Paco Muñoz s’acomiada avui a Bocairent

El cantant Paco Muñoz fa aquest vespre a Bocairent un dels seus últims concerts, el que obre la ronda de comiat. De fet es tracta d’un concert que s’havia d’haver fet el mes d’abril però que Paco Muñoz va haver d’ajornar a causa dels seus problemes de salut. Finalment es farà avui a les onze a la Plaça de Bous i inclourà algunes de les cançons que ha fet en més de trenta anys de carrera musical i algunes del seu últim disc, ‘La meua terra’.[@more@]

El concert serà el preàmbul de l’homenatge que Bocairent dedicarà al cantant en el qual se li donarà la medalla d’or de la ciutat, segons es va aprovar per unanimitat al ple municipal. Es tracta d’un reconeixement per la tasca que ha fet Paco Muñoz en favor del català però també pel servei que va fer a Bocairent mentre hi va viure.

VilaWeb Ontinyent ofereix l’article d’opinió ‘La mort venia de vegades’, de Paco Muñoz, on explica què pensa fer a partir d’ara. També hi podeu escoltar una entrevista amb el cantant.

+ Web no oficial de Paco Muñoz.
+ Edició local: VilaWeb Ontinyent.

Comentaris tancats a Paco Muñoz s’acomiada avui a Bocairent

Inaugurat l’accés per als vianants a l’ermita de Santa Ana d’Onil

El president de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, va inaugurar l’accés per als vianants a l’ermita de Santa Ana d’Onil i va visitar el projecte mediambiental de l’espai natural “Casa Tápena”.

[@more@]

El president de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, va inaugurar l’accés per als vianants a l’ermita de Santa Ana d’Onil i va visitar el projecte mediambiental de l’espai natural “Casa Tápena”.

TVintercomarcal

 

Comentaris tancats a Inaugurat l’accés per als vianants a l’ermita de Santa Ana d’Onil

UCE: 40 anys i la història continua

 

“La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) és filla de la gran agitació intel·lectual del Maig del 68, de la voluntat d’un grup de joves nord-catalans moguts per l’eufòria de canviar una societat mentalment envellida, que també volien retrobar unes arrels mig perdudes”. En aquest context, explica Ramon Gual, un històric de l’UCE, naixia la primera universitat d’estiu amb el català i els Països de llengua Catalana com a marc de referència, amb seu a Prada de Conflent.

[@more@]

En aquella primera edició no hi van faltar “els aldarulls i les relliscades inevitables d’un jovent poc preparat per assumir una llibertat amb responsabilitat”, recorda Gual. Cinc anys abans, el 1963, s’havia posat la primera llavor de l’esperit nacional que abanderaria l’UCE. El Grup Rossellonès d’Estudis Catalans va organitzar a Perpinyà la primera Diada de Cultura del Setembre, que donava solidesa al projecte de difusió de la llengua catalana engegat el 1960.

De seguida l’UCE va anar més enllà de la Catalunya Nord i es va convertir en un baló d’oxigen per als catalans del sud, als quals va oferir un espai per retrobar-se, discutir lliurement i fer-se conèixer lluny de l’amenaça de la dictadura. L’aleshores batlle de Prada, Lluís Monestier, va posar a disposició de l’organització el Liceu Renouvier, que encara avui acull els estudiants que hi fan nit i ofereix les aules per a la docència.

Tots els partits polítics i moviments socials de la lluita antifranquista van fer de Prada el seu aparador, alhora que també s’hi retrobaven personalitats del món cultural, econòmic i social de Catalunya. Mentre Gabriel Ferrater impartia un curs de gramàtica generativa del català, un jove Lluís Llach participava en una vetllada al claustre de Cuixà dedicada a la Nova Cançó. Giuseppe Tavani, professor de la universitat de Roma i inventor d’un nou mètode d’anàlisi estructural dels textos, va aplicar aquesta tècnica a Salvador Espriu, present al Liceu Renouvier.


Factor d’unitat
“En aquells moments els nord-catalans teníem plena consciència que fèiem una gran aportació a la Catalunya Sud i a la seva gent, tots els esforços organitzatius valien la pena”, assegura Ramon Gual. Durant la dècada dels 70, valencians, illencs, andorrans i algueresos es van anar sumant a les successives edicions d’una UCE que des del seu naixement té l’objectiu últim de “forjar una consciència col·lectiva de grup que uneixi tots els catalans en una sola nació”, remarca Joan Maluquer, des de fa anys secretari de l’equip rector.

