+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

Esquerra Republicana ha denunciat publicament l’intenció clara del Govern local d’eliminar l’escola municipal que porta funcionant més de tres dècades.

[@more@]
 
Els republicans afirmen que "els dos últims anys l’ajuntament no ha ofertat places de cap especialitat, tot i haver un professor en plantilla de l’ajuntament y disposar de lloc suficient per exercir".
 
També diuen que, "l’escola municipal va ser desplaçada de les seues instalacions públiques en benefici de l’escola del CIMO, subvencionada generosament per l’actual corporació".
 
Per últim, els colivencs han demanat "pel be comú d’Onil, potenciar l’escola municipal i cercar incansablement un conservatori elemental de música dacord al nivell i les necessitats del nostre municipi".
 
Esquerra Republicana d’Onil.

Tweet

El PP d’Onil al seu web ha amagat a la noticia de l’inaguració de la seua nova seu, l’imatge on eixia l’antic alcalde d’Onil i nou secretari general de l’agrupació local del PP.

[@more@]

A les fotografies podreu observar la foto de la web del PP on només surt el colçe del nou secretari general del PP i ex-alcalde J.Mª Rozalen i la foto publicada als mitjans de comunicació.

Tweet

A la web del PP d’Onil la agrupació local ha facilitat als internautes la posibilitat de traducció al valencià, en contra, tenim la web d’una corrent local del PSOE on tot i estar al servidor de blogspot on no n’hi ha cap problema en fer-lo en valencià han declinat en fer-lo en castellà.

[@more@]

Tweet

Les relacions entre els antics amos que continuen en la gestió d’una empresa i els nous propietaris poden convertir-se en una bomba de rellotgeria.

[@more@]

Açò és el que ha ocorregut en el primer grup juguetero espanyol, Famosa, amb l’acomiadament de l’antic propietari de Feber, José Manuel Rodríguez Ferre, que ha iniciat una batalla legal contra la seua antiga empresa.

Rodríguez Ferre, que va vendre Feber a Famosa en 2006 i llavors es va convertir en director operatiu del grup, ha estat inclòs en un expedient de regulació d’ocupació (ERE) que afecta a 42 treballadors. Per a l’empresari, aquesta és l’última gota d’un conflicte larvado durant l’últim any, després de ser rellevat del dia a dia.

Segons el propi Rodríguez Ferre, aquesta mesura es va deure a les discrepàncies en l’estratègia, ja que defensava mantenir producció a Alacant. Fa anys que la majoria dels joguets de Famosa duen el made in Xinesa, una tendència que es va accentuar amb el desembarcament dels seus nous amos financers (Inveralia, Torreal i Estalvi Corporació, en 2002, i, des de 2005, Vista Capital).

Amb la integració de Feber, es va anunciar la intenció de recuperar part de la fabricació de certs joguets, idea que ara Rodríguez Ferre assegura que va abanderar enfront de l’equip gestor de Vista, que considera que aqueixos plans eren ineficaços.

Fuentes de Famosa van assenyalar que la inclusió de Rodríguez Ferre en l’expedient es basa que suposava el salari més alt en un lloc amortitzable, al tenir una funció merament consultiva. A més, van explicar que des de fa més d’un any residia fora d’Espanya, un dels motius que impossibilitava la seua participació en el dia a dia.

Propietari i inquilí
El conflicte es complica perquè la relació laboral no és l’única. Quan Rodríguez Ferre va vendre Feber, va mantenir la propietat de les instal·lacions a Ibi i Onil que Famosa ocupa en lloguer.

L’empresari ha interposat dues demandes, una per impagament i altra per incompliment i mal manteniment d’una nau. A més, anuncia que reclamarà per l’ús de motles i altres actius que Famosa utilitzava i que no estaven inclosos en el traspàs. El grup considera que aqueixes diferències no tenen relació amb el ERE i que els tribunals ho dirimiran.

Expansión.

Tweet

Dissabte, 13 de febrer.

