Enguany les Jornades de Psicologia d’Identitat Nacional se celebraran a Sueca el proper cap de setmana. Sota el títol "Identitats i Des(raó) d’Estat", les jornades d’enguany pretenen mostrar les formes contemporànies de discriminació col·lectiva i el paper dels Estats en el seu manteniment donant sentit al malestar que originen les situacions individuals i col·lectives de menyspreu.
[@more@]
Preguntar-se sobre la identitat de certa comunitat humana, o dels nivells identitaris que caldria que assumira una comunitat humana és i serà, vistes les coses com van, una qüestió primordial i no tan lleugera o inútil com ens volen fer creure aquells que van pel món amb l’etiqueta de “cosmopolites”, “universalistes”, etc., sempre, només faltava això, que es fique en dubte la seua o aquells altres valors amb els quals s’identifiquen.
Per això, dins del món de la psicologia (que té molt a dir en aquests assumptes, junt a d’altres especialitats) dels pobles sense estat, conceptes com els de l’autoestima col·lectiva, vergonya i culpabilitat, autoodi, drets col·lectius, dependència i independència, dignitat (al voltant de les identitats col·lectives), etcètera, són conceptes bàsics que impregnen els continguts de les jornades de Psicologia i Identitat Nacional, que començaren a fer-se l’any 1999 arreu dels PPCC, algunes de les ponències de les quals poden llegir-se a l’Anuari, de l’any 2000, de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, o als llibres: Autoestima i Països Catalans (2003), El despertar dels Països Catalans (2004) o al més recent, Identitats: en convivència o en conflicte (2006).
Considerem, per exemple, que la normalització lingüística mai serà possible (almenys com caldria que fóra) si no es "normalitzem" com a poble, o si no som reconeguts cultural i políticament com a nació diferenciada. A més a més, creiem que aquest darrer aspecte és una de les insuficiències més greus que pateix la més que discutida democràcia que es practica actualment a l’Estat on ens han col·locat, sobretot, quan constatem, un dia sí i un altre també, per exemple, a nivell nostre, com a col·lectivitat diferenciada, que sols poden existir en condicions "normals" aquells que representen al nacionalisme d’estat o aquell que ostenta el poder, en aquest cas, l’espanyol o el francès que són els més propers i que més ens afecten. En altres paraules, pensem que aquesta relació o pràctica de l’Estat envers la resta de nacionalitats és una pràctica racista més, o si preferiu una cosa més lleugera i acadèmica, i en paraules del psicòleg valencià Vicent Bello, col·laborador nostre en algun moment, podem definir-la com a "racisme endogàmic de matriu castellana " (o francesa, tant se val). Clar i català. En definitiva, s’omplen la boca parlant de drets individuals, però, poca cosa pel que fa als col·lectius (i els genocidis culturals i noves maneres de "colonitzar", moltes vegades, consentida per nosaltres, continuen).
Al respecte, cal no oblidar-ho, i cal remarcar-ho les vegades que faja falta, la situació actual d’aculturació política i desmemorització progressiva a què es veu sotmesa gran part de la col·lectivitat que formen els Països Catalans, irremediablement, ens condueix –fet i fet, el procés ja fa temps que està encetat- per tantes i continuades ofenses i agressions sofertes, a tots els nivells possibles, i per falta, entre d’altres coses, de valentia i dignitat per contrarestar-les, repetisc, a un genocidi cultural i polític. Farts de tenir en compte i solidaritzar-se, cosa necessària d’altra banda, amb determinats països d’arreu del món, som incapaços com caldria de mirar-nos a nosaltres mateixa i fer alguna cosa més per sortir-se’n o per no deixar en segon terme el que és primordial. Denunciar a l’agressor, fer una crida a la consciència internacional per respectar els drets de les nacionalitats –no sols aquelles representades per un estat- que estan per això, per a complir-se i que no quede tot en paper mullat, com sol passar, o prendre partit per capgirar les situacions adverses, haurien de ser, doncs, les nostres prioritats.
