+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

Un 5 de gener de 1933, els Reis Mags d'Orient van decidir incloure a Onil en la seua ruta per a lliurar a tots els xiquets d'aquesta vila, la indústria de la qual la nina ja despuntava, joguets i altres regals.

[@more@]

Es compleixen així 75 anys regalant il·lusió i molta màgia no només als més menuts de la casa sinó a tots els colivencs que any rere any, faça fred o ploga, ixen a rebre a Les seues Majestats d'Orient. Durant aquestes tres quarts de segle, la Cavalcada ha evolucionat igual que ho ha fet Onil. Fins a la dècada dels 60, la desfilada es realitzava pel nucli antic però la construcció de l'avinguda Constitució va variar l'itinerari i a partir d'ací, els Reis arriben a Onil per la Creueta. Precisament el parc al que molts xiquets acudeixen per a esperar a Les seues Majestats va a ser batejat com ‘Parc dels Reis Mags’. El 5 de gener, després d'arribar a Onil, Melchor, Gaspar i Baltasar descendiran de les seues carrosses per a descobrir la placa, al costat del mural dels joguets, en la qual està inscrit el seu nom. I és que enguany, han estat molts els homenatges que l'Associació de Reyes Mags d'Onil, creada en 1995, ha preparat per a commemorar aquesta efeméride. Una col·lecció exclusiva i numerada de tres ninots (de les quals s'han venut més de 300), una nova pàgina web i una fanfàrria són alguns dels regals que Onil ha volgut lliurar a Les seues Majestats per acordar-se durant 75 anys d'aquesta vila i a més comprar milers i milers de canells i de joguets en les fàbriques de la localitat. La fanfàrria s'ha titulat ‘Ses Majestats Els Reis d’Orient’ i es va estrenar el dimarts 1 de gener en el concert d'Any Nou que ofereix el Centre Instructiu Musical d'Onil en el Centre Cultural. Però segur que la música d'aquesta nova composició sonarà també la nit de Reyes.

Escaparate

Tweet

Ahir a la tarda l'enquesta sobre el Personatge VilaWeb de l'Any va ser aturada després de detectar un augment molt considerable de vots a favor del RCD Espanyol. Una part petita d'aquests vots responien a un robot però VilaWeb ha comprovat que la majoria van arribar seguint la crida de diverses webs, inclosa la del mateix club. Per això avui al matí l'enquesta torna a ser activa i es mantindrà oberta als lectors per votar-hi fins el dilluns dia set. Ahir a la tarda l'enquesta va restar aturada per assegurar que no es podrien computar més vots enviats per programes informàtics.

[@more@]

Des del 1998 VilaWeb proposa als lectors que votin el personatge que considerin més important de l'any. Els personatges del 2007 proposats i sotmesos a votació són:

– Alex Salmond, per haver portat el Partit Nacional Escocès al govern i pel propòsit de fer un referèndum d'independència.
– Benazir Buttho, per la valentia d'haver tornat al Paquistan a fi de lluitar per la democràcia, bo i sabent que corria perill.
– Doris Lessing, pel Premi Nobel de Literatura i pel fet de ser un referent indiscutible d'escriptura compromesa.
– El 'Català emprenyat', en representació dels milers de catalans que han hagut d'aguantar tallades de llum, esvorancs, caos ferroviari i tot de desastres de cap a cap de l'any
– Els 300 de la Carrasqueta, el grup de resistents que va impedir la primera temptativa de tancar el repetidor de TV3 d'Alacant
– Lluís Maria Xirinacs, per haver sacsejat amb la seva mort la consciència del país i per tota una vida de lluita per la llibertat i la no-violència
– Maria Antònia Munar, que ha deixat la direcció d'Unió Mallorquina, per haver determinat amb el seu vot, una vegada més, el govern de les Illes Balears
– Pasqual Maragall, per haver assumit el mal d'Alzheimer amb la voluntat de fer-ne exemple i superar prejudicis.
-Quim Monzó, pel seu discurs a la Fira de Frankfurt i per haver-se convertit en un autor d'èxit internacional.
– El RCD Espanyol, per un any d'èxits esportius inoblidables, entre els quals la participació en la final de la Copa de la UEFA.