[@more@]

Programa d’actes i horaris:
– A les 17:00 h., cercavila per als més menuts des del Poliesportiu Municipal fins a la Plaça Major.
Després, berenar a la Plaça Major.

– A les 22:00 h., cercavila per a tots des del Poliesportiu Municipal.

PREMIS:
Adults:
– Primer Premi Disfressa de Grup de 250 €
– Segon Premi de Grup de 150 €
– Tercer Pemi de Grup de 100 €

-Primer Premi de 150 € a la Millor Disfressa Individual.

Infantils:
– 4 premis de 30 € en material escolar.

Tweet

Entre els projectes que l’Ajuntament d’Onil presentarà al segon Pla E per a obtenir el finançament necessari i poder executar-los es troba una nova pista de tennis i dos de pádel en la zona esportiva, al costat de la pista d’atletisme, les pistes de bàsquet i tennis i el frontó-rocòdrom.

[@more@] 

La nova pista de tennis costarà 48.400 euros, mentre que l’import de les de pádel ascendeix, entre les dues, a 76.540 euros. En total, prop de 125.000 euros que arribaran a Onil des del Govern Central per a fer realitat aquests tres projectes i convertir aquesta zona en un gran complex on es podrà practicar atletisme, tennis, pádel, bàsquet, escalada i frontenis, entre molts altres esports. Mentre se sol·licita la subvenció per a aquestes noves instal·lacions, l’alcaldessa, Elisa Ribera, va explicar que s’estan barrant les actuals pistes de tennis i la pista polideportiva (un metre d’altura de bloc i metre i mig de tanca metàl·lica; en total, dos metres i mig d’altura). Així mateix, ja ha finalitzat l’asfaltat i pintat de la zona d’aparcament, amb una superfície de 7.540 metres quadrats i capacitat per a més de 300 vehicles i vuit places per a discapacitats. L’import total d’aquestes obres és de 540.000 euros, subvencionat en la seua majoria per l’àrea d’Infraestructures de la Diputació. Aquestes actuacions suposen el colofó, de moment, dels treballs que s’han anat realitzant progressivament en la zona esportiva: arranjament del tartán de la pista d’atletisme, soterramiento de la línia elèctrica, gàbia de martell, frontó-rocòdrom i vestuaris. La inauguració del mòdul de vestuaris, l’aparcament i el frontó-rocòdrom està previst per a febrer, segons les estimacions de l’alcaldessa. Respecte al camp de futbol, Ribera preveu que la gespa artificial i l’enllumenat també seran inaugurats durant el pròxim mes, sempre que les condicions meteorològiques permeten finalitzar els treballs. En aquest recinte quedarien pendents els vestuaris i l’arranjament de les quatre voreres, el cost de les quals sufragarà el Pla Confiança. La primera edil va afirmar que, amb totes aquestes actuacions en les zones Aquest i Oest de la localitat, i amb la pista d’atletisme ja homologada, “la majoria de les pràctiques esportives d’Onil quedarà amb unes instal·lacions dignes i acords amb els grans esportistes colivencs i els seus grans assoliments”. L’assignatura “pendent”, segons l’alcaldessa, segueix sent el pavelló poliesportiu cobert, la subvenció del qual se segueix sol·licitant a diverses instàncies perquè puga arribar a ser una realitat “com més prompte millor”.

Escaparate

Tweet

Dissabte passat, l’Agrupació Musical “Santa Cecilia d’Ador” aconseguia 196 punts, d’un total de 200, en el VIII Certamen de Música Festera d’Altea la Vella; puntuació que va fer a aquesta banda mereixedora del primer premi.

