+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

Encara no esta finalitzada la lliga i el Xirin f.s s’ha proclamat campió de la lliga local de futbol sala 2004-2005, fa dues setmanes va guanyar a Transportes Oliver (EL XIRIN FS. 11 – 3 TRANSPORTES OLIVER) aquesta setmana 8 de Març amb un empat li sobrava per emportar-se la lliga local d’Onil.

[@more@]

Jornada matinal de futbol-sala en la qual per fina guanyaren la lliga!!! Va ser un el partit contra el Espanrom FS. el qual guanyaren 6-1; va haver dutxa amb els col·legues que van assistir, chamaing en el vestuari, menjar en La Bolera (Onil) i porteriormente celebració en L’Aplec fins que se’ns van acabar les forces…

L’afició es va acabar dutxant amb champaign juntament amb el seu equip El Xirin FS. que ha acabat conquistant el títol abans de finalitzar la lliga.

Cant del Xirin: Som El Xirin, som els millors, som El Xirin, som campions!! oe oee, oe oee, oeoeoeoeoeoeee!!…

Enllaços.

www.elxirin.com

Tweet

Amb el saló de plenaris de l’Ajuntament d’Alcoi ple de gent, Paco Aura Boronat, alcoià de 86 anys supervivent al camp de concentració de Mauthausen, ha rebut aquest divendres un merescut homenatge, amb la concessió de la Medalla d’Honor de la ciutat. En una intervenció pública, ha transmès un testimoni terrible del que va viure al camp, durant quatre anys.

[@more@]

AD. Aura ha dit que no ha hagut dia de la seva vida que no haja recordat els horrors que va veure i que va patir a Mauthasusen, on els nazis van exterminar milers de persones. Van ser set anys de tortures, treballs forçats i d’extermini humà a las càmeres de gas. "Els alemanys ens deien que ningú no podia eixir de Mauthausen, si no era per la xemeneia", ha dit Aura.

Més informaciówww.mauthausen-memorial.at, web del Memorial Mauthausen.

Veure algunes imatges de Paco Aura, just abans de rebre l’homenatge.

Notícies del dia relacionades
Paco Aura: "El que m’importa és que Mauthausen no es repetisca"

Alcoi Digital

Tweet

El que m’importa és que el que va succeir a Mauthausen no es torne a repetir"

Als seus 86 anys, Francisco Aura Boronat rebrà ara la Medalla d’Honor de la ciutat d’Alcoi. La rebrà ell, com a supervivent al camp de concentració nazi de Mauthausen, en la qual cosa suposarà un acte d’homenatge a altres 13 alcoians que van romandre allí durant diversos anys. Només van eixir amb vida dos d’aquestes persones.

[@more@]

J.O. ALCOY
Com li arriba, 60 anys després del fi de l’horror de Mauthausen, l’homenatge que ara rep?
Accepte aquest homenatge com a representant dels alcoians que vam estar allí i que visquérem aquell extermini, però no sóc ningú per a valorar el tipus de reconeixement que mereixem. El que m’importa és que el que allí es va viure no es torne a repetir. Que no ho patisca cap ésser humà.

De quina manera va ingressar a Mauthausen?
Després del fi de la Guerra Civil Espanyola i a l’haver combatut en el bàndol republicà em vaig retirar a França. Vaig estar en un camp de refugiats i, amb l’inici de la Guerra Mundial, vaig treballar en companyies de treball militaritzades. Al juny de 1940, els alemanys em van fer pres i a l’abril de l’any següent em van traslladar amb altres presoners a Mauthausen.

Encara recorda allò?
Allò era la mort permanent, la barbàrie. El camp estava governat per les SS, una joventut exterminadora que no permetia que ningú allí es fera forta. Eren fanàtics i el seu comportament era brutal. Matar o apallissar als presos formava part de la seua disciplina.

