L’alcaldessa ha faltat a la veritat a una entrevista, afirma que ha segut la primera alcaldessa de la democràcia, ha dit que “Almenys des de la instauració de la democràcia recent” oblidant-se de la anterior alcaldessa Mercedes Mira, ha mes afirma que “No havia ni una iniciativa de l’últim Govern local. El que he fet ha estat continuar l’anterior mandat del PP”.
[@more@]
Entrevista integra del periodic "Las Provincias"
"No sóc política, només m’importa dur al meu poble avant"
La primera edil d’una dels bressols del joguet destaca el model de desenvolupament d’Onil i la seua situació dins de l’eix de l’activitat industrial en la província Té molt clar que el seu paper no és enaltir a la formació política amb la qual governa en l’Ajuntament d’Onil; i també que aquest càrrec no suposa per a ella una llançadora dins de la seua carrera política. Más que gens perquè no es considera pertanyent a la classe política. Per contra, solament mira pels interessos de la seua localitat natal, per aquest motiu ho agrade autocalificarse com ‘pueblítica’.
-Al maig de 2007, el partit que representa accedir a l’Ajuntament en les eleccions i va rellevar a l’anterior tripartitt en l’Ajuntament d’Onil. Com va calar el seu missatge en la societat colivenca?
-Mai he estat política i no se’m donen bé les respostes polítiques. Jo diria que els tripartitts no solen resultar, encara que la gent pense que si perquè haja més tendències governant.
-En qualsevol cas, vostè va ser presentada pel PP com candidata no adscrita al partit…
-A mi m’honra que votaren la meua candidatura, perquè també hi ha gent que ens va donar sense veure les sigles, sinó que era gent del poble i que el missatge es referia a les persones en concret.
-Com es duu ser la primera alcaldessa recent de la localitat?
-Almenys des de la instauració de la democràcia recent. En altres ocasions també vaig ser la primera pregonera del poble, i precursora en altres àmbits, però mai ho he vist des del punt de vista de si és home o dona, sinó que és una persona que vol a Onil.
-Quin era la situació de l’Ajuntament quan el seu partit va entrar a governar després de les eleccions?
-Vaig Haver de reprendre molts projectes, però la majoria d’ells ja venien de l’anterior legislatura del PP (1999-2003). No havia ni una iniciativa de l’últim Govern local. El que he fet ha estat continuar l’anterior mandat del PP.
-Els veïns fa anys que lamenten la falta d’iniciatives industrials, que duu a les empreses a situar-se en municipis veïns. Podrà el nou polígon industrial de la Marjal frenar aquest tendència?
-El fet de tenir sòl industrial fa que el polígon cresca, i això aportarà empreses i demanda de mà d’obra. Volem que no pare ací, encara que estiguem en crisi. Per això contemplem dos o tres possibles llocs on situar altre polígon industrial. Estem contemplant quin seria la zona ideal per a situar-lo i, quan passe la crisi, que Onil siga un lloc idoni per a instal·lar indústries, perquè ara està molt bé comunicat. Som un referent de la indústria, i ara, amb les infraestructures, encara més.
-En l’àmbit comercial, és positiu que els comerciants d’Onil s’associen per a millorar resultats?
-Clar que si. Aicsonil és una associació que està permanentment fent propostes per a millorar estratègicament. Van fer fins i tot un llibre perquè el comerciant sàpia atendre. Això és bo perquè hi ha molta competència en les ciutats, que tenen més oferta, i l’associació s’encarrega de donar un plus perquè la gent no es vaja fora a comprar. Fan iniciatives que creen grans expectatives, i donen a conèixer el comerç d’Onil. Amb els aparadors es preocupen fins a tal punt que poden comparar-se amb els de la capital, encara que el moviment de clients que hi ha allí permet un marge de maniobra que no hi ha en els pobles.
-Canviant de tema. De quina manera ha afectat el parón de la construcció a l’Ajuntament?
-Afecta igual que en tots els llocs, però no és com en la Vega Baixa, on depenen molt de l’urbanisme. Ací no tot depèn de la construcció i Onil ha crescut a poc a poc. Però sí s’ha notat un descens de les peticions de llicències d’obra, encara que no ha estat tan dramàtic.
