Aprovada la moció del Bloc d’Alcoi per a la retransmissió dels plens municipals

El regidor del Bloc, Paco Blay se n’ha mostrat safisfet. "A l’espera dels detalls dels acords amb les empreses respectives, en principiels ciutadans podran veure en sa casa tot el que els seus representants proposen, critiquen o debatesquen", ha declarat el regidor valencianista

[@more@]

El regidor i portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha manifestat la seua satisfacció per l’acord al qual s’ha arribat en el darrer Ple pel qual s’iniciaran els contactes per a què les dues cadenes de televisió que estan emetent en la ciutat d’Alcoi puguen emetre els Plens mensuals en la seua integritat. Concretament la proposta d’acord que el BLOC portava al Ple, aprovada amb els vots a favor del PP, BLOC i EU, i l’abstenció del PSOE, deia literalment:

“Que l’Ajuntament d’Alcoi es pose en contacte amb les dues cadenes de televisió que estan emetent en l’actualitat a la ciutat (Canal 37 i Tele 7), per a estudiar la forma d’emetre la totalitat del Plens que celebre la Corporació, bé per la via del Conveni o bé per altres sistemes que la legislació actual permet”.

Les raons que ha mogut al grup municipal del BLOC a presentar la moció són moltes, però han destacat, entre altres: el fet que per ser pel matí poques persones poden acudir; que moltes persones -majors sobretot, però exclusivament- que segueixen poc els mitjans de comunicació, podran seguir la política municipal millor; la informació arribarà a totes les cases de forma transparent; etc.

Blay ha explicat també que, encara que el Plens són -per llei- sempre oberts i d’assistència lliure, és cert que el ciutadà apareix pel Saló de Plens de manera puntual, quan algun tema li preocupa o quan afecta a temes conflictius o s’han presentat iniciatives de procedència veïnal. “Per això hem pensat que si s’emeteren per Televisió, en directe o en diferit, la totalitat dels Plens, molts ciutadans tindrien la possibilitat d’accedir de forma transparent i directa al que els seus representants fan, opinen, critiquen o proposen. Veurien de primera mà el que el govern i els diferents grups fan i podrien valorar amb molt més coneixement de causa la tasca de les persones i grups que han votat. De fet, en molts pobles on ja es fa, l’experiència és positiva, ja que en alguns inclús es retransmet en directe i dues o tres vegades més en diferit, en horaris diferents per a què els puga veure més gent. És com portar a cada casa la totalitat dels Plenaris, amb la tecnologia actual”.

Acaba la seua nota el regidor del BLOC afirmant que “ara solament falta que el govern municipal complesca l’acord de forma ràpida, i que el conveni -o altra forma legal- que se signe entre l’Ajuntament i les dues empreses es faça de forma participada i transparent .”

Comentaris tancats a Aprovada la moció del Bloc d’Alcoi per a la retransmissió dels plens municipals

Famosa pretén deixar de produir a Onil alguns productes

  

El sindicat CCOO-PV va manifestar ahir que la plantilla de l’empresa juguetera Famosa està preocupada davant la possibilitat que l’adreça aprove un pla de reorganització que comporte deixar de produir a Alacant els productes menys competitius.
[@more@]La responsable de la Federació d’Indústries Afins CCOO-PV, Manuela Pascual, ha explicat que «aquesta és una de les mesures del pla de reorganització de l’empresa que persegueix evitar la duplicació de departaments després de la seua fusió amb Feber».

Segons Pascual, els treballadors no tenen encara una proposta ferma per part de l’empresa, encara que aquesta els ha avançat a principis de març la seua intenció de deixar de fabricar els productes menys competitius.

Laverdad

Enllaços relacionants

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/181260

 

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/177173

 

Famosa, entre cotxes i nines camina el joc

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/174408

 

Famosa crearà 40 ocupacions a Onil amb una nova línia de producció

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/171532

 

Famosa aposta per consolidar-se en la Vall del Joguet amb la creació d’un quart torn

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/152765

 

La Cambra de comerç dirimirà en el pols entre Vista Capital i 200 ex accionistes de Famosa

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/151082

 

La reorganització de Famosa després de l’adquisició de Feber crea malestar entre la plantilla

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/147532

 

FAMOSA continua fent especulacions

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/147390

 

El govern local aprova doblegar l’edificabilitat dels terrenys de Famosa en el nucli urbà

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/144993

 

El ple debat avui el conveni entre l’Ajuntament i la juguetera Famosa

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/138758

 

FAMOSA continua fent campanya indirecta a favor del tripartit colivenc

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/137944

 

Esquerra Republicana tem que la seu de Famosa es vaja A Madrid

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/133694

 

Famosa nomena a Josep Fernández per al seu consell d’administració

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/132942

 

Famosa projecta l’obertura a Mèxic de dues plantes de producció de joguets

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/119309

 

Famosa recupera per a Onil una línia de nines que es fabricava a Xina

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/117993

 

Famosa centralitzarà tota la seua producció en la planta d’Ibi

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/116850

 

Famosa es reunirà amb els sindicats per a presentar-los el pla industrial de la companyia

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/114618

 

Famosa pujarà enguany les seues vendes un 45% després de l’adquisició de Feber

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/114306

 

Famosa comença a traslladar part de la seua plantilla a la factoria d’Ibi

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/113798

 

Els treballadors de Famosa reclamen el manteniment de les seues condicions laborals quan es traslladen a Ibi

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/113269

 

Playmobil reforça la seua fàbrica a Onil perquè produïsca per a tot el món

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/112101

 

L’Ajuntament d’Onil inicia el projecte museológic després de rebre la col·lecció de nines de Famosa

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/110504

 

L’Ajuntament publica el conveni amb Famosa

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/102114

 

Antics accionistes de Famosa sol·licitaran l’arbitratge de la Cambra de comerç per a rebre el seu últim pagament

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/101416

 

Famosa preveu ampliar la plantilla recuperant producció de Xina

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/98278

 

Vista Capital es nega a pagar prop del 10% de la primera compra de Famosa

http://noticies-donil-diari-colivenc.bloc.cat/post/1568/97012

 

 

 

Comentaris tancats a Famosa pretén deixar de produir a Onil alguns productes

Immunitat parlamentària

 

El descrèdit de la política s´alimenta d´actes com el ple extraordinari que les Corts valencianes van celebrar dimarts passat. La sessió va convocar-se a corre-cuita amb l´únic propòsit de nomenar senador per designació territorial l´antic alcalde de Borriana, Alfonso Ferrada, del Partit Popular.

