Medi ambient aprova la construcció d’altre dipòsit a Onil

 

La conselleria de Medi ambient ha aprovat la construcció d’un tercer dipòsit d’aigua a Onil, que tindrà una capacitat de 4.000 metres cúbics i costarà 1’3 milions d’euros.

[@more@]

L’alcaldessa, Elisa Ribera, va mostrar la seua satisfacció per aquesta nova infraestructura, que se situarà en la zona de la Pedrera i serà sufragada per la Generalitat.

Actualment funcionen a Onil dos dipòsits d’aigua, un de 800 i altre de 1.300 metres cúbics, encara que el primer es troba molt deteriorat i podria deixar de funcionar en un futur no molt llunyà.

Així, amb el dipòsit de 1.300 metres cúbics i aquest de 4.000, les necessitats de subministrament d’Onil quedaran més que satisfetes, va explicar Ribera.

Escaparate

 

Comentaris tancats a Medi ambient aprova la construcció d’altre dipòsit a Onil

Un nou episodi de l’encreuament d’articles entre membres de la UV sobre la denominació de la llengua

Tot va començar per un article que l’acadèmic de l’AVL Emili Casanova, publicava  el febrer passat en el setmanari de la UV, en què instava les universitats valencianes a emprar la denominació de "valencià" en l’àmbit acadèmic per a designar la nostra llengua, una columna que, al seu torn, va rebre una contestació per part d’altres membres de la pròpia institució.

[@more@] 

La polèmica continuava amb un article del tècnic del SPL de l’ens acadèmic, Alfons Esteve, qui torna a exposar els seus plantejaments en la columna que tot seguit reproduïm.

Contra la fantasia gòtica, Filologia Catalana

 

“Potser l’objectiu és presentar dos persones [Emili Casanova i Abelard Saragossà] com si foren dos dimonis, que cal purificar amb el foc”. Aquesta és la inflamada i tremebunda conclusió a què han arribat Abelard Saragossà i quatre professors de la Universitat de València, després de llegir el meu text “Cavall de Troia contra el català”, publicat fa poc en El Punt.

El títol del seu article (“De l’anàlisi històrica al foc purificador”) tampoc no deixa dubtes de la intenció de presentar-se com a víctimes a la foguera d’una Santa Inquisició que personificaria jo mateix, tot solet i amb els únics instruments de tortura d’un text crític! No sé si agrair-los, per tant, la concessió d’aquests formidables poders que m’atorguen i que ara provaré d’usar amb moderació per no socarrimar-los ni fer-los pupa. Dins d’aquest món seu de fantasia gòtica, per a ells el debat és un combat en blanc i negre entre les forces del bé (“L’anàlisi històrica”, que fan ells) i les del mal (“el foc purificador” contra els “dimonis”, la meua aportació). La caricatura és tan tètrica que ja es desqualifica tota sola. Com també –prou greu en uns professors universitaris– la falta de lligam lògic entre allò que expose i la seua resposta, incloent-hi que no contesten quasi cap de les preguntes que faig. Però, darrerament, entre certs cercles que es reclamen intel·lectuals, sembla que, quan algú no té arguments i se sent acorralat, queda molt bé allò de presentar-se com un “heterodox” perseguit. Això ja t’estalvia de donar raons i demostrar cap tesi: ets una víctima lliurepensadora i innocent de la Inquisició purificadora.

Per això, contrastaré fets amb fets, paraules amb paraules. I reproduiré ací de manera literal una part del meu article, conclusió inclosa, a la qual, com he dit, Saragossà i els altres signants no responen en cap moment o ho fan fugint d’estudi. Jo deia:

“La importància dels articles de Casanova i el de suport de Saragossà ‘et alii’ […] prové del fet que ofereixen en safata un cavall de Troia al Govern del PP, que ja pot invocar que hi ha professors de la Universitat que proposen generalitzar ‘llengua valenciana’ per substituir –que d’això es tracta— els pocs usos de ‘llengua catalana’. Perquè Casanova i Saragossà no poden declarar-se ignorants del fi secessionista amb què implacablement el Govern valencià ha utilitzat ‘llengua valenciana’, començant pel rebuig a reconèixer la titulació que tots dos imparteixen.” A això, responen: “a més d’autoliquidacionistes oferim l’arma per a que ens acaben de liquidar. Realment, som el súmmum o bé de la traïdoria, o bé la imbecil·litat”. Noteu que jo no dic res enlloc de “traïdoria” ni d’“imbecil·litat”, que és estricta collita seua. Per contra, el meu article continua amb aquest raonament ben pragmàtic i comprovable:

“Si la teoria de Casanova-Saragossà fos certa (a més nom de ‘valencià’ i ‘llengua valenciana’, més ús), la normalitat social s’hauria d’haver disparat i el valencià hauria de rebentar de salut. I sobretot en l’època del PP, que ha oficialitzat ‘idioma valencià’ en l’Estatut i se n’omple la boca. […] Diguem-ho clar, ja que ells no ho fan. Allò que Casanova i Saragossà demanen, sense gosar dir-ho ras i curt, no és un ús preferent del nom ‘valencià’, cosa que ja fa tothom – començant per les universitats– sinó que no s’use ‘català’ mai. I això ho proposen dos professors de Filologia Catalana.”

En canvi, la contestació de Saragossà i resta d’autors és fugir de respondre i mirar d’escapolir-se amb falsedats: “El secret que amagaríem vergonyosament [és] anomenar el valencià com a ‘valencià’ en la societat valenciana”. Jo no he dit enlloc que no s’haja d’usar valencià (nom que jo mateix utilitze, com les universitats, amb tanta o més freqüència que català), sinó que Casanova, Saragossà i altres proposen “generalitzar el nom ‘llengua valenciana’ i substituir ‘llengua catalana’ com a denominació formal i acadèmica, un dels pocs reductes del nom unitari al País Valencià”. Una consecució treballosament guanyada –per alguns que hi hem donat la cara i hi hem posat esforç, temps i diners— en més de 20 sentències. Més de 20 plets presentats, entre altres, per les universitats públiques valencianes, en virtut d’acords democràtics i sobirans, i contra la censura i la imposició del Govern del PP. Censura i imposició, contra les quals, ni Saragossà ni Casanova ni cap dels signants –tan sensibles a la imposició inquisitorial– no han escrit cap article, que se sàpiga. I quant als noms, cal dir que Saragossà ni tan sols utilitza mai cap les denominacions que ell mateix proposava en uns articles seus i que ara cita: “valencianocatalà” o “catalanovalencià”. Una altra mostra de la seua coherència.

Més encara. En un article publicat en Levante (“Servilisme amb Camps; llenya a la Universitat”) Alfons Esteve ha revelat una altra censura contra la qual Saragossà, professor de Filologia Catalana, no ha dit ni mitja paraula. “El que no explicava el Sr. Casanova era la raó –l´autèntica– del fracàs de la secció en el Congrés: que el Govern Valencià s’ha negat a donar cap ajuda si una secció feia el mínim esment de català. I ni tan sols ‘valencià/català’, tal com s´havia proposat des de Filologia”. “No era notícia per a ells [Casanova, ‘Levante’] que s´incomplís la legalitat, ja que tant la denominació català com la fórmula sincrètica (és a dir, ‘català o valencià’, o ‘català/valencià’) són recollides en el dictamen de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua de 5 de febrer de 2005, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Ni tampoc que el Govern valencià menyspreés els dictàmens oficials de l´AVL, l´entitat a què pertany Casanova i que, segons l´Estatut, és la institució de la Generalitat que té l´autoritat lingüística.”

Concloguem: en comptes de fantàstics “focs purificadors”, el meu article parlava, com ara parle, sobretot de la coherència de professors com els contraopinants i dels efectes reals que la proposta de ‘llengua valenciana’ i la censura contra el terme ‘català’ causa contra l’ús, fets als quals ells, per acció o omissió, donen suport.

