Onil el mes de març va arribar a la cifra record de 900 aturats, mai en la historia avia tingut un index tan elevat d’atur.
[@more@]
Segons les dades facilitades pel sindicat Unió General de treballadors (UGT), la major pujada de l’atur s’ha donat a Alcoi amb 278 aturats més (6.388 en total), seguida d’Ibi amb 109 (2.915), Cocentaina amb 70 (1.132), Castalla amb 50 (948), Onil amb 31 (900), Muro amb 25 (790) i Banyeres de Mariola amb 24 més (501). Les baixades segueixen sent anecdòtiques amb menys quatre a Benimassot (13), tres a Agres (35) i dues menys a Famorca, que es converteix en l’únic poble de la comarca que no té desocupats censats en els serveis socials.
El sector de la construcció segueix liderant l’atur per sectors productius, amb 362 aturats més durant el mes de març, seguida de la indústria amb 206 i els serveis amb 205. Mentrestant, en agricultura i en sense ocupació anterior ha baixat, en 6 i 133 desocupats respectivament.
Un altre de les dades que més crida l’atenció, sens dubte, és el nombre d’expedients de regulació d’ocupació que es van presentar durant el passat mes de febrer en les comarques de l’interior de la província d’Alacant. Concretament van ser 12 -10 de suspensió de les relacions laborals i dues de reducció de jornada laboral-, el que suposa el triple dels sol·licitats durant el mateix mes de l’any passat, i van afectar a un total de 189 treballadors.
Cinc d’aquests ERE es van registrar en empreses d’Alcoi, tres a Cocentaina, dues a Banyeres de Mariola, i un a Ibi i a Banyeres de Mariola, pertanyents als sectors productius del tèxtil (3), construcció (3), fusta (2), comerç (1), metall (1), transports (1) i oficines (1).
Más formació i investigació
Amb tot això, el secretari general d’UGT La Muntanya, Vicente Prieto, lamenta aquestes xifres i considera que "cal generar una estructura productiva basada en la millora de l’educació i la formació professional, l’impuls a la I+D+i, la potenciació del sector industrial, la reducció de la dependència energètica exterior, la promoció de l’habitatge públic de lloguer i la reorientació cap a la rehabilitació, i una priorització de la despesa pública en infraestructures i serveis socials".
Segons el parer de Prieto, totes aquestes mesures únicament poden engegar-se a través de la participació activa dels interlocutors socials, pel que urge al empresariado a adoptar una actitud més "realista" i "dialogant".