[@more@]

Les presses buscaven assolir un objectiu clar: que el nou senador arribara a temps de prendre possessió en la sessió constitutiva de la Cambra Alta, a Madrid, dimarts que ve. I un altre –derivat del primer– de més fosc: dotar-lo d´immunitat parlamentària abans que es curse la citació del jutjat de Vila-real en el qual té oberta una causa judicial, que ara quedarà paralitzada. Un procés en el qual, poca broma, figura com a imputat pels presumptes delictes de prevaricació, malversació de fons públics, suborn, atemptat contra l´ordenació del territori, infidelitat en la custòdia de documents, violació de secrets i de negociacions i activitats prohibides en la gestió urbanística de la localitat en la qual exercia d´alcalde. Un currículum (això sí, presumpte) difícil de superar.

El ple, ja poden imaginar-s´ho, no va ser plàcid. Només faltaria. Els diputats de Compromís van contribuir a l´exaltació de Ferrada amb unes pancartes que denunciaven la utilització, per part del PP, de les institucions parlamentàries com a refugi d´imputats en causes judicials.

I el portaveu del PSPV, Ángel Luna, va afegir-se a la festa comparant el comportament del PP amb les pràctiques de la màfia. El nou portaveu del grup popular, Ricardo Costa, va defensar la postura del seu grup amb un argument ja clàssic: que l´elecció com a senador d´un imputat en una trama de corrupció és plenament ètica, segons el seu punt de vista. Una afirmació amb el seu què de misteri, ja que no deixa clar si pensa que els imputats per corrupció són els més indicats per regir la cosa pública o si els principis ètics que regeixen el seu partit han patit tant que ja no caldria estranyar-se de res.

Un Alfonso Ferrada emocionat per la designació (qui no ho estaria, en un cas així?) va agrair les mostres d´estima dels diputats de l´oposició qualificant-los d´ignorants. I va remarcar que l´elecció com a senador no el lliurarà de cap procés, sinó que únicament provocarà el desplaçament del cas d´un òrgan a un altre: del jutjat de Vila-real al Tribunal Suprem, en concret. L´argument de Ferrada és una veritat a mitges. Segurament imbuït per l´emotivitat de l´acte, l´exalcalde de Borriana va oblidar dos detalls. El primer, que els processos que tramita el Suprem s´allarguen i s´allarguen en el temps, molt més que els del jutjat de Vila-real. I el segon, i més important, que, si el màxim òrgan judicial espanyol decideix processar-lo, haurà d´obtenir abans l´autorització del Senat, una cambra on possiblement el PP tindrà marge de maniobra suficient per obtenir les aliances que en faciliten la denegació del suplicatori. Dos detallets, com veuen, sense importància.

Siga com siga, la designació del senador Ferrada suscita algunes qüestions importants. D´entrada, la dificultat d´establir un codi ètic, consensuat (i respectat) per tots els partits, que evite pràctiques improcedents (com el transfuguisme) i que establisca els límits morals del quefer polític. Però sobretot posa sobre la taula la necessitat de replantejar els termes de la immunitat parlamentària. Una figura, cal recordar, que es va instituir amb la intenció d´evitar que la via penal poguera ser utilitzada per a pertorbar el normal funcionament de les cambres de representants. I que s´ha convertit en un calcetí –si em passen el símil– que resulta massa fàcil girar del revés: la via parlamentària, en casos com aquest, és la que pertorba el normal funcionament de l´activitat judicial. I això és fer trampa. Sense aquest codi, sense aquesta reforma legislativa que n´evite el mal ús serà difícil començar a recuperar la dignitat de la política. Una qüestió que a molts ens sembla urgentíssima, però que a determinats polítics, a determinats partits, els pareix perfectament prescindible. Potser perquè saben que el descrèdit de la política és un dels seus principals actius electorals. Curiosament.

Diariomeditarraneo

El imperio inmobiliario del amigo de Fabra

Alfonso Ferrada es secretario de Política Económica y Empleo del PP en la Comunidad Valenciana. También alcalde de Burriana y socio político de Carlos Fabra. Metido en la política ha ido tejiendo toda una trama inmobiliaria que controla, decenas de miles de metros cuadrados, algunos en zonas pendientes de recalificación.

