JOCS ESCOLARS INFANTIL
En el rankin Autonòmic Infantil la classificació va ser seguent:
[@more@]Individual masculí: NATXO SEMPERE el 10º i ALEJANDRO GARCÍA en el lloc 11º
Individual Femení; ÁNGELA BERRIO queda en el lloc 9º.
En la modalitat de dobles masculí; La parella NATXO SEMPERE I ALEJANDRO GARCIA es classifiquen el 5º lloc
En dobles Mixts; ÁNGELA BERRIO i ALEJANDRO GARCIA 6ºlloc
[@more@]
Només els regidors del PP voten a favor de la reforma de l’estatut signada per PSOE i PP. Els regidors socialistes s’abstenen.
Segons informa el diari Levante-EMV en la seua edició de hui, la capital de la Marina Alta ha decidit, a través dels regidors que la representen, rebutjar la reforma de l’estatut. Els darrers dies, han fet una declaració similar una altra capital de comarca, Ontinyent (Vall d’Albaida) i Algemesí (Ribera Alta).
[@more@]Es dóna la circumstància que tots tres municipis estan governats pel PSOE amb el suport del BLOC i L’Entesa (en el cas de Dénia, només del partit valencianista). Cal recordar que el Consell Nacional del BLOC va instar en la seua darrera reunió als seus grups municipals, que es replantejaren els pactes que mantenen, majoritàriament amb el PSOE (uns 70) i amb el PP, si el pacte estatutari PP-PSOE es confirmava després de passar pel Congrés de Diputats espanyol.
Notícies relacionades:
REGIDORS DEL PP I/O PSOE D’ONTINYENT VOTEN CONTRA L’ESTATUT
ALGEMESÍ TAMBÉ VOTA EN CONTRA DEL NOU ESTATUT
Diari Parlem
A l’època de la transició democràtica, Catalunya, el País Basc i Galícia corrien a formalitzar els seus respectius estatuts al crit de ‘espanyolista l’últim !!!’. El País Valencià va ser l’últim. I al Congrés dels Diputats, va rebre una retallada important de les seues reivindicacions a mans d’Abril Martorell i Alfonso Guerra, de la desapareguda UCD i del PSOE més ‘E’. I tot sota el xantatge de l’extrema dreta que, a cop de bomba i garrotada, ‘jaleaba’ els tancs de Milans del Bosch al seu pas pels carrers de la Ciutat de València la nit del 23-F del 1981.
La via del 151, la unitat de la llengua, la senyera, la denominació ‘País Valencià’, el marc propi de relacions laborals, el concert econòmic… ni parlar-ne del dret a l’autodeterminació o de la lliure federació de comunitats autònomes que ja l’havia prohibida anteriorment a la Constitució espanyola. Tot desapareixia del text estatutari i apareixia un topall electoral del 5%, únic a tot l’Estat espanyol, que impediria, de facto, que les formacions nacionalistes pogueren accedir al Parlament valencià.
Ara, 23 anys després d’aquell estatut qualificat per Joan Fuster de ‘cagalló legislatiu de conseqüències més nefastes que el Decret de Nova Planta’, i a mans de Rubalcaba i Zaplana, al crit de ‘espanyolista el
primer’, l’Estatut de la Comunitat Valenciana – una denominació de la qual el propi autor, Emili Attard, va dir que era una imbecilitat – el nou estatut servirà per a marcar el sostre reivindicatiu que la resta de comunitats autònomes hauran d’aixecar per accedir a les seues legítimes aspiracions. Tot i sense abordar cap de les qüestions plantejades i no resoltes al primer estatut, tret, això sí, de la facultat del President valencià de dissoldre les Corts.
Els partits nacionalistes espanyols PSOE-PP s’han fet un estatut a la seua mida, bandejant qualsevol aportació de la societat civil valenciana. Mentre al Principat de Catalunya es discutia si hi seria present o no el dret a l’autodeterminació, o si Catalunya és o no una Nació, al País Valencià es cantava el ‘per ofrenar noves glories a Espanya, este estatut hem reformat….’ Un estatut sectari, doncs només aquells que se senten nacionalment espanyols –cert que en son majoria- han vist satisfetes les seues aspiracions. La resta, centenars de milers de valencians i valencianes en restem exclosos d’un text legislatiu que pretén ser la base de la convivència política entre els i les que vivim a les terres valencianes, i que serà, de fet, un nou motiu per a l’enfrontament civil. Si la qualitat d’un model democràtic es medeix pel tracte que se li dóna a les minories, aquest estatut és d’una qualitat democràtica ínfima.
