L'Ajuntament haurà d'invertir 14 milions d'euros en pisos socials o terrens Dissabte passat l'alcaldessa de València, Rita Barberá, prometia la construcció de 18.000 habitatges de protecció oficial (VPO) durant els pròximes 4 anys. Ahir es va saber que una sentència del Tribunal Suprem condemnava a l'Ajuntament de València per gastar 14 milions d'euros obtinguts amb la venda de sòl municipal en 2000 en equipaments, en lloc d'invertir els diners en habitatges protegits o comprar sòl per al patrimoni municipal, com obliga la llei. Alacant i Calp, també governats pel PP, ja van ser condemnats pel mateix motiu.
[@more@]
La sentència, publicada el passat 27 de març, recorda a l'Ajuntament de València que a l'octubre de 2000 va rebutjar una moció del PSPV que alertava de la il·legalitat de la subhasta pública. L'oposició va denunciar que la venda havia de ser comunicada a la Generalitat i que al formar part la parcel·la del Patrimoni Municipal del Sòl havia de dedicar-se exclusivament a habitatges protegits (VPO).
El govern municipal va rebutjar aquella moció i va seguir avant amb la subhasta. El PSPV va acudir al Tribunal Superior de Justícia, que li va donar la raó en 2003. L'equip de l'alcaldessa, Rita Barberá, va recórrer al Tribunal Suprem, que tres anys després condemna definitivament al Consistori. Una empresa del Grup Lubasa, Construccions Lidon, va pagar per la parcel·la 14 milions d'euros, el doble del preu d'eixida de la subhasta pública. Sobre el sòl va edificar més de 150 habitatges que van ser venudes a particulars que, en cap moment coneixien l'origen suposadament il·legal de l'operació. "Què passa ara amb els propietaris?", va retraure ahir Rafael Rubio, portaveu municipal del PSPV, a l'equip de Barberá. Per a evitar el dany als compradors, l'Ajuntament haurà de reparar amb una partida pressupostària els diners que no va dedicar a habitatge protegit. Alfonso Grau, regidor responsable de l'operació, va descartar una ampliació pressupostària. "Aqueixa mateixa quantitat es reposarà també mitjançant les fins que estableix la fallada judicial", va assegurar Grau, que no va explicar com ho farà. Per a Rubio, l'elevat preu pagat en la subhasta va suposar una pujada del cost de l'habitatge en la zona. Un problema al que Barberá no va posar fre amb la construcció de VPO, ja que els diners obtinguts va ser dedicat a equipaments públics, com va reconèixer ahir el propi Grau. L'Ajuntament de València ha recaptat, en els últims quatre anys, 70 milions d'euros de la venda de sòl municipal. "Només han dedicat un menut percentatge a la construcció de VPO", va assenyalar Rubio. "Van prometre 9.000 habitatges protegides i només han licitado 1.100", va criticar.
A pesar d'això, Rita Barberá va prometre dissabte passat 18.000 nous pisos de protecció oficial. El desviament dels diners que la llei exigeix que es destine a VPO a despeses municipals corrents per part de corporacions municipals dirigides pel partit Popular a la Comunitat Valenciana ha estat condemnat en altres ocasions per la justícia. El Tribunal Suprem va obligar el passat desembre a l'Ajuntament d'Alacant a destinar 8,6 milions d'euros recaptats de la venda de sòl municipal en 1.998 a habitatges socials. En aquest cas, la denúncia va partir de la iniciativa d'un veí que va denunciar l'irregular ús dels diners obtinguts per part de l'equip de l'alcalde del PP, Luis Díaz Alperi. El Consistori d'Alacant va utilitzar els diners per a comprar una antiga caserna on preveu construir la Ciutat de la Justícia. En Calp, el govern municipal acumula cinc condemnes del Tribunal Superior de Justícia per destinar 7,5 milions d'euros a despeses de l'equip de govern.
L'alcalde d'aquesta localitat, Javier Morató (PP), ha recorregut dos d'aquestess cinc sentències i ja ha avançat que les arques municipals no disposen de liquiditat ni capacitat econòmica per a fer efectives les resolucions judicials. Els tribunals van assegurar, en aquest cas, que Calp hagué d'haver impulsat 200 VPO. No obstant això, Morató no ha construït cap habitatge d'aquest tipus en els últims 14 anys.
El Pais