30/01/06 El alcalde de Burriana (Castellón), Alfonso Ferrada, ha creado un importante conglomerado de empresas inmobiliarias desde que rige los designios de su municipio. Ferrada, antes dedicado a negocios agrarios, es alcalde desde 1995, captado para la política por el controvertido líder del PP de Castellón, Carlos Fabra. Ferrada es además secretario ejecutivo de Política Económica y Empleo del PP en la Comunidad Valenciana. Ahora empresas suyas, de familiares o de sus socios y empleados controlan cientos de miles de metros cuadrados en Burriana (un pueblo en plena explosión de recalificaciones), algunos pendientes de modificaciones en su calificación.
Según los datos que ha podido recabar interviú en el registro mercantil, Alfonso Ferrada es accionista al menos de tres empresas dedicadas a la actividad inmobiliaria: Andramparc, Serratella Hábitat y Rifelans Urbana. Además, su esposa, María de los Ángeles Gascó, de profesión farmacéutica, tiene, junto al suegro del político, Francisco Gascó, otra empresa cuyo objeto social es “la comercialización de proyectos inmobiliarios”. Se da la circunstancia de que Burriana vive un momento de máxima especulación inmobiliaria debido a los generosos Planes de Actuación Integral (PAI) que el Ayuntamiento está autorizando. Este pueblo al sur de la capital de La Plana, de 35.000 habitantes, ha recalificado en los últimos tres años diez millones de metros cuadrados; es decir, suelo como para tener otros 100.000 habitantes, a pesar de un pacto del PP con la oposición para no crecer más. En este entorno de efervescencia inmobiliaria es en el que el alcalde ha creado su maraña inmobiliaria. La pasada semana Ferrada aprobó el último y enorme PAI, Pedrera Port, con informes negativos de todos los técnicos municipales y el voto en contra de la oposición El alcalde reconoce a interviú su actividad inmobiliaria y la justifica en que su familia se dedica a la construcción “de toda la vida”. “Mis actividades están a la vista en la declaración de la Renta, del Patrimonio y en la declaración de intereses que está depositada en el Ayuntamiento”. Ferrada insiste en que debe “trabajar” por su patrimonio y que todo lo que hace “es con publicidad y legal”.

Alfonso Ferrada forma parte del grupo de dirigentes de élite que el presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, fichó para dotar de cuadros y cabezas de cartel al PP en la provincia. Fabra, imputado por varios delitos y en horas bajas políticas, no ha dejado de ternerlo entre sus pretorianos.

El hermano del alcalde, José Antonio Ferrada –también su socio en varias de las empresas– tiene otra sociedad, Edificio Escollera del Poniente. Ferrada, el político, está asociado a la familia Giménez Ortiz (dedicados en origen a la comercialización de la fruta, al igual que los Ferrada) en la mercantil Progiagri, propietaria de más de 45.000 metros cuadrados en una de las zonas sensibles de Burriana, el NPI-5, para la que se quiere hacer una modificación en el plan general, de manera que pase de suelo industrial a urbano.

Las sociedades de Ferrada tienen propiedades variopintas. Desde 50.000 metros cuadrados de huertos en los terrenos en los que se prevé que se trasladará la depuradora municipal, a nueve chalés en primera línea de mar, o la casa natal del difunto cardenal Vicente Enrique y Tarancón. El patrimonio del alcalde que reflejan los registros no queda ahí. Además de propiedades de origen familiar, es dueño de un chalé en una exclusiva urbanización de Ibiza y disfruta de otro en primera línea de mar en el mismo Burriana que fuentes inmobiliarias locales valoran en más de dos millones de euros. Este chalé, de 817 metros cuadrados, está a nombre de la esposa de Ferrada. El chalé de Ibiza lo compró al Grupo Medi, empresa inmobiliaria que no es ajena a los despachos municipales ni a la familia Ferrada.

El grupo Medi intervino en el PAI Jardines de la Malvarrosa, que abrió la espoleta de las recalificaciones masivas en Burriana. La aprobación de este PAI supuso la ruptura del consenso entre los grupos políticos municipales en el pueblo. La solicitud para el PAI estuvo bastante tiempo varada en las dependencias municipales, hasta que en 2004 se adjudicó. Poco antes había aparecido la sociedad Gruines. Esta mercantil se hizo con el 5 por ciento de Jardines de la Malvarrosa, una operación que causó sorpresa en el sector inmobiliario local, ya que empresas consolidadas aceptaban repartir con un recién llegado desconocido en la zona. Detrás de Gruines está Carlos Esteve, escayolista en sus orígenes profesionales, ahora un hombre clave en el negocio de la construcción en el tercer municipio de la provincia de Castellón. El día que el PP aprobó esta adjudicación la oposición en bloque se levantó y se fue del Pleno. Jardines de Malvarrosa y la bárbara sucesión de recalificaciones estaba ya en marcha.

El administrador del grupo Medi en la provincia de Castellón es Antonio Lleó, que se ha asociado con el hermano del alcalde en Edificio Escollera del Poniente. Se trata de una mercantil que nace en agosto de 2002. En ella entran los hermanos Lleó García y José Antonio Ferrada, éste representando a Rifelans Urbana, que tiene con su hermano el alcalde. Los Lleó y los Ferrada tienen unos 8.000 metros cuadrados urbanos en Burriana.

Fruta y ladrillo
Desde que el alcalde dio el banderazo de salida a las recalificaciones y los PAI, Burriana vive una verdadera fiebre del suelo. Fincas que ven multiplicado su valor, a veces sólo por rumores. Una situación que preocupa a los líderes de la oposición, Iolanda Porcar (PSPV) y Josep Miquel Ros (Bloq), que reconocen la dificultad de votar “en contra de recalificaciones cuando los vecinos creen que así se harán ricos”. Así, las ricas fincas de naranjas y mandarinas quedan abandonadas a la espera de que llegue un milagroso PAI.