La Transició democràtica a l’Estat espanyol va trencar la bombolla de Prada. Els catalans del sud ja podien reunir-se lliurement i l’UCE es va desmitificar de cop. “Va quedar en mans de grups socials més marginals i partits extraparlamentaris, que van abocar-la a un fracàs estrepitós a principis dels anys 80”, recorda Maluquer.
El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Enric Casassas i Simó, va prendre el control de la situació i va convocar una reunió amb intel·lectuals dels Països Catalans l’estiu del 1984 per trobar-hi una sortida. Es va crear l’Associació Universitat Catalana d’Estiu, amb un patronat que tenia el suport d’Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear. Max Cahner va assumir el rectorat i l’UCE va fer un gir radical i va dotar-se d’un contingut acadèmic rigorós amb la col·laboració de totes les universitats dels Països Catalans.

Fins que l’any 2000 es va produir un conflicte intern que va estar a punt de costar la vida de l’UCE, provocat per la nul·la sintonia entre l’aleshores president de l’IEC i de l’UCE, Manuel Castellet, i diversos membres del patronat i històrics de la universitat. La crisi es va resoldre gràcies als estatuts, que permetien triar un president de l’UCE que no fos el de l’IEC. Amb Miquel Porter al capdavant, la cita estival de Prada va tornar a revifar, però algunes universitats, sobretot la UPC i la UV van fer-li el buit i van arrossegar altres centres a sortir del patronat. Avui només hi queden la Universitat Oberta de Catalunya, la de Perpinyà i la de les Illes Balears.

Enguany l’UCE celebra els seus quaranta anys d’existència, turmentosa en ocasions, feliç en moltes altres. Joandomènec Ros, president de l’equip rector de l’UCE, no troba causes objectivables a aquesta longevitat enmig de tantes convulsions: “És un cúmul de circumstàncies positives que ens han ajudat a superar atzucacs. Fa quaranta anys, la situació política era molt diferent, i avui un percentatge alt de reivindicacions s’han aconseguit. D’altra banda, pràcticament no hi havia universitats d’estiu. Ara totes tenen la seva programació i la competència des del punt de vista acadèmic és molt forta. Molts pensen que l’UCE ja no té raó de ser, però si segueix existint deu ser perquè és necessària”.

Ramon Gual s’interroga sobre si l’UCE ha sabut preservar l’esperit del Maig del 68, “aquell que obligava cadascú a posar-se en qüestió, a exigir tots els esforços per no ser un assistit permanent i a obrir-se cada vegada més a la diferència dels altres”. I vaticina que només mantenint aquestes condicions podrem imaginar una UCE quaranta anys més.

 

Comentaris tancats a UCE: 40 anys i la història continua

La banda Onix va tocar a les festes d’Elx

El capità Antonio Sempere Penalva i Estudiants van presentar un llarg boato sobri però vistós La desfilada va discórrer pels carrers amb una marxa més lenta de l’habitual en el bàndol de la creu.
[@more@]

Havia cert morb en el mundillo fester davant l’Entrada que podia presentar el Capità Cristià i la seua comparsa Estudiantes, després de l’esforç realitzat pel bàndol Moro en la seua Entrada. En veritat que el resultat no va poder ser més positiu, ja que Antonio Sempere Penalva i el seu equip van posar tota la il·lusió, molt treball i esforç, per a presentar un boato sobri, com correspon als cristians, però ple d’imaginació i contingut.

Obria la marxa de la desfilada el Banderer, amb la seua carrossa una filá d’escorta i una banda de música. A continuació, el boato cristià, encapçalat per l’estendard de la comparsa Estudiantes, seguit d’un grup de portadors d’estendards amb els noms de les diferents comparses. Seguia l’esquadra La Troia, acompanyada per l’Agrupació Musical Onix d’Onil; a continuació una reata de sis rucs, un carro amb xiquets i una representació de mercadillo, amb roba, verdures, fruites i plantes. Cap batidor, Esther Mora, i la filá Crusaes de Astures, com contrabandistes, n la qual desfilava l’edil Mari Angeles Avilés, amb la música Verge de la Salut d’Elda, a ritme de pasdobles. També va desfilar l’edil de Festes, Blanca González.

