+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

El català també té el seu Manifest per la llengua. Ara bé, en contra del que pugui semblar, l’il·lustre document no ha nascut com a resposta del polèmic Manifiesto por la lengua común, impulsat en defensa del castellà per Fernando Savater, Rosa Díez, i altres. A la presentació que ha tingut lloc aquest dimecres a l’Ateneu Barcelonès del manifest ‘El català, llengua comuna’, el portaveu de la Comissió Nous Parlants -pertanyent a la Plataforma per la Llengua-, Josep Anton-Fernàndez [a la imatge], ha afirmat amb vehemència que és ‘insultant’ creure que aquest manifest neix com a resposta al Manifiesto por la lengua común perquè les entitats ‘no en saben res’ d’aquesta polèmica i a més el manifest del català només està ‘en contra de l’insult i del racisme’.
[@more@]

Anton-Fernàndez ha explicat que el manifest El català, llengua comuna reuneix els punts de vista de 23 entitats de persones immigrades i que la presentació d’aquest dijous a l’Ateneu Barcelonès ha suposat el darrer pas d’un procés de redacció que ha durat ‘dos anys’

El català, llengua comuna, segons paraules d’Anton-Fernàndez, suposa un intercanvi dels papers d’emissor i receptor en el diàleg que ‘mantenim habitualment amb els nouvinguts’. Per ‘primera vegada’ no se’ls diu ‘res’, sinó que se’ls ‘escolta’.

L’escrit parla de la diversitat lingüística com ‘una gran riquesa’, defensa un model educatiu inclusiu que no segregui els alumnes per qüestions idiomàtiques o ètniques i demana que el català sigui la llengua que articuli aquest sistema educatiu i mani a la vida pública. El portaveu de Nous Parlants assenyala que la gent deixa de ser ‘immigrant’ quan comencen a parlar en català, i que aquest fet és únic al món. ‘A Anglaterra parlar anglès no et fa anglès’ remarca.

250 llengües a Catalunya
Actualment a Catalunya es parlen ‘250 llengües’ que suposen pel país un actiu ‘incalculable’, destaca. El manifest, que ja es va fer públic durant el Sant Jordi Passat amb un pròleg escrit per Najat El Hachmi, guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la, defensa aquesta diversitat i proposa el català com la llengua d’acollida per tots els nouvinguts.

Els deu punts que recull el manifest, i als quals la societat catalana ‘no pot renunciar si pretén construir una societat justa i cohesionada’, resumeixen el sentir d’aquestes associacions amb les que la Plataforma per la Llengua ha col·laborat per posar-ho sobre el paper.

L’acte de presentació l’ha conduit Miquel Strubell i ha comptat amb intervencions dels representants de les entitats signants del manifest. L’expresident Jordi Pujol, el secretari general d’Esquerra, Joan Puicercós i Ernest Benach també han assistit a la presentació.

Eldebat

Tweet

Desprès de demanar-les reiteradament Esquerra Republicana d’Onil mitjançant el seu president, Josep Tadeu ahir va demanar oficialment a l’alcaldessa Elisa Ribera mitjançant el registre d’entrada de l’ajuntament d’Onil les actes plenàries. ESCOLTEU LES DECLARACIONS A LA CADENA SER

[@more@]

Segons explica el president d’Esquerra d’Onil, Josep Tadeu “es penós que l’alcaldessa d’Onil amague informació publica a qualsevol veí d’Onil, no podem permetre tal acció d’obscurantisme, l’ajuntament no es una empresa privada”

 El republica afirma que “Esquerra arribarà fins on legalment puga arribar, a l’alcaldessa l’acuse públicament de practicar l’ermetisme i de negar una informació publica que tots els ciutadans tenim el dret de tindré, estem d’avant de unes de les accions mes prepotents d’un govern després de la dictadura” . 

Finalment Tadeu a dit que “Aquest govern del PP es el mateix que volia televisar els prens municipals, es el mateix que no publica les actes a la web municipal i el mateix que practica polítiques hermètiques per tal d’obstaculitzar l’arribada de l’informació publica als ciutadans” ha sentenciat.