El 4 de juliol, dia de la independència dels Estats Units, el text aprovat a les Corts Valencianes va entrar al registre del Congrés dels Diputats. Al setembre d’enguany serà pres en consideració pel ple del Congrés i d’allà passarà a la Comissió Legislativa Constitucional, presidida, ves per on, pel mateix Alfonso Guerra que va barrinar l’estatut
del 82. I allà, previsiblement, els acords que mantenim amb el PSOE a Barcelona i Madrid seran substituïts pel pacte de los ‘partidos nacionales’ davant l’estatut valencià. Un mal auguri per a l’entrada de l’estatut del Principal, i si m’apures per a l’estabilitat dels governs de Madrid i Barcelona.
El PSOE haurà d’optar: o amb ERC i IU-ICV o amb el PP. Eixa és la qüestió: o immobilisme o reforma. Al País Valencià, el socialisme espanyol ha optat per l’immobilisme, fins i tot, en contra d’allò que postulava al seu programa electoral. I no sembla raonable que, amb un pacte d’aquesta dimensió amb el PP siga factible, al 2007, il•lusionar ningú per treure el PP de la Generalitat Valenciana.
Amb una majoria d’esquerres a Madrid, almenys quatre punts de l’actual reforma haurien de ser modificables al Congrés:
1.- Un bon finançament autonòmic semblant al que s’acorde per al Principat i sense el qual es farà difícil suportar el dèficit de més de 2,1 bilions de les antigues pessetes, i impossible mantindre l’estat del benestar valencià, agreujat per la continua arribada de nouvingut a aquestes terres, percutint de manera especial sobre la qualitat de l’ensenyament i la sanitat.
2.- La unitat de la llengua catalana afirmada jurídicament per acabar amb la indefinició fa malbé la indústria cultural dels Països Catalans i lesiona el drets laborals de tots aquells que han de passar per la homologació de titulacions de coneixements lingüístics per accedir a un lloc de treball.
3.- La rebaixa del 5% al 3% que permeta que minories polítiques amb més de 100.000 vots es vegen representades al Parlament valencià, donant entrada a noves sensibilitats en la vida política valenciana.
4.- El requisit lingüístic per a la funció pública, o dit d’altra manera, el reconeixement dels drets dels administrats a ser atesos en la llengua pròpia.
Quatre punts com quatre barres, sense els quals, per a nosaltres els republicans del País Valencià, se’ns fa indiferent qui siga el proper president de la Generalitat Valenciana; al cap i a la fi acabarà fent de porter, donant llum i aigua, alta tensió i transvasaments per al multimilionari negoci de la rajola.
Agustí Cerdà i Argent, President d’ERPV i diputat a Madrid
Carles Arnal, portaveu de Els Verds-Esquerra ecologista del País Valencià i diputat de l’Entesa.
# Vicent Mauri, portaveu d’Intersindical Valenciana.
# Joan Francesc Peris, coportaveu dels Verds del País Valencià.
# Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià.
# Enric Morera, secretari general del Bloc.
# Diego Gómez, president d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua.
# Glòria Marcos, coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià.
L’estatut valencià arriba al Congrés i IU i ERC confirmen que hi presentaran esmenes (04/07/05).
# Les corts valencianes aproven la reforma de l’estatut amb els vots en contra d’EU-Entesa (01/07/05).
# El debat sobre el projecte d’estatut valencià arriba a Barcelona (30/06/05).
# Més de mig miler de participants, malgrat la pluja, en l’acte unitari contra l’estatut valencià pactat pel PP i el PSPV (22/06/05).
# EUPV presenta una esmena a tot el projecte d’estatut pactat per PP i PSPV i en proposa un d’alternatiu (17/06/05).
# El Bloc Jove entrega dos sobres amb cabells i un comunicat al PP i al PSPV, escenificant la ‘presa de pèl’ estatutària (14/06/05).
