+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

Una trentena d'alumnes han començat a acudir a classe a la tarda en l'institut, dins del programa d'acompanyament, pioner en el centre. Encara que al principi, només s'anava a atendre a 20 alumnes cada trimestre, la regidoria de Joventut ha posat a la disposició del centre un monitor especialitzat, i per tant, el nombre s'ha ampliat a 30.

[@more@]

El AMPA, encarregada de gestionar aquest servei, ha rebut 40 peticions, pel que ja hi ha llista d'espera. Els alumnes romandran en aquestes classes un trimestre, així que es calcula que 90 joves de 1º i 2º de l'ESO es beneficiaran d'aquest programa, és a dir el 60% de l'alumnat d'aquests cursos.

ESCAPARATE

Tweet

L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ja no milita al PSC, segons ha explicat en una entrevista que li han fet aquest divendres al matí al programa 'Problemes domèstics' de Catalunya Ràdio. A preguntes del periodista Manel Fuentes, Maragall ha assegurat que no paga la quota de militant del Partit dels Socialistes. Maragall també ha assegurat que no serà candidat del partit demòcrata que promou. També ha revel·lat que que van ser ell i Alfonso Guerra els qui van fer guanyador José Luis Rodríguez Zapatero en el congrés del PSOE del 2000 que el va designar secretari general, per davant de l'altre candidat, José Bono. En aquest sentit, ha revelat que el president de la Generalitat, José Montilla, va donar suport a Bono per a secretari general, juntament amb Narcís Serra i Manuel Chaves.

[@more@]L'expresident de la Generalitat va fer efectiva la seva renúncia formal al càrrec de president del PSC el passat 11 de juny, davant de la Comissió Executiva del partit. Maragall ja ho havia anunciat amb anterioritat, tot i que ha estat ara que ha revelat que també ha abandonat la militància, perquè no paga quota. A més, ha assegurat que haver 'plegat' no va ser un error.

L'expresident de la Generalitat ha reconegut que va ser un error confiar en Zapatero, del qual ha dit que 'era un federalista castellanolleonés', però que va deixar de ser-ho 'un cop es va veure en l'obligació de governar', moment en que 'va optar per la línia de Felipe González' de pactar amb els nacionalismes catalans i bascos, que són 'els que expressen millor les rareses que tenen bascos i catalans'.

El també exalcalde de Barcelona ha assegurat que ajudarà 'a l'existència d'un partit demòcrata aquí', tot i reconèixer que no sap 'si seran a temps' de presentar-se al mes de març. En tot cas, ha dit que es troba 'cada dia gent que ho vol fer'. L'expresident, però, ha descartat posar-se al capdavant d'aquest partit. Sense posar noms sobre la taula, ja que 'no ho puc dir per ells', ha assegurat que hi ha 'alcaldes i alcaldesses', i 'gent potent i empresaris' que s'estan apuntant a aquest projecte.

Tweet

Dissabte, 20 d'octubre de 2007

[@more@]

PROGRAMA D'ACTES:
17:00 h.: Exaltació Festera:
– Nomenament Oficial de Capitanies 2008, i canvi de Capitanies, en l'Auditori del Centre Cultural d'Onil.
Al finalitzar l'acte, desfilada fins a l'Ermita de la Mare de Déu de la Salut.

19:00 h.: Celebració de la Santa Missa de Mig Any Fester en l'Ermita de la Mare de Déu de la Salut, Patrona d'Onil.

19:30 h.: Al finalitzar la missa, Ballà de les Banderes amb tirs de salves d'arcabusseria i desfilada fins al Centre Cultural d'Onil. A continuació les Filaes es dirigiran als seus respectius locals socials per a realitzar el Sopar de Germanor.

22:30 h.: Des de la Plaça Major inici de la “Desfilada-Cercavila del Mig Any 2007” per l'itinerari de costum passant pel Nucli Antic de la Vila d'Onil (excepte pas per trams dels carrers en obres).

Al finalitzar la desfilada, Revetla del Fester als locals de les Filaes d'Estudiants i Moros Artistes.

Organitza:
Associació Filaes de Moros i Cristians “Mare de Déu de la Salut” d'Onil.
Col·labora:
M.I. Ajuntament d'Onil.