A continuació, la filá Maromos i la filá Patiras, amb guerrers i guerreres, molt sobris en vestimenta, amb la música Escola Tradicional d’Elx, ja amb marxes cristianes. Seguia el grup d’espectacles Àsia, de Crevillent, realitzant una escenificació amb lluites, molt espectaculars per cert, caent des de l’alt sobre un matalàs de palla. El cap batidor, Santi Martínez, fill, amb ampli espai per a realitzar exhibicions i carreres, la filá Barbacoa i la filá Nomines, amb música de Redovà.

Aus i timbals

A continuació una carrossa amb aus rapaços vives, i algunes en les mans de porteadores, seguint-los un grup de arqueros. dos carros amb aus vives de cacera, la filá Carcass Tabales, de guerreres i música Grup San Roque de Callosa de Segura. Carrossa de Cavallers del Capità col·locats dempeus en escalinata, vuit cavallers amb estendards, el ballet Anna Botella d’Alcoi, carnavalesco amb bufons i màscares, grup de 10 guerreres de la filá Nusas, dues preciosos cavalls frisones de respecte i la carrossa del capità amb la Banderera, la seua filla Alejandra, seguits d’un cor de xiques, el Grup de Cambra d’Elx, i la banda Primitiva Albaidense. L’arribada a la Plaça de Baix es va produir a les deu i quart, acollits amb una fragorosa cohetada.

Un llarg i sobri boato, amb vestimenta austera, sense alharacas, que unicamente va emmalaltir d’un defecte: que duia una marxa molt lenta, en part motivada per les evolucions de Santi Martínez i les escenificacions. De totes maneres deuria haver-se-li imprès un poc més d’aire a la lenta marxa, que no era precisament mora.

Seguia la comparsa Cavallers Falcons, amb amazonas i dues esquadres, amb banda de música; Cavallers Templarios, amb quatre filás de majors i una infantil, banda música; Astures, amb onze filás i tres bandes música, a més de carrossa de xiquetes i uns altres a peu, i la Filá Boscos, amb una filá de dones i dues d’homes carrossa de xiquets i banda de música, col·laborant totes elles en l’esplendor de l’Entrada Cristiana.

Molta gent presenciant la desfilada i entre els espectadors, Secretari General d’UGT, Cándido Méndez.

Laverdad

Comentaris tancats a La banda Onix va tocar a les festes d’Elx

Avui passen a disposició judicial la resta de detinguts pel cas del consorci de Turisme Jove

És previst que avui passin a disposició judicial la resta de persones detingudes pel cas del consorci de Turisme Jove de les Illes Balears, entre les quals hi ha l’ex-gerent de l’entitat, Damià Amengual. Fins ara, ja són vuit els arrestats en relació a aquest cas, tres dels quals van quedar ahir en llibertat després de passar per dependències judicials. L’ex-consellera responsable del consorci, Rosa Puig, diu que no se sent responsable perquè l’entitat funcionava autònomament.

[@more@]

La policia espanyola va arrestar dilluns l’ex-gerent i l’ex-comptable de l’entitat, Damià Amengual i Jaume Cerdà respectivament. També detingué el cap de Serveis i Manteniment, Juan Francisco Gonsàlbez, i la seva dona, Maria Reyes Carbonell. A més, hi ha un constructor de les Illes Balears arrestat de qui encara no se sap el nom i tres persones més que tampoc es coneixen, dues d’elles detingudes ahir. Entre els arrestats hi ha ex-alts càrrecs del govern de Jaume Matas acusats de malversació de cabals públics i de suborn.

Rosa Puig diu que no té cap responsabilitat en el cas

L’ex-consellera de presidència i Esports, Rosa Puig, assegura que no se sent responsable de la presumpta trama de corrupció que afecta el consorci, perquè l’entitat funcionava autònomament i tenia ‘mecanismes de control propis’.

Puig reconeix que està sorpresa per les detencions i ha assegurat que en cap moment s’havia plantejat de dimitir i deixar l’escó al Consell de Mallorca.

