Els Focs de Nadal, del Berguedà a l’Alcoià

 

L’hivern té també uns rituals de foc propis. L’arribada del solstici,
cristianitzat amb la festa de Nadal, se celebra als municipis de Bagà i
de Sant Julià de Cerdanyola amb la ‘Fia-faia‘.
El capvespre del 24 de desembre, els fallaires de cada poble encenen
unes fogueres en algun turó a la posta del sol, i en fer-se fosc encenen
torxes que duen al centre de cada poble, on reparteixen el foc a la
resta de fallaires que esperen amb les ‘faies’ (falles) a punt. Amb la
plaça a les fosques, les fan girar i s’entona una cançoneta: ‘Fia-faia,
nostro senyor ha nascut a la paia’. Després es fa una foguera amb les
restes de les ‘faies’. Al voltant s’hi forma una rotllana de joc i de
ball, mentre el jovent sol saltar per damunt del foc.

 

La festa
prové, molt probablement, d’algun ritus ancestral de culte al sol,
habitual en les antigues religions de base agrària, i és solament en
aquests dos municipis pre-pirinencs que es conserva.

A Cerdanyola els preparatius de la Fia-faia comencen un mes abans de
la festa. Els infants van a cercar l’herba que es farà servir per fer la
‘faia’ (Cephalaria leucantha) i la posen a assecar perquè cremi bé. La
Nit de Nadal, l’herba es lliga al voltant d’un objecte (tija, bastó,
tronc…) que farà d’ànima, detall diferent a les de Bagà, que no tenen
ànima. Les ‘faies’ poden tenir una llargada superior als dos metres.

La participació femenina en la festa és relativament recent.

Hi ha una Associació de la Fia-faia, dedicada al manteniment i a la
renovació de la festa, declarada d’interès nacional, i que convoca
anualment un concurs de fotografia sobre la festa.

Per segon any consecutiu, el portal catalunyaonline.cat oferirà en directe la festa de Sant Julià de Cerdanyola.

 

Bloc Informatiu

Els focs de l’hivern al sud

La Nit de Nadal, la protagonitzen a Onil
(l’Alcoià) els ‘fatxos’, una mena de torxes fetes amb espart sec i amb
espart verd: amb el sec es fa l’anomenada ‘torxera’, el cos de la torxa,
i amb el verd es relliga i s’hi fa una trena que servirà per a fer-lo
rodar durant la festa.

Els onilencs (o colivencs) recorren els carrers del poble demanant
‘l’arguilando’ (les estrenes) i fent rodar els ‘fatxos’ seguint una
tradició centenària, hereva de celebracions paganes convertides en
festes religioses del cristianisme. A la plaça Major, el públic s’hi
congrega per veure com roden els més grossos (vídeo).

L’Ajuntament d’Onil organitza un taller de ‘fatxos’ a través del Centre Excursionista Covilenc (vídeo),
i a més convoca un concurs per a premiar el ‘fatxo’ més gros, el més
xic, el més artístic, i el xiquet més menut i la persona més gran que en
fan rodar.

Aquestes festes del foc, amb torxes d’espart, es repeteixen en algunes poblacions més del sud. És el cas de les ‘aixames‘ de Relleu, de Xixona o la Torre de les Maçanes.

 



Comentaris tancats a Els Focs de Nadal, del Berguedà a l’Alcoià

Onil celebra el tradicional concurs de fatxos en Nochebuena

La tarda del 24 de desembre, Nochebuena, se celebra en la vila
d’Onil una tradició molt arrelada en aquesta localitat: el concurs de
fatxos, on cada any participen centenars de persones fent rodar aquests
típics instruments que prèviament els veïns han confeccionat amb toxa

[@more@]


El
concurs de fatxos començarà el dia 24 a les 19:30 hores en la plaça
Major i l’avinguda Constitució. Les inscripcions podran realitzar-se a
partir de les set de la tarda en la mateixa porta de l’Ajuntament. Així
mateix, a partir de les 19:15 hores es distribuiran fatxos de forma
gratuïta en el Claustre del Palau.

El Centri Excursionista ha
previst la supervisió del concurs per part d’un jurat, que atorgarà
premis al fatxo més gran que es pugui rodar, al més petit però
construït correctament, al més artístic, al nen més petit que rodi
fatxos sense l’ajuda de ningú i a la persona més major que participi.

