«Estoy en política para forrarme.» Aquesta frase ha estat atribuïda a Eduardo Zaplana. En realitat, no la va pronunciar ell, sinó un dels seus col·laboradors, Vicente Sanz. Però expressa molt bé el lema i els objectius de tota una xarxa de poder dissenyada per l'actual portaveu del PP i expresident de la Generalitat Valenciana, segons un extens article que publica el setmanari El Triangle.
[@more@]El periodista Alfredo Grimaldos explica la singular trajectòria d'un dels dirigents del PP a "Zaplana, El brazo incorrupto del PP" (Foca Ediciones). Però frases semblants les ha pronunciat moltes vegades Zaplana, com testimonia aquest llibre. Potser per això ha tingut sempre problemes amb figures importants del seu partit, sobretot amb Ruiz-Gallardón. L'antipatia entre Zaplana i Ruiz-Gallardón prové de 1990, poc abans d'esclatar el cas Naseiro, la trama de corrupció descoberta per la policia que va esquitxar Zaplana.
Les converses telefòniques entre el futur president de la Generalitat Valenciana i el seu amic Salvador Palop mostraven el paper de Zaplana en tota una xarxa d'amistats perilloses. Però, finalment, el Tribunal Suprem no va acceptar les converses gravades com a prova i Zaplana es va escapolir de l'afer. Però ja el coneixien. Un informe intern del PP el deixava retratat i qüestionava la seva ètica política. L'autor de l'informe era Alberto RuizGallardón. Zaplana no ho ha oblidat i, evidentment, tampoc no ho ha perdonat.
Un espavilat amb sort
L'actual portaveu del PP al Congrés va triomfar a Benidorm. Mal estudiant, que es va treure amb esforços la carrera de dret, no va destacar com a advocat, però sí com a tipus astut i amb poques manies, segons apareix retratat al llibre de Grimaldos. Va tenir llestesa per trobar una xicota de bona família, tan bona com que era la filla de Miguel Barceló, un dels empresaris del totxo que van conquerir, els anys seixanta, la indefensa Benidorm enfront de la fam immobiliària. Ja ha plogut molt des que la ciutat alacantina ha deixat de ser un poble agradable i pesquer.
El gendre de Barceló aviat va trobar un lloc al sòl valencià. El suport del sogre va ser fonamental per entrar en el rovell de l'ou de l'oligarquia de Benidorm. Després de passar per UCD a través del sector liberal que liderava Garrigues Walker, la refundació de la dreta espanyola en el PP el va conduir a aquest partit. I va ser alcaldable del PP en les municipals de 1991. Va perdre, però per poc: 11 a 10 regidors. Només alguns mesos més tard, al novembre, el vot d'una regidora trànsfuga va facilitar el seu ascens a l'alcaldia en un ple tumultuós. Des d'aleshores, a Benidorm a l'exregidora María Sánchez li diuen La Bienpagá.
