Els Focs de Nadal, del Berguedà a l’Alcoià

 

L’hivern té també uns rituals de foc propis. L’arribada del solstici,
cristianitzat amb la festa de Nadal, se celebra als municipis de Bagà i
de Sant Julià de Cerdanyola amb la ‘Fia-faia‘.
El capvespre del 24 de desembre, els fallaires de cada poble encenen
unes fogueres en algun turó a la posta del sol, i en fer-se fosc encenen
torxes que duen al centre de cada poble, on reparteixen el foc a la
resta de fallaires que esperen amb les ‘faies’ (falles) a punt. Amb la
plaça a les fosques, les fan girar i s’entona una cançoneta: ‘Fia-faia,
nostro senyor ha nascut a la paia’. Després es fa una foguera amb les
restes de les ‘faies’. Al voltant s’hi forma una rotllana de joc i de
ball, mentre el jovent sol saltar per damunt del foc.

 

La festa
prové, molt probablement, d’algun ritus ancestral de culte al sol,
habitual en les antigues religions de base agrària, i és solament en
aquests dos municipis pre-pirinencs que es conserva.

A Cerdanyola els preparatius de la Fia-faia comencen un mes abans de
la festa. Els infants van a cercar l’herba que es farà servir per fer la
‘faia’ (Cephalaria leucantha) i la posen a assecar perquè cremi bé. La
Nit de Nadal, l’herba es lliga al voltant d’un objecte (tija, bastó,
tronc…) que farà d’ànima, detall diferent a les de Bagà, que no tenen
ànima. Les ‘faies’ poden tenir una llargada superior als dos metres.

La participació femenina en la festa és relativament recent.

Hi ha una Associació de la Fia-faia, dedicada al manteniment i a la
renovació de la festa, declarada d’interès nacional, i que convoca
anualment un concurs de fotografia sobre la festa.

Per segon any consecutiu, el portal catalunyaonline.cat oferirà en directe la festa de Sant Julià de Cerdanyola.

 

Bloc Informatiu

Els focs de l’hivern al sud

La Nit de Nadal, la protagonitzen a Onil
(l’Alcoià) els ‘fatxos’, una mena de torxes fetes amb espart sec i amb
espart verd: amb el sec es fa l’anomenada ‘torxera’, el cos de la torxa,
i amb el verd es relliga i s’hi fa una trena que servirà per a fer-lo
rodar durant la festa.

Els onilencs (o colivencs) recorren els carrers del poble demanant
‘l’arguilando’ (les estrenes) i fent rodar els ‘fatxos’ seguint una
tradició centenària, hereva de celebracions paganes convertides en
festes religioses del cristianisme. A la plaça Major, el públic s’hi
congrega per veure com roden els més grossos (vídeo).

L’Ajuntament d’Onil organitza un taller de ‘fatxos’ a través del Centre Excursionista Covilenc (vídeo),
i a més convoca un concurs per a premiar el ‘fatxo’ més gros, el més
xic, el més artístic, i el xiquet més menut i la persona més gran que en
fan rodar.

Aquestes festes del foc, amb torxes d’espart, es repeteixen en algunes poblacions més del sud. És el cas de les ‘aixames‘ de Relleu, de Xixona o la Torre de les Maçanes.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.