+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

A la seu del Consell Valencià de Cultura s’han presentat aquest matí les Trobades 2008, les 19 festes per la llengua, que commemoraran l’aniversari del naixement de Jaume I i els 25 anys de la Llei d’Ús. La presentació a anat a càrrec de Diego Gómez, President d’Escola Valenciana, Jesús Huguet, secretari del CVC, Laura Font de la CAPPEPV i Àngel Martí gerent de la Federació Escola Valenciana.

[@more@]

“Escola Valenciana té la convicció que el rei Jaume I assistiria a les Trobades amb la samarreta, convençut que el Valencià És Futur”. Amb aquest referència ha encetat Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, la roda de premsa de presentació de les Trobades d’Escoles en Valencià, que s’ha celebrat aquest matí a la Seu del Consell Valencià de Cultura.

Pel 2008, les Trobades compleixen 23 anys i se celebraran en 19 municipis amb el lema “El Valencià és Futur”. Aquest lema serà el centre de la campanya gràfica dissenyada per Xavier Mariscal, consistent en 20.000 cartells, 60.000 samarretes i 28.000 pins commemoratius. Gómez ha explicat que amb aquesta proclama “es vol transmetre un missatge en positiu, una declaració d’intencions, convençuts que l’aposta de l’entitat per promoure la nostra llengua en diversos àmbits està donant els seus fruits, front a l’escassa de política lingüística del govern valencià”.

Laura Font, presidenta de la Coordinadora d’Escola Valenciana de València ciutat, ha explicat els pobles que acolliran les Trobades 2008, tot destacant “la visió vertebradora de les Festes per la Llengua del nostre territori”. Les Trobades començaran divendres a Agost i clouran el 7 de juny a Canal, tot passant per Albaida, Sollana, Museros, Faura La Romana, Benicàssim, València, Xixona, Alabal, Guardamar, Riba-Roja, Beniarjó, Beniarbeig, Altea, València Escola de Magisteri i Barcelona.

Un any més, les Trobades es presenten com l’encontre lúdic-reivindicatiu més multitudinari del País Valencià, i esperen superar els 220.000 assistents de la darrera edició. Aquest creixement respon, segons s’ha explicat des de l’entitat, a que “l’Escola Valenciana ha obert la convocatòria de l’escola a la societat en general, del centres educatius a tot aquell que aprecia la llengua i que creu que el valencià és la llengua pròpia, oficial i d’us normal per a tots i per a tot”. Així i tot, l’entitat ha recordat que al centre de les Trobades continuen les escoles en valencià, en total hi participaran 700 centres educatius que organitzaran més de 2000 tallers.

Precisament la matèria educativa ha centrat part del discurs de Diego Gómez, i en referència a l’ensenyament de les llengües al centres valencians ha afirmat que “si el Conseller Font de Mora vol realment millorar la política lingüística a les escoles el primer que ha de fer assentar-se a la taula, escoltar i treballar conjuntament amb Escola Valenciana”. El president d’Escola Valenciana ha reiterat en diverses ocasions que l’objectiu de l’entitat de reunir-se durant la present legislatura amb el Conseller.

Així mateix, les Trobades 2008 encetaran les activitats d’Escola Valenciana centrades en commemorar els 25 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, que arribaran al seu punt culminant el 23 de novembre, data concreta en que es va aprovar la llei i en que l’entitat té previst presentar l’ambiciosa proposta de l’Oficina de Drets Lingüístics.

La commemoració del 800 aniversari del naixement Jaume I també estarà present a les Trobades 2008, i amb motiu Gómez ha reiterat el seu suport al Consell Valencià de Cultura en la seua proposta d’anomenar l’actual plaça de l’Ajuntament Plaça Jaume I.