Els Personatges VilaWeb de l'any han estat, des del 1998:
2006. Lluís Llach
2005. Fundació .cat
2004. Comissió de la Dignitat
2003. Josep Lluís Carod-Rovira
2002. Juan José Ibarretxe
2001. Plataforma en Defensa de l'Ebre
2000. Plataforma contra la desfilada militar a Barcelona
1999. Francesc Antich
1998. Gerry Adams

Tweet

Dilluns, 24 de desembre 2007: CONCERT DE NADAL a càrrec de la Banda Jove del CIMO. A les 12:00 h.
– Dimarts, 1 de gener 2008: CONCERT D’ANY NOU a càrrec del CIMO. A les 20:00 hores. Preu entrada 5€, amb descompte per a socis 3€.

[@more@]

Tweet

Us oferim un vídeo amb els esdeveniments que han marcat l'any que avui deixem.

[@more@]

L'any 2007 s'acaba. Avui oferim aquest vídeo, que resumeix els esdeveniments més importants de l'any, marcat per les mobilitzacions ciutadanes: a Barcelona contra el caos de Renfe i l'apagada elèctrica i a València per a evitar el tancament de TV3 i per a recordar els 300 anys de la batalla d'Almansa. L'any també es recordarà per la mort de Xirinachs, l'adéu de Lluís Llach, la Fira de Frankfurt i les eleccions a les Illes i al País Valencià.

Vilaweb

Tweet

Segons informa el setmanal Escaparate l'alcaldessa d'Onil va deixar que l'exalcalde Rozalen posara la primera pedra del canal a cel obert (també conegut popularment com "el nou barranc de la Marjal"), +noticies no te constancia la protesta de cap grup ecologista tot i aber-ne greus irreguralitats al projecte i amb greus d'anys als aqüifers d'aigua.

[@more@]

El projecte de canalització d'aigües pluvials d'Onil al Riu Verd es va iniciar fa ara sis anys per a evitar inundacions en els polígons APD-07 i APD-08, els coneguts com La Marjal I i II. Durant aquest temps, ambdues actuacions industrials han finalitzat i són moltes les naus que ja es troben en funcionament. Aquest divendres, el conseller de Medi ambient, José Ramón García Antón, va acudir a Onil per a posar la primera pedra d'aquesta obra que està a punt de començar. Un projecte que s'ha desbloquejat després de l'adquisició d'uns terrenys, segons indicava el conseller, i per la gestió de l'actual alcaldessa, Elisa Ribera.

A aquest acte han acudit nombrosos càrrecs polítics de la comarca, entre ells l'alcalde de Castalla, José Luis Prats, acompanyat de regidors del PP i del PSOE de la seua corporació. També han estat presentes els alcaldes de Banyeres i de La La Canyada, els edils del PP de Tibi i l'exalcalde Popular d'Onil, José Mª Rozalén. Elisa Ribera no va dubtar a pregar a aquest últim que col·laborara a posar la primera pedra ja que va ser ell l'impulsor d'aquest projecte.

Escaparate

Tweet

Com cada any en aquestes dates, l’Ajuntament de València, governat pel PP de Rita Barberà, organitza la fira infantil i juvenil Expojove a la Fira de Mostres. I en aquesta edició també, la vint-i-sisena, l’Ajuntament hi ha tornat a permetre la presència dels Grups d’Acció Valencianista (GAV), elements implicats en casos de violència política que pateix l’esquerra i la societat civil del sud del país. Aquesta organització d’extrema dreta, refugiada darrere un discurs aparentment valencianista, és la mateixa que en les darreres setmanes ha protagonitzat els atacs contra entitats culturals i persones com l’assalt al Casal Jaume I de Sueca durant una conferència o la difusió d’octavetes a Meliana amb la foto i les dades personals de dos professors d’institut a qui consideren “indesitjables”, tal com denuncia el periòdic L’Avanç.

[@more@]

I és que la col.locació de bombes, el boicot a actes, els insults, amenaces i agressions a persones són pràctica habitual dels GAV, que fins i tot ho ha arribat a reivindicar, tal com demostra la publicació d’una foto al seu lloc web d’un atemptat a la llibreria 3i4 i que inclouen a l’apartat “Què volem”. La seva publicació en paper també ha estat l’espai des d’on s’han admès i reivindicat tota una sèrie d’atacs i atemptats a persones, entitats, partits polítics i institucions públiques.

