més aviat possible.

[@more@]

La seua arribada a la direcció del PSPV, però, no haguea estat possible sense el suport entusiasta de la cúpula socialista del carrer Ferraz de Madrid. Sense la mediació de pesos pesats com ara José Blanco i Leire Pajín, avui la secretaria general valenciana recauria en mans de Joaquim Puig, el representant de la “vella guàrdia” al si de la formació. Fins i tot amb la contestació de Madrid, Puig i Francesc Romeu -que al remat van comparèixer a l’elecció final de la mà- van quedar-se a només 20 paperetes -poc més d’una desena, si tenim en compte que els que no els votaven a ells, votaven al seu únic rival directe- de controlar el partit.

El proppassat cap de setmanat, els delegats del PSPV van moure’s entre la resignació i l’essencialisme. Així, n’hi hagué molt que van votar Alarte perquè era la cara nova, aquell que deia tancar amb tota l’etapa anterior, encara que el seu discurs era més aviat escàs… Alhora que, aquests mateixos delegats, optaven per no vacil·lar ni una mica respecte les seues senyes d’identitat: el nom, continua sent PSPV-PSOE (ni tan sols no es va acceptar una proposta d’última hora del ponent, Ángel Luna, en el sentit de dir-li Partit dels Socialistes Valencians, a la manera del PSC); la ubicació ideològica, l’esquerra, per molt que el mateix Luna va entestar-se a fer veure que la societat valenciana s’ha girat cap al centre, un espai on s’ubica el 40% de la població. Aquests dos marcs immòbils són, precisament, els que fins a última hora no va explicitar Alarte. L’alcalde d’Alaquàs, que no abandonarà aquest càrrec institucional, no va confirmar fins a les setmanes prèvies a la cita congressual el seu pensament sobre les sigles i el discurs. Els seus crítics deien que tant li feia, un PSPV transvestit. Ell tan sols volia arribar al cim, i en aquest camí tenia tot el suport de Ferraz, on tampoc no importen massa els debats identitaris dels socialistes valencians… O el seu anhel de major democràcia interna, ja que a l’11è congrés s’acaba d’aprovar una esmena que proposa que el proper secretari general s’esculla a través del vot directe dels militants, i no a través d’uns delegats que tan sols representen el 2% dels afiliats. Si no hi ha cap sorpresa al respecte, la direcció federal tombarà aquest desig de major autonomia, ja que els estatuts del PSOE no permeten aquest tipus de procés obert, tret de les primàries per a escollir el candidat electoral.

Els missatges emesos pels caps del PSOE -José Luis Rodríguez Zapatero, Leire Pajín i, sobretot i per damunt de tot, José Blanco, no deixen lloc per a cap dubte: Ferraz està amb Alarte, a qui ha donat suport només a última hora, en veure que no podien convèncer l’alcalde d’Elx, Alejandro Soler, perquè fóra qui donara la cara. Soler, al capdavall, serà vicesecretari general. La secretaria d’organització recau en la figura d’Elena Martín, madrilenya però alacantina d’adopció, a més d’amiga personal de Pajín. Així com han ajudat Alarte a guanyar el congrés, han demanat als seus contrincants que abandonen qualsevol desig d’esdevenir un contrapoder. Puig, d’una personalitat no gens addicta a la insubmissió, no serà cap problema perquè Alarte demostre si és capaç de dur el socialisme valencià al rumb de la victòria.

Les intromissions de Madrid en el congrés han provocat escenes més pròpies de la transició que no del segle XXI, si atenem l’evolució que ha patit el PSPV-PSOE. Tot just quan van acabar els discursos als delegats, Puig i Romeu van enfilar-se a una tarima que hi havia als passadissos del Palau de Congressos de València -seu del conclave- i van adreçar-se als delegats a l’estil de Pablo Iglesias. Només els faltava el barret a la mà dreta. Els missatges incitaven a votar la seua llista adduint que es tractava d’una “aliança real de generacions”, segons la qual s’entenia que Romeu seria l’aspirant a la Generalitat. Amb prou feines si van poder parlar, però, perquè els seus acòlits van posar-se a cridar “País Valencià, País Valencià, País Valencià!”, “unitat, unitat, unitat!” i “sempre d’esquerres, sempre d’esquerres!” L’objectiu era fer veure que la candidatura alternativa, la de Jorge Alarte, ni era d’esquerres ni era valencianista. Puig i Romeu, però, van quedar-se en el 47,5% de vot, i Alarte, al 51,3%.

L’executiva feta pel d’Alaquàs està integrada per molta gent jove, persones amb pes municipal -alcaldes de Saix, l’Eliana, Elx, l’Alfàs del Pi, Vilafranca del Maestrat, Guardamar, Aldaia- i dos membres relacionats amb Puig i el lermisme: Alfred Boix i Joan Calabuig, el segon dels quals es fa càrrec de l’àrea d’Idees i Programes, tot just allò on aquests deien que Alarte anava més coix.

Ara resten els congressos provincials i els comarcals. Especialment els primers, ja que se celebraran per primera vegada a la història, per imposició de Madrid. Caldrà veure si, sobretot a València i Castelló, els fidels a Puig hi planten cara… I si Ferraz, com ha fet en el congrés nacional, hi posa cullerada. En joc està, en conseqüència, l’autonomia d’Alarte.

Tribuna

Comentaris tancats a L’hora d’Alarte