Tweet

Joan Ignasi Pla va dimitir ahir com a secretari general del PSPV, a conseqüència de la polèmica per les reformes, encara no pagades, fetes a casa seva. Pla va qualificar les informacions dels mitjans de comunicació del grup Prisa com una de les campanyes d'enderrocament d'un dirigent polític més grans que s'han fet mai. La comissió permanent de l'executiva del PSOE, reunida ahir a Madrid, va nomenar Joan Lerma president de la comissió gestora del PSPV.

[@more@]

La decisió sorprèn, si més no, perquè Joan Lerma ja havia estat secretari general del partit durant divuit anys, del 1979 al 1997. Lerma va ser el primer president de la Generalitat i ara dirigirà el PSPV fins que la formació faci el congrés ordinari, previst per després de les eleccions espanyoles de la primavera. Així mateix, l'executiva del PSOE ha nomenat l'actual secretària d'estat de Cooperació, Leire Pajín, vice-presidenta de la gestora del PSPV. A més, el portaveu del grup socialista a la diputació de València, Alfred Boix, en serà el secretari d'organització. La dimissió de Pla En presentar la dimissió com a secretari general, Pla va lamentar que no hagin servit de res les explicacions que havia donat per demostrar la seva innocència i va avançar que emprendria accions legals per defensar la seva honorabilitat. En aquest sentit, Pla va dir que la història posaria cadascú al seu lloc. Pel què fa a la situció que s'obre a partir d'ara, el representant socialista es va mostrar confiat que el PSPV sabria resoldre aquesta etapa de transició de la millor manera, amb els ulls posats a les eleccions espanyoles del mes de març. Sobre les seves funcions a partir d'ara, va dir que seguiria lluitant amb totes les seves forces, en el lloc que decideixi el partit. En tot cas, Ignasi Pla va precisar que no abandonava pas la vida política. Segons fonts socialistes, aquesta afirmació s'interpreta com la voluntat de mantenir el seu escó al parlament. Bones paraules per a Camps Unes quantes hores abans de l'anunci de la dimissió, ahir al matí, en el ple de les Corts, Pla va acabar la seva intervenció amb un agraïment al president, Francesc Camps, i al PP. Pla va dir: 'acabo la meva intervenció agraïnt a vostè (Camps) i al seu grup (PP) el to i el tractament, des del punt de vista personal i polític, que han tingut aquests dies, en què he hagut de patir un atac personal molt dur'. Segons Marcos, una decisió correcta De la seva banda, la coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, ha qualificat la decisió de Pla de correcte. Segons Marcos, pot ser que Pla tingui raó, i que no hagués pas actuat malament. Però creu que, davant de qualsevol sospita, els polítics tenen l'obligació d'esvair-la ràpidament, per no malmetre la credibilitat del conjunt de partits polítics i de la professió. Així mateix, Marcos ha elogiat el comportament de Pla en contraposició a polítics populars com Carlos Dabra, Pedro Hernández Mateo i Luis Díaz Alperi, que s'aferren al seu càrrec tant com poden, malgrat que molta gent sospita que han dut a terme actes corruptes, segons que ha dit.		+ Levante: Joan Lerma presidirá la comisión gestora del PSPV. + Las Provincias: Lerma sustituye a Pla como secretario general. + Cadena Ser: Pla confirma su dimisión como líder de los socialistas valencianos tras el escándalo. + Viquipèdia: Joan Lerma.

Tweet

Fa temps +noticies esta remitint comentaris propis de feixistes a les autoritats pertinents, este meti +noticies ha rebut notificació de l'investigació de comentaris apareguts als fòrums.

[@more@]

Els insults van dirigits  als republicans en general, però en concret a Esquerra, les investigacions de +noticies vinculen aquestos comentaris insultants al voltant d'integrants d'algun partit local.

+noticies

Tweet

Les empreses constructores Grupo Villegas i OPALIA del Mediterráneo van pagar les reformes que el secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, féu fer a casa seva l'any passat, segons que ha informat la cadena Ser. En unes declaracions a aquesta mateixa cadena, Ignasi Pla ha reconegut que ell no havia pagat les obres de reforma del bany i de la cuina. L'import era de 78.000 euros.