Pero una de las operaciones inmobiliarias más llamativas es la que tiene lugar en la zona que los planos municipales llaman NPI-5. Esta zona de huertas ha pasado a ser industrial. Ahora la sociedad Titanbur ha presentado al Ayuntamiento una propuesta para hacer un proyecto residencial. Es decir, que el valor de los terrenos se multiplica sólo con que el alcalde dé vía libre a la nueva modificación. Una medida con la que, según la oposición, Ferrada se muestra insistente. El alcalde, sin embargo, asegura que sólo son los deseos de los vecinos y que “no creo que se resuelva en esta legislatura”.
En los últimos meses la mercantil Progiagri ha comprado 18 fincas que suponen más de 45.000 metros cuadrados de lo que eran huertos en esta zona. La mayor parte de ellas están libres de carga. No tiene nada de particular que un alcalde quiera un proyecto residencial donde antes estaba planificado un uso industrial. Salvo que los dueños de todas esas fincas no le son ajenos. Los propietarios de Progiagri, de acuerdo con el Registro Mercantil de Castellón, son la familia Giménez Ortiz, por medio de su sociedad Frutas Giménez. Los Giménez se asociaron con Ferrada y sus hermanos en abril de 2003 en Serratella Hábitat. Es también socio José Manuel Nebot Cardá, cuya principal ocupación es administrar las empresas de Ferrada. Y también está en Progiagri con tantos conocidos y socios del alcalde que con tan buen ojo y sentido del futuro ha comprado terrenos es la NPI-5.

A pesar del llamativo despliegue inmobiliario del alcalde de Burriana y secretario ejecutivo de Política Económica y Empleo del PP en la Comunidad Valenciana, éste conduce un turismo asequible a muchos bolsillos. No así su concejal de Urbanismo, Javier Perelló, al que se puede ver por el pueblo al volante de un BMW 525. Éste vehículo es propiedad de la matriz de un grupo de empresas que han logrado un PAI en Burriana, Basgra Maquinaria Cerámica.

Todas estas coincidencias y connivencias han levantado ampollas en Burriana. La aprobación del último PAI a la corporación Albia ha sido la espoleta. Ferrada fue recusado por la empresa del letrado Manuel Ramos, que también optaba a este PAI. A pesar de todo, Ferrada ha aprobado Pedrera Port basándose en un informe externo, y en contra de otro del ingeniero, el arquitecto municipal, la secretaria del Ayuntamiento y la técnico de esta área, que firmaron un informe conjunto contrario. Se trata de una recalificación en la que se duplica el cociente de edificabilidad del municipio.
Alfonso Ferrada desoyó a técnicos y oposición y tuvo que convencer a alguno de sus concejales que mostraba reticencias. Ferrada cree que hay una fuerte lucha de intereses económicos y políticos que quiere manchar su buen nombre, “cuando todo lo que hago es legal”. Lo que sí es claro es que con este alcalde el ladrillo no para en Burriana.

Interviu

 

Comentaris tancats a Immunitat parlamentària

L’antiga corona d’Aragó ret homenatge a Jaume I

 

Els presidents de Catalunya, José Montilla, de les Illes Balears, Francesc Antich, i d’Aragó, Marcelino Iglesias, i la consellera de Cultura i Esports valenciana, Trinitat Miró, han commemorat avui al monestir de Poblet el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I. Han participat en un acte institucional en què els tres presidents han destacat la necessitat de col·laborar per arribar més lluny mantenint el respecte mutu. Antich ha parlat d’enfortir l’esperit de col·laboració institucional i Montilla ha destacat que junts serien més forts.

[@more@]

Tot i això, Marcelino Iglesias també ha recordat algunes reclamacions pendents, com la de les obres d’art religiós de la Franja de Ponent, que reclama per a l’Aragó. Els presidents també han fet una ofrena floral a la tomba del monarca i el pare abat, Josep Alegre, ha pronunciatunes paraules, tot amenitzat per la Capella de Ministrers. El govern valencià, el Consell de Mallorca i el Consell General dels Pirineus Orientals ja van commemorar l’efemèride el 2 de febrer.

Després de l’ofrena floral, els quatre representants de l’antiga corona d’Aragó han passat a la sala capitular, on el director del departament d’història medieval de la facultat de geografia i història de la UB, Antoni Riera, ha pronunciat una conferència.

2 de febrer de 1208

La Generalitat Valenciana va commemorar l’efemèride el dia exacte del naixement de Jaume I. De bon matí tots els campanars van interpretar alhora la nova composició de Llorenç Barber ‘Sons d’epifania -una ciutat a trenc d’alba’, a migdia vuit-cents músics de vint-i-quatre bandes van ocupar el centre de València i, al vespre, la companyia Xarxa Teatre va dur a terme l’espectacle pirotècnic ‘Nit màgica’.

El Consell de Mallorca va declarar el 2008 Any Jaume I. Va organitzar una lectura pública del ‘Llibre dels feits‘ i el catedràtic d’història medieval Antoni Furió va pronunciar una conferència sobre Jaume I.

El Consell General dels Pirineus Orientals també va inaugurar una exposició sobre el monarca, com també va fer Montpeller, on havia nascut.

Al Principat, el departament de la Vice-presidència és l’encarregat de coordinar el programa. A més de l’acte d’avui, té previst d’organitzar dues grans exposicions a la tardor i l’hivern, a l’Institut Europeu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Catalunya.

Vilaweb

Comentaris tancats a L’antiga corona d’Aragó ret homenatge a Jaume I

Aquest cap de setmana el dia de la Volta

 

Festes de Moros i Cristians d’Onil (Del 22 d’Abril al 1 de Maig), la desfilada, la diversió, el colorit, els pasdobles, les marxes cristianes i mores embriaguen de nou els carrers d’aquest municipi d’interior de la Província d’Alacant.

