Medi ambient recuperarà el pantà de Tibi i Montnegre pel pulmó verd d’Alacant

Plànol de la presa del pantà de Tibi. Juan Bautista Antonelli (S. XVI) Cortesia del Comte de Villafranqueza

Els límits del gran parc metropolità s’ampliaran fins a La Foia para facilitar la interconnexió de la futura xarxa d’espais naturals projectada per la Conselleria.

[@more@]

 

La recuperació de l’entorn de la presa de Tibi i del ric Montnegre serà la punta de llança del nou eix verd d’Alacant que la Conselleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge pretén convertir en el pulmó de l’àrea metropolitana. Aquest corredor serà a més una de les artèries principals de la gran xarxa que connectarà els espais naturals i culturals de la província d’Alacant. Per aquesta raó s’ampliarà la seua extensió fins a la Foia de Castalla, per a des d’allí connectar amb els futurs eixos verds prevists en el Vinalopó i L’Alcoià.

Això pel que fa als eixos de l’interior, perquè des d’Alacant també parteix altre corredor verd litoral que ampliarà els espais disponibles en la façana marítima i avançarà en direcció al sud de la província connectant amb els aiguamolls del Clot de Galvany, el Profund o les Salines de Santa Pola.

El nou parc de l’àrea metropolitana d’Alacant abastarà la Serra del Maigmó, la Serra del Sit, el ric Montnegre (Riu Verd i Riu Sec), el pantà de Tibi, la Serra Penyarroja i La Foia de Castalla i els seus pobles aledaños, espais que després de les actuacions de millora i posada en valor del patrimoni natural, paisatgístic i cultural de la zona estaran llests per a integrar-se en la xarxa. Els municipis beneficiats per les actuacions seran Xixona, Castalla, Onil, Ibi, Tibi, Biar, Alcoi, Mutxamel, El Campello, Alacant, Sant Joan, Agost i San Vicente.

Les principals actuacions que s’escometran entre els espais naturals de la Serra de Maigmó i la Serra de Penyarroja serà la protecció i recuperació del ric Montnegre, mitjançant la seua restauració i millora ambiental, la creació de boscos i corredors verds i la rehabilitació i posada en valor de la presa del Tibi.

La segona part del projecte consisteix a habilitar o donar continuïtat a la xarxa de senderes i carrils bici que connecten entre si els nuclis urbans amb els espais naturals al mateix temps que s’habiliten miradors que permeten contemplar la diversitat i singularitat dels paisatges del parc.

El principal objectiu de la Xarxa Infraestructura Verda, denominació amb la qual s’ha batejat aquest projecte per a interconnectar els espais naturals de tota la Comunitat Valenciana, no només és restaurar espais naturals i culturals, sinó facilitar als ciutadans l’accés i l’ús públic recreatiu.

El conseller de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, José Ramón García Antón, sosté que es tracta d’una ambiciosa iniciativa que transcendeix de l’àmbit mediambiental doncs sosté que "al posar en valor els espais d’interès natural i cultural, també reportarà beneficis econòmics i socials" a les poblacions de l’entorn.

Els municipis, obligats
La Infraestructura Verda té un caràcter supramunicipal i serà d’obligatòria incorporació en els planejaments municipals. Per a això, el projecte té com un dels seus grans eixos la col·laboració municipal i la participació pública.

El conseller precisa que "la Infraestructura Verda diferència, a més, tres escales: una regional, que connecta els grans paisatges de la nostra Comunitat (muntanyes, rius i mar); altra metropolitana, que connecta les capitals de província amb el seu entorn natural; i una escala local, que connecte als municipis amb els paisatges naturals i culturals del seu entorn".

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.