Supose que tampoc haurà oblidat l’alliberament, fa ara 60 anys.
Estàvem en un estat deplorable, quan van arribar les tropes aliades. Quan els comandaments ens van dir que estaven alliberats, no ens ho vam creure. Van ser quatre anys i nou dies que van representar com 15 ó 20 anys en una vida normal. Al principi, volíem menjar molt, però els metges ens van recomanar que no ho férem per a no perjudicar els nostres estómacs. També vaig haver de recuperar la forma de caminar, després de perdre l’articulació al camp.

On va anar a parar, després de l’alliberament?
Tenia por de tornar a casa, ja que m’havien declarat pròfug del servei militar. Fins a 1953, vaig estar vivint en un poble miner de França, de 400 habitants. Vaig estar molt ben acollit per tot el poble i en la mina, on vaig poder treballar en tasques no massa pesades. Posteriorment, els metges em van dir que no podia treballar en la mina, atès que tenia el cor molt gran i dilatat, per la meua estada en el camp.

Va ser aleshores quan va tornar?
El meu germà em va dir que podia tornar sense problemes. Ací em vaig casar i vaig tindre tres fills. Des d’aleshores he portat una vida normal i sense activitat política. El que sí que he intentat ha sigut divulgar el que va passar a Mauthausen, per a que no torne a ocórrer.

Va tindre algun problema, amb les autoritats?
No, però recorde una situació especial. Un veí em va comptar que va rebre una visita de la Policia, que es va interessar sobre el meu comportament i li va recomanar que els avisara, si notava alguna cosa que no fóra pròpia d’una bona persona. Ja ens encarregaríem de donar-li el que es mereix, li van dir. Però sempre he tingut un bon comportament perquè l’experiència en el camp em va servir per a ser més humà.

Alcoia digital

Tweet

Aquesta vesprada s’ha inaugurat a Berlín el monument dedicat als sis milions de jueus assassinats per l’Alemanya nazi. A l’acte hi han assistit més d’un miler d’autoritats. Emplaçat al costat de la Porta de Brandenburg, i a tres-cents metres del búnquer on es va suïcidar Hitler, el monument de l’Holocaust, que ha costat 27,6 milions d’euros, consta de més de 2.700 pilars que van dels vint centímetres d’alçada als 4,7 metres, en un terreny ondulat per on podran passejar els visitants, i d’un subterrani amb una exposició permanent.

[@more@]

El monument, dissenyat per l’arquitecte Peter Eisenman, ha donat peu a un debat sobre la conveniència de dedicar-lo també a les altres comunitats perseguides pels nazis, com ara gitanos i homosexuals, però la periodista Lea Rosh, que n’ha estat la impulsora, addueix que ‘l’objectiu bàsic de la política genocida del nazisme era de destruir els jueus’. Al cap de seixanta anys, per primera vegada un país reconeix amb un monument un crim, un dels més grans de la història.
Diumenge,a Berlín, milers de ciutadans alemanys van impedir que grups neonazis es manifestessin pel centre de la capital.

Vilaweb

Tweet

El dissabte a les 18:00 hores, va tindre joc la final de tennis en categoria cadet femení de l’II Open Nacional de Moros i Cristians, les jugadores finalistes Idoia Martín Egaña i Cristina Camacho Díaz, arribaren a la final.

[@more@]és va imposar aquesta ultima en dues mànigues de 7/5 i 6/3, proclamant-se guanyadora de l’II Open Nacional de Moros i Cristians, Cristina Camacho Díaz.

Tweet

Raimon va oferir el dissabte un emotiu concert en record a Ovidi Montllor davant un abarrotat Teatre dels Salesianos a Alcoi. El públic es va lliurar de ple des del primer moment i el cantautor valencià va correspondre al seu entusiasme amb la interpretació de cinc nous temes al final de la seva actuació.