[@more@] 

El segon premi va ser per al “Centre Instructiu Musical d’Onil” amb 166 punts i a tan sols mig punt va quedar la Unión “Musical Genovense”, a qui li va correspondre el tercer dels guardons. El lliurament de premis va contar amb la participació de l’Alcalde, Andrés Ripoll; l’edil de Cultura, Miquel Zaragoza, el President de Caixaltea, Jaime Sellés; el President de l’Associació de Moros i Cristians, Jordi Picó; un representant de la FVSM i el President de la Recreativa Musical d’Altea la Vella, organitzadora de l’esdeveniment, Vicente Ripoll. El Certamen, que en aquesta ocasió estava dedicat al director Vicente Pérez “el Mestre”, va transcórrer segons el previst. A les 17 hores tenia lloc la desfilada de bandes que anava des de la plaça de Caixaltea fins al Centre Cultural d’Altea la Vella, en l’auditori del qual es va desenvolupar el concurs pròpiament dit, a partir de les 18:00h. Centenars de veïns d’Altea la Vella, entre els quals es trobaven els familiars de l’homenatjat, i també seguidors de les bandes participants van abarrotar l’auditori. L’obra obligada del Certamen era la marxa mora “Els Djinns” de Santiago Cinquè, qui va formar part del jurat al costat del director i compositor alteano, Jaime Francisco Ripoll i José Vicente Díaz. La primera de les bandes a actuar va ser la Unión Musical El Genovés, a la qual va seguir l’Agrupació Musical Santa Cecilia d’Ador i en tercer lloc va participar el Centre Instructiu Musical d’Onil. Acabades les intervencions de les concursants, va anar l’amfitriona, la Societat Recreativa Musical d’Altea la Vella, la qual va interpretar dos pasdobles, una marxa mora i altra cristiana mentre es produïa la deliberació del Jurat. Decisió que va estar renyida en el cas del 2º i 3er posat, ja que la diferència de puntuació entre ambdós va anar de tan sols mig punt. Els premis estaven valorats en 3.000, 2.000 i 1.000€ respectivament i el Certamen conta amb el patrocini de l’Ajuntament d’Altea i la col·laboració de diferents entitats.

Tweet

Una jutge d’Ibi ha condemnat a la juguetera Famosa a indemnitzar a una xiqueta de 3 anys per utilitzar la seua imatge sense permís. L’empresa va usar fotografies de la menor a pesar que els pares li van comunicar expressament que no volien. La família rebrà 3.500 euros a l’arribar a la conclusió la magistrada que Famosa va cometre una "intromissió il·legítima indemnitzable".

[@more@]
Els pares, segons la demanda que va presentar l’advocat Gabriel Echávarri, van acudir amb la seua filla a un fotògraf d’Ibi a l’estiu de 2006 per a realitzar un reportatge de la menuda amb la finalitat de tenir un record familiar. El fotògraf va contactar poc després amb la mare de la menor per a dir-li que havia quedat encantat amb la fotogenia de la xiqueta i li va oferir realitzar unes proves utilitzant diversos joguets per si podia ser model. La xiqueta es va sotmetre a dues sessions, però els pares no van rebre un euro i van pensar que no havia superat la selecció.
El fotògraf va vendre les fotos a Famosa, que va començar a utilitzar-les en catàlegs i envasos de joguets. Els pares, segons fonts pròximes al cas, van descobrir que la imatge de la seua filla estava sent explotada comercialment quan compraven en un gran magatzem i van veure un dels envasos.
La família va contactar amb Famosa al juliol de 2007, després de veure la fotos de la seua filla en els joguets, i va exigir a l’empresa que deixara d’utilitzar la imatge de la menuda. No obstant això, segons considera provat la magistrada, la signatura d’Onil continue usant les fotos de la xiqueta en els catàlegs de Nadal de 2007, en revistes de tendes de joguets en 2007 i 2008, i en diverses pàgines d’internet. La imatge de la xiqueta apareixia lligada a tres productes. Un dels joguets, una moto scooter, va ser capdavantera de vendes. La menuda muntada en la scooter encara es podia veure ahir en algunes pàgines web.
L’empresa va al·legar que creia que les fotografies s’havien realitzat amb fins comercials i amb el consentiment dels pares. Famosa va assegurar a la jutge que va retirar la imatge de la menuda quan li va ser possible. La juguetera s’oposava a pagar una indemnització, al·legant que l’ús de les fotos de la menuda no li havia reportat beneficis comercials perquè no era un personatge públic.
No obstant això, la jutge adverteix a la juguetera que necessitava el consentiment exprés i per escrit dels pares de la menor. La magistrada recorda a l’empresa que els pares li van exigir en 2007 que deixara d’utilitzar fotos de la seua filla de 3 anys i, no obstant això, va continuar apareixent en catàlegs publicitaris i en internet. La jutge tanca la fallada condemnada a Famosa a pagar 3.500 euros.

