+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

A continuació els informem del programa de actes del MIG ANY D’ONIL:

[@more@]

MIG ANY, DISSABTE 21 D’OCTUBRE DE 2006
16:30 h.: Exaltació Festera:
– Nomenament Oficial de Capitanies 2007, i canvi de Capitanies, en l’Amfiteatre del Parc Municipal.
Al finalitzar l’acte, desfilada fins a l’Ermita.

19:00 h.: Celebració de la Santa Missa de Mig Any fester en l’Ermita de la Mare de Déu de la Salut, Patrona d’Onil.

19:30 h.: Al finalitzar la missa, Ballà de les Banderes amb salves d’arcabusseria i desfilada fins a la Plaça Major. A continuació les comparses es dirigiran als seus respectius locals socials per a realitzar el seu sopar de germandat.

22:30 h.: Des de la Plaça Major inici del Desfilada de Mig Any per l’itinerari de costum passant pel Nucli Antic de la Vila d’Onil.

Al finalitzar la desfilada, Revetla del Fester en els locals de les Comparses d’Estudiants i Moros Artistes (amb 2 ambients festers diferents)

TOURIST INFO ONIL

Tweet

Al País Valencià es consumeix dues vegades més aigua que no a la Unió Europea per produir la mateixa riquesa. Això diu un informe del ‘Llibre Verd sobre l’Aigua al Territori Valencià’, editat per Escola Valenciana. Aquesta entitat ha presentat el material ‘L’Aigua al segle XXI’, adreçat als estudiants de secundària, amb la finalitat d’afavorir i d’urgir la reflexió sobre els recursos hídrics, en el marc del IV Congrés d’Escola Valenciana.

[@more@]

‘L’Aigua al segle XXI’ es basa en l’informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món.

Desequilibri entre oferta i demanda

Segons l’informe del Llibre Verd, els problemes greus de manca d’aigua al País Valencià es deuen més aviat al desequilibri entre un excés de demanda i l’oferta natural que no pas a la sequedat del territori. Aquest mateix estudi també demostra que al País Valencià es consumeix un 31% més d’aigua per unitat de superfície que no a l’anomenat Arc Mediterrani. El llibre es presentarà el dia 8 de novembre.

Escola Valenciana dedica les activitats relacionades amb el IV Congrés, que es farà del 5 al 8 de desembre, a la sostenibilitat. La finalitat del congrés és de reflexionar sobre la manera de treballar l’educació ambiental, en un moment de canvis continus i de destrucció del territori.

Vilaweb

Tweet

El Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat i l’associació Cristianisme al Segle XXI han presentat una denúncia canònica contra la Conferència Episcopal Espanyola davant del Tribunal de la Rota romana.

[@more@]

Aquesta denúncia davant de la màxima instància judicial de l’Església catòlica demana que els bisbes espanyols es desmarquin públicament de la línia editorial de programes de la Cope com La Mañana o La Linterna, i que com a propietaris de la cadena radiofònica preguin les mesures necessàries per modificar-la. El text exposa que "en aquests programes, emparats per una mal entesa llibertat d’expressió, s’han anat configurant una línia i un estil llunyans de l’esperit cristià, i contraris a l’ideari que la mateixa cadena subscriu" i que "no es pot acceptar que el mal produït provingui o sigui protegit tan clarament per la Conferència Episcopal Espanyola".

La denúncia es va presentar a Roma el juliol passat, segons ha sabut ara e-notícies, i de moment no s’ha rebut resposta. Els fets exposats incideixen, entre d’altres, en les "desqualificacions, que van acompanyades molt sovint d’insults, ridiculitzacions i menyspreus", en "una posició descaradament procliu al Partit Popular, fins i tot arriba a dictar-li quina ha de ser la seva actuació", en "un menyspreu sistemàtic de tot allò que concerneix als processos democràtics, partits polítics i institucions de Catalunya", o a les "conclusions precipitades i tendencioses sobre fets o rumors que en moltes ocasions no han arribat a contrastar; afirmen allò que desconeixen i manipulen aquestes notícies per convertir-les en mentides".