Paral·lelament a les Trobades 2008, Escola Valenciana ha presentat La Gira, el Festival Itinerant de Música en Valencià, que posarà el ritme a les nits de les Festes per la Llengua. La tercera edició de La Gira celebrarà un total de 21 concerts on s’oferiran 45 actuacions de 30 grups diferents. Com l’any passat, Benlloch clourà el Festival el mes de juliol, oferint un marc incomparable per posar punt i final a 4 mesos de concerts de nord a sud del País Valencia. Pel 2008, s’inaugura l’itinerari a la localitat de Deltebre, on se celebrarà el Festour-Gira 2008, gràcies a un acord entre la productora Tercera Via i l’Escola Valenciana. Altra de les novetats de darrera hora, ha estat la incorporació a La Gira d’un itinerari a Mallorca, al poble de Santa Margalida. Segons el gerent d’Escola Valenciana, Àngel Martí, la Gira “ha esdevingut un dels principals festivals de música del moment, per xifres de concerts, assistència i grups participants”. Alhora ha destacat La Gira com “un projecte on dotzenes d’entitats organitzadores uneixen forces per generar una oferta conjunta, que permet una major difusió de la música en valencià”.

A l’acte, que ha estat obert pel secretari del Consell Valencià de Cultura Jesús Huguet, han assistit representants dels partits polítics valencians, sindicats, universitats i també de la Conselleria d’Educació.

L’avanç

Tweet

Vista Capital, propietària del grup juguetero Famosa, ha perdut el pols que va tirar a 200 dels antics accionistes. La signatura de cabdal risc haurà de pagar el 76% dels 8 milions d’euros que els propietaris de la companyia alacantina li reclamaven per ajustaments en el preu de compravenda.

[@more@]

La cort estava formada per tres àrbitres, unisc nomenat per Famosa, altre pels antics accionistes i un independent per part de la Cambra de comerç de Madrid, que acaben de resoldre en un cas que ha enfrontat a ambdues faccions.

Ambdues parts s’havien enfrontat per un dels últims pagaments que Famosa, en mans del private equity de Banc Santander des de 2005, havia de plantar cara als 200 antics accionistes que van vendre les seues participacions en 2002 a Torreal i Inveralia, Aquell va abonar es va ajornar en tres lliuraments, l’última de les com va vèncer el passat any.

Vista Cabdal, que va comprar la companyia amb seu a Onil (Alacant) per uns 150 milions, va comunicar als 200 minoritaris que havia detectat unes contingències que provocaven una diferència del valor inicial que Torreal i Inveralia havia donat a la companyia en la transacció i que es posava en relleu també en les auditories realitzades.

Al setembre de 2007, la signatura de cabdal risc va remetre una carta als antics accionistes que van vendre en 2002 a Torreal i Inveralia en la qual els comunicava la seua intenció de descomptar-los quasi la totalitat de l’últim pagament ajornat, entorn d’un 10% de la venda acordada. Els nous propietaris mantenien que s’havia produït una minusvalidesa en els inventaris de la companyia juguetera, que havien hagut de liquidar per sota del seu preu de cost.

En 2002, Torreal i Inveralia van entrar en la juguetera alacantina amb una valoració similar per la qual Vista Capital va tancar en 2005 la compra, uns 150 milions. Famosa es va fundar en 1957 i va nàixer amb una cooperativa que agrupava a 23 tallers familiars. Durant l’etapa de Vista Capital Famosa ha protagonitzat les compres d’altres dues empreses jugueteras, Play by Play i Feber.

Recentment, Famosa ha reorganitzat la divisió industrial entorn de Feber. Un any és el temps que ha estat en el seu càrrec com director industrial Manuel Rodríguez, que des del passat gener ha deixat el seu lloc executiu per a assumir en la signatura juguetera altre càrrec no executiu com conseller assessor.

Ara Famosa prepara un ajustament que podria afectar a una vintena de persones, entre trasllats i eixides incentivades. Unes duplicitats que es produeixen sobretot a l’integrar les àrees de disseny de Famosa i de Feber, podria afectar a una vintena de persones, entre trasllats de personal a altres àrees d’activitat del grup i baixes incentivades.

+noticies

Tweet

De la seva banda, la Unió de Llauradors i Ramaders demana que el debat sobre l’aigua deixi la crispació i que es tinguin clares les necessitats hídriques del País Valencià. Per això, ha començat contactes amb els altres dos sindicats agraris, AVA i UPA, per actualitzar el document (pdf) que van acordar el 2005. Assenyalarà si hi ha excedents d’aigua, les necessitats de cada comarca i quines mesures s’han d’adoptar per a corregir-ho, des de transvasaments puntuals de l’Ebre a la construcció de dessaladores, dues opcions que no veu amb mals ulls.
[@more@]

Camps diu que anirà al Constitucional

El president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, acompanyat del president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, va dir ahir que, si l’executiu de Zapatero no decidia avui també de recuperar el transvasament cap al sud, presentaria un recurs al Tribunal Constitucional espanyol en defensa del principi d’igualtat.