# Compromís per l’Estatut considera el nou estatut valencià deficient en aspectes fonamentals (10/06/05).
# EU-Entesa, ERPV, Bloc, ACPV i Valencianisme.com critiquen la reforma de l’estatut valencià pactada per PSOE-PSPV i PP (25/05/05).
# L’estatut pactat entre el PSPV-PSOE i el PP manté la barrera del 5% i no reconeix la unitat de la llengua (25/05/05).
# L’acord sobre la reforma de l’estatut valencià, a la premsa (25/05/05).
# Pla i Camps anuncien un acord sobre la reforma de l’estatut valencià (24/05/05).
# El PSPV insta Camps a acceptar una agència tributària pròpia ‘si està d’acord amb Zapatero’ (17/05/05).
# PSPV i PP negocien redaccions alternatives sobre la clàusula de màxim sostre competencial i la gestió tributària (03/05/05).
# Joan Saura debat sobre la reforma de l’estatut a València (14/04/05).
# El PSPV no veu possible d’aprovar l’estatut valencià el 25 d’abril (13/04/05).
# El Bloc presenta a les Corts una proposta nacionalista de nou estatut valencià (12/04/05).
# No hi ha acord entre PP i PSPV per al document base del nou estatut valencià (06/04/05).
# El projecte de nou estatut valencià ampliarà les competències de la Generalitat (22/03/05).
# Se signa al País Valencià un compromís per un estatut millor (04/03/05).
L’acord adoptat a Dénia arran d’una moció dels Verds-L’Entesa considera que l’Estatut «no respon a la realitat del nostre país ni representa els interessos polítics ni econòmics dels valencians» i, a més, «suposa una involució democràtica, perpetua una divisió artificial i condemna al País Valencià a dependre econòmicament de Madrid, consagrant el conflicte simbòlic i mantenint un nom ridícul per al País Valencià».
La parella de bàdminton del club de tennis Onil, formada per Edgar Fortea i Orlando Gordillo, van aconseguir medalla al Finalitzar 4 en la fase regular de les Jornades de bàdminton dels jocs esportius de la Generalitat Valenciana en la modalitat de Dobles masculins,
[@more@]En Individuals van quedar classificats, Orlando Gordillo el 15º, Esteban Frade el 16º, Edgar Fortea El 8º i Leyre Villena la 10ª.- Classificant-se tots per a jugar el Campionat Autonòmic valedor per a poder disputar el Campionat d’Espanya.
CAMPIONAT AUTONÒMIC CADETE.- En el campionat Autonòmic, Orlando Gordillo i Edgar Fortea arriben a semifinals on van ser derrotats per la parella actualment nº 1 en el rànquing Nacional Sub-16.
La televisió pública valenciana impedeix la participació en un programa a un grup de música i teatre d’Alcoi.
El programa en qüestió s’anomena "Pobleshow", i en principi, començarà a emetre’s a partir del 4 de Juliol en la citada cadena. La filosofia del susdit és visitar diferents pobles per descobrir artistes locals, i així mostrar que s’està fent dins el món de les arts i la cultura al País Valencià, i fer partícips als espectadors del programa, del potencial endogen i de la diversitat que eixe poble concretament ofereix.
[@more@]La productora contractada per Canal 9 per realitzar el programa és Four Luck Banana, responsable de programes com “Ya es viernes… o no” o “Despega como puedas” – normalment productores situades fora del País Valencià.
Després de Xàtiva, el poble a visitar va ser Alcoi (d’un total de deu que seran visitats). L’equip de producció del programa esmentat va contactar, entre d’altres, amb el grup de cançó VerdCel, demostrant l’interès en la seua participació al programa. Amb eixa finalitat es van acordar unes dates d’enregistrament d’aquest (23, 24 i 25 de Juny). Prèviament VerdCel havia remès un material a l’equip de producció del programa (dossier amb informació del grup, “rider” amb fixa tècnica i una cd-maqueta dels temes que solen també tocar en directe).