Malgrat les contínues exigències d’entitats cíviques i organitzacions socials per a que l’Administració retiri qualsevol llicència als GAV per muntar la seva parada a l’Expojove “per higiene democràtica i coherència amb els valors que hi han de veure exposats els més joves”, el consistori valencià continua donant cobertura a les idees xenòfobes i la incitació a la violència.

L'avanç

Tweet

L'empresari Germán Sempere ha estat reelegido com president de l'Institut Tecnològic del Joguet (AIJU) per a un tercer mandat consecutiu. L'assemblea ho ha ratificat per unanimitat, després de vuit anys exercint aquesta funció. L'assemblea, celebrada en la seu de AIJU a Ibi, va procedir a la renovació del consell rector, i de nou va dipositar la seua confiança en Germán Sempere per al càrrec de president. Aquest industrial de 67 anys, que en l'actualitat exerceix com president d'honor i assessor del grup Miniland d'Onil, va destacar que la reelecció suposa per a ell «un gran honor, atès que podré continuar protegint tots els projectes i iniciatives de l'institut, amb la finalitat de proporcionar a les empreses les eines necessàries per a plantar cara a un mercat cada vegada més competitiu».

[@more@]

Entre les iniciatives que es portaran a terme durant el seu renovat mandat, Sempere va destacar l'ampliació de les instal·lacions de AIJU, per a això s'acaba de tancar la compra d'un solar de 8.000 metres quadrats situat just enfront de la seu actual a Ibi. En breu es concursarà el projecte per a un nou edifici en el qual quedaran situats serveis com aules de formació, maquinària d'experimentació i àrea de prototips. «L'ampliació -va ressaltar Sempere- és totalment necessària, atès que l'actual seu se'ns ha quedat menuda». El reelegido president va ressaltar el creixement que està experimentant AIJU de forma paulatina, tant pel que fa al nombre d'associats com als serveis que es presten. Sempere va voler tenir un record emocionat per a Salvador Miró, expresident de l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets mort fa ara un any, del que va dir que «va ser el principal impulsor de AIJU».

Informacion

Tweet

Unes hores abans que dissabte rodi la pilota a San Mamés per a l’Euskal Herria – Catalunya, els governs català, basc i gallec firmaran el primer document conjunt per treballar per l’oficialitat de les seves seleccions dins la projecció internacional del seu esport.

[@more@]

Unes hores abans que dissabte rodi la pilota a San Mamés per a l’Euskal Herria – Catalunya, els governs català, basc i gallec firmaran el primer document conjunt per treballar per l’oficialitat de les seves seleccions dins la projecció internacional del seu esport. L’acte, de caràcter clarament polític, al vell estadi bilbaí, comptarà amb la presència del vicepresident català Josep-Lluís Carod-Rovira, la consellera de cultura i portaveu del govern basc, Miren Azkarate, i la conselleira de cultura i esports de Galícia, Ánxela Bugallo.

El manifest, al qual ha tingut accés l’AVUI, assenyala en el seu punt 4 l’ambició per al ple reconeixement esportiu. Concretament diu: “En el marc de la competència exclusiva de promoció de l’esport promouran [Galícia, Euskadi i Catalunya] la participació dels clubs i federacions pròpies al més alt nivell de competició i, si escau, la plena implicació de les federacions pròpies en les federacions internacionals respectives”.

Estreta col·laboració
Igualment, la col·laboració entre les tres nacions també s’amplia en la cooperació per al foment de l’esport femení, la promoció d’intercanvis entre esportistes, clubs i federacions, l’establiment de futurs marcs competitius entre els tres països, la millora de la formació esportiva, la promoció d’esports tradicionals i la lluita contra el dopatge a tots els nivells.

Es preveu que hi hagi més de 4.000 aficionats catalans a la Catedral

Aquest Galeuscat esportiu, que es reunirà dos cops l’any i que té el seu inici en una primera trobada a la Generalitat el passat 10 d’octubre, ja té d’entrada tres mesures concretres: Catalunya ha acceptat la invitació d’Euskadi per als Jocs Nàutics de l’Atlàntic 2008;Catalunya ha convidat Galícia a la Xarxa de Països Esportius, en la qual ja està integrat Euskadi; totes tres administracions fan públic el seu interès per participar en la segona conferència de països esportius que se celebrarà el 2008 a Catalunya.