[@more@]Sobre l’escenari, Raimon va recordar l’amistat i les afinitats que li unien al cantautor alcoià Ovidi Montllor i va criticar la negativa del govern municipal del PP de no donar suport l’homenatge organitzat amb motiu del desè aniversari de la seva mort. El recital -que s’inclou en els actes pels 20 anys d’escola en valencià- va tenir caràcter antològic i va incloure versos de rellevants poetes valencians musicalizados pel cantant. Raimon va donar mostres de gran professionalitat i lliurament durant tota l’actuació i el nombrós públic li va correspondre amb una calorosa ovació al final del concert.

Tweet

Després d’uns quants ajornaments, des de la primeria de mes de maig ja és activa la pàgina Cantautors.com, un projecte no lucratiu ‘que vol celebrar i promoure la música dels cantants en llengua catalana’. El portal consta d’un banc de dades en construcció permanent ‘d’autors fugaços, incipients, anteriors i actuals’.

[@more@]

Cada cantant disposa de la seva pàgina amb informació, vincles, discografia i algun arxiu de so. Alhora s’ofereix una agenda d’actuacions a tot el país i un arxiu amb materials que els arribin d’altres fonts (entrevistes, articles…). Finalment, en el projecte de Cantautors.com es vol crear ‘un contingut mensual d’entrevistes, escrits o capbussades en projectes musicals concrets’.
Gairebé al mateix temps ha aparegut a la xarxa LaLlum, el ‘portal de la música feta al País Valencià’. Tot i que el seguiment de l’actualitat musical és l’element més destacat de la pàgina, a LaLlum també hi ha espai per a una agenda de concerts i un complet arxiu amb informació de bona part de grups de l’escena valenciana.

Vilaweb

Tweet

El cantautor valencià Raimon va qualificar ahir de «autèntica burrera» la negativa del govern municipal del PP d’Alcoi de donar suport les activitats organitzades aquest any en homenatge a Ovidi Montllor amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Raimon va realitzar ahir aquestes declaracions durant la presentació del recital que oferirà aquesta nit en el Teatre Salesianos per a celebrar els 20 anys d’escola en valencià.

[@more@]

Organitzat pel col·legi públic El Romeral. Així mateix, el concert pretén ser un homenatge a Ovidi Montllor. Raimon considera que les autoritats representen a tots els ciutadans i deurien atendre les demandes de tots els col·lectius independentment de la seva forma de pensar. AL seu judici, la negativa del PP de donar suport l’homenatge a Ovidi Montllor és «una autèntica burrera i una actitud sectaria» i afirma que «Ovidi és una de les figures més il·lustre que ha donat Alcoi i sempre va dur la seva ciutat en el seu cor i en les seves cançons, pel que el desè aniversari de la seva mort és un moment per al record». Raimon actuarà aquesta nit en el Teatre Salesianos a les 22 hores, amb un recital antològic amb temes de tota la seva trajectòria i poemes d’Ausiàs March, Rois de Corella o Salvador Espriu, entre uns altres, als quals Raimon a lloc la seva música. La directora del Romeral, Rosana Valls va informar que les entrades per al concert estan esgotades i va celebrar la gran acollida de públic que estan tenint totes les activitats organitzades pels 20 anys d’escola en valencià.

Diario Informacion

Enllaços

http://www.ritmes.net/pritmes/rtArtista.jsp?hiArtista=36933291&hiEstil=poprock

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.escriptors.com/autors/raimon/gifsco/integral.gif&imgrefurl=http://www.escriptors.com/autors/raimon/discografia.html&h=149&w=164&sz=12&tbnid=R5yF7EorJAYJ:&tbnh=84&tbnw=92&hl=es&start=1&prev=/images%3Fq%3Draimon%26hl%3Des%26lr%3Dlang_ca%26rls%3DGGLD,GGLD:2005-05,GGLD:es%26sa%3DN

Tweet

Seixanta anys de l’alliberament del camp de

concentració nazi de Mauthausen

Avui es commemoren els seixanta anys de

l’alliberament de Mauthausen (Àustria), un

camp de concentració nazi en el qual hi van

patir l’horror 200.000 persones, entre les quals prop de 8.000 republicans,

molts de catalans, com Joaquim Amat Piniella i Enric Marco, i valencians.

