+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

Amb motiu de la celebració del Mercat del Joguet Antic, que se celebra tots els primers dissabtes de mes, el Mercat Porta de Toledo acull una exposició sobre Mariquita Pérez, un canell que va ser testimoni d’una Espanya recién eixida d’una Guerra, i que a poc a poc es va obrir pas pel fosc camí de la postguerra, fins a arribar a les albors dels anys seixanta en els quals Espanya començava a dibuixar un somriure després de la penosa letargia.

[@more@]

Aquesta Exposició no és una simple mostra de nines antics, té una mica de peculiar i aquest tret diferenciador, consisteix, que en ella s’exhibeixen més de 100 nines que es venien en les jugueterías espanyoles entre 1939 i 1959, i que totes les xiquetes d’aquella època van voler tenir, però que molt poques van aconseguir. “Aquests canells van ser fidels testimonis d’una Espanya recién eixida d’una Guerra, i van constituir un focus d’esperança d’una vida millor, elles ens reflecteixen els canvis de moda i la ideologia predominant d’aquella època”, assegura Console Yubero, ama de la col·lecció.

Segons Yubero “Mariquita Pérez va representar la personalitat a la qual aspiràvem les xiquetes de l’època i va enriquir la seua biografia amb la història del seu país”.  “La majoria de les famílies espanyoles no es podien permetre el luxe de comprar una Mariquita Pérez ja que el seu preu rondava entre 85 i 100 pessetes de l’època, i un salari mig estava entre 5 i 10 pessetes diàries”, explica la col·leccionista.

Leonor Coello de Portugal va encarregar la fabricació de les primeres Mariquitas en el taller de Bernabé Molina, a Onil (Alacant) i, prompte va muntar un gran negoci ja que els 1.000 primers models realitzats al novembre de 1940, es van vendre de seguida a Madrid. Després de la fantàstica acollida que va tenir la nina, Leonor Coello va reconvertir en franquícies de Mariquita Pérez les millors jugueterías de Madrid, Barcelona, Bilbao, Santander, etc.

Mariquita Pérez va anar sense cap dubte el canell més famós de l’època i va marcar una fita històrica en la societat. “Les xiquetes volíem anar vestides amb els mateixos models que el canell, era la més cara i no estava a l’abast de la major part de les famílies”, assegura Yubero.

En l’exposició podem veure més de 100 models de Mariquita Pérez diferents, però també estan exposades figures de la seua germane Juanín, de la seua mascota i de centenars d’accessoris, entre vestits, sabates, ulleres, barrets, ventalls, etc… i altres canells molt volguts per les xiquetes dels anys 40-50. Anita Diminuta, Mari Pepa Mendoza, Gisela, Cayetana, aquesta última deu el seu nom a la Duquessa d’Alba, qui sent una xiqueta la amadrinó.

Fins al mes de maig en el següent horari: Dilluns a divendres: 16 a 19 h. – Dissabtes: de 16 a 21 h. – Diumenges: de 11 a 13 h.

CityFm

Tweet

Demà, 20 de gener, els Estats Units tindran nou president. L’escalinata del Capitoli, a Washington, serà l’escenari de l’acte d’investidura i del discurs inaugural de Barack Obama, el primer negre que arriba a la presidència del país.

[@more@]

Obama ha suscitat moltes expectatives (hi ha qui diu que massa i tot), dins i fora dels Estats Units. Per la seva trajectòria (nascut a Hawaii, criat a Indonèsia, educat a les millors universitats nord-americanes i afaiçonat políticament als barris més desafavorits de Chicago) i pel seu missatge de canvi, idealista i esperançat.

Però el fet és que el context socioeconòmic actual no és gens falaguer. El món passa una crisi econòmica molt greu, la pitjor d’aquests últims vuitanta anys. Per exemple, l’any passat els Estats Units van perdre 2,6 milions llocs de feina, com mai abans des de la fi de la Segona Guerra Mundial, l’any 1945.

No fa estrany, doncs, que el combat contra la crisi sigui la primera prioritat d’Obama, que s’ha proposat de tirar endavant urgentment l’anomenat Pla de Recuperació i de Reinversió Americà. Entre més coses, aquest pla inclou la construcció i renovació d’infrastructures (carreteres, ponts…); la reducció d’imposts per al 95% de les famílies; i l’equipament d’escoles i d’universitats. La intenció és de crear, o de salvar, tres milions de llocs de feina d’ací al 2011.

Tweet

El perpinyanès Lluís Colet ha aconseguit aquest dissabte superar el rècord del discurs més llarg del món després de parlar ininterrompudament durant 124 hores. D’aquesta manera, Colet ha superat l’indi Jayasimha Ravirala, posseïdor del record Guiness, amb més de 120 hores consecutives, i ha dedicat la proesa ‘a tota aquella gent i associacions que defensen i promouen la cultura catalana a la Catalunya del Nord’.