Així acabava el meu article, a què no responien i a què sol·licite ara que responguen: “Els pregaria una resposta, però no pas a mi. Més aviat invitaria aquests professors de Filologia Catalana a explicar-ho a la seua Universitat, a la d’Alacant i a la de Castelló, a Acció Cultural del País Valencià, al Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament i a Comissions Obreres, i a tots els llicenciats en Filologia Catalana que han hagut d’invertir temps, diners, maldecaps i mala sang per haver de defensar –i guanyar– davant els tribunals allò que alguns dels seus beneficiaris més directes –els qui cobren per ensenyar Filologia Catalana– tan alegrement mercadegen i dissipen".

I una breu nota final, perquè vegen que no m’oblide de la seua presumpta “anàlisi històrica”, que s’aguanta tan poc com a “anàlisi” com en qualitat d’“històrica”. I que, sobretot, manipula i estupiditza l’obra de Sanchis Guarner i de Fuster de manera tan grollera i injusta que, quan Saragossà i qui siga vulga, estic disposat a debatre-la. Poseu lloc, data i hora.

Francesc Esteve

 

Publicat en El Punt (País Valencià) núm. 529, 29 de març del 2009

Comentaris tancats a Un nou episodi de l’encreuament d’articles entre membres de la UV sobre la denominació de la llengua

ESQUERRA-ONIL TORNA A DEMANAR LA RETIRADA DELS PILONS DURANT ELS ACTES FESTERS.

 

El darrer dia de la Volta els festers d’Onil van observar atònits com un any més van haver d’esquivar els pilons mentre desfilaven pel carrer Portal.

[@more@]

Alguns van manifestar el seu malestar per la desídia de la corporació local del PP davant la petició de la retirada dels pilons, Esquerra Republicana recorda que aquesta petició ja va ser realitzada l’any passat.

Els republicans esperen una major sensibilitat envers el món de la festa en propers actes i desfilades pel carrer Portal.

Esquerra-Onil
onil@esquerra.org

Comentaris tancats a ESQUERRA-ONIL TORNA A DEMANAR LA RETIRADA DELS PILONS DURANT ELS ACTES FESTERS.

Escola Valenciana presenta les Trobades 2009

Escola Valenciana ha presentat avui al col·legi públic Pare Català de València les Trobades, després que la Conselleria de Cultura desautoritzés la celebració de l’acte a la Biblioteca Valenciana.’El valencià és teu’ és el lema que s’ha triat enguany, quan en fa vint-i-quatre des que començaren a fer-se les Trobades (o Festes per la Llengua)arreu del País Valencià. La promoció de la lectura centrarà les vint-i-una Festes per la Llengua.

[@more@] 

A l’acte de presentació, que s’ha celebrat avui a dos quarts de dotze en un col·legi públic del barri valencià de Benimaclet, hi han assistit el president i el gerent de l’entitat, Diego Gómez i Àngel Martí; els representants del Fòrum del Llibre Valencià, Rosa Serrano i Teresa Llavata, i l’escriptora Isabel Clara Simó.

Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, ha assegurat que la decisió d’impedir a darrera hora la presentació al Monestir de Sant Miquel dels Reis és una mostra de ‘nerviosisme que desembocarà en més mobilització i en l’aturada del sistema educatiu el proper 28 d’abril, data de la vaga. El camí per posar punt i final a les mobilitzacions és apostar decididament per l’ensenyament públic, passar de la propaganda als fet’. Diego Gómez ha clos la seua intervenció amb una crida a l’optimisme perquè ‘tenim la raó, representem el treball i esforç diari. Són vint-i-quatre anys de Trobades, i tot i els impediments dels nostres governants continuarem ací quan ells no estiguen, les Trobades són per sempre i superaran tots els entrebancs’.

Les Trobades en xifres

Les diverses xifres de les Trobades d’enguany, que superen les de l’any passat, palesen l’èxit i consolidació de què gaudeixen. Enguany se’n celebraran vint-i-una, hi participaran set-cents vint centres, s’hi faran mil set-cents tallers, hi haurà dues-centes actes culturals i es preveu que hi assisteixin dues-centes mil persones. La primera Trobada es farà el 4 d’abril a Llutxent (Vall d’Albaida) i la darrera el 6 de juny a Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre).

