Només els regidors del PP voten a favor de la reforma de l’estatut signada per PSOE i PP. Els regidors socialistes s’abstenen.
Segons informa el diari Levante-EMV en la seua edició de hui, la capital de la Marina Alta ha decidit, a través dels regidors que la representen, rebutjar la reforma de l’estatut. Els darrers dies, han fet una declaració similar una altra capital de comarca, Ontinyent (Vall d’Albaida) i Algemesí (Ribera Alta).
[@more@]Es dóna la circumstància que tots tres municipis estan governats pel PSOE amb el suport del BLOC i L’Entesa (en el cas de Dénia, només del partit valencianista). Cal recordar que el Consell Nacional del BLOC va instar en la seua darrera reunió als seus grups municipals, que es replantejaren els pactes que mantenen, majoritàriament amb el PSOE (uns 70) i amb el PP, si el pacte estatutari PP-PSOE es confirmava després de passar pel Congrés de Diputats espanyol.
Notícies relacionades:
REGIDORS DEL PP I/O PSOE D’ONTINYENT VOTEN CONTRA L’ESTATUT
ALGEMESÍ TAMBÉ VOTA EN CONTRA DEL NOU ESTATUT
Diari Parlem
A l’època de la transició democràtica, Catalunya, el País Basc i Galícia corrien a formalitzar els seus respectius estatuts al crit de ‘espanyolista l’últim !!!’. El País Valencià va ser l’últim. I al Congrés dels Diputats, va rebre una retallada important de les seues reivindicacions a mans d’Abril Martorell i Alfonso Guerra, de la desapareguda UCD i del PSOE més ‘E’. I tot sota el xantatge de l’extrema dreta que, a cop de bomba i garrotada, ‘jaleaba’ els tancs de Milans del Bosch al seu pas pels carrers de la Ciutat de València la nit del 23-F del 1981.
La via del 151, la unitat de la llengua, la senyera, la denominació ‘País Valencià’, el marc propi de relacions laborals, el concert econòmic… ni parlar-ne del dret a l’autodeterminació o de la lliure federació de comunitats autònomes que ja l’havia prohibida anteriorment a la Constitució espanyola. Tot desapareixia del text estatutari i apareixia un topall electoral del 5%, únic a tot l’Estat espanyol, que impediria, de facto, que les formacions nacionalistes pogueren accedir al Parlament valencià.
Ara, 23 anys després d’aquell estatut qualificat per Joan Fuster de ‘cagalló legislatiu de conseqüències més nefastes que el Decret de Nova Planta’, i a mans de Rubalcaba i Zaplana, al crit de ‘espanyolista el
primer’, l’Estatut de la Comunitat Valenciana – una denominació de la qual el propi autor, Emili Attard, va dir que era una imbecilitat – el nou estatut servirà per a marcar el sostre reivindicatiu que la resta de comunitats autònomes hauran d’aixecar per accedir a les seues legítimes aspiracions. Tot i sense abordar cap de les qüestions plantejades i no resoltes al primer estatut, tret, això sí, de la facultat del President valencià de dissoldre les Corts.
Els partits nacionalistes espanyols PSOE-PP s’han fet un estatut a la seua mida, bandejant qualsevol aportació de la societat civil valenciana. Mentre al Principat de Catalunya es discutia si hi seria present o no el dret a l’autodeterminació, o si Catalunya és o no una Nació, al País Valencià es cantava el ‘per ofrenar noves glories a Espanya, este estatut hem reformat….’ Un estatut sectari, doncs només aquells que se senten nacionalment espanyols –cert que en son majoria- han vist satisfetes les seues aspiracions. La resta, centenars de milers de valencians i valencianes en restem exclosos d’un text legislatiu que pretén ser la base de la convivència política entre els i les que vivim a les terres valencianes, i que serà, de fet, un nou motiu per a l’enfrontament civil. Si la qualitat d’un model democràtic es medeix pel tracte que se li dóna a les minories, aquest estatut és d’una qualitat democràtica ínfima.
El 4 de juliol, dia de la independència dels Estats Units, el text aprovat a les Corts Valencianes va entrar al registre del Congrés dels Diputats. Al setembre d’enguany serà pres en consideració pel ple del Congrés i d’allà passarà a la Comissió Legislativa Constitucional, presidida, ves per on, pel mateix Alfonso Guerra que va barrinar l’estatut
del 82. I allà, previsiblement, els acords que mantenim amb el PSOE a Barcelona i Madrid seran substituïts pel pacte de los ‘partidos nacionales’ davant l’estatut valencià. Un mal auguri per a l’entrada de l’estatut del Principal, i si m’apures per a l’estabilitat dels governs de Madrid i Barcelona.