[@more@]

PROGRAMACIÓ D’ACTES: Dissabte, 29 de març de 2008 Sobre les 14 h. aprox.: Comidad de Germanor de les diferents Comparses en els seus respectius locals socials. A les 17:00 h. Concentració de festers en la Plaça Major. Seguidament, a les 17:30 hores aprox.: Eixida de Banderes de les diferents Comparses des del Palau Municipal per a iniciar la tradicional desfilada-cercavila del ?Dia de la Volta?, que traçarà l’itinerari de costum, realitzant un recorregut pels carrers de la població passant pel nucli antic de la Vila Onil. AL finalitzar la cercavila, les comparses es dirigiran als seus respectius locals socials. Després a la nit, Revetla en les Comparses. Proximamente el dissabte 5 d’abril en l’Auditori del Centre Cultural d’Onil es presentarà el Llibre de les Festes de Moros i Cristians Onil 2008, on es donarà a conèixer el Cartell Anunciador de les Festes 2008, com tancament d’aquest acte es posarà en escena el sainet còmic-fester Els xiques del boato a càrrec del grup local Nosaltres. Amb aquests actes previs, la Vila d’Onil calfa motors i s’embolica d’ambient fester per a preparar les esperades festes de Moros i Cristians d’Onil 2008 que se celebraren del 22 d’abril al 1 de Maig (Dia de l’Entrada: 28 d’Abril a les 17:30 h.) Organitza: Associació de Comparses de Moros i Cristians ?Verge de la Salut? d’Onil Col·labora: M.I. Ajuntament d’Onil

 

1 comentari

La comissió del Pla Estratègic acorda reivindicar la connexió ferroviària entre Alcoi i Alacant

 

La comissió del Pla Estratègic d’Alcoi ha aconseguit un ampli consens entorn de la necessitat de potenciar la xarxa ferroviària en la zona, concretament a través de la millora de la línia a Xàtiva i la seua prolongació fins a Alacant, segons ha pogut saber aquest diari de fonts properes a la mateixa.

[@more@]

Si en l’apartat de sòl industrial les diferències entre les diferents parts són, de moment, insalvables, la primera reunió de la comissió encarregada de les comunicacions ha assolit un ràpid i ampli entorn de les ferroviàries, segons s’ha posat de manifest en la primera reunió. En concret, els representants de partits i entitats, reunits a través de la Cambra de comerç i Indústria, impulsora del Pla Estratègic, han assolit el consens entorn de la necessitat de reivindicar de manera urgent la renovació i millora de la línia fèrria Alcoi-Xàtiva, o el que és el mateix, fins a València. En segon lloc, es proposa la recuperació del tràfic de mercaderies, segons van indicar les fonts consultades. A partir d’ací, en la reunió celebrada el dimecres es va debatre la possibilitat de l’ampliació de la xarxa ferroviària cap al sud, una opció sobre la qual havien suscitat diferents alternatives. Finalment, va imperar el criteri d’afavorir un traçat cap a Sant Vicent i Alacant, amb enllaç directe amb la universitat, el port i l’aeroport. El criteri dels assistents es va encaminar cap a la creació d’un eix ferroviari interior València-Alcoi-Alacant, similar al de l’autovia central, actualment en la recta final de la seua construcció. Cal significar que la Xarxa Empresarial de les Comarques Centrals ja va proposar a la Generalitat Valenciana anys arrere la construcció d’una nova línia ferroviavia paral·lela a l’autovia central. Mentre, de moment, no es contempla l’enllaç ferroviari amb Villena, sí s’estima interessant la proposta llançada de tren entre Xàtiva i Gandía. També es va debatre la proposta d’enllaç mitjançant tramvia entre Alcoi, Cocentaina i Muro, però de moment ha quedat aparcada, encara que alguns dels assistents la consideren viable. Finalment, es va comentar la conveniència que el projecte de connexió ferroviària europea a partir d’Algesires seria convenient per a aquesta zona. Finalment, es van comentar, encara que en aquest cas sense tant consens, els projectes de futur per a les carreteres, que per a alguns podrien passar per la construcció de l’anunciada via ràpida a Benidorm. Recopilar i aportar documentació Tots els assistents, a més, van adquirir el compromís de treballar de ferm en les pròximes setmanes per a recopilar i aportar documentació que permeta justificar aquests projectes davant l’Administració. Les fonts consultades per aquest diari van significar que cal concretar «per quin i per a què es demana alguna cosa, de manera que el qual vaja a defensar el projecte tinga arguments per a fer-lo». En aquest context, totes les parts s’han donat un termini per a recaptar tota la informació possible, que es començaria a recopilar en un document en la pròxima reunió. D’altra banda, es confia que l’Ajuntament aporte a curt termini nova documentació sobre sòl industrial, amb l’objectiu de tractar de desbloquejar la qüestió de la ubicació de nous polígons, un tema que provoca importants discrepàncies.

Levante

Comentaris tancats a La comissió del Pla Estratègic acorda reivindicar la connexió ferroviària entre Alcoi i Alacant

Esquerra-Onil demana l’il•luminat i la construcció de les rotondes dels accessos a Onil

 

Esquerra Republicana ha tornat a criticar el retard d’obres bàsiques pel funcionament idoni d’Onil, aquesta vegada a demanat il·luminat i la conseqüent coloració de faroles a la circumval·lació  i la construcció de les rotondes d’accés a Onil.

[@more@]Esquerra recorda al PP que fa mes de 30 anys que s’ha fet aquesta important obra, Esquerra demana la col·locació de faroles i la construcció de les rotondes d’accés a Onil,  amb 5 rotondes una l’entrada per Biar, altra al cementiri, ermita Mare de Deu, pista d’atletisme i la creueta, tampoc podem oblidar un carril bici per cada sentit del trànsit

 Fent referència a aquesta situació, els republicàns han manifestat que “Els últims 30 anys molts veïns d’Onil han perdut la vida per no estar aquestes obres culminades” . 

 Finalment han comentat que “Ara es el moment de demanar-lo i fer un treball que fa molts anys el poble d’Onil necessita i reclama”.

