I part (1968-1978)
Els seus fundadors, però, daten l’origen l’any 1968, perquè és llavors quan un grup de joves militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) se’n van escindir, sentint-se ja integrants d’un nou partit.
Des de la seva creació el 1940, a l’exili parisenc, el Front havia estat el referent independentista de l’oposició antifranquista. En diverses etapes diferenciades, marcades per les caigudes i les represes de grups creats en plena clandestinitat, havia aplegat una militància mobilitzada en l’acció directa resistencialista, fins que a mitjans dels cinquanta es va convertir en un partit més convencional.
La primera escissió
L’escissió del 1968 es va consumar en un consell nacional de l’ FNC, sota la direcció de Josep Cornudella i Barberà, que va aprovar una estratègia de partit que va topar de ple amb la que defensaven un nodrit grup de joves, fonamentalment universitaris del Bloc d’Estudiants Nacionalistes. De fet, el manifest fundacional del PSAN va partir del document estratègic derrotat al