Escaparate

 

ONIL (l’Alcoià)
Festa dels fatxos

El foc de l’hivern calfa la terra

Joves al voltant d’un fatxo. Foto: ARXIU.
1

La nit del 24 de desembre, Nit de Nadal, els veïns d’Onil, els colivencs, roden uns fatxos d’espart (denominat totxa)
fent molinets pels carrers de la població, que es confeccionen en la
Serra d’Onil. En la plaça Major es realitza un concurs, al fatxo més
gran que es puga rodar, al fatxo més xicotet, al fatxo més artístic, a
la persona de major edat que rode fatxos i al xiquet o xiqueta de menor
edat que rode fatxos de forma autònoma.

El premi que s’atorga a totes aquestes modalitats consisteix en una mena d’asguinaldo
a base de lots de Nadal. Els premiats tenen la satisfacció afegida
d’haver estat significats en aquest costum que s’endinsa en la nit dels
temps i que conserva la creença que, a base d’aquesta festa, la terra no
deixa que es congelen les llavors ni les plantes i arbres del terme. En
acabant i a partir de les zero hores, hi ha un concert de Nadal a
càrrec de la Banda Instructiu Musical d’Onil, al Centre Cultural.


24 de desembre. Places i carrers del poble.

www.onil.es



Comentaris tancats a Onil celebra el tradicional concurs de fatxos en Nochebuena

Joventut d’Onil confecciona 250 samarretes dintre del pla contra la drogodependència

La regidoria de Joventut, responsabilitat de l’edil José Luis Juan,
ha confeccionat 250 samarretes dintre del Pla Municipal de Prevenció de
Drogodependències d’Onil. 

[@more@]

Les peces, il·lustrades amb un gran
laberint i el lema ‘És fàcil entrar, molt difícil eixir’, es repartiran
en els esdeveniments que habitualment organitza el Centre d’Informació
Juvenil (CIJ), tals com campionats de videoconsoles, excursions,
tallers, etcètera. En la iniciativa col·labora la Diputació.

D’altra
banda, José Luis Juan i la responsable del Casal Jove de Castalla,
Mónica Fuster, van assistir recentment a Villena a les VII Jornades de
Reflexió sobre la Infància i la Joventut, que van versar sobre
‘Família, escola i drogodependències’.

Escaparate

 



Comentaris tancats a Joventut d’Onil confecciona 250 samarretes dintre del pla contra la drogodependència

Les seleccions junior d’Espanya, Alemanya, Itàlia i Rússia, en el torneig d’Onil

El municipi d’Onil acollirà els pròxims dies 28, 29 i 30 de desembre el
Torneig Internacional de Bàsquet Junior Masculí Diputació d’Alacant
"Memorial Mataix Juan".
[@more@]
En aquesta XXVII edició es contarà amb la
participació de les seleccions nacionals d’Espanya, Alemanya, Itàlia i
Rússia. El president de la Diputació, Joaquín Ripoll, i l’alcaldessa
d’Onil, Elisa Ribera, van presentar ahir l’esdeveniment, que conta amb
una subvenció provincial de 25.000 euros. A l’acte també han assistit
el diputat d’Esports, Bernabé Cano, i el president del Club Esportiu
d’Onil, Ignacio Sempere.

Els partits es disputaran en el Pavelló
Municipal Poliesportiu a les 18:00 i a les 21:00 hores els dies 28 i 29
de desembre i a les 18:00 i a les 20:00 hores durant l’última jornada,
que també acollirà a les 22:00 hores la Cerimònia de Clausura i el
lliurament dels trofeus.
 
Diarioinformacion

 

Comentaris tancats a Les seleccions junior d’Espanya, Alemanya, Itàlia i Rússia, en el torneig d’Onil

Tradicions del cicle de Nadal

El solstici d’hivern

El
21 de desembre és el dia més curt de l’any. Festa de Sant Tomàs i diada
tradicional de la matança del porc. A partir d’aquesta jornada els dies
comencen a allargar-se. D’aquí les dites populars:

 

[@more@]

 

"Per Santa Llúcia un pas de pussa", dia 13

“Per Nadal, un pas de pardal”, dia 25

“Per Sant Esteve, un pas de llebre”, dia 26

“Per Ninou, un pas de bou”, 1 de gener

“Per Sant Antoni, un pas de dimoni”, 17 de gener.