-Quines iniciatives té l’Ajuntament per a pal·liar la crisi?
-Des de l’Ajuntament això és molt difícil, perquè influeixen molts factors i podem tocar molt pocs. Només aplicarem l’IPC en d’imprescindible, pel que en el fons resultarà com una reducció. També reduirem en 2009 l’IBI, però la resta dels impostos no patiran modificacions pel que fa a 2008. Només pugem d’imprescindible.
-La Diputació va atorgar una subvenció per a instal·lar gespa artificial i il·luminació en el camp de futbol. Para quan estaran llests?
-Era imperatiu per a la Diputació, però l’enllumenat corria a compte de l’Ajuntament. Tanmateix, els demanem ajuda i ens finançaran el 57% del mateix. Es construirà, però no hi ha dates concretes perquè corre a càrrec de la Diputació.
-Precisament parlant de la Diputació i els candidats populars a la mateixa. A quin candidat ha donat el seu suport?
-Ho deixe en mans del PP local. Com sóc independent i no estic afiliada, no puc votar… Però estic molt agraïda a la Diputació per tot el que ha aconseguit a Onil, i també a la Generalitat. Personalment no conec a Pérez Fenoll, però de Ripoll i Camps sí sé que són persones honestes i que han complit el que ens van prometre.
-Quina relació té amb la resta d’alcaldes de la comarca?
-Tenim una relació molt bona, tant amb Castalla com amb Ibi, Alcoi, Tibi, Biar, Banyeres de Mariola, Villena i la resta de l’Alt Vinalopó.
-Després d’un any i mig de mandat al capdavant del Consistori , té clar si es presentarà a la reelecció en les pròximes eleccions municipals?
-No m’ho plantege. El que m’importa és el meu poble i dur-lo avant. Els primers set mesos han estat difícils perquè quan entres no saps com funciona gens. Però ara per ara està tot superat i el que m’importa és dur avant els nostres projectes. Després el temps dirà.
-Quina opinió li mereixen els escàndols urbanístics destapats en l’ultima setmana en la Vega Baixa?
-El tema urbanístic és complicat. S’han fet barbaritats en alguns llocs on no es podia. És necessari que es faça una revisió amb aquest tema, perquè hi ha llocs on no es respecta la llei, i això de vegades causa un greuge comparatiu pel que fa a altres pobles. Hi ha coses que caldrà supervisar, però també és cert que els alcaldes tenim una espasa de Dàmocles damunt, perquè és difícil complir amb tanta normativa canviant.
-Onil té difícil expandir-se urbanísticament per estar envoltat de zones protegides i altres inundables. Així donçs, cap a on apunta el desenvolupament urbanístic futur del municipi?
-Onil té 50 quilòmetres quadrats de superfície dins del seu terme municipal, i el 62% d’aquest és serra protegida. Hem demanat una requalificació perquè hi ha hagut actuacions industrials en la part aquest del municipi, i açò ha rebaixat el problema de les inundacions. També ha estat important la llera a cel obert que voreja el nou polígon, que també ha contribuït a eliminar considerablement aquest problema. Segons el Pla General, el poble es pot expandir cap al sud-est i cap a la zona esportiva, que es denominen APD-10 i APD-11.
-Per a acabar, un menut balanç del temps que duu al capdavant de l’Ajuntament d’Onil?
-Sóc exigent i mai estic satisfeta del tot. Però seguim duent avant les obres del Museu del Canell, que acabaran aproximadament a l’abril. També hem reformat l’entorn del Palau del Marquès de Dosaigües, la llera a cel obert per a evitar inundacions, els accessos des de Castalla amb rotondes, el camí de Sant Anna, la pista d’atletisme…
-Quin altres projectes li queden pendents?
-A curt termini està la instal·lació de gespa artificial i la nova il·luminació del camp futbol, la reparació del dipòsit de l’aigua, la creació d’un centre per a discapacitats i d’un parc rural d’emergències, la reforma del nucli antic… El que espere és no defraudar a ningú i conte amb el suport de tota la Corporació Municipal, que treballa amb la mateixa il·lusió del primer dia; i també del personal de l’Ajuntament, que fa possible treballar.
Las Provincias
