‘La cançó dels deportats’ (Empúries), primera novel·la de Teresa Pous (Llinars del Vallès, 1956), XL Premi Marià Vayreda 2006, que convoquen la Diputació de Girona i l’Ajuntament d’Olot, va presentar-se ahir. L’obra explica la història d’un català, de pare alemany, obligat a lluitar al bàndol nazi durant la Segona Guerra Mundial, perquè no li internin la família en un camp de concentració. Però acaba deportat a un camp de concentració rus.
[@more@]
Durant la presentació Teresa Pous va explicar que la novel·la barrejava ficció i realitat. Que la història havia nascut del relat d’un personatge que ella havia conegut, Rodolf Berthold, un joier català de pare alemany, víctima de totes aquestes desventures. Pous fa aparèixer Rodolf Berthold com un personatge secundari i tot allò que n’explica és verídic, però per tenir més llibertat narrativa s’inventa el protagonista, un altre català de pare alemany que sofreix la mateixa tragèdia del joier.
Contra les armes
L’autora diu que va escriure ‘La cançó dels deportats’, creguda del poder de la paraula per a contrarestar les armes, moguda pel desig d’entendre el paper de la memòria i convençuda que la història és formada per un conjunt d’històries singulars i d’alguna d’excepcional. ‘La novel·la narra l’odissea, la tragèdia, personal i col·lectiva, d’un cirurgià de vida benestant i d’un futur prometedor que s’esfondra. En les noves circumstàncies comença a reconèixer el mal i dins el mal també reconeix la bellesa de les paraules i dels sentiments, com la por de viure i de morir’.
Pous explica que va trigar sis anys a escriure el llibre, i que va fer-ne cinc versions. Que va emprendre una gran feina de documentació; fins i tot va anar a Alemanya i a Rússia per ambientar-se. Al llibre, hi apareixen dades reals, com ara l’hora a què sortien de l’estació de França de Barcelona els trens que anaven a París l’any 1942, o una actuació de l’artista Raquel Meller a Barcelona.
Teresa Pous va estudiar filosofia i es va diplomar en biblioteconomia. També va estudiar història de la medicina i va ser conservadora del Museu de la Història de la Medicina de Barcelona sota la direcció de Felip Cid. Ha escrit cinc llibres de converses i llibres i articles de divulgació mèdica. Explica que va fer la tesina sobre sor Juana Inés de la Cruz, de la qual fa temps que va escriure una novel·la, encara inèdita, finalista del premi Carlemany (i ara diu que no n’està satisfeta i que l’ha de rescriure).
Vilaweb
