Uns 5.000 manifestants (més de 10.000 segons l’organització i uns 3.000 segons la policia) van omplir ahir els carrers de Brussel·les per a demanar un referèndum per l’autodeterminació. Enric Canela, impulsor de la manifestació, i representants polítics, lloaren l’èxit dels Deu Mil a Brussel·les. A més dels catalans, molts mitjans de comunicació europeus se n’han fet ressò. VilaWeb TV oferirà demà un gran reportatge del qual aquest vídeo n’és un avançament.

[@more@] 

La protestata va recórrer el centre de Brussel·les, en un trajecte de poc més de tres quilòmetres. Al final s’hi va llegir un manifest en què es demanava ‘que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com a prioritat en la seva acció de govern’. ‘Volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic, els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret, volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu, volem votar’. L’acte va acabar amb unes albades valencianes i el cant dels Segadors.

CDC i ERC enviaren representants de la direcció a la manifestació. Els diputats Jordi Cuminal i Albert Batalla i els secretaris d’Immigració i de Relacions Internacionals de Convergència, Àngel Colom i Carles Llorens, foren alguns dels dirigents convergents que hi acudiren ahir a Brussel·les, juntament amb Alfons López Tena. La portaveu d’ERC al Parlament i al Congrés dels Diputats, Anna Simó, el diputat d’ERC del Congrés, Francesc Canet, i el seu candidat a les eleccions europees, Oriol Junqueras, encapçalaren la delegació republicana en la manifestació.

‘És un moment històric pel nostre país, que 10 mil catalans vinguem a internacionalitzar la nostra causa té molt de mèrit’, va expressar el diputat de CDC al Parlament i alcalde de la Seu d’urgell, Albert Batalla. ‘Però és més important treballar el dia a dia pel país’, va afegir. ‘Més enllà dels moments puntuals, els que som aquí i els molts que s’han quedat a casa, el què hem de fer és treballar dia a dia per autogovernar-nos i decidir nosaltres mateixos quin futur volem.’

‘Des d’aquí davant costa dir si som 10.000 o una mica més o una mica menys. El que si està clar és que és un èxit, que hi ha molta gent i molta il·lusió’, va destacar per la seva banda diputat de CDC al Parlament, Jordi Cuminal. ‘Encoratgem que la gent segueixi tenint la flama encesa en els moments importants i cal que estiguem apunt. Cal que siguem a punt per a reivindicar el dret que tenim com a nació, ara que vénen moments més importants’, va apuntar.

La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, va argumentar que ‘cap gest no es queda en el no res, tot pas va sumant, ara hi ha més gent per a l’autodeterminació que fa cinc, deu, o quinze anys’.

‘L’únic que volem fer algun dia és fer el què han fet milions d’europeus. És inconcebible que Europa avali els processos d’autodeterminació de tants i tants pobles i no el de Catalunya’, va assenyalar finalment el candidat d’ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras.

Cap eurodiputat català no va participar en la protesta: l’ecosocialista Raül Romeva hi dóna suport, tot i el rebuig d’ICV, però no va ésser a la manifestació, ni tampoc el convergent Ignasi Guardans, tot i que CDC sí que hi va enviar representants.

La protesta va comptar amb el suport de partits europeus

Els eurodiputats de l’Scottish National Party, Ian Hudghton, i el d’Eusko Alkartasuna, Mikel Irujo, van rebre aquest dijous al Parlament Europeu una vintena de representants de la plataforma encapçalats per Aureli Argemí i Manel Bargalló, que van lamentar l’absència dels europarlamentaris catalans. Deu Mil a Brussel·les va lliurar una carta a tots els eurodiputats en què reclamava el dret a l’autodeterminació del poble català i feia un ‘toc d’atenció’ sobre les polítiques ‘separadores i discriminatòries dels estats’. ‘Pertanyem a la societat civil d’un poble europeu que, com a poble distint, aspira a integrar-se plenament i en primera persona, sense mitjancers, a la Unió Europea’, reivindiquen.

