De fa temps que l'Iran és protagonista de l'actualitat internacional, i encara més aquestes últimes setmanes. La treva subsegüent a l'afer dels soldats britànics (alliberats el 4 d'abril, dotze dies després d'haver estat capturats sota l'acusació d'haver penetrat en aigües iranianes), no va durar ni una setmana: aquest dilluns l'Iran va anunciar que ja produeix combustible nuclear a escala industrial.
[@more@]
|
De fa temps que l'Iran és protagonista de l'actualitat internacional, i encara més aquestes últimes setmanes. La treva subsegüent a l'afer dels soldats britànics (alliberats el 4 d'abril, dotze dies després d'haver estat capturats sota l'acusació d'haver penetrat en aigües iranianes), no va durar ni una setmana: aquest dilluns l'Iran va anunciar que ja produeix combustible nuclear a escala industrial. L'anunci ha rebut la condemna de la comunitat internacional, que veu amb preocupació el desenvolupament del programa nuclear iranià, per més que, segons els experts, l'Iran podria haver-ne exagerat la capacitat (si les dades que va fer públiques són certes, en menys d'un any podria disposar de prou material per a fabricar la bomba atòmica). És així que hom reclama prudència i demana de solucionar la crisi per la via diplomàtica, igual com va passar amb l'afer irano-britànic. Recordem que, a la primeria del 2006, l'Iran, país d'un gran importància en la política de l'Orient Mitjà, va decidir de reprendre el programa nuclear, aturat des del 2003. Aquesta decisió ha fet que el Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) hagi acabat imposant-li sancions, l'última el 24 de març (resolució 1747), i més que n'hi podria imposar si d'aquí al 24 de maig no suspèn el programa d'enriquiment d'urani. Això, no ha dissuadit pas el president iranià, el controvertit Mahmud Ahmadinejad, que al·lega que el programa nuclear sols persegueix fins pacífics. La represa del programa nuclear ha tibat encara més les relacions entre el règim iranià i el govern dels Estats Units, que el 2002 va incloure l'Iran en l'anomenat 'eix del mal'. Els Estats Units són partidaris de seguir una línia de duresa, fins al punt que hom ha especulat sobre la possibilitat d'un atac nord-americà. ! Actualització el 12/04/2007 a les 06:00
Europa Press: Larijani reitera que Teheran és obert a les negociacions sense precondicions sobre el seu programa nuclear.
Perfil polític
+ Alí Khamenei, cap suprem de l'Iran.
Amb capital a Teheran i una població que ultrapassa els seixanta-vuit milions, l'Iran és una república islàmica, i això vol dir que, en última instància, el poder polític és detingut per les autoritats religioses. El cap suprem del país és l'aiatol·là Alí Khamenei, successor de l'aiatol·là Khomeini, que el 1979 hi instaurà la república islàmica. Entre més coses, el cap suprem té la potestat de nomenar els responsables màxims del sistema judicial, de l'exèrcit i de la ràdio i la televisió. Hi ha, certament, un parlament elegit per sufragi universal, però amb atribucions limitades i supervisat per l'anomenat Consell dels Guardians, constituït per dotze membres: sis juristes i sis teòlegs, aquests designats per l'aiatol·là, el qual mana més que no pas el president de la república.
Pugna per la pluralitat
+ El president anterior, Mohammad Khatami, maldà per tirar endavant reformes de signe liberal.
Ara, aquest quadre polític no reflecteix pas la pluralitat de la societat iraniana, que pugna per surar. El fet fou molt perceptible durant el mandat del president anterior, Mohammad Khatami (1997-2005), de tarannà reformista, que maldà per tirar endavant reformes de signe liberal, sense reeixir-hi al capdavall per l'obstrucció dels elements més conservadors del règim, ço que provocà les protestes multitudinàries del 2003, amb els estudiants al davant. El jovent (el 50% de la població té menys de vint-i-cinc anys) és vist com l'esperança de l'esdevenidor de l'Iran.
Hereus de l'antiga Pèrsia
+ Mapa de l'antic imperi persa.
A vegades, a Occident hom identifica 'musulmà' i 'àrab'; identificació errònia com testimonia l'Iran mateix, on, per molt que l'islam hi sigui majoritari, més de la meitat de la població és d'origen persa (el país presenta, emperò, una gran diversitat ètnica). De fet, la terra que abasta l'Iran actual fou bressol de l'antiga civilització persa. El nom de Pèrsia es mantingué fins el 1935, quan s'adoptà el d'Iran.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
- Les atribucions del Consell dels Guardians.
- Sobre la llengua persa.
- Mapa del Pròxim Orient i de l'Orient Mitjà.
- Apunt sobre l'imperi persa.