Si el jutge acaba presentant càrrecs, el PP ha dit que els sancionaria. La portaveu de la formació a les Illes Balears, Cati Soler, diu que esperarà a demà per decidir si n’expulsa els detinguts.

Les imputacions

Les activitats delictives que els imputen són: tràfic de contractes milionaris sense concurs previ que beneficiaren a socis protegits; adjudicacions a familiars directes; autoarrendaments de locals per part de dirigents de confiança; despeses desmesurades en partides de viatges i de representació; possibles suborns indirectes; pagaments en espècies, i cobraments de comissions.

+ Diari de Balears: Sis detinguts més per corrupció durant el Govern de Jaume Matas | Catalina Soler: ‘Serem immisericordiosos’.

Comentaris tancats a Avui passen a disposició judicial la resta de detinguts pel cas del consorci de Turisme Jove

La Casa Tápena acollirà un centre integral de desenvolupament sostenible

La Diputació d’Alacant ha invertit 750.000 i en el projecte L’espai natural Casa Tápena d’Onil serà escenari d’un centre integral de desenvolupament sostenible i energies alternatives. Una primera part del projecte ja s’ha inaugurat amb la recreació de quatre paisatges típics i tradicionals de la província d’Alacant. El president de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, va visitar ahir al costat de l’alcaldessa, Elisa Ribera, les instal·lacions de Casa Tápena on la institució provincial ha invertit 750.000 euros.

[@more@]

Els paisatges dissenyats -Zona Agrícola, Jardí Mediterrani, Zona Humida i Zona Forestal-, conten cadascun d’ells amb una sendera didàctica que va mostrant al visitant les característiques més destacables dels mateixos. Les senderes es diferencien per colors, intercomunicant-se entre si. El projecte es completarà amb la construcció del Centre de Desenvolupament Sostenible de la província d’Alacant. El nou espai disposarà d’una zona expositiva i altra informativa, en les quals s’explicarà el concepte de sostenibilitat i com treballar per a assolir-la. L’edifici que albergarà dit centre es construirà en una parcel·la adjacent a la Casa Tápena, de mil metres quadrats i adquirida recentment per la Diputació d’Alacant. El centre de desenvolupament sostenible, segons va explicar l’arquitecte del projecte, José Antonio Mora, "aprofitarà el desnivell de terreny per a jugar amb diferents altures". L’edifici també respectarà els valors de la sostenibilitat i contarà amb una coberta enjardinada que actuarà de matalàs i reduirà el cost energètic.

Camí a Santa Ana

El president de la Diputació va aprofitar la seua visita a Onil per a inaugurar el camí que va des del nucli urbà fins a l’ermita de Santa Ana. Es tracta d’una ruta molt popular i transitada pels veïns d’Onil. Fins a ara representava un gran perill ja que el passeig havia de fer-se per l’estret voral de la carretera de Banyeres, que registra molt tràfic. Diversos veïns han cedit part dels seus terrenys per a poder realitzar aquesta via d’uns dos quilòmetres.

Diarioinformacion

 

Comentaris tancats a La Casa Tápena acollirà un centre integral de desenvolupament sostenible

Canal 9 ja es pot veure en període de proves a Catalunya

 

A partir d’aquest migdia el 60 per cent de la cobertura de Televisió Digital Terreste (TDT) a Catalunya pot veure les emissions de Canal 9 a través del canal 43. Ara com ara, es tracta d’un període de proves. Tanmateix, suposa un primer pas que ha de portar a la signatura definitiva d’un conveni de reciprocitat entre els ens audiovisuals públics dels dos territoris.

[@more@]

El senyal s’emet des dels centres de la Torre de Collserola, Cabrils-Mataró, Calella, Arenys de Munt, Llavaneres, Argentona, Canet, Caldes d’Estrac, Sant Pol de Mar, Teià, Dosrius, Òrrius i Alella. Això vol dir que canal 9 es pot sintonitzar a les comarques del Barcelonés, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallés, tant oriental com occidental. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) haurà de reconfigurar el segon múltiplex de la TDT per incorporar el senyal de Canal 9.