+ FlandersNews: Independece for Catalonia | La Libre Belgique: Les Catalans manifestent à Bruxelles pour l’indépendance | Le Soir: Manifestation pour l’indépendance de la Catalogne à Bruxelles | Le Figaro: 3000 manifestants pour la Catalogne | RTL: Des Catalans manifestent à Bruxelles pour leur indépendance |
+ VilaWeb TV: Entrevista amb Enric Canela, portaveu de la plataforma Deu Mil a Brussel·les
+ Àudios: Ernest Paret | Jordi Palau | Alfons López Tena (CiU) | Oriol Junqueras (ERC)

Paca Sevila, històrica dirigent del Bloc, ha deixat de pertànyer-hi. Al ple d’avui ha passat a formar part del grup municipal dels no-adscrits de l’Ajuntament d’Altea (Marina Baixa). L’executiva del partit va decidir d’expulsar-la el 19 de gener passat, després que la direcció comarcal li obrís un expedient disciplinari per la seva actitud. Topt va començar el juny de 2008, quan va trencar l’acord del Bloc pel que feia els pressupostos municipals.

[@more@]

Al ple del 6 de juny passat el govern municipal havia d’aprovar els pressupostos municipals. El PSOE i el Bloc havien arribat a un acord i, de fet, Pepa Narbó i Baltasar Ripoll, tots dos regidors del Bloc, hi votaren a favor. En canvi, Paca Sevila, regidora des del 1987, va votar-hi en contra.

Arran d’aquests fets, les relacions entre Sevila i els altres dos regidors esdevingueren cada vegada més tenses. La regidora va deixar d’acudir tant al seu despatx com a la seu del Bloc i va desentendre’s dels acords del grup municipal a què pertanyia. Tot plegat va provocar que se li obrís un expedient. En la reunió de l’executiva del Bloc celebrada el 19 de gener passat, es va decidir d’imposar a Paca Sevila una sanció qualificada de ‘molt greu’ pels estatuts així com tramitar-ne l’expulsió.

El diputat del Bloc Josep Maria Pañella, ha dit en declaracions a VilaWeb que l’expulsió ‘es va tramitar, a petició de Narbó i Ripoll, davant la impossibilitat de solucionar els problemes existents al si del grup municipal’. Sevila va bandejar ‘reiteradament els acords a què havia arribat el grup municipal’ i ‘va criticar els seus companys’. Per a Panyella l’actitud de Sevila és del tot ‘inadmissible’ i ha dit que el Bloc dóna suport a Narbó i Ripoll.

Paca Sevila ha estat edil a l’Ajuntament d’Altea des de 1987. Abans de ser militant del Bloc, va formar part del Partit Valencià Nacionalista (PVN), formació nascuda del trencament d’Unitat del Poble Valencià (UPV).

Continuen les compareixences dels consellers valencians a les corts per a dar explicacions de les adjudicacions fetes per les conselleries, i continuen les queixes de l’oposició, que retreu als consellers que no aportin gens d’informació sobre els seus contractes amb empreses. Entre abans-d’ahir i ahir hi van comparèixer, ‘a petició pròpia’, vuit consellers, que van esquivar les preguntes de l’oposició sobre la trama corruptiva que investiga Garzón.

[@more@]

El conseller de Sanitat, Manuel Cervera, va reiterar que la seva gestió havia estat ‘transparent i rigorosa’, però no va respondre les qüestions de l’oposició sobre els contractes de la seva conselleria amb l’empresa Taroncher i Associats SA. Cervera anuncià que, a final de mes, es farien públiques les estadístiques sobre la llista d’espera quirúrgica a la web de la conselleria i que, quan s’acabés el 2009, ja funcionaria el registre de consultes externes i de tècniques diagnòstiques.

En relació amb les adjudicacions de la conselleria a Taroncher i Associats SA entre 2000 i 2003, els grups de l’oposició (PSPV, Compromís i l’agrupació de diputats No Adscrits) van sol·licitar a Cervera que complís la ‘promesa’ del president de la Generalitat, Francesc Camps: que els consellers compareixerien per informar de les adjudicacions i per esvair dubtes sobre la gestió de la Generalitat.