El text basa la seva demanda en el fet que "aquesta notòria situació en l’àmbit de la ciutadania espanyola, que l’Església no només calla, sinó que dóna suport a aquesta actuació i n’és subjecte nominatiu, afecta en gran mesura el prestigi de pertànyer, dins d’Espanya, a la religió catòlica" i que "els pastors de l’Església que permeten i fan seves tals informacions —en no desmentir-les— incompleixen per omissió el seu deure pastoral".

Finalment, es demana que "es declari la responsabilitat d’aquesta Conferència en els fets denunciats i en el dany causat, tant per la prevaricació dels seus responsables com pel perjudici de les persones ofeses i de les institucions desprestigiades, s’ordeni que prengui les mesures necessàries perquè no es produeixin i, si arriba el cas, es condemni la Conferència Episcopal Espanyola a manifestar públicament que no comparteix ni fa seves les opinions i informacions divulgades en els programes de la Cope a les quals s’ha fet al·lusió en el cos del present escrit i que insti els protagonistes esmentats de la Cope a reparar degudament la dignitat i la fama de les persones i institucions ofeses i perjudicades".

e-noticies

Tweet

L’ajuntament d’Onil a publicat una noticia a la seua web amb fotografies que cap relació te amb el coto escolar d’Onil.

+noticies a rebut fotografies de l’autèntic estat del paratge del coto escolar, gràcies a l’informació rebuda ens em adonat d’aquesta greu actuació.

+fotografies a segueix.

[@more@]

Actualment l’estat del coto escolar d’Onil es lamentable i ruïnós, la web de l’ajuntament no a posat les veritables fotos del coto i a preferit posar una foto que no te res a veure amb aquest paratge.

Aquesta es la fotografia que edita la web consistorial.

Noticia donada a la web consistorial.

http://www.onil.es/getInfo.aspx?idLevel=10000005&idIdioma=1&idConActualitat=59

+noticies

Tweet

‘La cançó dels deportats’ (Empúries), primera novel·la de Teresa Pous (Llinars del Vallès, 1956), XL Premi Marià Vayreda 2006, que convoquen la Diputació de Girona i l’Ajuntament d’Olot, va presentar-se ahir. L’obra explica la història d’un català, de pare alemany, obligat a lluitar al bàndol nazi durant la Segona Guerra Mundial, perquè no li internin la família en un camp de concentració. Però acaba deportat a un camp de concentració rus.

[@more@]

Durant la presentació Teresa Pous va explicar que la novel·la barrejava ficció i realitat. Que la història havia nascut del relat d’un personatge que ella havia conegut, Rodolf Berthold, un joier català de pare alemany, víctima de totes aquestes desventures. Pous fa aparèixer Rodolf Berthold com un personatge secundari i tot allò que n’explica és verídic, però per tenir més llibertat narrativa s’inventa el protagonista, un altre català de pare alemany que sofreix la mateixa tragèdia del joier.

Contra les armes

L’autora diu que va escriure ‘La cançó dels deportats’, creguda del poder de la paraula per a contrarestar les armes, moguda pel desig d’entendre el paper de la memòria i convençuda que la història és formada per un conjunt d’històries singulars i d’alguna d’excepcional. ‘La novel·la narra l’odissea, la tragèdia, personal i col·lectiva, d’un cirurgià de vida benestant i d’un futur prometedor que s’esfondra. En les noves circumstàncies comença a reconèixer el mal i dins el mal també reconeix la bellesa de les paraules i dels sentiments, com la por de viure i de morir’.

Pous explica que va trigar sis anys a escriure el llibre, i que va fer-ne cinc versions. Que va emprendre una gran feina de documentació; fins i tot va anar a Alemanya i a Rússia per ambientar-se. Al llibre, hi apareixen dades reals, com ara l’hora a què sortien de l’estació de França de Barcelona els trens que anaven a París l’any 1942, o una actuació de l’artista Raquel Meller a Barcelona.