Comentaris tancats a Esquerra-Onil demana l’il•luminat i la construcció de les rotondes dels accessos a Onil

La venda d’habitatges es desploma i afecta els ingressos dels governs català, valencià i balear

 

El mercat immobiliari ha caiguda amb força des de principis d’any. Les compravendes de pisos van caure a les Illes un 45,7%; a Catalunya, un 42,7%, i al País Valencià, un 28,5%. De retruc, la crisi ha fet caure la recaptació per l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics, tribut que representa el 20% del model de finançament del Principat i que ha fet que deixi d’ingressar 1.141 milions d’euros. El conseller d’Economia català, Antoni Castells, diu que es demostra que és imprescindible canviar el model de finançament.

[@more@]

Castells considera que el model de finançament actual de la Generalitat de Catalunya depèn en excés d’un impost, el de transmissions patrimonials i actes jurídics, que és cíclic per naturalesa i que, per tant, no garanteix una estabilitat a llarg termini. Preveient-ho, diu que no tots els 1,141 milions de descens es traduiran en dèficit públic, per bé que reconeix que l’impacte ‘és seriós sobre el total de recursos’.

És per això que ahir va dir: ‘Ha arribat el moment que les administracions es reparteixin millor els resultats de la bonança econòmica. Part del superàvit de l’estat s’obté per la via de traslladar dèficit a les comunitats, a les quals ha deixat lligades a impostos vinculats a activitats molt cícliques’.

La parada immobiliària ha fet que el Principat només recaptés 19,123 milions d’euros, un 4% més que l’any passat però un 5,6% menys del previst en el pressupost del 2007.

La caiguda de les vendes no s’ha reflectit encara amb la mateixa força en l’activitat del sector perquè encara s’estan acabat els milers d’edificis que es van començar el 2006 i 2007.

+ El Punt: La venda d’habitatges baixa al gener un 43,6% a la demarcació barcelonina I La Generalitat ingressa un 5,6% menys d’impostos per la parada immobiliària.
+ El Periódico: La Generalitat ha perdut 1.141 milions per la crisi del totxo.
+ Levante-EMV: La compraventa de viviendas cae un 28,5% en la Comunitat por la crisis inmobiliaria.
+ Diari de Balears: La compravenda d’habitatges cau un 45 per cent durant el darrer any a Balears.

Comentaris tancats a La venda d’habitatges es desploma i afecta els ingressos dels governs català, valencià i balear

L’atleta d’Onil Eusebio Caceres bat varis record d’Espanya

Sant Sebastià ha estat escenari del campionat estatal de pista coberta en categoria juvenil, i el nom propi dels campionats ha estat Eusebio Caceres que ha assolit batre el record d’Espanya de hexatlón amb 5146 punts, assolint al mateix temps el recors en 60 metres tanques, amb 7"73 i per descomptat proclamar-se Campió d’Espanya combinades.

[@more@]

Va tenir una participació extraordinària, va ser millor marca de tots els participants en totes les proves , excepte en pes que seria 2º, a més molt superior als seus rivals, el seu més immediat perseguidor va quedar a quasi mil punts d’Eusebio. Les marques realitzades van anar: 8"81 en 60 m.l.; 7,23 m. en longitud; 13,89m. en pes; 2,02m. en altura; 7"73 en tanques; i 4,40 en perxa. En definitiva estem davant un atleta d’unes qualitats impressionants, que encara té molt a dir en el món de l’atletisme.

Intercomarcal

Comentaris tancats a L’atleta d’Onil Eusebio Caceres bat varis record d’Espanya

Els candidats a dirigir Esquerra Republicana hauran de presentar signatures del 5% dels militants

L’executiva d’Esquerra ha decidit avui que qualsevol candidat a la presidència o la secretaria general del partit a les primàries del 7 de juny haurà de presentar un mínim de signatures del 5% de la militància, una mesura que els col·lectius d’Esquerra Independentista i Reagrupament refusaven. Precisament avui, Carod-Rovira ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio que no es presentaria a la presidència del partit.

[@more@]

 

Tot i això, ha precisat que sí que volia ser candidat presidencial de la Generalitat el 2010 i volia continuar al govern. Carod altera, així, el guió del congrés, evita que els militants li retreguin la davallada electoral i la fa recaure en Joan Puigcercós, que sí que presentarà candidatura.

Poques hores més tard, el col·lectiu crític d’Esquerra Esquerra Independentista ha presentat la candidatura a la presidència i a la secretaria general del partit (vegeu-ne el vídeo). Sobre el gest de Carod, el dirigent d’EI, Uriel Bertran, ha dit que donava arguments a la necessitat de renovar la direcció. Bertran no ha precisat si optaria a la presidència o a la secretaria general, però en tot cas aniria acompanyat de Jaume Renyer. A més, Bertran no ha descartat pas un acord amb Reagrupament.cat, però ha dit que hauria de ser el col·lectiu encapçalat per Joan Carretero qui s’acostés a Esquerra Independentista.

Precisament aquests dies Carod ha tractat especialment bé els sectors crítics, elogiant Joan Carretero o signant l’afiliació d’Hèctor Bofill, dirigent d’Esquerra Independentista, blocada durant mesos. VilaWeb ha pogut saber, tanmateix, que Carod té la intenció d’avalar aquesta setmana mateix dos possibles candidats de la seva confiança a la presidència i a la secretaria general respectivament. Són dos dirigents més novells d’ERC, per a fer bona la renovació que propugna.

Sobre Puigcercós s’ha limitat a dir que feia tant com ell que era al capdavant del partit, bo i recalcant que la renovació no havia de consistir forçosament en el rejoveniment dels càrrecs, i ha esmentat Carretero com un exemple de candidat que les bases consideren renovador. Per Carod, ara és l’hora dels gestos a Esquerra i per això ell renuncia la presidència del partit.