DECLARACIONS DE JOSEP TADEU A LA CADENA SER 

Tweet

Avui milions de sud-africans i ciutadans d’arreu el món feliciten a través de la web els noranta anys de Nelson Mandela. Mandela, a qui compatriotes seus es refereixen des de fa molts anys com "pare" (Madiba) rep les "gràcies" (Enkosi en xhosa, la llengua materna de Mandela) per una vida de lluita per la llibertat i la dignitat que l’ha convertit segurament en el personatge més reconegut, respectat i estimat del món en les darreres dècades.

[@more@]

Tweet

Segons informa el Diarioinformacion la Diputació d’Alacant entrarà de ple al sector urbanístic construint un PAI a Onil juntament amb l’ajuntament d’Onil. La Diputació entra en el negoci urbanístic L’empresa provincial Proaguas assumeix competències d’assessorament, gestió de sòl i desenvolupament de plans La Diputació ha entrat de ple en el negoci urbanístic. [@more@] A través de l’empresa pública Proaguas, la corporació provincial va presentar ahir un ambiciós pla d’actuació que li permetrà assumir competències en matèria d’assessorament a municipis, gestió de sòl, desenvolupament de plans urbanístics i construcció d’habitatge protegit. El president Joaquín Ripoll, d’aquesta manera, compleix amb un dels seus compromisos d’investidura que preveia ampliar les competències de la societat pública, fins a ara dedicada en exclusiva a l’execució d’obres hídricques, perquè funcionara també com una espècie de Suma dedicat a col·laborar amb la gestió urbanística, especialment, dels municipis més menuts i també mitjans que no solen contar ni amb personal qualificat ni amb especialistes en urbanisme. La presentació oficial es va realitzar ahir en presència d’alcaldes i de càrrecs de la Generalitat, sòcia de la Diputació en la part d’aquesta iniciativa que facilitarà la construcció de VPO. "Serà una eina àgil", va apuntar el president de la corporació, José Joaquín Ripoll, durant la presentació d’aquest nou departament que la institució provincial ha dotat amb la contractació d’un arquitecte, auxiliars d’administratiu i un advocat. Durant l’últim tram del mandat de Juliol d’Espanya en la Diputació, el llavors inquilí del Palau Provincial va promoure un canvi d’estatuts de la mercantil pública perquè poguera convertir-se en agent urbanizador. L’objectiu era que desenvolupara un pla parcial que permetera a la Diputació aconseguir fons suficients per a construir un nou servei de salut mental provincial. Ara, no obstant això, aqueixa modificació legal és la qual va a permetre iniciar una nova etapa en l’empresa de la Diputació que compaginarà la seua comesa original amb les noves competències urbanístiques. AL marge de l’elaboració d’un mapa d’actuació que permetrà que cada municipi dispose d’un pla d’habitatge propi a través de convenis, la gran novetat del projecte, sens dubte, serà la capacitat de la societat per a desenvolupar plans urbanístics. Ripoll va precisar que, en cap cas, "la Diputació no vol entrometerse en la labor dels municipis". Aquesta oficina tècnica aportarà l’experiència als ajuntaments, sobretot als quals manquen d’un servei urbanístic propi, va indicar el titular de la corporació. En aquest sentit, per exemple, la institució s’oferirà a engegar plans urbanístics reservats a la iniciativa municipal i, fins i tot, que podrien ser desenvolupats per la iniciativa privada. D’aquesta manera, per exemple, Proaguas ja està treballant, entre uns altres, amb l’Ajuntament d’Onil i podria assumir l’execució d’un PAI que la localitat ha tingut nombrosos problemes per a engegar. El gerent de Proaguas Costablanca, Fernando Modrego, un expert urbanista, per la seua banda, va garantir durant l’acte de presentació que l’empresa conta amb "mitjans humans i tècnics de primer nivell" per a poder assessorar i orientar als diversos ajuntaments en matèria d’urbanisme. Modrego, conseller amb Eduardo Zaplana en la Generalitat, va considerar "important" que els municipis tinguen un "plantejament urbanístic modern" i garantir la construcció d’habitatge protegit. Hi ha vuitanta municipis, assenyala la Diputació, que no han construït VPO en els últims trenta anys. "Cada vegada hi ha més demanda de terreny i són els ajuntaments els quals han de donar servei als ciutadans", va recordar Modrego. Una signatura que reinvierte els seus beneficis Proaguas és una societat pública, de capital subscrit íntegrament per la Diputació, creada, en el seu moment, pels socialistes per a agilitar la construcció d’obres hídricques. La intenció dels mandataris del PSPV com després del PP ha estat mantenir la societat, sempre, al marge de disputes polítiques. I de fet, en contades ocasions, els diferents partits que han tingut presència en l’hemicicle provincial han fet oposició amb la gestió de la societat pública dirigida, des del seu naixement, per tècnics i amb escassa influència política. En principi, la intenció de la Diputació, van apuntar fonts provincials, és pagar, amb els beneficis que s’obtinga de l’acció urbanística, el cost del servei i, fins i tot, si cal, ampliar-lo. En tot cas, els beneficis de la societat pública, que han estat una constant al llarg dels últims anys, serien reinvertidos en accions i obres a desenvolupar en els diferents municipis de les comarques alacantines.