[@more@] 

La prova s’ha dut a terme a la sala del restaurant de l’Estació de Perpinyà des del passat dilluns 12 de gener a les deu del matí i una cinquantena de persones l’han acompanyat en el moment d’aconseguir aquesta fita, al voltant de les dues del migdia. Entre els assistents, hi havia el cantautor Jordi Barre, i membres de la USAP i dels Dragons catalans de rugbi. Colet, que és guia al Castellet de Perpinyà i treballa com agent del patrimoni de l’ajuntament de la capital nord-catalana, ha acabat les 124 hores de discurs en cansat i afònic, tot i que ha afirmat sentir-se bé físicament. En les últimes hores, fins a les dues del migdia, la lectura ha estat lenta, fruit del cansament. Colet, visiblement emocionat, ha explicat que ha dut a terme aquesta proesa perquè ‘consti’ que el discurs més llarg del món ‘ha sigut en català’. A les deu del matí, ha igualat el record actual, amb 120 hores, i s’ha emocionat molt després de rebre els aplaudiments dels assistents. Tot i disposar ja del nou rècord, ha volgut continuar fins a les dues del migdia, tal com havia previst des del principi. La plusmarca actual, homologada al llibre ‘Guinness dels Rècords’, era de 120 hores i la va aconseguir l’indi Jayasimha Ravirala, el març 2007, a la Universitat de Hyderabad, llegint textos personals. Durant aquesta setmana, Colet, que té 62 anys, ha llegit textos i poesies sobre la història universal, la cultura de Catalunya, els refranys catalans, la llengua catalana, els Dragons catalans de rugbi, la USAP, el Barça, les seleccions catalanes i el pas del TGV per Perpinyà, entre d’altres. La prova s’ha fet sota el control d’un notari i d’un metge, que ha fet el seguiment de l’estat físic de Colet durant aquests cinc dies. El metge s’ha mostrat sorprès per l’estat de salut de Colet i ha explicat que el que ha fet és ‘fora del comú’, ja que una altra persona en les mateixes condicions hauria començat a delirar al cap de tres o quatre dies. Segons ha comentat, el fet que Colet tingui una gran resistència física gràcies a la seva afició per les maratons, la seva costum a fer rècords i la seva motivació han sigut claus per a la consecució d’aquest repte.

Vilaweb 

Tweet

Per tercer any consecutiu, la Ludoteca de Nadal, organitzada a Onil per part de la Biblioteca Municipal i l’Associació de Reyes Mags, ha resultat ser un gran èxit, ja que cada vegada registra una major participació.

[@more@]

Fuentes de la Biblioteca van explicar que, durant els cinc dies que va estar oberta la Ludoteca, van anar uns 350 xavals els quals la van poder gaudir, a raó de 70 cada dia.

Així mateix, enguany va haver dues actuacions, d’un mag i un cuentacuentos, cadascuna de les quals va ser seguida per més de 200 persones, entre pares i fills.

Els xavals van estar atesos per una dotzena de col·laboradors de la Biblioteca.

Escaparate

Tweet

El president dels populars a la demarcació d’Alacant no ha pogut fugir de la tempesta que s’ha produït amb l’expulsió dels socialistes del govern municipal de Xàbia, decisió que va decidir ahir l’alcalde d’aquesta ciutat, Eduardo Monfort. Juan José Ripoll ha assegurat que els populars escoltaran la proposta de Monfort a l’hora de garantir la governabilitat en la ciutat, però ha volgut deixar ben clar que el pacte entre Bloc-Centristes i el PSPV-PSOE s’ha trencat per les dificultats d’aquestes dos formacions a l’hora de governar i els populars no han tingut cap relació amb aquest fet.

[@more@] 

Per a Ripoll les relacions amb els valencianistes són bones encara que ha reconegut que no existeix cap estratègia per arribar a acords amb el Bloc que permetrien governar conjuntament a Xàbia i propiciar una moció de censura a Altea (la Marina Baixa). Els nacionalistes d’aquesta ciutat de la Marina Baixa han demanat al govern municipal del PSPV-PSOE que facilite l’esborrany de pressuposts abans de presentar-los perquè d’una altra manera no votaran favorablement.

Tweet

El dissabte 17 de gener se celebrarà, per tercer any consecutiu, la Gal·la Benèfica a favor de l’Associació de Disminuïts físics, psíquics i sensorials d’Onil ‘Luz i Vida’, un espectacle que tornarà a estar dirigit i coordinat per Irene Navas i compte amb la col·laboració de l’Ajuntament, Batasoni i la floristeria ‘Pouet de la Neu’.

[@more@] 

La gal·la, que estarà presentada per Fernando Timoneda, començarà a les 20:30 hores en l’Auditori del Centre Cultural d’Onil. AL mòdic preu de cinc euros, els assistents podran gaudir de més de dues hores d’entreteniment molt variat i dinàmic.

S’oferirà un total de 19 actuacions, on haurà lloc per a la música, el ball, la poesia i l’humor. I tot amb la seguretat que la recaptació íntegra va a anar destinada a l’Associació ‘Luz i Vida’.

Irene Navas explica a Aparador que el grup ‘Solidaritat’, compost per artistes d’Onil, Ibi, Alacant i altres ciutats de la nostra província, ha preparat de bon tros afecte un espectacle titulat ‘Arc de Sant Martí de cançons’, que sumerjerá a l’espectador “en un món ple d’alegria i colorit, on les cançons, el ball, la poesia i l’humor són els protagonistes”.