El material va ser rebut, llegit i escoltat. Aquest mostra tot el que VerdCel ofereix en els seus concerts i espectacles : poesia, teatre, música i dins de la música una vessant més intimista i un altra més lúdica; tot plegat arrodoneix i ajuda a expressar els continguts que configuren al propi grup. Se’ls demanava que oferiren per a la televisió la part més divertida, més de "show", cosa que VerdCel va acceptar.
El problema va arribar quan el material passa per mans de l’equip directiu del programa, que és qui dona el vist i plau.
Després de diversos canvis en les dates d’enregistrament – per acabar com a data definitiva amb la fixada en un primer moment -, i que el grup VerdCel denotara que per part de l’equip del programa s’intentava continuadament banalitzar i desproveir de contingut i missatge tot el que es mostrara a través del mateix, es decideix negar la participació al grup; en principi baix l’argument que dona problemes tècnics sonoritzar els instruments dels grups.
Tot haguera quedat així si no fora perquè el tema tècnic ja havia sigut punt de conversa entre l’equip de producció i el propi grup, arribant a la conclusió de que participarien amb una versió acústica, molt senzilla a nivell tècnic, i perfectament viable i assumible per totes dues parts.
La indignació que sent el grup VerdCel, els quals se senten primerament manipulats i finalment censurats, du a la gent del mateix a insistir en trobar una vertadera explicació del que ha passat. La informació que arriba al grup VerdCel, confirma les sospites que ja tenien sobre el funcionament de la cadena valenciana arrel de l’experiència viscuda. La principal raó de la no acceptació dins del programa “Pobleshow” és la utilització de la llengua catalana en els seus escrits i el contingut de les lletres, les quals – en tot cas – recullen la descripció més o menys poètica, més o menys explícita, d’una visió sobre la realitat que vivim.
En aquest sentit, en el cas descrit i altres casos, s’ha demostrat que per part de canal 9 – canal de televisió pública valenciana – l’interès és únicament pel “show” d’escàs contingut, demostrant així cercar l’espectacle sense cap altre criteri que no siga el dels índexs d’audiència. Al País Valencià un mitjà tant potent com és la televisió, que d’aquesta forma atén a uns criteris de selecció de continguts aliens a la realitat valenciana, decidits des de sensibilitats que giren la cara a la cultura que es genera dia a dia al nostre territori, respon a uns interessos polítics que mostren un nul respecte per la llibertat d’expressió i sobretot gens d’interès per potenciar la cultura, i menys encara la nostra. El resultat cercat evidentment en aquest mitjà públic dista moltíssim de la població a la que van adreçats; és prefereix reflectir una realitat llunyana, no pròpia dels valencians i valencianes, d’escassa qualitat i menys contingut, que a la llarga genere un retrocés cultural, identitari i social en molts casos irrecuperables.
* Nota de premsa de Verdcel amb el suport del Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià
La regidoria de Promoció Econòmica està repartint entre les empreses locals de transport uns adhesius amb el logotip d’Onil per a promocionar la imatge d’aquesta vila en els municipis que visiten els camions en els seus viatges professionals.
[@more@]
En total ja s’han distruido més de 30 imatges però des de la regidoria, el seu responsable, Jordi Valero, assenyala que seguiran concedint-se als professionals del transport que les sol·licitin.
Per altra banda, s’està estudiant l’edició d’uns adhesius més petits per als vehicles de particulars.
Setmanal Escaparate
El president de les Corts valencianes i els portaveus del PP i el PSOE del País Valencià són avui a Madrid per registrar el projecte d’estatut valencià que divendres es va aprovar a les Corts, malgrat les crítiques i el desacord d’EU-l’Entesa i altres sectors de la societat. Tot i que el text no es debatarà al Congrés espanyol fins després de l’estiu, els grups parlamentaris ERC i IU-ICV, ja han avançat que presentaran esmenes a una proposta d’estatut que els sembla de mínims.
[@more@]
EUPV, que compta amb sis escons a les Corts valencianes ja va presentar una esmena a tot el projecte d’estatut i cent quaranta nou esmenes més que foren gairebé totes rebutjades.
