La setmana passada, finalment el jutge Garzón s’inhibia del "cas Gürtel" perquè la pressumpta trama de corrupció fóra investigada pels respectius TSJ del País Valencià i de Madrid, ja que alguns dels imputats ostenten la condició d’aforats per ser càrrecs públics en els governs o parlaments d’estes dues comunitats autònomes.
[@more@]
Entre els implicats a casa nostra hi ha el president de la Generalitat, Francesc Camps, el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, l’exvicepresident del Consell, Víctor Campos, i Rafael Betoret, que va ser el cap del gabinet de la Conselleria de Turisme.
Només conéixer-se la interlocutòria de Garzón, les ordes emeses des del carrer Génova de Madrid han sigut clares i precises. D’una banda, desacreditar el magistrat de l’Audiència Nacional, tot recordant la seua vinculació passada amb el PSOE; mentre que per l’altra banda hi ha hagut una rotunda defensa de la innocència del cap del Consell. Fet que contrasta amb la diferent "sort" que ha tingut aquell que fóra el número dos del seu executiu, Victor Campos, qui ha hagut d’acollir-se a allò que establix el codi intern dels populars per a abandonar forçosament el partit.
La defensa acèrrima de la innocència del president de la Generalitat és ben simptomàtica. No debades, el País Valencià i la Comunitat de Madrid són actualment els principals feus electorals del PP, tant a nivell estatal com a nivell autònomic. Alhora, cal no oblidar que des de Madrid és on precisament s’ha qüestionat més durament el lideratge de Mariano Rajoy.
Vet ací el moll de l’os. És a casa nostra on el dirigent popular té, doncs, el seu major suport. Rajoy es va inspirar en el PPCV a l’hora de designar la seu nova executiva durant el conclave celebrat l’estiu passat a València, convençut que les eleccions les havien perdudes a causa del llast que els suposaven personatges que representaven l’època d’Aznar, com Acebes i Zaplana. Este últim, al seu torn, "enemic públic número 1" del cap del Consell.
El model Camps és, en definitiva, el model Rajoy. Per tant, si cau el president de la Generalitat Valenciana, també ho farà el president del Partit Popular. A Madrid, els populars ho saben, i a València també. Per això, les consignes són clares: salvar el Molt Honorable per damunt de tot i coste el que coste, fins i tot si els resulta més "car" que uns trages confeccionats a la "Villa y Corte".