Irene afig que es podran veure “cançons i balls de tots els colors i estils: balls caribeños, hip hop, tango argentí, cançó espanyola, cançó moderna, poesia, música de violí i guitarra, cançó melòdica, ball espanyol, humor, teatre i comèdia”.

L’esperança de l’organització és que l’Auditori del Centre Cultural registre un ple absolut, igual que va ocórrer amb les dues primeres gal·les, celebrades en 2007 i 2008. A més, existeixen a la venda entrades de fila zero, per a qui no puga assistir a l’espectacle però si desitge col·laborar amb ‘Luz i Vida’.

Continuïtat
Depenent de l’èxit d’aquesta tercera gal·la, Irene Navas es plantejarà si seguir organitzant-la altres anys o deixar de fer-lo. Com és previsible que l’assistència de públic siga massiva, també és molt probable que la Gal·la Benèfica dure bastants anys més, fins i tot recaptant fons per a altres entitats socials colivencas, a més de ‘Luz i Vida’.

Finalment, Irene Navas mostra la seua disposició que aquest espectacle puga representar-se a Castalla o Ibi, també amb caràcter benèfic. Només caldria proposar-se’l per part de les respectives regidories de Cultura.

Escaparate

Tweet

D’acord amb les dades publicades aquest dimarts per l’Institut estatal d’Estadística, una volta s’han revisat de forma definitiva les dades del padró de l’any passat, en el nostre territori viuen 847.339 immigrants. Aquesta xifra fa que s’haja incrementat en 115.237 persones la xifra d’estrangers respecte a les dades del 2007, quan al País Valencià residien 732.102 immigrants.

[@more@] 

En aquest sentit, l’augment del nombre de persones d’origen estranger del període 2007-2008 és el segon més important dels darrers anys. Segones les noves dades, el 16,8% de la població valenciana és immigrant. Si ens referim a demarcacions, a la d’Alacant viuen 44.368 estrangers, a Castelló 106.125 i a València 294.846. El nostre territori, després de Catalunya i Madrid, amb 1.103.790 i 1.005.381 immigrants respectivament) és la tercera autonomia amb més estrangers i la segona després de Balears -que té el 20,8%- en relació amb el percentatge total. 
 
Arribada d’immigrants al País Valencià durant els darrers anys

Pagina26

Tweet

El projecte de peatonalització d’un tram de la carretera CV-803 entre Onil i el paratge de Sant Anna, sufragat íntegrament per la Diputació Provincial, ha culminat recentment amb la instal·lació de fanals per a il·luminar tot el trajecte, el cost del qual ascendeix a 24.250 euros.

[@more@]

Aquesta actuació no estava prevista en el projecte inicial, desenvolupat en dues fases, amb un pressupost de 206.000 euros.

Després de reiterades peticions per part de l’alcaldessa, Elisa Ribera, ara s’ha aconseguit que s’instal·len els fanals, amb el que el projecte global ascendeix a 230.600 euros.

Tweet

Tweet

Segons població Onil es la 3 poblacio, on Ibi, Alcoi la superen. De les 5 primeres les cuatre primeres estan governades pel PP, el País Valencià també a sigut la comunitat que mes a crescut l’atur també governada pel PP. Segons informa lasprovincias L’atur ha patit un increment del 56% a Alcoi durant l’actual legislatura, liderada pel govern del Partit Popular. Des de juny de l’any 2007 fins a desembre de 2008 s’ha passat de 3.420 desocupats a 5.335.

[@more@] 

Segons les dades oferides ahir pel sindicat UGT La Muntanya, durant desembre l’atur ha tornat a pujar en les comarques de l’Alcoià i El Comtat -el que suposa el quinze mes consecutiu- en 1.055 treballadors, arribant a la xifra històrica de 12.509 desocupats en total.

La major pujada de l’atur s’ha produït a Ibi, coincidint amb la finalització de la campanya del joguet, amb altres 337 aturats més (2.599 en total), seguit d’Alcoi amb 292 més (5.335), Castalla amb 113 (780), Onil amb 104 més (779), Cocentaina amb 54 (940), Muro amb 60 (647) i Banyeres de Mariola amb 40 més (427). Les baixades han estat mínimes, i com anècdota destaquen els quatre desocupats menys registrats a L’Orxa (40).

En el cas d’Alcoi l’increment de l’atur des de l’inici de l’actual legislatura ha estat del 56 per cent, el que equival a 1.915 nous desocupats. La ciutat ha passat de tenir 3.420 aturats al juny de l’any 2007 a 5.335 al desembre de 2008.

El PSOE d’Alcoi lamenta l’absència de mesures per part del Govern municipal del PP per a pal·liar aquesta situació. El portaveu socialista, Antonio Francès, destaca "el contrast de l’aposta decidida per l’ocupació i la indústria impulsada pel govern d’Espanya amb l’absència total d’iniciatives per part dels Governs del PP tant de la Generalitat Valenciana com de l’Ajuntament d’Alcoi".

Tweet