Al Congrés, però, és previst que la diputada Isaura Navarro (IU) repeteixi bona part d’aquestes esmenes atès que considera que el text no suposa cap avenç, i creu que PSPV i PP han actuan per interessos bipartidistes pel fet de mantenir la barrera del 5%, i a més no recull una veritable agència tributària i no posa fi al conflicte lingüístic. També el diputat republicà Agustí Cerdà (ERPV) condsidera que és una reforma feta a la baixa, i ha anunciat que la seva formació presentarà unes quantes esmenes per bé que cap no serà a tot el text. Cerdà confia que es pugui negociar amb els socialistes, sobretot quant a dos aspectes: rebaixar al 3% el mínim electoral per entrar a les Corts i superar la definció ambigüa entre català i ‘valencià’.
+ Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Política i govern.
+ Projecte de reforma de l’estatut (pdf).
+ Diari de l’escola: La polèmica sobre la reforma de l’estatut del País Valencià.
+ Especial: Arguments en favor d’un altre estatut valencià.
+ Mail obert: L’antiestatut.
+ Europa Press: L’estatut valencià passarà el primer filtre del Congrés dimecres i serà definitivament aprovat a la primavera.
+ Europa Press: PSOE i PP avisen els minoritaris que no admetran grans canvis en l’estatut valencià al pas pel Congrés.
En el lliurament de orlas dels alumnes de l’institut La Creueta celebrada divendres passat, va haver un moment per a la protesta protagonitzat per alguns dels estudiants de 2º de Batxiller pel suspens d’una assignatura de dos companys que els ha impedit presentar-se a la selectivitat.
[@more@]
Una de les alumnes afectades va llegir un manifest en el qual exposava l’assumpte i es demanava al director que els hagués aprovat l’assignatura de filosofia. Pepe Torró, director del centre, ha explicat a aquest periòdic que tres estudiants tenien suspesa l’assignatura encara que després de realitzar les oportunes reclamacions, un d’ells va aprovar. El màxim responsable del centre explica que el professor ha mantingut els criteris didàctics de la programació i que no podia modificar-los. És més, afegeix que a principi de curs ja va informar de com anava a avaluar l’assignatura. El director assegura deu complir la normativa i no pot aprovar una assignatura que està suspesa. Pepe Torró lamenta que aquest succés danyi la imatge del centre encara que assegura que no és la primera vegada que esdevenen aquest tipus de situacions.
Setmanal Escaparate
La Conselleria de Cultura ha concedit una subvenció de 16.000 euros a l’Ajuntament per a l’escola municipal de música i dansa.
[@more@]Aquest any, el consistori es va fer càrrec de la gestió municipal el que li ha permès accedir a una ajuda a l’administració autonòmica que concedeix segons el nombre d’alumnes, els instruments musicals i el professorat. L’alcaldessa, Merce Mira, ha assenyalat que amb aquesta subvenció i les quotes que paguen els alumnes es podrà finançar l’escola municipal. Referent a això, Mira apuntava que si hagués superàvit llavors es podrien comprar nous instruments.
Setmanal Escaparate
L’Ajuntament d’Onil ha reactivat les tràmits dirigits a instal·lar el futur Museu de la nina en la Casa de l’Hort (antic palau del Cardenal Payá). Segons va informar l’alcaldessa Mercedes Mira, en aquests moments ja es disposa del projecte per a la rehabilitació integral de l’antic edifici.
[@more@]
Una vegada finalitzada la redacció del document, la pretensió municipal és facilitar com més aviat aquest projecte a la Conselleria de Cultura perquè es puguin licitar com més aviat les obres. L’alcaldessa té previst reunir-se el pròxim 11 de juny amb el director general de Patrimoni Cultural, Manuel Muñoz, amb la finalitat de presentar el document i sol·licitar una ampliació de les ajudes per a la rehabilitació de l’immoble. Cal recordar, que l’Ajuntament disposa d’una ajuda de 750.000 euros de Cultura. No obstant, segons va explicar l’alcaldessa, el projecte arquitectònic valora la rehabilitació de la Casa de l’Hort en 1.200.000 euros pel que, l’Ajuntament té previst sol·licitar una ampliació de la subvenció.
El projecte de crear un Museu de la nina que exhibís els fons de la principal indústria local es ve gestant des de principis dels anys 90.
Diari Levante