[@more@]

Tweet

Aquest diumenge, al Centre Cultural es farà la presentació del llibre del socialista espanyol Vicent Bernabeu, aquest llibre va guanyar el premi de narrativa Vila d’Onil en valencià.

Doncs la corporació local a tingut de gust continuar amb la promoció del valencià i a realitzat el cartell anunciador d’aquest acte en castellà.

[@more@]

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: "EL PLOR DE L'ALGARAVIA", DE VICENT BERNABEU GÓMEZ.

Diumenge, 21 d'octubre de 2007
A les 19:00 hores.
A l'Auditori del Centre Cultural d'Onil

"El plor de l'algaravia" de Vicent Bernabeu Gómez, va ser l'obra literaria guardonada amb el Primer Premi de la Biennal de Novel.la en Valencià Vila d'Onil 2005

Tweet

El 9 d'octubre es va obrir el nou parlament belga, per primera vegada constituït sense haver-se format govern. Passats quatre mesos llargs de les eleccions, les negociacions encaminades a la formació d'un nou govern encara no han fructificat.

[@more@]

A Bèlgica no és pas infreqüent que s'allarguin, aquests negociacions; ara, en el cas que ens ocupa, les dificultats són indici de la distància que separa les dues principals comunitats: la flamenca i la valona, fins al punt que hom ha apuntat si l'estat belga no toca ja a la fi. Participen en les negociacions la coalició flamenca CD&V–N-VA, de tendència democristiana i nacionalista (30 escons); els liberals valons de l'MR (23 escons); els liberals flamencs de l'Open Vld (18 escons); i els democristians valons del cdH (10 escons). La idea és de formar un govern liberal-democristià: els socialistes valons i flamencs van tenir uns mals resultats i el partit flamenc d'extrema dreta Vlaams Belang, la tercera formació més votada, és exclosa de les negociacions. El cap de la coalició CD&V-N-V i antic president de Flandes, Yves Leterme, és partidari d'una reforma constitucional que atorgui més poder a les dites regions, cosa que topa amb els partits valons, que ja en tenen prou amb el nivell de descentralització política actual, de manera que les converses continuen encallades. + El Parlament Flamenc: pàgina informativa d'aquesta institució d'autogovern, però també de Flandes i Bèlgica. + Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Política i govern. Bèlgica + La plaça Gran de Brussel·les, de nit. Segons que diu la constitució, Bèlgica, també anomenada Regne de Bèlgica, és un estat federal format per comunitats i regions. Independitzat dels Països Baixos el 1830, durant cent quaranta anys tingué una estructura centralitzada, amb un parlament i un govern únics. Això canvià a partir del 1970, any de la primera reforma federalitzant, seguida de les del 1980, 1988-1989, 1993 i 2001. De totes maneres, aquestes reformes no han apaivagat gaire el sentiment nacional de Flandes, més rica i poblada que no pas Valònia, que es mira amb recel les pretensions flamenques d'aconseguir una major sobirania política. Regions… + Mapa de les regions. Bèlgica té tres regions: Flandes, a septentrió, de parla neerlandesa; Valònia, a migjorn, de parla francesa; i Brussel·les Capital, enclavada a Flandes i bilingüe, que comprèn dinou municipis (Ciutat històricament flamenca i situada dins territori flamenc, Brussel·les és avui majoritàriament francòfona). Les regions tenen competències en aspectes diversos: urbanisme, medi, habitatge, economia, energia, treball, agricultura, transports… …i comunitats + Les comunitats tenen competències en cultura, educació i relacions internacionals. A més de les regions, hi ha tres comunitats culturals i lingüístiques: flamenca, francesa i alemanya. La Comunitat Flamenca abasta els habitants de Flandes i els flamencs de Brussel·les; la Comunitat Francesa, Valònia i els francòfons de Brussel·les; i la Comunitat Alemanya, poc més de 70.000 habitants de parla alemanya, que ocupen una franja territorial inclosa dins Valònia. Les comunitats són, també, institucions amb competències pròpies, particularment en cultura, educació i relacions internacionals. El 1980, immediatament després d'haver estat creades, Flandes decidí d'unir les competències comunitàries i regionals, així que sols té un govern i un parlament.