El lema

Per a Escola Valenciana el lema triat és ‘la força i la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d’oferir a tots els valencians i valencianes de la nostra terra que volem neta i sostenible. Hem de continuar insistint en que el valencià ha de ser llengua d’acollida, d’integració, de solidaritat i d’esperança. El valencià és la llengua base d’aprenentatge per a una educació plurilingüe.’

Llegir en català

La promoció de la lectura en català centrarà les vint-i-una Trobades que es faran enguany arreu de les comarques valencianes. Amb la col·laboració del Fòrum del Llibre, s’hi repartiran dos-cents mil vals d’un euro de descompte per a comprar llibres, que es podran emprar en l’Espai del Llibre ubicat en cada Festa per la Llengua, on estaran presents editorials, llibreters, il·lustradors, bibliotecaris i escriptors. Alhora, les Trobades també seran un dels centres de promoció de la campanya d’animació lectora promoguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en què es repartiran dos-cents mil punts de lectura i díptics amb deu raons per llegir en català.

I és que, segons que ha fet públic Escola Valenciana, les dades de lectura en la llengua pròpia ‘han sofert una davallada en el darrers anys fins a situar-se en un 3,76 per cent trencant la tendència a l’alça que hi havia fins l’any 2006, quan el percentatge arribava quasi al 6 per cent’. Escola Valenciana ha responsabilitzat d’aquesta davallada a la manca de política lingüística de la Generalitat:’Els resultats de la promoció o la manca de la mateixa tarden anys en visualitzar-se, la manca de suport institucional en aquest sentit ha començat a notar-se fa tres anys i si el govern valencià no canvia la tendència continuarà la davallada’.

La Gira

Les Trobades seran, a més, el marc de la Gira 09 – IV Festival Itinerant de Música en Valencià que preveu trenta concerts i l’assistència de vint mil persones. El Festival es va inaugurar a Falles, amb l’assistència de més de tres mil.

 

Comentaris tancats a Escola Valenciana presenta les Trobades 2009

ESQUERRA-ONIL TORNA A DEMANAR LA RETIRADA DELS PILONS DURANT ELS ACTES FESTERS.

El darrer dia de la Volta els festers d’Onil van observar atònits com un any més van haver d’esquivar els pilons mentre desfilaven pel carrer Portal.

[@more@]
 
Alguns van manifestar el seu malestar per la desídia de la corporació local del PP davant la petició de la retirada dels pilons, Esquerra Republicana recorda que aquesta petició ja va ser realitzada l’any passat.
 
Els republicans esperen una major sensibilitat envers el món de la festa en propers actes i desfilades pel carrer Portal.
 
Esquerra-Onil

onil@esquerra.org

 

 

 

Comentaris tancats a ESQUERRA-ONIL TORNA A DEMANAR LA RETIRADA DELS PILONS DURANT ELS ACTES FESTERS.

Escola Valenciana presenta les Trobades 2009

Escola Valenciana ha presentat avui al col·legi públic Pare Català de València les Trobades, després que la Conselleria de Cultura desautoritzés la celebració de l’acte a la Biblioteca Valenciana.’El valencià és teu’ és el lema que s’ha triat enguany, quan en fa vint-i-quatre des que començaren a fer-se les Trobades (o Festes per la Llengua)arreu del País Valencià. La promoció de la lectura centrarà les vint-i-una Festes per la Llengua.

[@more@]

A l’acte de presentació, que s’ha celebrat avui a dos quarts de dotze en un col·legi públic del barri valencià de Benimaclet, hi han assistit el president i el gerent de l’entitat, Diego Gómez i Àngel Martí; els representants del Fòrum del Llibre Valencià, Rosa Serrano i Teresa Llavata, i l’escriptora Isabel Clara Simó.

Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, ha assegurat que la decisió d’impedir a darrera hora la presentació al Monestir de Sant Miquel dels Reis és una mostra de ‘nerviosisme que desembocarà en més mobilització i en l’aturada del sistema educatiu el proper 28 d’abril, data de la vaga. El camí per posar punt i final a les mobilitzacions és apostar decididament per l’ensenyament públic, passar de la propaganda als fet’. Diego Gómez ha clos la seua intervenció amb una crida a l’optimisme perquè ‘tenim la raó, representem el treball i esforç diari. Són vint-i-quatre anys de Trobades, i tot i els impediments dels nostres governants continuarem ací quan ells no estiguen, les Trobades són per sempre i superaran tots els entrebancs’.

Les Trobades en xifres

Les diverses xifres de les Trobades d’enguany, que superen les de l’any passat, palesen l’èxit i consolidació de què gaudeixen. Enguany se’n celebraran vint-i-una, hi participaran set-cents vint centres, s’hi faran mil set-cents tallers, hi haurà dues-centes actes culturals i es preveu que hi assisteixin dues-centes mil persones. La primera Trobada es farà el 4 d’abril a Llutxent (Vall d’Albaida) i la darrera el 6 de juny a Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre).

El lema

Per a Escola Valenciana el lema triat és ‘la força i la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d’oferir a tots els valencians i valencianes de la nostra terra que volem neta i sostenible. Hem de continuar insistint en que el valencià ha de ser llengua d’acollida, d’integració, de solidaritat i d’esperança. El valencià és la llengua base d’aprenentatge per a una educació plurilingüe.’

Llegir en català

La promoció de la lectura en català centrarà les vint-i-una Trobades que es faran enguany arreu de les comarques valencianes. Amb la col·laboració del Fòrum del Llibre, s’hi repartiran dos-cents mil vals d’un euro de descompte per a comprar llibres, que es podran emprar en l’Espai del Llibre ubicat en cada Festa per la Llengua, on estaran presents editorials, llibreters, il·lustradors, bibliotecaris i escriptors. Alhora, les Trobades també seran un dels centres de promoció de la campanya d’animació lectora promoguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en què es repartiran dos-cents mil punts de lectura i díptics amb deu raons per llegir en català.

I és que, segons que ha fet públic Escola Valenciana, les dades de lectura en la llengua pròpia ‘han sofert una davallada en el darrers anys fins a situar-se en un 3,76 per cent trencant la tendència a l’alça que hi havia fins l’any 2006, quan el percentatge arribava quasi al 6 per cent’. Escola Valenciana ha responsabilitzat d’aquesta davallada a la manca de política lingüística de la Generalitat:’Els resultats de la promoció o la manca de la mateixa tarden anys en visualitzar-se, la manca de suport institucional en aquest sentit ha començat a notar-se fa tres anys i si el govern valencià no canvia la tendència continuarà la davallada’.

La Gira

Les Trobades seran, a més, el marc de la Gira 09 – IV Festival Itinerant de Música en Valencià que preveu trenta concerts i l’assistència de vint mil persones. El Festival es va inaugurar a Falles, amb l’assistència de més de tres mil.

Comentaris tancats a Escola Valenciana presenta les Trobades 2009

Eliseo Sempere ‘es jubila’ després de 50 anys en la Coral Polifónica d’Onil

Davant un centenar de persones, la Rondalla Colivenca i la Coral Polifónica d’Onil van oferir, el divendres dia 13, una actuació, que a més va servir per a homenatjar i acomiadar amb tots els honors a Eliseo Sempere Esteve, després de 50 anys en la Coral, l’únic cantor que s’ha mantingut constant en el grup, juntament amb el seu cosí i director Cristóbal Pastor Sempere, amb qui va ser cofundador de la Coral.

[@more@]

Musicalment, Eliseo sempre s’ha caracteritzat per la seua potent i peculiar veu de baix, que, sobretot en les celebracions religioses, “omplia l’església”.

