El proper dilluns 6 de febrer a les 19 hores, a l’Aula Magna de la Universitat de València (c/ de la Universitat, 2), tindrà lloc la presentació dels llibres Bestiari; Joan Fuster, viciós de la lectura, i Viure per viure. A l’acte intervindran Rafael Gil, vicerector de Cultura de la Universitat de València, Ferran Carbó, coordinador de la Càtedra Joan Fuster, Francesc Pérez i Moragon de la Càtedra Joan Fuster i Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València.
[@more@]
A Bestiari, Joan Fuster, autor d’una important obra aforística, s’aproxima a la vella tradició dels bestiaris i capgira, com no podia ser d’una altra manera, el sentit didàctic i moralitzador dels models clàssics. El resultat n’és una paròdia humorística, on Fuster hi esmerça els seus considerables recursos d’enginy i ironia per a reflexionar, en fórmules lapidàries, sobre alguns dels seus temes de sempre. Aquest INÈDIT DE JOAN FUSTER, avui recuperat, ha estat editat per la Càtedra Joan Fuster, a cura de Francesc Pérez Moragón i Josep Palàcios.
Llegir –amb llapis a la mà i paper a l’abast, per a fer-hi anotacions sobre el que llegia– va ser una de les grans passions de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), que hi dedicà moltes hores i en deixà abundants testimonis en la seua extensa obra escrita. Les lectures de literatura catalana estan a la base de les seues interpretacions sobre Ausiàs Marc, Isabel de Villena, Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Josep Pla, Salvador Espriu, Joan Salvat-Papasseit, etc., i quedaren reflectides en obres de conjunt i en articles. Joan Fuster, viciós de la lectura, editat a cura de Ferran Carbó, tracta sobre les impressions i les reflexions que provocaren en Fuster escriptors d’altres llengües –Stendhal, Kafka, Azorín, Brecht, Montaigne, Nietzsche, Quevedo, Huxley, Mann, Calderón, Sartre, Valéry i molts més– sobre els quals va opinar igualment amb la seua lucidesa característica i ben sovint amb un punt polèmic. Amb aquest llibre s’enceta la col•lecció Càtedra Joan Fuster en coedició de la Càtedra i Publicacions.
Viure per viure, publicat dins la col•lecció Assaig, de Publicacions de la Universitat de València i coeditat per la Càtedra Joan Fuster, recull els articles publicats per Joan Fuster a El País, de 1979 a 1986. Durant uns anys l’escriptor, que no havia defugit una implicació activa, havia seguit atentament el procés de canvi polític fins que, a partir d’un moment determinat, es va sentir decebut, defraudat amb el rumb que havia pres la Transició. Pensava que es podien fer més coses, que es podia anar més enllà, i la seua intervenció, la seua crítica política, es va desplegar en forma de columnes militants i corrosives en la premsa més compromesa. Els articles d’El País, tot i que esmolats, són d’una altra dimensió. Escrits més reposats, més literaris, en el tema i en el tractament, per bé que simultanis amb els papers més combatius. Sense menystenir les altres contribucions, de caire polític o erudit, ens recuperen el millor Fuster: el d’una obra assagística més ambiciosa i exigent, el del Diccionari per a ociosos, L’home, mesura de totes les coses i Examen de consciència, tres llibres justament que tenen el seu origen en papers publicats prèviament en la premsa diària. En aquest sentit, Viure per viure no deixa de ser una continuació –pel contingut i per la intenció– d’aquells llibres formats a partir d’una recopilació d’articles. Sense pretendre-ho, sense haver-s’ho proposat mai l’autor, aquests textos fan un llibre, un conjunt tan orgànic i estimable com molts altres de Joan Fuster.
Diari Parlem