MATERIALS Federal Portal Belgium Format:Web Pàgina del govern federal belga. Flandes. Per què descobrir el temps és un art Format:Web Pàgina turística, amb informació de Flandes i Brussel·les. Communauté française de Belgique Format:Web Pàgina oficial. Consultable, també, en neerlandès, alemany i anglès. Dglive Format:Web Pàgina oficial de la Comunitat Alemanya de Bèlgica. Region de Bruxelles-Capitale Format:Web Pàgina, igualment oficial, de la regió de Brussel·les. QUE HO SABIES? Capital de Flandes i de Bèlgica, la cosmopolita Brussel·les és, d'alguna manera, la capital de la Unió Europea; no debades, és seu de la Comissió Europea i del Consell de la Unió Europea. L'any passat Yves Laterme, guanyador de les eleccions belgues, va qualificar Bèlgica d'un accident de la història, sense més lligams que el rei, la selecció de futbol i unes quantes marques de cervesa. Segons un sondatge recent del diari flamenc Het Laatste Nieuws, el 46,1% dels flamencs és favorable a la dissolució de Bèlgica, cosa que passarà, tard o d'hora, segons dos de cada tres. BANNER ACTUALITZAT Vols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat /misc/diariescola/redirect.php?tp=url"> <img src="http://www.vilaweb.cat /misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a> CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA Ajuda HEMEROTECA Ciència i tecnologia Cultura i societat Esports Llengua i literatura Política ESCOLES EN XARXA El pes de les Taules talaiòtiques i el seu transport IES Josep Miquel Guàrdia L'oliaigu: Un plat tradicional de la cuina de Menorca IES Josep Miquel Guàrdia La beguda típica de les festes menorquines IES Josep Miquel Guàrdia ELS CAP DE SETMANA Col·legi Maria Auxiliadora

Tweet

Esquerra d'Onil va realitzar aquest dissabte la reunió que tenia prevista la secció local al mig de una de les rotondes de la Marjal en protesta pel desdoblament de la carretera d'entrada a Onil. Van colocar dues pancartes a les que es podia llegir "La linea recta no existeix" i "Desdoblament a la carta".

[@more@]

El president Esquerra Republicana d'Onil, Josep Tadeu a dit que "Hem decidit fer aquesta reunió al mig d.una de les rotondes del desdoblament de la carreterra que travessa la Marjal per denunciar publicament allò que molta gent sap pero ningú fins ara s'havia atrevit a dir publicament: aquest desdoblament es una vergonya, ja que es porta a terme només cap a un costat de la via, en compte de fer-ho a les dues parts. Amb aquesta acció, Esquerra fa una denuncia publica d.un fet de caciquisme sense precedents, una afer aquest de la historia negra d.Onil"

El dirigent republicà veu aquest desdoblament fora de joc i culpa al PP que actualment governa. Ha declarat que “Actualment molts veïns han tingut que anar als jutgats per defendre un dret que l.ajuntament els ha furtat i veuen com les obres estan tombant-los part de les seues propietats. No podem permetre que passen per damunt dels drets dels ciutadans. Qualsevol desdoblament te l.eix al centre de la carreterra per desdoblar i es desdobla cap a els dos costats, aquest desdoblament no, a l.igual que qualsevol altre te l.eix al centre pero els 25 metres del desdoblament nomes recau cap a una part de la carretera, si el consistori no té res a amagar no ha tindré cap inconvenient en explicar el perquè de tot aixo”. Josep Tadeu ha recordat que “és evident que amb aquest desdoblament no s.ha emprat la mateixa vara de medir per tots els ciutadans. Esquerra vol aquest projecte per a Onil, pero el vol sense discriminar a cap ciutada, demane al responsable municipal que done explicacions públiques. Si tinguera una mica de pudor polític presentaria la dimissió”, ha sentenciat.

