El dret d’ús de les aigües del transvasament del Tajo-Segura té en escac de guerra a les comunitats de Castella-la Manxa, la de Múrcia i a la valenciana des de fa ja alguns anys. Encara que la problemàtica és d’indubtable actualitat, es tracta d’un continu en la història del llevant espanyol, segons es desprèn de les dades de les cròniques històriques.
[@more@]
Bé coneguda la cridada horta alacantina, situada entre els termes d’Alacant, San Juan, Mutxamel i El Campello. No obstant això, els seus agricultors es van veure embolicats en nombrosos conflictes amb els seus veïns de Castalla, Tibi i Onil per les aigües del riu cridat llavors Cabanes, més conegut menge Montnegre en l’actualitat.
El rei Alfonso X de Castella, en el segle XIII, va fer mercè «in perpetuum» de totes les aigües naturals que naixen en el terme de Castalla i de les pluvials que discorren pel mateix i aquest riu a «els cavallers, mercaders, homes bons, sabidores de mar, fixos-dalgos» i altres cristians que es va poblar la ciutat després de conquistar-la dels moros, segons la crònica de Viravens i Pastor. Com a conseqüència d’aquesta donació, les citades aigües van ser repartides entre els nous pobladors d’Alacant.
El repartiment de l’aigua
Així es va dividir el reg en 336 fils de les vives i naturals i 336 partidores de les pluvials. Els propietaris utilitzaven les unes i les altres respectivament cada 21 dies, torn que s’anotava en un llibre en el qual constaven els noms i l’aigua que havia correspost a cadascun d’ells.
Aqueix llibre es va extraviar durant les guerres que van sostenir en el segle XIV els reis de Castella amb els d’Aragó per la possessió d’Alacant i els hisendats de l’horta van acordar un Consell General per a acordar de nou la distribució de l’aigua, segons els drets adquirits. No obstant això, no van tardar a sorgir els problemes sobre els drets d’ús. Així, alguns agricultors alienaven la propietat de les aigües per separat de les terres, el que va ocasionar no pocs perjudicis, ja que algunes de les terres es quedaven sense reg i per a obtenir-lo havien de pagar elevades sumes de diners.
Per altra banda, els terratenientes de Castalla, Tibi i Onil van fer algunes preses per a regar les seues propietats, el que impedia que l’aigua arribara a l’horta alacantina. Un laudo arbitral va posar fi al litigi i va ratificar els drets dels regantes de l’horta alacantina.
No obstant això, pocs anys després els terratenientes citats es van desentendre del conveni i «van distraure» de nou les aigües, segons explica Viravens.El Concejo d’Alacant va tornar a protestar i els drets es van tornar a ratificar, encara que els terratyenientes fent una vegada més cas omís van continuar amb les seues pràctiques.
Els usuaris legals van presentar una demanda davant la Audeincia de València, que el 2 de maig de 1550 va ratificar l’acord i va sentenciar «totes les aigües havien de córrer lliures pel riu fins a l’horta sense poder construir-se per ningú embaràs algun que destruïra el curs natural».
Els cultius augmentaven, no així l’aigua. Un veí de Mutxamel, Pedro Cano Esquerre, va idear crear en la gola que formen dos turons a Tibi una presa: el pantà de Tibi. Aquesta obra va canviar les condicions de reg, encara que no va aconseguir frenar les disputes pel dret a utilitzar les aigües del riu. A pesar de les fallades judicials i sancions, es van seguir construint preses il·legals. En 1697 una sospitosa voladura va deixar durant llargs anys inhabilitat el pantà.
Els ecos de «La Nau»
En 1848, el periòdic alacantí «La Nau» es feia eco i en un article exposava que per a remeiar els mals de l’horta era necessari destruir quantes preses obertes il·legals haguera.L’obertura del pantà per a disposar de l’aigua va ser també causa de controvèrsia. En 1877, la situació va arribar a tal límit que un jutjat va exigir al Sindicat de Regantes que lliurara els instruments necessaris per a moure la taujana.
Des del segle XIII l’antiga horta alacantina, en la comarca de L´Alacantí, es va veure embolicada en nombrosos litigis amb les localitats veïnes per l’ús de l’aigua del ric Montnegre i del Pantà de Tibi.
ABC