Amb aquesta proposta de renovar la cúpula del partit, Carod no fa sinó indicar que Puigcercós i els seus acòlits també han de reunciar la direcció del partit, que detenen des de fa vint anys. Quan el partit tindrà nou president i secretari general i haurà decidit l’estratègia a seguir, Carod forçarà segurament unes primàries perquè la militància decideixi qui ha de ser el candidat presidencial de la Generalitat.

Al congrés del mes de juny ERC elegirà nou president i secretari general, i d’aquí ve la pugna entre Carod-Rovira i Joan Puigcercós, feta pública fa pocs dies.

Moviments de tots els sectors

Esquerra Independentista ja ha anunciat avui a la tarda que optaria a la presidència i a la secretaria general. Avui al vespre, la periodista Mònica Terribas entrevistarà Joan Puigcercós a La nit al dia de TV3 i Reagrupament revelarà, l’1 d’abril a Berga, els seus candidats.

El 7 de juny, primàries

Els quatre sectors d’Esquerra van acordar la setmana passada la manera d’elegir el nou secretari general i el president de la formació: serà el 7 de juny en unes primàries obertes a tots els militants, que podran votar a pràcticament totes les capitals de comarca, entre les nou del matí i les vuit del vespre. El partit hi enviarà propaganda de totes les candidatures i posarà els locals a disposició dels militants. També es constituirà una sindicatura electoral, integrada pels membres de totes les candidatures, que supervisarà el procés. I es permetrà el vot per correu.

+ Vídeo-resum de la conferència d’Esquerra Independentista en què el col·lectiu anuncia que es presentarà a les primàries d’ERC per dirigir el partit.
+ Entrevista a Catalunya Ràdio: Carod no es presentarà a la reelecció com a president d’ERC (àudio).
+ Comunicat a la web d’Esquerra: Carod anuncia que no es presentarà a la reelecció de president d’Esquerra.
+ Bloc de Josep-Lluís Carod-Rovira: Unitat i renovació.

La renúncia de Carod a presidir Esquerra canvia el guió del congrés

Puigcercós confirma que presentarà una candidatura al congrés, en competència amb Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista · Els candidats hauran de presentar l’aval d’un 5% dels militants

El congrés d’Esquerra Republicana ha canviat sobtadament de guió. Podia haver estat una confrontació entre l’aparell del partit, representat per Carod i Puigcercós i els sectors crítics, presidits per Joan Carretero (RCat) i Uriel Bertran (Esquerra Independentista). O podia haver estat una confrontació entre Carod i Puigcercós, amb la intervenció decisiva dels crítics. Però ningú no esperava que Carod s’apartaria i deixaria Puigcercós de representant de l’aparell, contra una potent oposició interna que el pot derrotar i que pot hipotecar seriosament el seu futur polític.
Però ahir, en una jornada frenètica, el guió va canviar. A primera hora del matí Carod (àudio de Catalunya Ràdio) va anunciar que no competiria per cap càrrec intern del partit. A primera hora de la tarda Esquerra Independentista va anunciar (vídeo de VilaWeb TV) que estava disposada a presentar candidats; així se sumava a l’anunci de Reagrupament, de tres dies abans. Finalment, ben tard a la nit, Puigcercós va explicar que treballava per una candidatura a la direcció republicana, que tingués la màxima pluralitat possible. Amb el seu gest Carod ha canviat el joc de les possibles aliances, ha posat Puigcercós contra les cordes i guanya temps per renegociar el seu paper dins el partit, segurament quan s’haurà resolt l’oposició entre Puigcercós i els crítics. Un autèntic terratrèmol estratègic.

Durant anys una bona part de la militància d’Esquerra havia donat per fet que Joan Puigcercós seria el substitut natural de Josep-Lluís Carod-Rovira al capdavant del partit. Era qüestió de temps. Poca gent qüestionava Carod públicament, però, si ho feia, la previsió automàtica era que Puigcercós li succeiria com a poder real del partit i Carod hi passaria a ser una figura simbòlica. Amb el pas dels anys, de fet, l’aparell del partit republicà ha estat cada vegada més controlat per persones afins a Puigcercós, entre les quals el secretari d’organització Xavier Vendrell. Carod-Rovira s’ha anat conformant amb aquesta situació i, en tot cas, ha optat per crear-se un entorn propi, especialment al voltant del seu càrrec de govern. En aquest entorn hi ha col·laboradors com Rafael Niubò i els membres de l’històric ‘clan de l’Avellana’ (amb Josep Bargalló i, sobretot, el president del Parlament, Ernest Benach).

Des de la formació del primer govern tripartit les desavinences entre els sectors d’Esquerra han estat importants i sovint han girat al voltant de Carod. Va passar, per exemple, després de l’entrevista a Perpinyà amb membres d’ETA. Si n’hi hagué que van criticar-la, una bona part de la direcció d’Esquerra es va estranyar que Carod-Rovira dimitís, pressionat pel PSOE, malgrat allò que la direcció del partit havia planificat. Més tard Joan Puigcercós es negà a presidir la llista al congrés espanyol i Esquerra convertí aquelles eleccions en una mena de referèndum, molt reeixit, sobre Carod-Rovira. El resultat, amb vuit diputats, va ser espectacular, però Carod va estimar-se més de no anar a Madrid i esperar els esdeveniments.