TVintercomarcal

	Esquerra protesta per la forma de desdoblegar la carretera d'accés a Onil
	Aparador/ONIL. El president de Esquerra Republicana d'Onil, Josep Tadeu, ha denunciat que el desdoblament de la carretera d'entrada a Onil recaiga solament en un costat de la via; és a dir, l'ampliació de 25 metres no es realitza a partir de l'eix central cap a ambdós costats. D'aquesta manera, els propietaris de terrenys del marge dret de la via, en direcció a Onil, són els quals es veuran afectats pel desdoblament de la carreterra, una mica que ja s'està percebent en les obres de les tres rotondes en execució. Empreses com Famosa no es veuran afectades per l'ampliació de la calçada ja que es troben en el marge oposat. Per tot això, Esquerra ha demanat explicacions al govern municipal del Pàg. La setmana passada la formació local va col·locar sengles pancartes reivindicatives on es podia llegir: “La linea recta no existeix’ i ‘Desdoblament a la carta”. Escaparate

Tweet

D'aquesta noticia fa dos anys. LEVANTE-EMV i Informació signen un acord amb la Generalitat per a fomentar el valencià La Generalitat Valenciana i les empreses editores dels diaris LEVANTE-EMV i Informació d'Alacant van signar ahir un acord per a impulsar l'ús del valencià en internet. El conveni, l'objectiu del qual és garantir que les edicions digitals d'ambdós periòdics (llevant-emv.és i diarioinformacion.com) estiguen també disponibles en valencià, va ser signat pel cap del Consell, Francisco Camps, i el conseller delegat d'Editorial Premsa Alacantina i Editorial Premsa Valenciana, Jesús Prado.

[@more@]A l'acte, que es va celebrar en el Palau de la Generalitat, també van assistir, per part de Premsa Valenciana, el director general de Continguts, Ferran Belda; el sotsdirector general de Gestió, Lorenzo Galiana; i el director de LEVANTE-EMV, Pedro Queixals. En representació de Premsa Alacantina, va estar present el director general de Continguts, Francisco Esquivel i el director d'Informació, Juan Ramón Gil. També van assistir el director general de Gestió d'ambdues empreses, Juan Antonio López Ruiz de Zuazo i, per part del Consell, el portaveu del Govern, Esteban González Pons. Després de la signatura, Francisco Camps, es va mostrar convençut que el valencià té en els mitjans de comunicació el major suport per a la seua promoció. Va assegurar que impulsar la llengua és una de les principals responsabilitats de la Generalitat i es va comprometre a fer del valencià «un vehicle normal d'utilització en qualsevol qüestió». Va destacar la importància de l'acord amb LEVANTE-EMV i Informació d'Alacant. «Si tenim l'oportunitat de llegir en valencià, estem fent no només un element de compromís amb la nostra terra, llegint el que ocorre en el nostre territori, sinó també un compromís amb la nostra llengua», va subratllar. En aquest sentit, va qualificar el dia d'ahir com «molt important» i «un gran pas», va aclarir, perquè qualsevol ciutadà de la Comunitat o del món tinga l'oportunitat de llegir el que s'escriu en els nostres periòdics en valencià. El conseller delegat, Jesús Prado, va recordar que gens més conèixer-se la proposta de Camps en les Corts d'oferir ajudes per a traduir al valencià les edicions digitals, les empreses que representa es van adherir de forma immediata. Prado va agrair al president de la Generalitat l'ajuda per a fer possible la traducció de l'edició digital de LEVANTE-EMV i Informació al valencià, i també l'aportació del Consell a l'obra que divulga LEVANTE-EMV, la Gran Enciclopèdia de la Comunitat Valenciana, amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura. Prado va recordar que LEVANTE-EMV i Informació van obrir fa anys les seues pàgines a informacions i opinions en valencià així com a l'edició de pàgines especials. El protocol de col·laboració implica que el Consell destinarà una partida en els Pressupostos de la Generalitat per a satisfer els costos de la traducció dels portals diarioinformación.com i llevant-emv.és i facilitarà a les editorials de manera gratuïta les eines de programari desenvolupades pel consell. La mesura de foment del valencià anunciada pel president Camps en el seu discurs en el debat de Política General també s'estendrà a les ràdios i les televisions. Després de l'acte formal, el president i els representants d'ambdós diaris van mantenir una trobada privada en el Palau que es va perllongar prop de dues hores. Posteriorment, Camps va mostrar a la comitiva els llocs més emblemàtics del palau gòtic

Tweet