Tots dos van dir que no organitzarien manifestacions en favor del transvasament, però sí que hi donarien suport. Camps veu bé el proveïment d’aigua del Camp de Tarragona a Barcelona i és partidari de doblar-ne el cabal, si també es fa un transvasament cap al País Valencià. El secretari general del Bloc, Enric Morera, ha manifestat que l’actuació dels governs espanyol i català fomentava el discurs victimista de Camps, i la coordinadora d’EUPV, Glòria Marcos, ha comentat que, quan es comencessin a construir les canonades, el PP difondria la idea que Zapatero i els catalans robaven l’aigua als valencians.

ICV de l’Ebre havia amenaçat de dimitir si s’aprova la mesura i el partit no sortia del govern · La Unió de Llauradors critica la inexistència d’un mapa de les necessitats hídriques del País Valencià

Tweet

Per primera vegada l’institut La Creueta va impartir cicles formatius, de grau superior i mig, adaptats a les necessitats del teixit empresarial de la comarca. L’adreça del centre i la regidoria d’Educació han anat de la mà per a reclamar a Conselleria cicles que resulten atractius no només per als estudiants sinó també per als treballadors.

[@more@]

Recentment, la Conselleria d’Educació els ha notificat que a partir de setembre podran impartir tres cicles formatius. Dos d’ells són de grau superior i estan relacionats amb el comerç, màrqueting i logística. Un d’ells es denomina Comerç Internacional i l’altre, Gestió del transport nacional i internacional. Ambdós tenen una durada de dos cursos i per a accedir a ells, s’ha de disposar del títol de Batxiller o realitzar una prova d’accés. Però a més, les persones que acrediten almenys un any de treball podran accedir als mòduls que li interessen de cada cicle formatiu. D’aquesta manera, els professionals podran millorar la seua formació i fins i tot, la seua ocupació. El cicle de grau mig concedit està relacionat amb activitats físic-esportives i es coneix amb el nom de Conducció d’activitats físiques esportives en el mitjà natural. Per a accedir a aquest, és necessari disposar del títol de l’ESO o realitzar la prova d’accés. Aquest cicle està relacionat amb temes de turisme. Des de l’adreça del centre, s’assegura que l’objectiu d’aquest projecte és augmentar l’oferta formativa i que Onil estiga al capdavant d’una formació de qualitat en la comarca, sempre tenint en compte les necessitats del empresariado de la Foia. L’institut es va a encarregar de cercar al professorat que reunisca els requisits que els empresaris demanden i se’ls realitzarà una oferta atractiva perquè es desplacen a Onil. Els cicles superiors tenen un límit de 20 places mentre que el de grau mig, de 25. Les classes s’impartiran per les vesprades. La Conselleria ja ha dotat al centre de material específic (bicicletes, material de muntanya) per a impartir el cicle físic-esportiu que actualment es realitza en San Vicente i compte amb una alta demanda. Amb l’engegada d’aquests cursos a partir de setembre, s’evitarà que els joves es @haver_de<3> marxar a altres localitats a seguir amb els seus estudis i es pretén atraure també a estudiants de municipis veïns. Oferta pública L’adreça del centre vol que la formació que s’impartisca siga de qualitat, per a això cerca especialistes que impartisquen determinats mòduls. L’institut requereix un especialista per a l’assignatura de desplaçament, estada i seguretat en el mitjà terrestre; un altre per a conducció de grups en bicicletes de carretera i muntanya; un altre per a conducció de grups a cavall i cures equines bàsics i, finalment un especialista en planificació i gestió de l’explotació del transport. Els interessats poden dur el seu curriculum al centre fins al 25 d’abril; se’ls realitzarà una entrevista personal. Escaparate

Tweet

Els conductors d’autobús de València es reuneixen avui en assemblea per decidir si ratifiquen l’acord a què els representants sindicals van arribar dissabte amb la direcció de l’Empresa Municipal de Transports (EMT). En cas que hi siguin a favor, desconvocaran les aturades previstes per als dies 17, 22, 26 i 28 d’aquest mes i les que volien fer a l’agost, durant el premi de Fórmula 1. A Barcelona, els vaguistes van decidir ahir en assemblea d’acceptar les propostes de TMB i van desconvocar la vaga indefinida.