Pagina26

Comentaris tancats a Canal 9 ja es pot veure en període de proves a Catalunya

ACTIVITATS PISCINA MUNICIPAL ESTIU 2008

HORARI
– Des de les 11’00 a 19´ 30 h (Horari continu des del 30 de juny al 2 de setembre)
L’entrada de la vesprada es compta des de les 15.00 h
– De les 15.30 a les 16.20 H es realitza el curs d’AGUAGYM
– Des de les 11’00 a 14’00 h. i de 14’30 a 19’30 h. (la resta de dies)

– Cap de Setmana:
D’11 ’00 a 20.00 h. horari continu (Dissabte)
D’11 ’00 a 19.30 h. horari continu (Diumenge)

[@more@]

Les instal·lacions esportives, quedaran a disposició dels usuaris únicament i exclusivament, en horari de piscina.

P R E C I O S:
– Entrada normal:
Fins a 16 anys……………1´10 €
Adults……………………..1´40 €

– Tot el dia:
Fins a 16 anys…………….1´40 €
Adults……………………..1´80 €

– Abonament temporada:
Fins a 16 anys………….23´00 €
Adults……………………..30´00 €

– Abonament 15 banys:
Persona…………………… 16´00 €
– Abonament familiar:…………………………………………..83´00 €

– Cursos natació, + abonament:
Fins a 16 anys….. 35´00 €
Adults……………..42´00 €

– Per nadar lliure:
de 9’00 a 10’00 h. i 19’30 a 20’30 h……1´10 €
– Suplement per setmana de curs de natació:………9´00 €

CURSOS DE NATACIÓ
Com l’any passat i amb la finalitat que tots els alumnes puguen realitzar els cursos abans de les vacacions, es realitzaran tres torns, els dos primers amb l’objectiu assenyalat anteriorment i el tercer per als alumnes que desitgen ampliar el seu temps de natació. Este últim es podrà doblegar per qualsevol dels alumnes, sempre que hagen places lliures.

Comentaris tancats a ACTIVITATS PISCINA MUNICIPAL ESTIU 2008

Un any sense Xirinacs

Avui fa un any que es va conèixer la mort de Lluís Maria Xirinacs, una notícia que causà gran commoció en la societat catalana. Xirinacs va deixar-se morir ‘per contrapuntar la covardia dels nostres líders’, i ho va voler fer enmig de la natura, ‘en la soledat i el silenci’, tal i com va deixar escrit en un text amb data del 6 d’agost del 2007. El cos va trobar-se l’11 d’agost al pla de Can Pegot, a Ogassa (el Ripollès).

[@more@]

Just en aquell mateix indret avui hi ha un monòlit en la seva memòria, que es va inaugurar el 24 de juny amb la presència de mig miler de persones, en el marc del Memorial Xirinacs. Aquest no ha estat l’únic acte de record, ans al contrari, avui mateix la Fundació La Plana ha organitzat una xerrada a Santa Maria d’Oló (el Bages) sobre l’ex-senador català, conduïda per Lluís Planes i titulada ‘Xirinacs: un far de la plenitud individual, social, nacional i universal’.

I és que en aquest darrer any han estat molts els homenatges a qui va dedicar la vida a lluitar per les llibertats practicant la resistència no violenta, com els que recull la Fundació Randa en aquest enllaç. Un dels gestos més comuns entre els municipis catalans ha estat el de dedicar-li un carrer o plaça (vegeu-ne aquí la llista).

Xirinacs al Palau

El proper 13 d’octubre el Palau de la Música Catalana acollirà un acte d’homenatge que durà per títol ‘Xirinacs al Palau‘, dirigit per Joel Joan i en què hi intervindran diversos ponents i grups de música. Entre els ponents hi haurà Mossèn Dalmau, Lluís Planes, Arcadi Oliveres i Montserrat Carulla; i entre les formacions, Al Tall, At-versaris, Obrint Pas, la Coral Sant Jordi, Feliu Ventura, Francesc Rivera Titot i Elèctrica Dharma.