Diarioinformacion

Tweet

[@more@]

Tweet

En els pressupostos municipals d’Onil aprovats aquest dimarts s’inclou la creació de cinc noves places: tres d’administratiu, una d’auxiliar administratiu i altra d’inspector-cap de la Policia Local. L’edil de Personal, José Miguel Sanjuán, ha explicat que l’augment de plantilla correspon a les necessitats expressades pels departaments de l’Ajuntament. A pesar que els comptes municipals s’han aprovat al juliol i que necessiten un període d’exposició al públic, Sanjuán ha indicat que la intenció de l’equip de govern és traure les places a concurs enguany i per a això es triarà la fórmula més ràpida.
[@more@]

Inversions
En el capítol d’inversions, que ascendeix a 2.083.555 euros, s’inclouen diverses partides superiors als 600.000 euros. L’equip de govern del Partit Popular ha aprovat una de 630.000 euros per a finalitzar la rehabilitació de la Casa de l’Hort para convertir-la en el Museu del Canell. Una altra de les partides destacades és la de la urbanització de la Zona Oest d’Onil amb una assignació de 657.485 euros, dels quals prop de la meitat són aportació directa de la Diputació Provincial.

Una de les inversions més engruixades és la del nucli antic que té un pressupost de 1.566.481 euros; aquesta obra s’executarà en tres anys i compte amb subvencions per valor de més d’un milió d’euros de la Conselleria de Medi ambient i de la d’Infraestructura.

Infraccions urbanístiques
Durant la sessió plenària del dimarts, la regidor socialista va preguntar per què havia descendit la recaptació per infraccions i multes en un 80%, en total 80.000 euros, pel que fa a 2007. Inma Bonet va preguntar si és que a partir d’ara no es van a sancionar les construccions il·legals.

El regidor d’Hisenda, Jorge Florencio, va explicar que en 2007 estava previst recaptar 100.000 euros però l’Ajuntament només va percebre 17.000 euros, per aquest motiu s’haja decidit disminuir aquesta partida. Segons va explicar el PP, la llei ha variat i ara en lloc de sancionar primer, es reclama al propietari que resolga la il·legalitat urbanística. Actualment existeixen 30 expedients de demolició que no s’han complit.

Expoli en la Casa de l’Hort
El regidor de Compromís per Onil va preguntar a l’equip de govern si va a adoptar alguna mesura davant el “expoli” d’objectes que s’ha produït en la Casa de l’Hort. El PP va indicar que des que van formar govern, van demanar a l’empresa que conservara tot el que quedava en l’edifici.

Escaparate

Tweet

Les administracions, els partits polítics, els sindicats i les patronals del país consideren que la publicació, finalment ahir, de les balances fiscals per part del govern espanyol reforça les reivindicacions del canvi d’un model de finançament que trobem injust. En efecte, aquestes dades corroboren aproximadament les fetes públiques anteriorment, evidenciant que les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià són els territoris més maltractats fiscalment, els que tenen més dèficit.

[@more@]

Núria Bosch: ‘Cal plantejar-se si el dèficit és el que ha de ser’

La coordinadora de l’estudi encarregat per la Generalitat també ha valorat la publicació de les balances fiscals. Diu que els resultats són semblants als de l’informe del govern català i que les diferències d’un punt es justifiquen per la metodologia. Però segons Núria Bosch, ara cal anar més enllà i plantejar-se si ‘el deficit i el superàvit que palesen són els que han de ser, cal plantejar-se si són massa alts’. Són resultats lògics en un sistema redistributiu’ però cal analitzar si aquest repartiment és l’adequat, ha afegit.