[@more@]

El president del Comitè d’Empresa dels autobusos de València, Jaume Collado, creu que els treballadors seran favorables al pre-acord ‘per una gran majoria’. El nou conveni inclou un augment de sou de l’1% anual més l’IPC, i mesures socials com la jubilació parcial, millores en les vacances, un dia més de permís de maternitat, i l’excedència prorrogable a quatre anys, en lloc de dos.

L’acord sobre els dos dies

TMB va anunciar ahir al vespre que suspendria els expedients sancionadors oberts als conductors d’autobús durant les divuit jornades de vaga. Aquesta decisió, juntament amb l’acord pels dos dies de descans setmanal, va fer que els sindicats desconvoquessin definitivament la vaga que hi havia prevista per a avui.

A més dels dos dies de festa setmanal, l’acord entre TMB i els representants dels sindicats inclou una reducció de jornada de vint-i-cinc minuts al dia, sempre que hom faci la jornada completa (mesura introduïda per a reduir l’absentisme). Això sí, les sancions que ja s’hagin aplicat, les mantindrà; també tirarà endavant els procediments penals contra els vaguistes per danys i agressions.

A migdia l’assemblea de conductors d’autobús de TMB havia condicionat la suspensió de la vaga a la retirada de tots els expedients sancionadors.

Vilaweb

Tweet

El director industrial de Famosa, Manuel Rodríguez, va confirmar ahir que l’empresa concedirà la baixa a uns 15 treballadors que ocupaven llocs que estaven duplicats des de l’adquisició de Feber fa més d’un any. Rodríguez va assenyalar que "des que es va produir la fusió havia una sèrie d’ocupacions que es solapaban i que, lògicament, no tenia sentit mantenir.

[@more@]

No obstant això, es va ajornar el tema durant el període d’adaptació, i ha estat ara quan s’ha decidit regularitzar la situació". Així les coses, alguns empleats han estat recolocados en altres departaments, mentre que al voltant de 15 treballadors deixaran l’empresa "a través de baixes pactades i negociades". Rodríguez va assegurar que aquesta situació no altera "en absolut" els plans de la companyia, que seguirà mantenint la seua aposta pels centres de producció de la Foia de Castalla. "Els nostres objectius -va destacar- es mantenen inalterables, malgrat que aquest serà un any complicat en el qual estem preocupats per l’evolució que puga tenir el consum". De moment, la vendes de l’empresa han augmentat en l’últim trimestre un 28% en relació al mateix període de l’exercici anterior.

Diarioinformacion

Tweet

El 14 d’abril de fa setanta-set anys Francesc Macià va proclamar a Barcelona la República catalana, que al cap de tres dies fou substituïda per la Generalitat. Poques hores després, el president en funcions espanyol, Niceto Alcalá-Zamora, també va declarar la Segona República. Totes dues proclamacions van ser conseqüència directa de l’aclaparadora victòria dels partits republicans a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, i van posar fi al regnat d’Alfons XIII. Ara, la dictadura franquista, de primer, i la imposició, el 1975, de Joan Carles I com a cap de l’estat en substitució de Francisco Franco va estroncar el procés republicà de l’estat. I això que, actualment, les repúbliques (presidencialistes o parlamentàries) són majoritàries a tot el món. I la llista continua creixent.