La bona sort

El
ram de vesc dels roures, el galzeran, el boix grèvol i l’arç groc en
que es guarneixen moltes cases aquests dies, o que s’ofereixen en senyal
de bon auguri, són vegetals que fruiten a l’hivern. Potser és aquesta
una raó per emparentar-los amb el desig de bona sort.


Estrenes i felicitacions

Les
primeres estrenes o regals eren “pa i nous” i ho donaven als nens i
altres serveis públics. Els forners obsequiaven amb coques, els
fideuers, pasta per a l’escudella… Els nens, a canvi, havien de
recitar unes “dècimes”.

No
fa pas massa anys, el carters, escombriaires i altres membres de
serveis públics donaven unes felicitacions als ciutadans en forma de
postal. En una cara hi figurava un dibuix de la feina que desenvolupaven
i en l’altre hi havia una poesia característica de llur tasca , amb la
felicitació corresponent.


Les Rifes

No
cal dir que la rifa de la Loteria que se celebra aquests dies és la més
important de totes. També antigament hi havia les primeres parades de
torrons i no en venien sinó que en sortejaven, encara actualment hi ha
un torronaire d’Amer que fabrica torrons amb avellana i mel i recorre
algunes fires on rifa aquest producte, mitjançant un joc de cartes.
Darrerament s’han fet molt populars les “Quines”, joc igual als “Bingo”,
denominat també “la plena” en què guanya el jugador que omple les
caselles de la seva butlleta. En les “Quines” no s’hi juguen diners,
sinó queviures o altres obsequies materials. Les “Quines “ només es fan
per l’època nadalenca.

La Missa del Gall

és
una costum molt arrelada a casa nostra, al punt de la mitja nit, entre
el 24 i el 25 de desembre a moltes de les esglésies se celebra aquesta
missa, commemorant el naixement de Jesús. Podria ser que aital
celebració tingués els seus orígens en el solstici d’hivern que és la
Festa del naixement del sol i que el gall és el símbol solar en el
nostre país, puix anuncia el pas de la nit al dia.


Cançons de Nadal

Hi
ha una gran varietat de cançons de caire tradicional, commemoratives
del Nadal, totes tenen un denominador comú: alegria, esperança i desig
de pau, la majoria són obres d’autors anònims que ens han arribat per
tradició oral. Esmentem: “El desembre congelat”, “El cant dels ocells”,
“El rabadà” “Fum fum fum”, etc. etc.

Un exemple una nadala d’àngel Guimerà:

Jo vull la taula parada
com el temps que era nin
a prop de la llar fumosa
baix el sostre revellit.

Poseu un cap de taula,
la cadira del padrí
i en l’altre cap la del pare
i la de la mare al mig.


El pessebre

També
és una de les tradicions més arrelades a casa nostre. és
l’escenificació del naixement de Jesús, reproduint-lo en figures
plàstiques. Sant Francesc d’Assís a la població de Greccio (Itàlia), el
1223 fou l’iniciador d’aquestes configuracions i foren els frares
franciscans els que hi donaren un gran impuls.

El
pessebre consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures,
degudament col·locades, que simbolitzen la vinguda al món de Jesús. En
un lloc destacat hi l’escena del naixement amb l’infant Jesús, Maria,
Josep, el bou i la mula, es completa amb caminets, rierols, molsa,
pedretes…. figures de pastors i els reis mags.

Si
bé a Catalunya ja existia la costum de fer pessebres a les llars, fou a
partir de l’arribada de Carles III, a la segona meitat del segle XVIII,
procedent de Nàpols que hi hagué un impuls definitiu.

En
aquests darrers temps s’està implantant els Pessebres vivents, que
escenifiquen els fets nadalencs, en paratges bucòlics de la cada
població i amb persones com a figurants.

El dinar de Nadal

Al
País Valencià el gran esdeveniment gastronòmic és el dinar del dia de
Nadal, també es costum fer-ho la vigília la “Nochebuena”. L’àpat
d’aquest dia que reuneix a tota la família és dels més importants de
l’any.