El primer govern tripartit

En aquell moment els dos caps principals d’Esquerra Republicana, Carod i Puigcercós, no eren al govern. Un govern ben mogut, presidit per Pasqual Maragall, dins el qual Esquerra tenia una situació complicada. Va resistir l’expulsió de Carod, en bona part gràcies a l’actuació de Josep Bargalló, però va acabar entrant en crisi; una crisi que va afectar Joan Carretero, futur capdavanter de l’oposició dins Esquerra. En unes declaracions, quan encara era conseller de Governació, Carretero va acusar directament Zapatero dels problemes de l’estatut, i el president Maragall va canviar alguns consellers, entre els quals Carretero. Això va fer que una part d’Esquerra comencés a interrogar-se sobre el sentit de mantenir el pacte amb el PSC a tot preu. Especialment quan el partit va votar no a l’estatut, els consellers republicans foren expulsats del govern i es convocaren eleccions avançades el 2006.

Carod va tornar a l’escena pública encapçalant la llista d’Esquerra i anunciant d’una manera contundent que refer el tripartit no era l’única opció de govern d’Esquerra Republicana, amb què obria la porta a un possible pacte també amb CiU, si venia al cas (Entrevista de VilaWeb TV). En aquelles eleccions Esquerra va perdre vots, el PSC va fer el pitjor resultat dels últims temps i CiU tornava a guanyar. Malgrat les promeses fetes durant la campanya, Esquerra ni tan sols va pensar a pactar amb Convergència. Va pactar precipitadament amb el PSC la repetició del tripartit. Aquesta repetició va causar encara més recel dins Esquerra i a fora. D’una banda, els sectors agrupats al voltant de Joan Carretero van començar a articular un discurs contrari a la subordinació d’Esquerra Republicana al PSC, amb un ressò notable en una bona part de la militància d’Esquerra, desconcertada pel pacte. D’una altra, Esquerra Independentista prenia cos al voltant d’Uriel Bertran, un home pròxim a Puigcercós fins aquell moment, que exigia una renegociació a l’alça del pacte de govern amb el PSC.

Puigcercós i Carod, junts al govern

Al nou govern, no hi entrava solament Carod, sinó també Joan Puigcercós, de conseller de Governació. I un dels primers problemes que va tenir va ser que el president Montilla l’obligà a posar la bandera espanyola al departament. Això va esquerdar una idea que havia durat qui-sap-lo: la que contraposava un Carod tou a un Puigcercós dur. Haver estat conseller poc més d’un any és potser l’error més important de Joan Puigcercós en tots aquests anys, perquè l’aurèola que el nimbava es va esvair notablement.

Malgrat les reaccions contràries a la repetició del pacte de govern, la direcció d’Esquerra Republicana es va mantenir ferma en aquesta decisió. Els crítics cada vegada es feien sentir més, però la direcció no es donava per entesa. Fins a les eleccions espanyoles.

La davallada electoral

A les eleccions al Parlament de Catalunya Esquerra ja havia perdut força vots i dos escons, però això no era res en vist d’allò que havia de venir. A les municipals el cost electoral fou molt gran i, a les espanyoles, de fa poques setmanes, va tocar gairebé fons. Esquerra Republicana va aconseguir 289.227 vots, menys que no els 305.867 de les eleccions del 1995 i molt lluny dels 638.902 vots de les espanyoles del 2004. Si els cicles electorals marquen tendències, la tendència a la baixa d’Esquerra és indiscutible i la mateixa nit electoral s’obria una etapa en què les crítiques a Esquerra expressades durant anys pels sectors crítics eren corroborades per la desafecció de centenars de milers de votants. Ja no eren els pocs diputats perduts a les eleccions al Parlament o l’ensurt de les eleccions municipals; ara ni els més aferrats a l’estratègia marcada per la direcció del partit no podien negar que l’electorat abandonava Esquerra. I si bé és cert que sempre és difícil d’explicar el perquè de la desafecció, el fet és que els sectors crítics han aconseguit que el qüestionament de la política d’aliances fos un dels eixos del debat.

Poques hores després del tancament de les urnes la direcció d’Esquerra Republicana anunciava l’avançament del congrés i Joan Puigcercós que deixava la conselleria de Governació per concentrar-se en el partit. Ho va comunicar abans al president Montilla que no al president del seu partit, Carod, amb què va originar una sèrie de malentesos i de petites hostilitats, de les quals no se’n veu la fi. Puigcercós, segons que ha dit anit a TV3, treballa perquè hi hagi una candidatura de consens, però ni Reagrupament.Cat ni Esquerra Independentista no semblen disposats a sumar-s’hi. Hi ha la incògnita de què faran noms de pes dins Esquerra Republicana com Jordi Portabella (que va deixar el govern municipal de Barcelona després dels mals resultats a les municipals) o Joan Ridao. Però tot indica que ara mateix Puigcercós té pocs aliats, fora del seu important sector, que encara controla la maquinària del partit. I Carod, abandonant la lluita pel poder dins el partit, sembla que li hagi fet un regal enverinat, car el deixa com el cap més visible de l’estratègia seguida per ERC aquests darrers anys.

7 de juny, primàries, amb avals

Els quatre sectors d’Esquerra van acordar la setmana passada la manera d’elegir el nou secretari general i el president de la formació: serà el 7 de juny en unes primàries obertes a tots els militants, que podran votar a pràcticament totes les capitals de comarca, entre les nou del matí i les vuit del vespre. El partit hi enviarà propaganda de totes les candidatures i posarà els locals a disposició dels militants. També es constituirà una sindicatura electoral, integrada pels membres de totes les candidatures, que supervisarà el procés. I es permetrà el vot per correu. L’executiva d’ahir va decidir que per a presentar les candidatures caldria avalar-les amb la signatura del 5% dels militants.

 

 


 

Comentaris tancats a Els candidats a dirigir Esquerra Republicana hauran de presentar signatures del 5% dels militants