Últim adéu multitudinari

Milers de persones es van aplegar a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 16 d’agost de l’any passat per donar l’últim adéu a Xirinacs. Tot i la pluja que va caure aquell dia, el Fossar de les Moreres es va omplir de gom a gom, i és que la desaparició sobtada de l’ex-senador i sacerdot va generar un profund trasbals. Aquest va ser un dels motius per crear la pàgina Xirinacs.cat, on qui volgués podia deixar-hi el condol o fer-hi comentaris. Actualment a la web també hi ha un recull de cançons dedicades a Xirinacs, el llistat dels municipis que li han dedicat un carrer i diversos escrits, poemes, imatges, etc. Els lectors de VilaWeb van escollir Lluís Maria Xirinacs com a personatge de l’Any 2007.

De l’amnistia a la independència

VilaWeb TV va oferir, el 29 de setembre, el documental, inèdit per al gran públic, ‘Xirinacs: de l’amnistia a la independència‘, enregistrat l’any 2000 per Lala Gomà i Xavier Montanyà. Durant trenta minuts, Xirinacs hi parla de la no-violència de Gandhi, de la transició, de religió, de l’independentisme, etc. El mateix dia, Xavier Montanyà va dedicar el Mail Obert de VilaWeb a la figura de l’ex-capellà i ex-senador.

Textos de comiat

Al despatx de Xirinacs a la Fundació Randa s’hi van trobar dos textos, amb data del 6 d’agost. En el primer, l’ex-senador explicava que marxava en ple ús de les seves facultats perquè volia acabar els seus dies en soledat i silenci; i en el segon, ‘Acte de sobirania’, es considerava esclau d’uns Països Catalans ocupats i sentenciava que ‘una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa’. Uns dies més tard de saber-se’n la mort, el diari Avui publicava en exclusiva un article escrit per Xirinacs, ‘Cultura de mort‘, en què hi defensava el dret a morir lliurement ‘per donar vida nova i abundant.’

Dietari final

L’editorial Ara Llibres va publicar, al desembre, el llibre de Lluís Maria Xirinacs ‘Dietari final‘, que recull alguns dels seus textos en què reflexiona sobre la decisió de deixar-se morir en la soledat del seu paisatge estimat i on ja adverteix: ‘em diran orat, boig, pertorbat mental’. I és que Xirinacs va preparar de manera minuciosa el seu final i feia temps que havia decidit que moriria quan complís els setanta-cinc anys. I així va ser. ‘Suposo, diu al llibre, que no passaran gaires anys sense que es permeti planificar a voluntat la pròpia mort.’

+ Arxiu de VilaWeb: Biografia l Xirinacs alliberat l Xirinacs a can Brians l Suports a Xirinacs l Commoció per la mort de Xirinacs l Comiat multitudinari a Xirinacs.
+ VilaWeb TV: Xirinacs: de l’amnistia a la independència.
+ Xirinacs.cat.

Comentaris tancats a Un any sense Xirinacs

Celebració de la fi de curs de l’escola de tennis del Club de tennis Onil

 amb una participació de més de 100 alumnes Celebrem la Fi de curs de l’escola de tennis del Club de tennis Onil, amb una participació de més de 100 alumnes, en la qual es van realitzar diferents jocs molt divertits, van participar els pares i mares dels xiquets. En les graderies va haver una assistència de mes de 350 persones, al final es lliurar-vos els trofeus de tota la temporada fi de curs de l’escola 2008.

[@more@]

BENJAMINES
SUBCAMPEONA: Maribel Pérez
CAMPEONA: Marta Pardines
SUBCAMPEÓN: Sergio Moles
CAMPEÓN: Alvaro Pastor

ALEVINES
SUBCAMPEONA: Ana Villena
CAMPEONA: Andrea Herrera
SUBCAMPEÓN: Julio Sanjuan
CAMPEÓN: Carlos Sánchez

CADETES
SUBCAMPEÓN: Alvaro Ramirez
CAMPEÓN:Pepe Marin

ABSOLUTO
SUBCAMPEONA: Taida López
CAMPEONA: Tania Llorens
SUBCAMPEÓN:Juan J. Chico
CAMPEÓN:Moisés Juan

VETERANAS
SUBCAMPEONA: Mª Salud Berenguer
CAMPEONA: Yolanda Pérez

Liga grupo Andrés:
Campeón .-Andrés lloréns
Subcampeón:-Juan José Chico
Liga grupo Doro:
Campeón .-Doro Esteve
Subcampeón:-Daniel Esteve

Comentaris tancats a Celebració de la fi de curs de l’escola de tennis del Club de tennis Onil