[@more@]

De tots plegats, en van sobreviure 2.000 i un grapat seran al camp per rebre un homenatge. Entre els qui hi participaran hi ha membres de l’organització catalana Amical Mauthausen i una representació de la revista Sàpiens, que narrarà en un bloc tota l’experiència. Els actes de record es faran diumenge, amb la presència de líders mundials com Vladimir Putin, George Bush, Jacques Chirac, el president austríac Heinz Fischer i l’espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Al camp de Mauthausen, ara convertit en memorial, hi van morir de 1943 a 1945 100.000 persones, la meitat dels que hi van ingressar. Els presos morien de desnutrició, tortures, epidèmies, esgotament, morts a trets per les SS o bé a la cambra de gas. Ara s’ha convertit en un espai dedicat a la memòria de les víctimes del nazisme.

Demà al migdia partirà l’expedició batejada amb el nom de Mauthausen 2005. El comboi republicà. Aquest viatge col·lectiu, organitzat per l’Amical de Mauthausen, reunirà alguns dels últims supervivents catalans del camps nazis coincidint amb el seixantè aniversari del seu alliberament.

La revista de divulgació històrica Sàpiens col·labora amb l’esdeveniment. Per informar-ne puntualment, i per acompanyar els lectors que han guanyat dos bitllets per assistir als actes, la publicació hi envia el seu cap de redacció. A partir de demà, doncs, us explicarem el curs dels actes i totes aquelles anècdotes i sentiments que s’hi aniran produint.

Vilaweb

http://www.mauthausen-memorial.at/

http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/5822

Tweet

“En altre ordre de coses, la diputada socialista va apuntar

que el Ministeri d’Interior baralla dues possibles solucions

a les restriccions de la pólvora que s’empra en alguns dels actes centrals de les

Festes de Moros i Cristians com les d’Alcoi. La primera mesura passaria per

considerar els arcabussos que s’utilitzen en aquest tipus d’acte, com «armes det

onants» – seguint la solució adoptada per a la Parenceria de Sant Sebastià- tenint

en compte que només emeten soroll i foc.

[@more@]

Torrado va destacar que amb aquest canvi de denominació es reduirien

considerablement els tràmits. L’altra solució seria l’emmarcarà el tema de

la pólvora en una comissió interministerial que contés amb la participació

 de totes les parts implicades, incloses les entitats festeres, amb la finalitat

d’elaborar una reglamentació específica que abastés entre altres punts, l’ús,

 el repartiment o eliminació de pólvora.

Foment inclourà el tren Alcoi-Xàtiva en el Pla Estratègic d’Infrastructures

M.LL. El Ministeri de Foment té previst incloure la línia del tren Alcoi-

Xàtiva en el Pla Estratègic d’Infrastructures Terrestres, així ho va comunicar

 ahir la diputada socialistes en el Congrés, Clemència Torrado, durant una

visita a Alcoi, on va realitzar un balanç del primer any de govern de Rodríguez

 Zapatero. Cap recordar que aquest tram ferroviari segueix pendent d’un

acord amb el Ministeri per a traspassar la titularitat del tren a la Generalitat

Valenciana. Segons va informar Torrado, el Ministeri està treballant activament

 per a incloure aquest tram ferroviari en el Pla Estratègic d’Infrastructures

Terrestres que està elaborant el Govern, «a fi de donar-li una major entitat».

Així mateix, va informar que en els pressupostos del present exercici s’ha

dotat un partida de 1 milió d’euros parell la modernització d’aquesta línia.

http://www.diarioinformacion.com/secciones/alcoy/noticia.jsp?pIdNoticia=390402&pIndiceNoticia=1

Tweet