Pau Arqueges no pot estar sense fer gens, sempre està actiu i amb
el cap despert. Des de fa uns anys, s’ha acostumat a moure’s pel món laboral i a
apostar per la seua formació, però sobretot per allò que li agrada. I ser
feriante medieval és una d’aqueixes coses, una mica que li permet viure
improvisant i mai parar de donar regna solta a la seua imaginació.
el cap despert. Des de fa uns anys, s’ha acostumat a moure’s pel món laboral i a
apostar per la seua formació, però sobretot per allò que li agrada. I ser
feriante medieval és una d’aqueixes coses, una mica que li permet viure
improvisant i mai parar de donar regna solta a la seua imaginació.
[@more@]
Pau va nàixer fa 23 anys en la localitat d’Onil, on encara avui
resideix i té als seus amics. Va estudiar fins que va obtenir el graduat
escolar, encara que ja per aquell temps sabia que el seu no era estar de cara
als apunts, sinó més aviat cercant-se la vida dins del món laboral. Per això, va
fer cursos que li permeteren entrar de ple en ell, com un de disseny gràfic o
altre de programació de màquines de control numèric. Però la seua experiència
inicial va anar com pintor i lampista, al marge que, per família, ja tenia
coneixements de tancaments metàl·lics.
resideix i té als seus amics. Va estudiar fins que va obtenir el graduat
escolar, encara que ja per aquell temps sabia que el seu no era estar de cara
als apunts, sinó més aviat cercant-se la vida dins del món laboral. Per això, va
fer cursos que li permeteren entrar de ple en ell, com un de disseny gràfic o
altre de programació de màquines de control numèric. Però la seua experiència
inicial va anar com pintor i lampista, al marge que, per família, ja tenia
coneixements de tancaments metàl·lics.
Precisament aquests coneixements li van facilitar associar-se amb
el seu germà major per a formar la seua pròpia empresa en 2008. Però van triar
«una dolenta època» i van obtenir com resposta als seus treballs alguns deutes,
pel que van decidir abandonar el vaixell abans que fora massa vesprada. No
obstant això, «encara faig alguna chapucilla de tant en tant», reconeix.
el seu germà major per a formar la seua pròpia empresa en 2008. Però van triar
«una dolenta època» i van obtenir com resposta als seus treballs alguns deutes,
pel que van decidir abandonar el vaixell abans que fora massa vesprada. No
obstant això, «encara faig alguna chapucilla de tant en tant», reconeix.
Ara, es dedica a muntar als xiquets que ho desitgen en un carrusel
medieval que ell mateix ha elaborat amb les seues pròpies mans, juntament amb
l’ajuda del seu cap i una amic, que va ser quienle va introduir en el món de les
fires medievals. La d’Alacant, que se celebra aquest cap de setmana, és la seua
quarta experiència en aquest àmbit, però no li fan falta més per a reconèixer
que li agrada. A més, li permet complir amb una de les seues passions: viatjar i
veure món. No en va i aha passat per Mazarrón, Zaragoza i San Fernando
d’Henares.
medieval que ell mateix ha elaborat amb les seues pròpies mans, juntament amb
l’ajuda del seu cap i una amic, que va ser quienle va introduir en el món de les
fires medievals. La d’Alacant, que se celebra aquest cap de setmana, és la seua
quarta experiència en aquest àmbit, però no li fan falta més per a reconèixer
que li agrada. A més, li permet complir amb una de les seues passions: viatjar i
veure món. No en va i aha passat per Mazarrón, Zaragoza i San Fernando
d’Henares.
Però quan té temps no ho dubta un instant. S’acosta al bar on ha
acudit tota la vida a Onil per a compartir una estona amb els seus amics. Entre
les seues aficions es troba un esport poc comú: els dards. La resta ho va haver
de deixar forçat per una lesió de genoll que li impedeix practicar-lo
assíduament, encara que haja millorat el seu puntería.
acudit tota la vida a Onil per a compartir una estona amb els seus amics. Entre
les seues aficions es troba un esport poc comú: els dards. La resta ho va haver
de deixar forçat per una lesió de genoll que li impedeix practicar-lo
assíduament, encara que haja millorat el seu puntería.
LasProvincias
