Xixona va complir ahir 300 anys com Ciutat. Felipe V li va concedir aquest títol el 20 de juny de 1708, al costat d’altres privilegis reals, com reconeixement a la seva fidelitat en la Guerra de Successió. Aquests documents són de gran valor històric i artístic i l’Ajuntament va commemorar ahir aquest fet amb un ple extraordinari.
[@more@]
Fa 300 anys i un dia Felipe V li va atorgar a Xixona privilegis reals com recompensa per la seva fidelitat als Borbó en la Guerra de Successió. Ahir, en commemoració d’aquest tercer centenari, l’Ajuntament va celebrar un ple extraordinari i es va presentar el llibre "Tres-cents anys de Xixona ciutat", de Nacho Lara, dintre dels actes programats pel Consistori per tal motiu. Aquests privilegis constitueixen uns documents de gran valor que representen una part molt important de la història de la localitat, i es conserven en l’Arxiu Municipal.
Durant la Guerra de Successió Xixona va ser una vila marcadamente proborbónica, pel que va oposar una forta resistència a les tropes de l’Archiduque Carlos, que asediaron la població i van obligar als habitants a la rendición en 1706. No obstant això, la població que va aconseguir fugir a les muntanyes va realitzar una contraofensiva que va acabar amb la conquesta de la plaça en el 1707. Gràcies a la seva lleialtat a Felipe V, aquest li va atorgar el 20 de juny de 1708 10 privilegis a Xixona, entre ells els títols de Ciutat i de "molt leal i molt noble" -representats en el seu escut amb les lletres L i F-, així com la concessió d’afegir a les seves armes una "Flor de Lis".
Un privilegi és una concessió real autoritzant al destinatari a gaudir del seu contingut, és permanent i hereditària. A més del seu antiguedad i la importància històrica que tenen, aquests documents també són un gran valor artístic per les seves il·lustracions, escuts i altres detalls que inclouen.
El més important dels privilegis atorgats va ser el títol de Ciutat, de gran rellevància administrativa i política. Un altre rellevant va ser nomenar a la ciutat cap de partit, amb el que el corregidor tenia la seva residència fixada allí. A partir d’aquest any va ser capital del Corregimiento del mateix nom, el qual comprenia a la ciutat de Xixona i les viles de Castalla, Biar, Tibi, Ibi, Onil i Elx i els llocs de la Torre dels Maçanes, Salines i Beneixama. El Corregimiento de Xixona va ser suprimit definitivament en 1833, amb la divisió provincial.
Els altres privilegis van ser: la propietat de la Castellanía del Castell, per ele s’autoritza a tenir alcalde en el castell de Xixona; la confirmació dels privilegis que venia gaudint; autorització als veïns de la ciutat a utilitzar armes; permís a la ciutat perquè reedifique La Torre dels Maçanes, zona que després dels distints enfrontaments derivats de la Guerra de Successió havia estat destruïda per veïns Alcoi i Penàguila; la concessió de la custodia i defensa del castell d’Alacant, que és una reedició d’un privilegi existent des de l’època de la conquesta amb Jaime I o Jaime II encara que no es conserva aquest document; i que es remetin a la ciutat els censos dels rebels que van ser confiscades, per a l’anul·lació dels deutes per als fidels a la causa borbónica sempre que aquests deutes s’haguessin contret amb rebels.
De la mateix manera l’archivero municipal Pepe Bernabé i el cronista Bernardo Garrigós estan preparant un llibre sobre els privilegis, amb il·lustracions d’aquests documents, titulat "300 anys".
Diarioinformacion