Teresa Pous va estudiar filosofia i es va diplomar en biblioteconomia. També va estudiar història de la medicina i va ser conservadora del Museu de la Història de la Medicina de Barcelona sota la direcció de Felip Cid. Ha escrit cinc llibres de converses i llibres i articles de divulgació mèdica. Explica que va fer la tesina sobre sor Juana Inés de la Cruz, de la qual fa temps que va escriure una novel·la, encara inèdita, finalista del premi Carlemany (i ara diu que no n’està satisfeta i que l’ha de rescriure).

Vilaweb

Tweet

Paco Navarro, ens informa d’actes de gamberrisme a Onil. El passat cap de setmana, es va actuar en el mobiliari urbà. Paco Navarro ens informa d’altres notícies de la Foia de Castalla.

[@more@]

http://www.intercomarcal.com/paginas/ver_video/index.php?video_para_ver=http://www.villenatv.com/videos/COMARCA/2006/NOTICIAS/2NOTICIA_BANDALISMOENFOIACASTALLA_PACONAVARRO161006.wmv

http://www.villenatv.com/videos/COMARCA/2006/NOTICIAS/2NOTICIA_BANDALISMOENFOIACASTALLA_PACONAVARRO161006.wmv

Intercomarcal.com

Tweet

[@more@]

LES ENTREVISTES DE VILAWEB TV AMB ELS CANDIDATS http://www.vilaweb.tv/

Artur Mas

| versió llarga | versió curta |

José Montilla

| versió llarga | versió curta |

Josep-Lluís Carod-Rovira

| versió llarga | versió curta |

Josep Piqué

| versió llarga | versió curta |

Joan Saura

| versió llarga | versió curta |

VilaWeb TV.

Tweet

Despres de vuit mesos perquè finalitze la legislatura, l’alcaldessa socialista, Merce Mira, ha signat un decret pel qual modifica competències a tres dels seus regidors i a l’edil d’EU-l’Entesa, José Antonio Galvañ. L’objectiu “és donar-li un aire nou al govern local” per a afrontar l’última etapa de la legislatura, segons explica Mira.

[@more@]

Han estat vàries les circumstàncies que han motivat a l’alcaldessa aquest canvi, entre elles la nova situació laboral de Ximo Olcina, que es converteix en el nou portaveu municipal del grup socialista, en substitució de Germán Rico.

L’alcaldessa ha assenyalat que la remodelació ha estat consensuada entre el tripartitt amb l’objectiu de millorar la gestió municipal.

Escaparate

Tweet

La primera retrospectiva que es dedicarà a València al director català Ventura Pons, les últimes estrenes de cineastes com Marc Recha o Sigfrid Monleon i noves seccions dedicades als videojocs i clips musicals en valencià són els principals atractius del cartell d’Inquiet 2006, que ha aconseguit unes xifres "de vertigen" en la seua segona convocatòria i que aspira a congregar uns 9.000 espectadors.

[@more@]

Respecte d’això, Felipe ha comentat que un total de 108 cintes s’han presentat al festival, la qual cosa suposa "un autèntica allau" per a un certamen de dimensions senzilles, ha dit.

El festival, que organitza La Fàbrica de Llum, ha ampliat enguany el seu nombre de patrocinadors, que arriben a les 16 entitats. A més de l’Ajuntament de Picassent, figuren en la llista de col·laboradors les universitats de València, Politècnica de València i Alacant; Escola Valenciana; Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), IVAM, IVAC, RTVV, Televisió de Catalunya, Generalitat Valenciana, Generalitat de Catalunya, Fundació Sambori, CatalanFilms i Els Films de la Rambla.

L’Avanç

Tweet

El Ministeri de l’Interior ha admès que fins a vuit casernes de la Guàrdia Civil en la província d’Alacant es troben en estat ruïnós, segons una resposta parlamentària plantejada en el Congrés presentada per la diputada popular Maria Amparo Ferrando. En aquest relació es troben el propi edifici de la Comandància de la Guàrdia Civil d’Alacant, així com les casernes d’Onil, Elda, El Campello, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Moraira i Gata de Gorgos.