[@more@]

Aquests dies, justament, el Nepal fa el pas de monarquia a república: de les eleccions de dijous, n’ha de sorgir una assemblea constituent per a transformar l’única monarquia hindú del planeta en una república. El braç polític de la guerrilla maoista pot presidir aquest procés, segons els primers resultats. De moment, la web del rei ja ha començat a canviar…

Una altra monarquia qüestionada és la britànica. De la Commonwealth, la comunitat internacional formada per cinquanta-tres estats independents que comparteixen lligams històrics amb la Gran Bretanya, sols n’hi ha setze /a> que mantinguin la reina Elisabet II com a cap d’estat. I no tots de bon grat. Dins el grup de Commonwealth Realms, com són coneguts aquests setze estats, és a Austràlia, al Canadà (especialment al Quebec, on fins i tot hi ha derivacions vexil·lològiques d’aquest debat), a Barbados, Jamaica i Nova Zelanda on més pressió social hi ha per a tallar lligams amb la monarquia britànica i constituir-se en repúbliques, malgrat el suposat encariment de la mesura. A Austràlia es va convocar un referèndum, el novembre del 1999, per a preguntar sobre la continuïtat de la reina com a cap de l’estat, però el 45% dels vots partidaris de la república no van bastar per fer passar aquest immens país al cantó de la vintena d’estats de la Commonwealth que ja han fet fora de la constitució Elisabet II. A Barbados també hi ha previst ben aviat un referèndum sobre la qüestió.

Els vents antimonàrquics als Commonwealth Realms tenen un reflex fins i tot a la Gran Bretanya mateix, on hi ha força veus contràries al manteniment de la monarquia.

Vilaweb

Tweet

L’equip de govern sol·licitarà a Patrimoni Cultural una subvenció per a restaurar les quatre campanes de la torre de l’Església. Onil conta amb una de les campanes més antigues de la Comunitat, la nombre tres, datada en l’any 1539 i que duu el nom de ‘Santa Maria i Sant Jaume’. Es desconeix el nom del fonedor però se sap que pesa al voltant de 319 quilos. Encara que el seu estat de conservació és bo, corre perill de trencament pel motor continu, el electromartillo agressiu i el badajo que és inadequat.

[@more@]

La campana nombre dos, denominada ‘Sants Miquel, Blai, Eufemia i Anna’, és de l’any 1733 i també es desconeix el seu fonedor. Aquesta pesa al voltant de 130 quilos i, igual que les altres, està realitzada en bronze i la seua conservació també perilla pel jou de ferro i el motor continu.

Les campanes més actuals són la nombre un, denominada ‘Famosa’ i la quatre, ‘María de la Salut’; la primera pesa 40 quilos i l’altra, 740. Ambdues són de l’any 1966 i van ser fabricades en Atzeneta d’Albaida. També tenen perill de trencament encara que el seu estat actual és bo. Per altra banda, l’Ajuntament també sol·licitarà una ajuda a Patrimoni per a condicionar l’interior del pou de la neu i poder obrir-lo al públic.

Escaparate

Tweet

Familiars i amics de Guillem Agulló denuncien a Burjassot la impunitat dels grups nazis

En aquest vídeo podeu veure els actes fets a Burjassot, el seu poble natal, i les declaracions del seu pare, de Xavi Sarrià, dels Obrint Pas i d’Octavi Ruiz, de Maulets.

Tweet

Entorn de 40 treballadors van a veure’s afectats per la reestructuració que la companyia Famosa ha engegat aquestes últimes setmanes. Segons han explicat membres del comitè d’empresa a aquest periòdic, la reorganització de la companyia es va a portar a terme durant aquest mes perquè després de festes d’Onil, es puga reprendre la producció i la marxa de l’empresa amb normalitat.

[@more@]

Famosa està intentant arribar a acords de recolocación d’ocupació o bé de caràcter econòmic amb els treballadors afectats per aquesta reorganització, fruit, segons la companyia, de la compra de Feber fa més d’un any. De moment, no està afectant a treballadors de producció ni de logística encara que el comitè d’empresa està a l’espera de rebre el balanç final. Aquest dimecres al matí, el comitè es reunió amb l’Adreça per a comentar aquest i altres temes que afecten a la producció. Segons se’ls va informar, es preveu crear noves línies de producció en la nau coneguda com Famosa 2 d’Onil després de l’adquisició de màquines d’injecció de plàstic. Pel que sembla, es fabricarien línies de producte relacionades amb joguets de jardí i complements de ninots com carritos.

Escaparate

Tweet