Però Cervera va defensar la seva actuació al·legant que la compareixença era per a donar compte de les activitats de Sanitat. La mateixa actitud han tingut tots els consellers que ja s’han presentat, i tindran, tem l’oposició, els consellers que compareixeran demà i divendres. Per a avui, no hi ha prevista cap compareixença.tem i lamenta.

L’atur continua augmentant i al nostre país el nombre d’aturats s’acosta al milió. Concretament, a final del febrer, n’hi havia 969.761, segons les dades (pdf) fetes públiques avui pel ministeri de Treball espanyol. El mes passat hi va haver 23.730 aturats més al Principat que no el mes anterior i el total s’acosta al mig milió (479.487); al País Valencià l’augment d’aturats durant el febrer encara va augmentar més (26.246) i ara ja n’hi ha 415.091.

En canvi, a les Illes Balears, el nombre d’aturats es va mantenir estable, i fins i tot va disminuir; n’hi va haver vuitanta menys. Amb tot, l’atur interanual a les Illes ha augmentat un 53,86%, és a dir, que el febrer de l’any passat hi havia 22.025 aturats menys que no ara.

+ PDF: Últimes dades de l’atur, publicades pel ministeri de Treball espanyol.

Per primera vegada des de la democràcia al País Basc pot haver-hi un president socialista perquè Patxi López suma prou vots amb el suport del PSE, del PP basc i d’Unión Progreso y Democracia. A Galícia, d’altra banda, no hi ha cap mena de dubte sobre qui governarà, perquè el PP ha aconseguit la majoria absoluta. La coalició entre el BNG i el PSdG, així doncs, no es reeditarà i els populars tornaran a ésser al capdavant del govern autonòmic.

[@more@]

Els nacionalistes espanyols podrien governar al País Basc

El PNB ha aconseguit 30 escons (en tenia 22, 29 en total en coalició amb EA); el Partit Socialista Basc, 24 (en tenia 18); el PP, 13 (en tenia 15); Aralar, 4 (en tenia 1); EA, 2 (en tenia 7 en coalició amb el PNB); Ezker Batua, 1 (en tenia 3); i UPyD, 1 (no en tenia cap).

A aquestes xifres cal sumar els set escons que hauria aconseguit D3M (que en tenia 9) si els seus vots s’haguessin comptabilitzats com a vàlids. Si això hagués estat així la influència hauria estat molt gran en el resultat final, perquè la suma dels de PSE, PP i UPyD hauria estat de 35 escons en comptes de 38 i no hauria pogut formar govern.

Així doncs, els partits nacionalistes espanyols es troben en condicions de governar. I és que els dirigents del PP ja han ofert els vots al Partit Socialista perquè Patxi López sigui lehendakari. UPyD no s’ha pronunciat però seria una gran sorpresa que no donés el seu suport a Patxi López per a ser lehendakari. Patxi López, que aspira a convertir-se en el proper president del País Basc, ha reiterat ‘la paraula i l’ambició de liderar un projecte de canvi que només nosaltres podem tirar endavant’.

Amb tot, l’actual president basc Juan José Ibarretxe ha dit que iniciaria converses per a intentar formar un govern, atenent al fet que són la força més votada.

A Galícia el PP recupera el govern

El Partit Popular de Galícia ha aconseguit un èxit sorprenent, fet que li permet de recuperar la majoria absoluta que va perdre fa quatre anys en benefici del PSdG i el BNG. Els populars gallecs han portat, doncs, Alberto Nuñez Feijóo, un candidat jove i urbà, a la presidència de la Junta de Galícia. Aquest resultat és també un cop d’efecte en relació amb la política espanyola i una alenada per a les aspiracions del president del PP espanyol Mariano Rajoy.

El futur president de la Xunta ha afirmat anit, poc després de conèixer-ne els resultats, que el poble gallec havia parlat ‘alt i clar’ per tal que el PP guanyés a les quatre circumscripcions gallegues’.