Concha Tejedor
Rubielos de Mora (Teruel), 25 jul (EFA).- Una col·lecció d’obres
d’Eusebio Sempere (Onil, Alacant 1923-1985), el més important
artista de l’abstracció geomètrica i la vibració dels colors,
omple des d’avui les sales del Museu Salvador Victoria, amb "la seua
extrema sensibilitat" i "el seu art misteriós a força de claredat".
[@more@]
Jesús Camara, director del Museu, ha destacat, en declaracions
a EFA, el caràcter extraordinari de la col·lecció que s’exposa
-serigrafies, escultures i gouaches-, propietat de Javier Badenes,
nebot d’Abel Martín, grabador i company de Sempere, així com la
bellesa de les obres, amb la seua misteriosa vibració dels colors i
de la pròpia llum, potser la principal aportació d’aquest artista.
Sempere, premi Príncep d’Astúries de les Arts i un dels
creadors més rellevants de la segona meitat del segle XX, amb obra
en els principals museus del món, va passar molts estius en
Mosqueruela, localitat on va nàixer la seua parella Abel Martín, molt
propera a Rubielos, i aquestes estades van potenciar la seua amistat amb
el pintor Salvador Victoria, pertanyent a la mateixa generació de l’avantguarda
abstracta.
Per això l’exposició té un significat íntim per a qui
van conèixer a Sempere, recordat en "el seu art misteriós a força de
claredat" pel crític i historiador de l’art Alfonso de la Torre,
que ha viatjat a Rubielos para participar en una taula rodona, juntament amb
Javier Badenes i Jesús Camara.
Alfonso de la Torre, en un recorregut vital i artístic, veu
en Sempere la "història d’un fracàs personal, un després d’un altre", mai
ocultat, sinó "vindicado, com incentiu de la creació".
"Cree -ha manifestat a EFA-, que a tots els quals estimem a
Sempere, el que justament més ens atrau, en el sentit que ens
conmociona, és aqueix món delicat i tortuoso que apunta després del
creador. I que, per una rares vegades, uneix pensament i obra".
Alfonso de la Torre, gran coneixedor de Sempere i dels artistes
de l’avantguarda de 1950, ha evocat al creador des de "el sensible
irracional per ell transitat", perquè "en art, en els grans
artistes, és sabut que el substancial és justament el que se’ns escapa
el que no es aprehende, el que creient-se sabut s’esvaeix
com l’aigua fina entre les mans…"
Una pregunta de la vídua del pintor Salvador Victoria, Marie
Claire Decay, es va convertir per a Alfonso de la Torre en un repte:
coneixes la poesia de Sempere? I no ha oblidat a l’autor de poemes
que també va ser Sempere i que es lamentava: "quan les paraules
han canviat el món?".
Ha recordat "el seu intensíssim sentit vital, el mateix que
tancaria en la presó en alguna ocasió a aqueix ésser fragilísimo,
apocado i borni que no suportava, rebel·lant-se, la injustícia", i al
"místic i callat revolucionari i tímid ateu que té fe que
un dia la majoria arravasse el poder a la minoria".
I ha recuperat un testimoniatge del llibre d’Andrés Trapiello
"Conversa amb Eusebio Sempere", 1977. "No hi ha dret -deia l’artista-
que la gent patisca tant. Estic parlant pels anys
passats a París. Ho trobe com inhumà, massa descarnat
(…) Era desgavellat anar-se de València a treballar com peó a París
Era un sinsentido".
A París van ser Sempere, Salvador Victoria i tants altres artistes
d’aquesta "generació irrepetible " de l’avantguarda de 1950, en
paraules de Jesús Càmera, "que va portar a l’Espanya fosca d’aquells
anys el pensament lliure i l’aire de l’art nou".
A aqueixa generació està dedicat aquest museu que alberga el llegat
de Salvador Victoria i obra dels seus companys de generació, com
Manuel Rivera, Lucio Muñoz o Canogar. EFA
ABC
