La vida contemplativa tenia ahir una important cita a Oriola. Era la primera vegada que la Diòcesi organitzava a través de la seua delegació de Vida Consagrada una trobada amb les seues monges de clausura i la convocatòria anava dirigida en principi a les dotze congregacions existents a Oriola-Alacant. Encara que la comunió amb el llindar de clausura està tan present en algunes d’aquestes comunitats que en ocasions les monges prefereixen abstenir-se de trencar la seua vida contemplativa encara amb eixides excepcionals.
[@more@]
El Monestir de la Santísima Trinitat, de les Dominicas oriolanes, es va convertir en escenari ideal per a acollir aquesta jornada dedicada "a la formació i a l’oració". Concebuda com un diàleg en el qual posar en comuna comunicacions i experiències personals i on les diferents congregacions assistents van compartir aspectes tant de la seua vida espiritual com de la material, amanits amb conferències, un menjar i la comuna celebració de l’Eucaristia presidida per monsenyor Rafael Palmero Ramos.
Mutu coneixement, comunió amb el carisma contemplativo i el reforçament de la dimensió eclesial es trobaven també entre els objectius d’una trobada que no podia deixar passar qüestions que afecten a la mateixa supervivència d’aquestes comunitats que tenen en la falta de vocacions i en les dificultats econòmiques els seus principals problemes.
És precisament la ciutat d’Oriola la qual alberga el major nombre de comunitats contemplativas i al costat de dominicas caldria citar també a salesas, agustinas i clarisses franciscanes de San Juan. Però també Elx conta amb monges de clausura -clarissaes i carmelites descalces de Algorós-, Alacant -clarissaes capuchinas, canónigas regulars de San Agustín o clarisses franciscanes de la Santa Faça-, Onil -justinianas-, Altea -carmelites descalces -, Mutxamel -Fraternitat Monàstica de la Pau- o Villena -trinitarias-.