És en aquest context, doncs, on caldria incloure la nova jornada que farem a Sueca els propers dies 12 i 13 de maig, que amb el títol d’IDENTITATS I (DES)RAÓ D’ESTAT, vol incidir, precisament, en aquelles maneres que ens permeten transgredir, revoltar-nos, desobeir, en definitiva, per poder lliurar-se, parafrasejant a Pedrolo, de la corda que portem lligada al coll.
Fet i fet, pretenem, doncs, mostrar les formes contemporànies de discriminació col·lectiva i el paper dels Estats en el seu manteniment, donant sentit al malestar que originen les situacions individuals i col·lectives de menyspreu i desenvolupant aquells recursos i arguments que ens permeten fer-nos valdre en tant que cultura i nació diferenciada (donant a conéixer i aprendre de les experiències positives d’altres pobles minoritzats per superar els acomplexaments i prejudicis per raons d’identitat nacional). És a dir, poder viure en català.
*****************************************************************
PROGRAMA D’ACTES:
Divendres 12.05.06. Claustre Biblioteca Suecana-Casa Fuster, carrer sant Josep, 8
19.00h. Conferència inaugural: Identitat i revolta, a càrrec de RAMON CAMATS, filòsof i assagista i professor de la UdL.
19.45h. Col•loqui.
20.15h. Presentació del llibre Contra el liberalisme i el cofoïsme lingüístics (Edicions 3 i 4), a càrrec d’ALBERT BERRIO, autor.
Dissabte 13.05.06. Claustre Biblioteca Suecana-Casa Fuster, carrer sant Josep, 8
MATÍ:
10.00h. Obertura i presentació a càrrec de DOLORS PÉREZ, diputada al Parlament valencià i ANNA MAFÉ, regidora d’Educació i Formació Contínua a l’Ajuntament de Sueca.
10.15h. Ponència: De què parlem quan parlem d’identitats i (des)raó d’estat, a càrrec de QUIM GIBERT, psicòleg.
10.45h. Pausa.
11.00h. Ponència: 1976-2006: 30 anys de (des)raó d’estat, a càrrec d’EUGENI CASANOVA, periodista i professor de comunicació a la UPC.
11.45h. Col•loqui
12.00h. Pausa (Esmorzar).
12.30 h. Ponència: Sobre la variable identitat d’un poble: el cas del Quebec, a càrrec de JOSEP SORT, historiador i professor de la URL.
13.15h. Col•loqui.
13.30h. Lobby per la Independència: David venç Goliat. Presentació de l’organització Lobby per la Independència, a càrrec de JAUME SASTRE i JOSEP PALOU.
14.30h. Dinar.
VESPRADA:
17.00 h. Taller: Viure en valencià: a càrrec de FERRAN SUAY, professor de la UV i GEMMA SANGINÉS, psicòloga (membres de la Societat Valenciana de Psicologia).
18.30 h. Pausa (Berenar)
19.00 h. Taula redona: Amb el somriure, la revolta, a càrrec de CARME GIMÉNEZ (psicòloga); JORDI SEBASTIÀ (filòleg i professor de la Universitat de València), VÍCTOR ALEXANDRE (periodista i escriptor) i JOSEP PALOU (escriptor).
19.45 h. Col•loqui.
21.00 h. Sopar.
Divendres 12 i dissabte 13. Claustre Biblioteca Suecana-Casa Fuster, carrer sant Josep, 8.
– Exposició de la PLATAFORMA PER LA LLENGUA sobre la llengua i l’etiquetatge de les grans marques en distints països d’Europa (Hongria, Suïssa, Dinamarca, etcètera). De l’11 de maig al 9 de juny (de dilluns a divendres, de 10 a 14 hores; restarà oberta al públic els dies de la jornada).
– La llibreria Sant Pere, de Sueca, exposarà i vendrà alguns dels llibres o documents referents als autors que hi participen.
INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS:
• Ajuntament de Sueca (Tel. 961700050). Vicent Amanç Viel Martínez, 3r. Tinent d’Alcalde i Regidor d’Acció Comunitària: sueca_aco@gva.es
• Àngel Velasco i Crespo: angeltres666@atzucac.com
PATROCINA: Excm. Ajuntament de Sueca.
ORGANITZA: Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Sueca i Associació Cultural FUM DE BOTJA.
COL·LABORA: Acció Cultural del País Valencià
L’avanç