Cal
anotar que en la confecció d’aquesta menja no hi pot faltar, el bou, el
be, el porc i la gallina, així com la pilota, a més de patates, col,
pastanaga i si voleu que us quedi ben blanca, aixafeu mongetes seques
cuites sense pela i les barregeu amb el bullit.

Tot
seguit cal menjar el rostit, pollastre, capó o gall d’indi, mantes
vegades amb un farcit de pomes, prunes, panses, pinyons, posat dins el
rostit.

I, les postres, torrons, neules, tortell de massapà……


Els pastorets

La
representació escènica del naixement de Jesús, possiblement prové de
l’antic cant de la Sibil·la Eritrena, dona anciana, a la qual Apol·lo (
el déu Sol) donava per solstici d’hivern el do de predir l’esdevenidor i
que segons la tradició, fou la que va predir el judici final i
l’adveniment de Jesús.

El
segle XIII es féu la primera traducció al català, que ens ha arribat
fins avui coneguda com “El cant de la Sibil·la”, que a Mallorca es
representa cada any, essent un dels actes més tradicionals del Nadal.

La
representació teatral dels Pastorets es degué iniciar a finals del
segle XVIII. En definitiva són obres escèniques, en diferents quadres
que simbolitzen les forces del bé i del mal (dimonis – àngels) amb la
incursió de pastors, els humans, que van a adorar a Jesús.

La Fi d’Any

S’ha
adoptat el costum de participar en un sopar “revellon” que ve molt
marcat per fórmules foranes. Aquest costum ha anat creixent a remolc i
al compàs de les modes i de la comercialització. Un dels actes més
importants d’aquesta nit consisteix a menjar dotze grans de raïm en al
moment que toquen les dotze campanades de la mitja nit, entrant així en
el Nou Any. Hom considera que això comporta bona sort per tot l’any.
“Menjar raïms per Cap d’Any / porta diners per tot l’any”.

Finit el sopar hi ha gresques, balls, gatzara, animació…..


Els Reis mags d’Orient

és
la gran festa de quitxalla. Recordant l’arribada d’aquest personatges a
adorar Jesús, els Reis obsequien als infants amb joguines i
llaminadures… Arriben perfectament abillats a totes les poblacions el
dia 5 de gener. I, després de rebre’ls, cal anar a dormir i deixar, prop
la finestra o el balcó les sabates dels menuts i quelcom de menjar pels
Reis, patges i camells, el matí del dia 6, es trobaran els obsequis que
han deixat ses majestats, i fins potser, si algú no ha fet gaire
bondat, un bon tros de carbó.

Permetéreu
que acabem aquests comentaris amb una preciosa poesia , dedicada al
Nadal, plena de sentiment i d’amor per tota aquella gent, en que el
Nadal no els serà plaent i feliç. El seu autor, un poeta excepcional,
que morí molt jove, als 30 anys ( el 1924); Joan Salvat Papasseit.

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
 

Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avancen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena:
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà, posats a taula, oblidarem als pobres
– i tan pobres com som-
Jesús serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.

Bones Festes a tots.

Comentaris tancats a Tradicions del cicle de Nadal

Joguines en castellà

 
Només 670 jocs i joguines, un 6% dels que es venen al mercat actualment, inclouen el  valencià segons informa la Plataforma per la Llengua,
que considera que aquesta és "una xifra petita que no representa el pes
del consumidor valencianoparlant en aquest important sector comercial".
[@more@]
 
És
precisament per reclamar que les joguines incloguin el català en tots
els suports lingüístics, tant impresos com electrònics, que la
Plataforma per la Llengua ha posat en marxa durant tot aquest mes i
fins Reis la campanya “En català, jugues?”.

 
Aquestes 670
joguines inclouen el valencià com a mínim en les instruccions, en la
capsa o l’embolcall. "En els últims anys hi ha hagut una evolució lenta
però progressiva en la incorporació del valencià en el sector: l’any
2007, les joguines detectades representaven el 4,8% del total; el 2008,
el 5,4%, i el 2009, el 6%, com enguany", celebren.