[@more@]

Des de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils es va destacar el qual ja es començaren a reconèixer aquest tipus de situacions, encara que es va precisar que la xifra és molt superior ja que més de la meitat de les instal·lacions tenen deficiències, segons va manifestar el portaveu de la AUGC a Alacant Manuel Martínez. D’aquesta relació, el qual més aspecte de solució té és el de Sant Joan on està previst que l’any que ve comencen les obres de rehabilitació. No obstant això, altres projectes que té en marxa el Govern són els del Campello, Benissa, Gata de Gorgos i Alcoi. El ministeri de l’Interior ha anunciat que l’any que ve destinarà 100 milions d’euros a la millora d’infraestructures en aquarteraments de la Guàrdia Civil de tota Espanya. El portaveu de la AUGC va explicar que en la majoria d’aquests casos el problema és que a més dels habitatges la deterioració afecta també a les oficines d’atenció al públic. Un dels fets més paradoxals és que encapçale la llista l’edifici de la Comandància d’Alacant, el qual se suposa que representa a la institució en tota la província. Les instal·lacions daten del segle XVIII i en el que tot el món està d’acord és que es tracta d’un edifici obsolet. En aquests moments, la subdelegació del Govern i l’Ajuntament d’Alacant estan en negociacions per al trasllat de la Comandància a Rabasa, on hi ha reservats 50.000 metres quadrats de sòl per a acollir les instal·lacions. Els edificis de Sant Joan i del Campello, amb més de cinquanta anys d’antiguitat, també es troben entre els més deteriorats de la província per al Ministeri. El mal estat dels aquarteraments ha arribat fins a tal punt que enguany es van haver de tancar els calabossos per no reunir les mínimes condicions sanitàries. No obstant això, després d’un menut rentat de cara, les cel·les ja tornen a estar en funcionament. La caserna de Sant Joan d’Alacant va a ser un dels pròxims que es renove. Segons fonts de la AUGC, la parcel·la ja s’ha cedit i el Ministeri preveu escometre les obres l’any que ve. La inclusió de la casa caserna d’Onil en aquesta relació ha sorprès tant a les autoritats locals com a la AUGC, ja que no es tracta d’un punt especialment conflictiu. L’alcaldessa Mercedes Mira va assenyalar que l’edifici va ser rehabilitat durant els anys 90 i que des de llavors ningú li ha comunicat cap incidència. Altres fonts van apuntar a algun error, ja que per la zona hi ha altres dues casernes que estan en molt pitjor estat com el d’Alcoi i el d’Ibi. «Caserón antic» en la Marina Alta En Elda, la Benemérita només s’encarrega del servei d’intervenció d’armes però la deterioració en el qual es troba posa en risc tant als agents com als ciutadans que van allí ja que, segons ha denunciat la AUGC, solen desplomar-se rebles del sostre. L’Ajuntament està negociant el trasllat de les dependències a un nou local. La Marina Alta és altra de les zones que aglutina major nombre de casernes en pitjor estat de conservació. En Moraira, les últimes pluges van provocar l’ensulsiada del sostre en tres dels habitatges de l’aquarterament, així com en altres dependències de l’edifici. Per la seua banda, l’edifici de Gata de Gorgos supera ja el segle d’antiguitat i és altra de les instal·lacions que el Govern vol renovar amb urgència. De Benissa, no consta la data de construcció de la caserna que es troba en una parcel·la arrendada a un particular. Alguns ho defineixen com un «caserón antic» més propi dels temps de la Guerra Civil espanyola. D’altra banda, el delegat del Govern en la Comutat, Antoni Bernabé, va anunciar ahir que en les pròximes setmanes s’incorporaran 300 nous agents als efectius del Cos Nacional de Policia. L’anunci es va fer durant els actes celebrats ahir a València en honor a la patrona de la Guàrdia Civil, la Verge del Pilar. Bernabé va dir que ja són 1400 els efectius que s’han incorporat en els últims mesos a la a Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Levante

Tweet