[@more@]
La divisió del PP valencià comença a oferir mostres de cansament. Tantes, que la divisió deixa de ser interna i passa a ser factual. A la Safor, comarca del sud de València, la capital de la qual és Gandia, les esquerdes dels populars han evolucionat, de forma inexorable, cap a l'esfondrament de la casa comuna que, fins ara, compartien zaplanistes i campsistes. Amb els seus problemes, amb els seus retrets en públic, però, per damunt de tot, un matrinomi. La família és allò que importa.
En canvi, ni les més arrelades conviccions de parella no han aconseguit unir per sempre més dues faccions del partit que estan separades, principalment, pel líder al qual professen devoció. No hi ha mitges tintes: si ets del PP valencià, o ets zaplanista o ets campsista. Com a molt, si ets de Castelló, sempre hi ha l'opció d'escapolir-se'n. Pots dir que ets fabrista. Allà, el president de la Diputació, Carlos Fabra, actua amb total impunitat, la que li concedeix el fet de controlar el partit a les comarques del nord des de fa més d'una dècada, i, a més, ser hereu d'una llarga nissaga familiar, que, sota sis persones diferents, ha tingut l'honor de presidir la institució que avui dirigeix "don Carlos". Ser fabrista, en tot cas, avui és ser campsista. Com ahir significava ser zaplanista. Fabra dóna suport a la direcció regional del partit si aquesta li deixa fer i desfer a la direcció provincial del partit, el seu corralet particular. No aspira a més, de fet. Doncs bé, comentàvem que a Gandia s'ha acabat la pau tensa. Enrere han quedat les paraules, les amenaces de fractura, i avui és una realitat que el PP, a la capital de la Safor, s'ha partit en dos. Els campsistes, amb la inestimable pressió del president provincial del partit -el polèmic alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, una persona que abans retia reverència a Zaplana amb el mateix ímpetu que avui professa admiració divina envers Camps-, s'han fet amb la candidatura local, després de mesos de declaracions pujadeds de to i d'avisos de ruptura. El candidat imposat des de València, Arturo Torró -un conegut empresari de la comarca, i que manté una bona relació amb el president del País Valencià-, ha estat rebutjat, des del primer moment pels zaplanistes. Aquest sector, que té molt bona salut en les comarques alacantines, afluixa a València, però encara conserva una important presència a la Safor, potser per la seua proximitat geogràfica amb les terres zaplanistes.
La facció del PP alineada amb l'expresident i exministre, per tant, ha deixat d'un costat les simples amenaces i ha optat per eixir del partit. Fernando Mut, a qui Zaplana va mantenir tot i que no aconseguia fer-se amb la important alcaldia gandienca, ha encapçalat un grup dissident de nou regidors -dels onze que formaven, fins ara, el grup del PP al consistori-. Després de rumors diversos, entre els quals cobraven molta força els que situaven els regidors pròfugs -així com les desenes de militants que els fan costat, la majoria del PP de Gandia- dins d'una altra formació -especialment les dues de caire regionalista, Unió Valenciana i Coalició Valenciana-, Mut i companyia han badat boca: ahir dimecres, 14 de febrer, presentaven solemnement la seua nova formació, Plataforma de Gandia. Més de 300 persones van acudir a la posada en escena del nou partit.
Quins efectes tindrà, aquesta formació, dins del panorama polític de la ciutat? Ara com ara socialistes i Bloc governen en coalició de manera ajustada. Només que el PP haguera millorat una mica els seus resultats, s'haguera fet amb el control de la capital saforenca, per primera vegada. Plataforma de Gandia té clar que restaran vots, i molts, al PP, i fins i tot n'hi ha que diuen que quedaran per davant dels populars. La personalitat de Mut és un fet, així com la seua popularitat, i els efectes de segur que es plasmen en els resultats. Més encara quan els zaplanistes independitzats no tenen pèls a la llengua, a l'hora de malparlar dels seus antics companys. Podrien pactar, passats els comicis, el PP i el producte de la fractura del PP? És més que difícil, però en política, s'han vist de tots colors, i més encara si es tracta de tocar poder. En qualsevol cas, és un fet que la divisió entre ells és enorme.
Passarà en altres llocs, el que ha passat a Gandia? Sense dubte que sí. Ja ha passat ben a prop, a Barx, i set o vuit pobles de la comarca de la Safor repetiran l'experiència. Més important encara, a Ontinyent (Vall d'Albaida), la divisió també serà present en forma de paperetes. A les comarques d'Alacant és més difícil que succeesquen casos pareguts, ja que el control allà correspon als zaplanistes. De tota manera, atenció a Dénia (Marina Alta).
Massa interrogants, els provocats per una ala del PP que cada dia vola més sola. I, encara, l'interrogant més gran: com pot permetre Mariano Rajoy que el seu portaveu al Congrés actue amb una impunitat com aquesta? Els efectes, poder ser demolidors pel PP a molts municipis. És la cirereta d'una llarga sèrie de desencontres. El penúltim va tindre lloc a la CAM. I els que queden.
Tribunacatalana