Tot i això,
denuncien que diverses grans cadenes de joguines i hipermercats
"infrarepresenten els jocs i joguines en català en prestatgeries i
catàlegs". "És el cas d’empreses com El Corte Inglés, Toys’r’us,
Imaginarium, Juguetilandia, Toy Planet o Carrefour", lamenten.

 

Comentaris tancats a Joguines en castellà

Tres encaputxats atraquen a punta de pistola a Onil a un empresari i li roben 2.500 euros

 

 

El gerent d’una empresa de material de construcció d’Onil va ser assaltat dilluns passat per tres encaputxats, que li van robar a punta de pistola un maletí amb 2.500 euros. Els fets es van registrar a les portes de l’empresa que regenta la víctima, als afores del nucli urbà. Tant la Policia Local com la Guàrdia Civil estan investigant l’autoria del robatori.

[@more@]
Els fets es van produir al voltant de les sis de la vesprada a les portes de l’empresa Maconil, situada enfront de la gasolinera del municipi, en l’extraradi del nucli urbà. Segons ha confirmat la pròpia Policia Local, els encaputxats entrar en el lloc just quan al gerent de la indústria estava en les portes de la signatura.
Els lladres, que anaven encaputxats, van encanonar a l’empresari amb les pistoles i li van sostraure un maletí en l’interior del qual havia 2.500 euros, pel que sembla la recaptació dels últims dies. Els autors dels fets van escapar a peu, si bé s’especula amb la possibilitat que tingueren un vehicle en els voltants.
Des de la Policia Local s’ha informat que tant agents d’aquest cos com de la Guàrdia Civil van realitzar una batuda per la zona, encara que no van assolir atrapar als lladres.

Investigació
Les investigacions, en qualsevol cas, continuen obertes per part d’ambdós cossos, amb la finalitat d’intentar identificar als atracadors i posar-los a disposició judicial.

Diario Informacion

Comentaris tancats a Tres encaputxats atraquen a punta de pistola a Onil a un empresari i li roben 2.500 euros

Onil amb 2 aturats menys ara te 882

[@more@]

Noviembre 2010 Total
Parados
Variacion
Mensual Anual
Absoluta
Relativa Absoluta Relativa
Total
880 -2 -0.23 % +4 0.46 %
HOMBRES
391 +6 1.56 % +10 2.62 %
MUJERES
489 -8 -1.61 % -6 -1.21 %
MENORES DE 25 AÑOS:
112 +7 6.67 % -5 -4.27 %
HOMBRES
71 +6 9.23 % +10 16.39 %
MUJERES
41 +1 2.50 % -15 -26.79 %
ENTRE 25 Y 44 AÑOS
411 -5 -1.20 % -4 -0.96 %
HOMBRES
171 +2 1.18 % -6 -3.39 %
MUJERES
240 -7 -2.83 % +2 0.84 %
MAYORES DE 45 AÑOS
357 -4 -1.11 % +13 3.78 %
HOMBRES
149 -2 -1.32 % +6 4.20 %
MUJERES
208 -2 -0.95 % +7 3.48 %
SECTOR:
         
AGRICULTURA
11 +1 10.00 % 0 0 %
INDUSTRIA
340 -1 -0.29 % -42 -10.99 %
CONSTRUCCIÓN
102 -2 -1.92 % -11 -9.73 %
SERVICIOS
327 -4 -1.21 % +20 6.51 %
SIN EMPLEO ANTERIOR
100 +4 4.17 % +37 58.73 %

 

Comentaris tancats a Onil amb 2 aturats menys ara te 882

La Policia Local d’Onil lliura els set premi del concurs de dibuix sobre Educació Vial

El dijous 9 de desembre es van lliurar, en el col·legi públic San
Jaime, els premis del concurs escolar ´La meva mascota m’ensenya a
circular´, promogut per la Policia Local d’Onil, a través del
departament d’Educació Vial, i amb el suport d’Ajuntament i la
regidoria de Tràfic. 

[@more@]

En el concurs van participar més de 500
escolars dels dos col·legis de la localitat, informen fonts de
l’organització, que va mostrar la seva satisfacció per aquesta gran
acollida.

Guanyadora de 6º de Primària
Després
d’una difícil deliberació del jurat per a poder triar el dibuix
guanyador, els cinc membres del tribunal van premiar en primer lloc a
María Sánchez, de sisè de Primària, qui va dibuixar una original gorra
policial amb un senyal de Stop en una mà i un silbato en  l’altra.