En declaracions a VilaWeb, l’economista també s’ha referit a les paraules del secretari d’estat desvinculant les dades del País Basc del debat sobre finançament. Segons Bosch, no es pot deslligar un concepte de l’altre i afegeix que el ‘cas basc és el que és, gràcies a un model de finançament determinat’.

Les dades

El govern espanyol ha presentat dades calculades amb dos mètodes diferents: el flux de benefici i el flux monetari. Els diferents estudis sobre balances fiscals de l’any 2005 proporcionen xifres força diferents segons qui els ha fet. Així doncs, les dades de l’informe del ministeri espanyol d’Economia mostren que el dèficit fiscal de les Illes Balears és d’entre un 7,47 i un 8,56% del PIB, calculant amb el flux de benefici, i d’entre un 13,96% i un 14,20%, amb el monetari. La Fundació Josep Irla l’establia en el 16,9% del PIB.

En el cas del País Valencià, les xifres del ministeri són d’entre un 3,22% i un 3,62% seguint els càlculs del flux de benefici, i d’entre un 6’32% i un 6’40% segons el monetari. L’estudi d’Irla situa el dèficit fiscal al 2,3%.

Finalment, a Catalunya hi ha tres indicadors. D’una banda, les dades del ministeri espanyol, amb un dèficit que oscil·la entre el 6,38% i el 6,69%, calculant amb el flux de benefici, i entre un 8,69% i 8,70%, amb el monetari. En segon lloc, l’estudi de la Fundació Irla, que el situa al 10,2%. I, per últim, el de l’informe (pdf) del grup d’experts encarregat per la Generalitat que l’estableix en el 9,8% del PIB, és a dir, en 16.735 euros.

+ VilaWeb TV: Declaracions de Carlos Ocaña, secretari d’estat d’Hisenda l Valoració de les dades per part de Josep Huguet.
+ Balances fiscals segons el ministeri espanyol d’Economia (pdf)
+ PDF: Resultats de les balances fiscals de Catalunya amb l’estat entre el 2002 i el 2005.
+ Entrevista d’Elisenda Paluzie amb VilaWeb TV: Elisenda Paluzie: ‘Ens trobem al punt del col·lapse’.
+ Reaccions a la premsa del País Valencià: Levante, Las Provincias.
+ Reaccions a la premsa de Catalunya: El Punt, Avui El Periódico, La Vanguardia.
+ Reaccions a la premsa de les Balears: Diari de Balears, Diario de Mallorca.

Tweet

L’empresa pública Ciegsa ha tret a licitació les obres de clos del col·legi Mare de Déu de la Salut per 190.433 euros. Fins al 23 de juliol, està obert el termini per a presentar ofertes i poder adjudicar els treballs de reforma que s’inclouen en el pla ‘Millora Escola’ de la Conselleria d’Educació.

[@more@]

L’obra contempla el clos no només del centre escolar sinó també de la pinada confrontant, on el col·legi té una granja i un hort, que va ser cedida per l’Ajuntament. La modificació del projecte, per a incloure aquests terrenys, és el que ha retardat el desenvolupament del projecte inicial a l’haver de redactar un nou, segons ha explicat a aquest periòdic el regidor d’Educació, José M. Bernabé. L’edil calcula que les obres podran començar al setembre o a l’octubre

Escaparate

Tweet

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Benlloch la cloenda de La Gira 2008, el festival itinerant de música en valencià, superant totes les espectatives que tenia l’organització.

[@more@]

La nit de divendres més d’un miler de persones van gaudir dels concerts a l’escenari principal, mentre el segon dia, la pluja va marcar l’agenda, ja que mentre durant la vesprada es van poder realitzar les activitats programades a l’Auditori Municipal de Benlloch, els concerts de la nit es van tenir que suspendre i es va realitzar una festa amb els músics a l’interior del Pavelló Poliesportiu. El proper estiu, el Feslloch tornarà a portar els millors grups en valencià a la cloenda de La Gira d’Escola Valenciana.

Tweet

Les empreses o entitats interessades a gestionar la guarderia del mercat d’Onil el pròxim curs poden acudir a la reunió que l’associació de pares ha convocat per al dimecres 16 de juliol, a les 20h en el centre cultural.

[@more@]

La guarderia es va engegar l’any passat quan es va generar una llista d’espera de més de 30 xiquets en l’escola infantil El Barranquet.

Escaparate

Tweet