"Enhorabona, això és que l’han agafat"
Els pares asseguren en la demanda que el fotògraf els va dir que les proves que estava fent-li a la seua filla eren "d’índole privat" i mai anaven a eixir de l’estudi pel que no feia mancada signar gens. Fonts pròximes al cas van explicar que quan els pares van descobrir que la imatge de la menuda estava en els envasos de joguets, van anar a demanar explicacions al fotògraf, que els va contestar: "Enhorabona, això és que l’han agafat".
La jutge apunta en la fallada que és "comunament conegut" a Ibi que "per a la composició dels catàlegs de joguets se solen utilitzar a menors de la localitat". La magistrada creu que els pares sí van donar un consentiment verbal perquè la xiqueta posara "amb diversos joguets donant una imatge tendra i bella". No obstant això, adverteix que l’autorització inicial es va extingir quan els pares van comunicar per escrit a Famosa que no volien que la seua filla apareguera en els catàlegs ni en els envasos dels seus productes.
La signatura juguetera, segons fonts properes al procediment, va deixar de comprar més imatges de xiquets al fotògraf quan va concloure el judici per la demanda interposada pels pares.

Levante

Tweet

L’atur en la comarca descendeix en la indústria mentre registra un fort augment en serveis.

[@more@]

L’atur va tornar a augmentar al gener per sisè mes consecutiu en les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla, al registrar 252 aturats més que al desembre; no obstant això, la distribució va ser molt irregular, doncs mentre en la indústria es va experimentar un descens, en el sector serveis s’ha computat un fort augment, segons les estadístiques difoses ahir per la UGT.
Aquestes comarques conten ja amb 16.148 desocupats, el que suposa 252 més que els quals havia registrats al finalitzar 2009; la major xifra correspon a Alcoi, que aglutina 7.061, seguida d’Ibi, amb 3.015; Cocentaina, amb 1.252; Castalla, amb 1.037; Onil, amb 968, i Muro, amb 908. L’últim lloc del rànquing ho ocupa Tollos, amb 2 aturats, un menys que al desembre.
Segons explica Vicente Prieto, secretari general d’UGT, el major augment es va produir a Alcoi, amb 137 desocupats més, seguida de Muro amb 37, Cocentaina amb 28 i Castalla amb 27. Cal destacar que Ibi conta ara amb 12 aturats menys, Banyeres amb 11 i Tibi amb 6
. L’evolució per sectors ha estat desigual. La indústria ha funcionat especialment bé, atès que ha vist reduir la seua llista de desocupats en 58, però, en canvi, la del sector serveis ha pujat en 248, possiblement per la finalització de la campanya nadalenca. També s’ha vist afectada negativament el sector de la construcció, amb 45 aturats més.
Vicente Prieto assenyala que "encara que la destrucció de l’ocupació s’ha ralentit d’una manera clara, segueix sent una dolenta notícia que ho faça per sisè mes consecutiu". Els 252 aturats més de gener suposen menys de la tercera part dels 881 de gener de 2009

. Dones
En canvi, el secretari comarcal d’UGT valora molt negativament que mentre els homes que han quedat en l’atur són 86, la xifra de dones s’eleva fins als 166. Açò és conseqüència, afirma, que "ha pujat molt en serveis, on predominen les dones, i ha baixat en el sector industrial, on predominen els homes".

Diarioinformacion.

Tweet

Tweet