El PSOE haurà d’optar: o amb ERC i IU-ICV o amb el PP. Eixa és la qüestió: o immobilisme o reforma. Al País Valencià, el socialisme espanyol ha optat per l’immobilisme, fins i tot, en contra d’allò que postulava al seu programa electoral. I no sembla raonable que, amb un pacte d’aquesta dimensió amb el PP siga factible, al 2007, il•lusionar ningú per treure el PP de la Generalitat Valenciana.
Amb una majoria d’esquerres a Madrid, almenys quatre punts de l’actual reforma haurien de ser modificables al Congrés:
1.- Un bon finançament autonòmic semblant al que s’acorde per al Principat i sense el qual es farà difícil suportar el dèficit de més de 2,1 bilions de les antigues pessetes, i impossible mantindre l’estat del benestar valencià, agreujat per la continua arribada de nouvingut a aquestes terres, percutint de manera especial sobre la qualitat de l’ensenyament i la sanitat.
2.- La unitat de la llengua catalana afirmada jurídicament per acabar amb la indefinició fa malbé la indústria cultural dels Països Catalans i lesiona el drets laborals de tots aquells que han de passar per la homologació de titulacions de coneixements lingüístics per accedir a un lloc de treball.
3.- La rebaixa del 5% al 3% que permeta que minories polítiques amb més de 100.000 vots es vegen representades al Parlament valencià, donant entrada a noves sensibilitats en la vida política valenciana.
4.- El requisit lingüístic per a la funció pública, o dit d’altra manera, el reconeixement dels drets dels administrats a ser atesos en la llengua pròpia.
Quatre punts com quatre barres, sense els quals, per a nosaltres els republicans del País Valencià, se’ns fa indiferent qui siga el proper president de la Generalitat Valenciana; al cap i a la fi acabarà fent de porter, donant llum i aigua, alta tensió i transvasaments per al multimilionari negoci de la rajola.
Agustí Cerdà i Argent, President d’ERPV i diputat a Madrid
Carles Arnal, portaveu de Els Verds-Esquerra ecologista del País Valencià i diputat de l’Entesa.
# Vicent Mauri, portaveu d’Intersindical Valenciana.
# Joan Francesc Peris, coportaveu dels Verds del País Valencià.
# Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià.
# Enric Morera, secretari general del Bloc.
# Diego Gómez, president d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua.
# Glòria Marcos, coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià.
L’estatut valencià arriba al Congrés i IU i ERC confirmen que hi presentaran esmenes (04/07/05).
# Les corts valencianes aproven la reforma de l’estatut amb els vots en contra d’EU-Entesa (01/07/05).
# El debat sobre el projecte d’estatut valencià arriba a Barcelona (30/06/05).
# Més de mig miler de participants, malgrat la pluja, en l’acte unitari contra l’estatut valencià pactat pel PP i el PSPV (22/06/05).
# EUPV presenta una esmena a tot el projecte d’estatut pactat per PP i PSPV i en proposa un d’alternatiu (17/06/05).
# El Bloc Jove entrega dos sobres amb cabells i un comunicat al PP i al PSPV, escenificant la ‘presa de pèl’ estatutària (14/06/05).
# Compromís per l’Estatut considera el nou estatut valencià deficient en aspectes fonamentals (10/06/05).
# EU-Entesa, ERPV, Bloc, ACPV i Valencianisme.com critiquen la reforma de l’estatut valencià pactada per PSOE-PSPV i PP (25/05/05).
# L’estatut pactat entre el PSPV-PSOE i el PP manté la barrera del 5% i no reconeix la unitat de la llengua (25/05/05).
# L’acord sobre la reforma de l’estatut valencià, a la premsa (25/05/05).
# Pla i Camps anuncien un acord sobre la reforma de l’estatut valencià (24/05/05).
# El PSPV insta Camps a acceptar una agència tributària pròpia ‘si està d’acord amb Zapatero’ (17/05/05).
# PSPV i PP negocien redaccions alternatives sobre la clàusula de màxim sostre competencial i la gestió tributària (03/05/05).
# Joan Saura debat sobre la reforma de l’estatut a València (14/04/05).
# El PSPV no veu possible d’aprovar l’estatut valencià el 25 d’abril (13/04/05).
# El Bloc presenta a les Corts una proposta nacionalista de nou estatut valencià (12/04/05).
# No hi ha acord entre PP i PSPV per al document base del nou estatut valencià (06/04/05).
# El projecte de nou estatut valencià ampliarà les competències de la Generalitat (22/03/05).
# Se signa al País Valencià un compromís per un estatut millor (04/03/05).
L’acord adoptat a Dénia arran d’una moció dels Verds-L’Entesa considera que l’Estatut «no respon a la realitat del nostre país ni representa els interessos polítics ni econòmics dels valencians» i, a més, «suposa una involució democràtica, perpetua una divisió artificial i condemna al País Valencià a dependre econòmicament de Madrid, consagrant el conflicte simbòlic i mantenint un nom ridícul per al País Valencià».
