CRÍTICA TEATRAL per Vicent Pardines
L'adaptació del drama de Jean Genet “Les criades” realitzada pel grup de teatre Tables va collir una bona acollida per part del públic colivenc, que va acudir divendres passat al Centre Cultural i va arribar a cobrir més de les tres quartes parts del seu auditori.
[@more@]
| Aquest quasi ple no va intimidar a les xiques de Tables que, en el seu primer muntatge, van assolir una de les metes més desitjades per qualsevol companyia quan s'atreveix a representar un drama. Van assolir “el silenci”.
Llançar-se a muntar un drama és complicat per als gustos del públic i elles van aconseguir que aqueixes més de 300 persones mantingueren un silenci que no solament les va acompanyar sinó que també les va abrigallar fins al (merescut) aplaudiment final.
Encara que el text de Jean Genet no queda massa clar quan parla de personatges secundaris i de conceptes i històries paral·leles a la desenvolupada per les protagonistes principals, cosa que sol ocórrer en molts textos de dramaturgs francesos, no desmereix per res el resultat final del muntatge ja que aquest defecte s'eclipsa a conseqüència de la resta d'elements del conjunt.
Les tres actrius realitzen una magnífica interpretació en els seus papers. Tant Vanesa Mateos com Cecilia Martínez i Noemí Santiago omplen un escenari, ric en matisos en roig, gràcies a l'escenografia creada per Damián Tortosa i la il·luminació de Juan Ramón Castelló. Tots ells i elles sota una batuta, la d'Aurora Garrigós, qui ha sabut dur amb mestratge el sacrificat repte de l'adreça. Tables ha nascut per a créixer i té la necessitat de créixer, si es fes més forta, de gaudir amb el teatre. Tables és un projecte desitjós de ser regat amb la major manyaga. Perquè Tables ho té clar, açò és solament el començament. |
 |
| |
|
|
|
|
Escaparate
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
