[@more@]
Treure les víctimes de l'anonimat
L'estudi historiogràfic de la repressió es dividirà en quatre apartats. El primer portarà per títol 'L'última fase de la guerra civil, el primer franquisme', un període en que es van produir dues-centes mil execucions per part del bàndol franquista. El segon apartat, 'La repressió política', abordarà la legislació repressiva, les execucions judicials, les 'morts irregulars' i la persecució cultural. El tercer apartat estarà dedicat a 'L'univers penitenciari' perquè, segons el professor Pelai Pagès, tot l'estat es va convertir en una gran presó. Per últim, el projecte estudiarà les fosses comunes, el gran focus d'atenció del treball. La Comissió de la Veritat vol saber les causes de les morts i la freqüència dels enterraments, i vol donar noms i cognoms a les víctimes.
Els estudis de la Comissió els portaran a terme historiadors del País Valencià i els dirigirà el doctor i professor d'història de la Universitat de València, Albert Girona.
Comissió pionera
La Comissió de la Veritat és pionera a casa nostra. Eliseu Climent, secretari general d'ACPV, ha explicat a VilaWeb que hi haurà molta feina, perquè al País Valencià encara s'han de descobrir 'moltes atrocitats' (per exemple, l'èxode fracassat des del port d'Alacant, on milers de persones esperaven els vaixells que se'ls emportessin, però sols va arribar-ne un). Climent recorda que 'no hi pot haver projecte de futur sense conèixer el passat', i que és sorprenent que hagin hagut de passar setanta anys per a formar una comissió d'aquesta mena, que seguirà les recomanacions del Consell d'Europa.
Suport internacional
Entre les personalitats internacionals que donen suport a la Comissió de la Veritat, i que participaran en l'acte de demà, hi ha Danielle Mitterrand, presidenta de l'associació France-Liberté i vídua de François Mitterrand; Francesco Cossiga, ex-president italià; l'historiador Gabriel Jackson; Alfons Lòpez Tena, membre del Consell General del Poder Judicial; el director del Centre d'Estudis Històrics de la Francmaçoneria Espanyola, José Antonio Ferrer Benimeli; i el president de la Fundació Cultura de Pau, Federico Mayor Zaragoza. També s'hi sentiran les intervencions enregistrades de l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutú, de l'escriptor Jorge Semprún, de l'ex-president portuguès Mário Soares, i del vice-president de la Comissió Europea, Franco Frattini. Eliseu Climent subratlla que el ventall és molt ampli, de posicions ideològiques diverses, per a garantir una aproximació 'desapassionada' als fets de l'època.
Vilaweb
