|
La família del creador del pasdoble més popular gaudeix ara d’un moment dolç després d’anys de lluita per recuperar la propietat del tema |
| El pasdoble de Gustavo Pascual duu tres anys de nombre unisc en les llistes de la SGAE, com música de revetles. És una de les peces musicals d’aquest tipus que més drets d’autor recapta. La recuperació i adaptació de l’obra per artistes del moment menge King Àfrica o Carmen París i l’anunci de Sant Migue l de la qual és protagonista, li han encastellat fins a arribar A Japó o convertir-se en l’himne d’alguns equips d’handbol de França. |
[@more@]Però no tot ha estat un camí de roses para Paquito el Chocolatero. La prematura mort del compositor va obligar a la família, primer a la seua vídua Consuelito i posteriorment als seus dos fills, Gustavo i Carmen Pascual, a lluitar molt per a aconseguir el reconeixement de l’autoria de l’obra del seu pare i recuperar la propietat intel·lectual, repartida entre diverses persones després de la mort de Pascual.
Un reconegut músic i compositor contestano va posar part de l’obra de Gustavo Pascual al seu nom, inclosa la seua peça més internacional, Paquito el Chocolatero. Durant vint anys va ser el beneficiari dels guanys que reportava el popular pasdoble, «una quantitat important de diners», segons va assegurar a la família el director de la SGAE de València. En la celebració del cinquanta aniversari de la creació de l’obra, data que Cocentaina va festejar amb magnificència, per fi la família va poder recuperar els drets d’autor, ja que el músic contestano va signar davant notari l’acta de cessió, reconeixent que la composició no era seva. Però encara els quedaven uns anys de lluita i plets a la família Pascual, ja que la propietat intel·lectual de l’obra havia estat repartida entre tres persones més durant els últims vint anys, i fins i tot unisc d’ells havia escrit una lletra per a adaptar-la a la música original. Finalment l’editorial de música Piles va arribar a un acord amb la família. Els va ajudar en tots els tràmits de recuperació de l’obra del seu pare i a canvi, comparteix actualment la propietat intel·lectual al cinquanta per cent amb la família, a més d’actuar com el seu representant.
Ara els germans Pascual estan tranquils, doncs han aconseguit complir el desig dels seus pares. Gustavo Pascual sempre va tenir la idea de registrar el pasdoble en la SGAE, «perquè la seua dona no patira», conten els seus fills. Però la mort li va arribar sense poder complir aquest anhel. Per això la lluita de la seua emmanilla Consuelito Pérez per a recuperar els drets de l’obra del seu marit.
Nombre u
«Quan vam començar amb tot l’embolic ni tan sols sabíem que el pasdoble generava uns beneficis». Actualment els guanys generats per Paquito el Chocolatero «no donen per a viure d’açò, però si aporten una bona paguita trimestral», assegura Gustavo Pascual fill. Segons l’informe de Gestió 2005 publicat per la SGAE, Paquito el Chocolatero és el nombre unisc en la modalitat de música d’execució humana, és a dir aquella interpretada en festes, revetles, sales o hotels.
Gràcies a l’editora de música Piles, que duu les seues col·leccions a fires especialitzades de tot el món, l’emblemàtic pasdoble està vivint una segona joventut. Nombrosos cantants del moment han realitzat adaptacions de Paquito el Chocolatero, amb més o menys encert, a diferents estils musicals. Segons explicava Jesús Piles, director de l’editora, «existeixen moltes versions de Paquito el Chocolatero, però només estan autoritzades unes poques». Les versions autoritzades són la realitzada per Carmen París, la qual popularitzara King Àfrica o la qual actualment utilitza la marca de cervesa San Miguel per al seu anunci. L’editora Piles es manifesta «satisfeta» amb el resultat de la campanya de San Miguel, doncs «li han donat altre matís al pasdoble». A més, l’empresa ha ampliat la difusió de la campanya publicitària a cinema i ràdio.
Molta gent es preguntarà qui va ser Paquito el Chocolatero? Francisco Pérez Molina, «Paquito», era el cunyat del músic contestano. El sobrenom «Chocolatero» es deu al popular costum de Cocentaina de traure malnoms a les famílies i en aquest cas dedicat al saborós ofici familiar, que treballava en l’elaboració artesanal de xocolata.
Un dia Gustavo Pascual li va mostrar al seu cunyat diverses partitures de les composicions que havia realitzat. Li va proposar triar la qual més li agradara «i te la dedicaré», conta el fill del popular compositor. No cap esmentar quina partitura va triar. Havia començat a escriure’s la història d’un dels pasdobles més internacionals.
Diarioinformacion
