Les administracions, els partits polítics, els sindicats i les patronals del país consideren que la publicació, finalment ahir, de les balances fiscals per part del govern espanyol reforça les reivindicacions del canvi d’un model de finançament que trobem injust. En efecte, aquestes dades corroboren aproximadament les fetes públiques anteriorment, evidenciant que les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià són els territoris més maltractats fiscalment, els que tenen més dèficit.
[@more@]
El secretari d’estat d’Hisenda espanyol, Carlos Ocaña, fou l’encarregat de presentar les esperades balances fiscals (vídeo). Les dades hi són calculades amb dos mètodes diferents: quan es fa el càlcul en funció del flux monetari (relaciona la despesa pública amb el territori on es fa), les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià són els territoris que pateixen més dèficit fiscal, seguits de Madrid; quan en el càlcul s’utilitza el flux de benefici (relaciona la despesa pública amb una comunitat independentment del lloc on es presta el servei públic), Madrid passa a ser la primera comunitat amb més dèficit, seguida de les Illes, Catalunya i el País Valencià.
Una volta publicades les balances fiscals, el govern català, el valencià i el balear van coincidir a dir que demostraven un tractament fiscal injust i que calia reformar el sistema de finançament. El conseller d’Innovació de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, que ahir actuava de portaveu del govern, fins i tot va reclamar que tots tres executius anessin de la mà per plantejar aquestes reivindicacions a Madrid. Huguet va afegir (vídeo) que les dades mostraven que hi ha un elevat dèficit que cal corregir, que les comunitats amb superàvit ‘no s’espavilen amb el subsidi que reben’ i que el model condemna les comunitats que més contribueixen al conjunt de l’estat espanyol a rebre menys diners.
De la seva banda, el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, va dir que el País Valencià era mal finançat per part de l’estat, perquè ‘no reconeix el milió més d’habitants que hi viuen i als quals se’ls ofereix cada dia educació, sanitat i polítiques socials’. Per aquesta raó, Camps va demanar a Zapatero que reconegués que fa falta més finançament i més inversions. El president balear, Francesc Antich, va remarcar que les dades feien palès que cal que les Illes disposin d’un sistema de finançament que deixi de perjudicar-les.
Els partits demanen un millor finançament
Els partits del país han coincidit a reclamar que, obtingudes les dades de les balances fiscals, es negociï un sistema de finançament que corregeixi l’elevat dèficit fiscal. El diputat de CiU al congrés espanyol, Josep Sánchez Llibre, va dir: ‘pensem que les balances fiscals seran del tot necessàries per a corregir la greu situació d’espoli fiscal, perquè no es torni a repetir en el nou sistema de finançament’. En un sentit semblant es va expressar el portaveu d’ERC al congrés, Joan Ridao, que va dir que aquestes dades havien de servir per pressionar el govern espanyol durant la negociació del nou finançament. El PSC no es va referir explícitament a la negociació del finançament, però va declarar que calia regular la solidaritat perquè aportar més no signifiqués rebre menys.
De la seva banda, el portaveu del Bloc per Mallorca, Biel Barceló, va dir que era inevitable que la publicació de les balances fiscals contribuís que el nou model de finançament posi punt i final a l’espoli que pateixen les Illes. El diputat de Compromís pel País Valencià, Enric Morera, també va destacar que el sistema de finançament actual penalitzava el País Valencià, però també va criticar que el Consell no hagi fet res per evitar aquesta situació.
Des de l’àmbit econòmic hi ha hagut reaccions semblants. La patronal Pimec considera que les dades haurien de servir per dissenyar mecanismes de solidaritat més justos que no els actuals, de manera que no penalitzin ni beneficiïn tan desmesuradament com fins ara. De la seva banda, el president de la patronal catalana Fepime, Eusebi Cima, ha criticat que el govern espanyol vulgui ignorar els resultats de les balances fiscals per negociar el nou model de finançament.
Els sindicats també van expressar ahir la necessitat de tenir un sistema de finançament més just. La UGT sosté que el dèficit fiscal que pateix Catalunya no permet compatibilitzar solidaritat i creixement, i CCOO i la Intersindical Valenciana van recordar que era urgent de disposar d’un nou finançament tant a Catalunya com al País Valencià.
Núria Bosch: ‘Cal plantejar-se si el dèficit és el que ha de ser’
La coordinadora de l’estudi encarregat per la Generalitat també ha valorat la publicació de les balances fiscals. Diu que els resultats són semblants als de l’informe del govern català i que les diferències d’un punt es justifiquen per la metodologia. Però segons Núria Bosch, ara cal anar més enllà i plantejar-se si ‘el deficit i el superàvit que palesen són els que han de ser, cal plantejar-se si són massa alts’. Són resultats lògics en un sistema redistributiu’ però cal analitzar si aquest repartiment és l’adequat, ha afegit.
En declaracions a VilaWeb, l’economista també s’ha referit a les paraules del secretari d’estat desvinculant les dades del País Basc del debat sobre finançament. Segons Bosch, no es pot deslligar un concepte de l’altre i afegeix que el ‘cas basc és el que és, gràcies a un model de finançament determinat’.
El govern espanyol ha presentat dades calculades amb dos mètodes diferents: el flux de benefici i el flux monetari. Els diferents estudis sobre balances fiscals de l’any 2005 proporcionen xifres força diferents segons qui els ha fet. Així doncs, les dades de l’informe del ministeri espanyol d’Economia mostren que el dèficit fiscal de les Illes Balears és d’entre un 7,47 i un 8,56% del PIB, calculant amb el flux de benefici, i d’entre un 13,96% i un 14,20%, amb el monetari. La Fundació Josep Irla l’establia en el 16,9% del PIB.
En el cas del País Valencià, les xifres del ministeri són d’entre un 3,22% i un 3,62% seguint els càlculs del flux de benefici, i d’entre un 6’32% i un 6’40% segons el monetari. L’estudi d’Irla situa el dèficit fiscal al 2,3%.
Finalment, a Catalunya hi ha tres indicadors. D’una banda, les dades del ministeri espanyol, amb un dèficit que oscil·la entre el 6,38% i el 6,69%, calculant amb el flux de benefici, i entre un 8,69% i 8,70%, amb el monetari. En segon lloc, l’estudi de la Fundació Irla, que el situa al 10,2%. I, per últim, el de l’informe (pdf) del grup d’experts encarregat per la Generalitat que l’estableix en el 9,8% del PIB, és a dir, en 16.735 euros.
+ VilaWeb TV: Declaracions de Carlos Ocaña, secretari d’estat d’Hisenda l Valoració de les dades per part de Josep Huguet.
+ Balances fiscals segons el ministeri espanyol d’Economia (pdf)
+ PDF: Resultats de les balances fiscals de Catalunya amb l’estat entre el 2002 i el 2005.
+ Entrevista d’Elisenda Paluzie amb VilaWeb TV: Elisenda Paluzie: ‘Ens trobem al punt del col·lapse’.
+ Reaccions a la premsa del País Valencià: Levante, Las Provincias.
+ Reaccions a la premsa de Catalunya: El Punt, Avui El Periódico, La Vanguardia.
+ Reaccions a la premsa de les Balears: Diari de Balears, Diario de Mallorca.