La firma de l’acord precedirà el plat fort futbolístic, amb un camp que s’omplirà a vessar –40.000 espectadors– per a l’Euskal Herria – Catalunya. Només queden 800 entrades, que es posaran a la venda avui a les taquilles de la Catedral. Hi ha garantits uns 2.000 aficionats catalans, però s’espera que siguin entre 4.000 i 5.000 els que finalment hagin aconseguit entrada –a través del caixer del BBK– i es desplacin a la capital bilbaïna per al primer partit de la selecció fora de Catalunya des del 1973. El president José Montilla no hi assistirà.

Tweet

José Ramón García Antón, conseller de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, acudirà divendres que ve 28 a Onil per a posar la primera pedra de les obres de canalització d'aigües pluvials al riu Verd.

[@more@]

El pressupost d'aquesta infraestructura ascendeix a 3.224.864 euros i els treballs han estat contractats a la Unión Temporal d'Empreses (UTE) formada per BM3 SA i Obremo SL. Recentment s'han col·locat tres cartells que auguren l'inici imminent dels treballs. Per altra banda i davant els dubtes manifestats per alguns veïns davant l'estretor de la carretera d'accés a la localitat amb la construcció de les tres rotondes, l'alcaldessa, Elisa Ribera, ha recordat que aquesta situació és temporal i que el pròxim any es procedirà al desdoblament d'aquesta via principal.

Escaparate

Tweet

«Estoy en política para forrarme.» Aquesta frase ha estat atribuïda a Eduardo Zaplana. En realitat, no la va pronunciar ell, sinó un dels seus col·laboradors, Vicente Sanz. Però expressa molt bé el lema i els objectius de tota una xarxa de poder dissenyada per l'actual portaveu del PP i expresident de la Generalitat Valenciana, segons un extens article que publica el setmanari El Triangle.

[@more@]El periodista Alfredo Grimaldos explica la singular trajectòria d'un dels dirigents del PP a "Zaplana, El brazo incorrupto del PP" (Foca Ediciones). Però frases semblants les ha pronunciat moltes vegades Zaplana, com testimonia aquest llibre. Potser per això ha tingut sempre problemes amb figures importants del seu partit, sobretot amb Ruiz-Gallardón. L'antipatia entre Zaplana i Ruiz-Gallardón prové de 1990, poc abans d'esclatar el cas Naseiro, la trama de corrupció descoberta per la policia que va esquitxar Zaplana.

Les converses telefòniques entre el futur president de la Generalitat Valenciana i el seu amic Salvador Palop mostraven el paper de Zaplana en tota una xarxa d'amistats perilloses. Però, finalment, el Tribunal Suprem no va acceptar les converses gravades com a prova i Zaplana es va escapolir de l'afer. Però ja el coneixien. Un informe intern del PP el deixava retratat i qüestionava la seva ètica política. L'autor de l'informe era Alberto RuizGallardón. Zaplana no ho ha oblidat i, evidentment, tampoc no ho ha perdonat.

Un espavilat amb sort
L'actual portaveu del PP al Congrés va triomfar a Benidorm. Mal estudiant, que es va treure amb esforços la carrera de dret, no va destacar com a advocat, però sí com a tipus astut i amb poques manies, segons apareix retratat al llibre de Grimaldos. Va tenir llestesa per trobar una xicota de bona família, tan bona com que era la filla de Miguel Barceló, un dels empresaris del totxo que van conquerir, els anys seixanta, la indefensa Benidorm enfront de la fam immobiliària. Ja ha plogut molt des que la ciutat alacantina ha deixat de ser un poble agradable i pesquer.

El gendre de Barceló aviat va trobar un lloc al sòl valencià. El suport del sogre va ser fonamental per entrar en el rovell de l'ou de l'oligarquia de Benidorm. Després de passar per UCD a través del sector liberal que liderava Garrigues Walker, la refundació de la dreta espanyola en el PP el va conduir a aquest partit. I va ser alcaldable del PP en les municipals de 1991. Va perdre, però per poc: 11 a 10 regidors. Només alguns mesos més tard, al novembre, el vot d'una regidora trànsfuga va facilitar el seu ascens a l'alcaldia en un ple tumultuós. Des d'aleshores, a Benidorm a l'exregidora María Sánchez li diuen La Bienpagá.

Tweet