El
primer premi es va escollir després d’una selecció de tots els dibuixos
presentats, on es van escollir set treballs finalistes i a partir
d’aquí es va confeccionar l’ordre de guanyadors.

Premis
Cadascun d’aquests set finalistes va rebre un diploma i un regal proporcionat per les empreses locals Playmobil i Famosa.

Els
premis van ser lliurats per l’alcaldessa, Elisa Ribera, l’inspector-cap
de la Policia Local d’Onil, Antonio Palazón, i un agent del departament
d’Educació Vial, acudint al lloc alumnes d’ambdós col·legis, així com
pares i mestres del San Jaime i el Verge de la Salut.

Escaparate

 

Comentaris tancats a La Policia Local d’Onil lliura els set premi del concurs de dibuix sobre Educació Vial

Un eixam per a entendre la naturalesa

 

Un eixam didàctic a Onil. La Diputació d’Alacant ha instal·lat un rusc didàctic en la Casa Tápena d’Onil. A través d’aquesta iniciativa es pretén que tots els escolars de la província puguen veure com viuen les abelles, la seua organització, el paper que ocupen en la naturalesa i els productes que s’obtenen gràcies a elles.

[@more@]

Casa Tápena d’Onil duu impartint educació ambiental des del mes de setembre de 2009, iniciativa a la qual cal sumar-li la instal·lació d’un rusc didàctic des del passat mes de juny. Alacant Natura, empresa encarregada de la Xarxa Provincial d’Espais Naturals de la Diputació d’Alacant, gestiona Casa Tápena des de principis de 2006 i, a més, des que fa un any van començar a impartir educació ambiental, s’encarrega d’explicar als escolars de tota la província els quatre paisatges típics de la zona, com són el jardí mediterrani, els aiguamolls, l’agricultura tradicional i la forest mediterrània.
Quant al rusc didàctic, aquesta es troba dins de les instal·lacions de Casa Tápena, concretament en l’interior d’una urna de cristall, la qual té un tub, també d’aquest material, que facilita l’entrada i eixida de les abelles al rusc.
Amb açò, un dels objectius que es pretenen des de l’àrea de Medi ambient de la Diputació, és que tots els alumnes que acudisquen a aquest espai, coneguen de primera mà la manera de vida de les abelles, la seua forma d’organitzar-se i el paper que realitzen en la naturalesa, així com, a més, mostrar-los els productes que s’obtenen gràcies al constant treball que realitzen aquests insectes.
En aquesta època de l’any, les abelles estan "bastant parades com a conseqüència del fred", i així es pot apreciar a través de la urna en la qual es troba el rusc didàctic, i en la qual hi ha multitud d’aquests insectes amuntonats en el panal, segons han indicat les monitoras que s’encarreguen d’explicar als escolars tot el referit a les abelles, Teresa Blanco i Leticia Montalvo.
La idea de col·locar un rusc didàctic va sorgir perquè aquesta institució provincial va instal·lar estacions polinizadoras per a abelles silvestres en la Xarxa Provincial d’Espais Naturals, segons ha explicat el biòleg i empleat d’Alacant Natura a casa Tápena, Ángel Lozano. A través d’aquesta iniciativa, assegura, es potencia la biodiversitat en la província. En aquest sentit, Lozano ha indicat que "a través d’aquest mètode s’afavoreix la reproducció de la flora i la proliferació d’espècies", però a més, també s’incrementa el nombre d’abelles, que, pel que sembla "en els últims anys estan escassejant".
En referència a l’anterior, el biòleg ha matisat que les estacions polinizadoras ajuden, en el cas que es produïsca un incendi forestal, que "es recuperen algunes zones, afavorint, d’aquesta manera, el creixement de les plantes".
Des que van començar a organitzar visites a Casa Tápena perquè els alumnes de la província aprenguen sobre medi ambient, ja han passat 42 grups, el que significa un total de 2.642 escolars, sobretot de Primària. Les visites per a aquests grups són tots els dijous i divendres i la resta de dies està obert perquè puga anar qui vulga.

 

Comentaris tancats a Un eixam per a entendre la naturalesa