Però, sens dubte, el record que en la Coral deixa, serà, més enllà de la seua faceta musical, la seua faceta humana, on destaca la seua total disposició a l’entitat, així com la responsabilitat d’assumir el pes de la directiva durant aquests 50 anys. També cap destacar el seu gran sentit de l’humor, en assajos, actuacions, menjars, viatges, etcètera.

Durant aquest acte de reconeixement, també es va nomenar a la seua esposa, Julia Sempere Juan, la qual ha estat el baluard en el qual Eliseo ha pogut donar-se suport per a portar a terme aquesta longeva labor.

Les paraules de la presentadora van arribar a la fibra sensible de molts dels espectadors, però sobretot a la seua esposa, que no va poder reprimir alguna que altra llàgrima. A més d’ella, en l’auditori es trobaven fills, nores i néts de l’homenatjat, que també es van emocionar al recordar la intachable trajectòria d’Eliseo.

Com colofó, Eliseo es va dirigir als presents, agraint el reconeixement a la Coral i la labor en l’ombra de la seua estimada Julia, insistint que seguiria, com sempre, al peu del canó.

La Coral, per mitjà del seu cunyat i amic Cristóbal, li va lliurar com detall recordatori un rellotge de polsera amb dedicatòria.

A partir d’ara, Eliseo Sempere queda nomenat president d’Honor de la Coral.

Escaparate

Comentaris tancats a Eliseo Sempere ‘es jubila’ després de 50 anys en la Coral Polifónica d’Onil

Xixona s’adhereix a l’Institut Ramon Llull

 

Xixona (l’Alacantí) ingressarà a l’Institut Ramon Llull (IRL). Així ho va aprovar el ple de la localitat, amb els vots a favor dels regidors del PSPV i ERPV i en contra dels del PP.

[@more@] 

El text aprovat, presentat pels republicans, demana l’adhesió de Xixona a la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull", la xarxa que reuneix les localitats valencianes adherides a l’IRL, de la que fins ara n’eren membres Gandia, Vinaròs, Morella i Sueca, formalitzada el novembre de 2008 per esquivar la negativa de la Generalitat valenciana a adherir-se al Llull.

L’IRL el gestiona la Fundació Ramon Llull, integrada pels governs del Principat de Catalunya i d’Andorra, el de les Illes Balears, el Consell General dels Pirineus Orientals i l’Alguer des de la seva creació fa aproximadament un any; llistat al que s’hi va sumar la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull" fa pocs mesos. La Fundació té com a principal objectiu projectar a l’exterior del país la llengua i la cultura catalanes.

Comentaris tancats a Xixona s’adhereix a l’Institut Ramon Llull

Un vei d’Onil evacuat en heliccopter després de trencar-se la cama buscan’t caragols

Un home d’uns 55 dedat ha estat rescatat en helicopter després de relliscar-se per un terraplen d’uns sis metres i trencar-se una cama quan cercava caragols en la serra del Maigmo (Alacant).

[@more@]

Segons el Consorci Provincial de Bombers, el diumenge el propi ferit avisa per telefon movil que es va precipitar en la citada serra, entre els termes de Sant Vicent del Raspeig i Agost, i que no podia moure’s.

La trobada va ser complicada perquè es no va poder tornar a contactar amb aquest home, veí d’Onil, i habia caigut en un lloc de poca visibilitat degut, entre altres causes, a la pluja.

Gràcies a la colaboració de la gent del lloc, que informa dels llocs per on els habituals de la zona solen passejar, se li va poder localitzar darrere d’un mur de contenció de pedra després d’una busqueda d’al voltant d’una hora i mitja.

Presentava un trencament en la cama, erosions en els braços i cames, i dolor en el maluc.

Els bombers van descendir des del helicopter medicalizado de la Diputació fins al lloc de l’accident i, després d’hissar-lo amb el tria¡ngul de evacuació, ho van estabilitzar i van traslladar a l’Hospital General d’Alacant.

Las Provincias

Comentaris tancats a Un vei d’Onil evacuat en heliccopter després de trencar-se la cama buscan’t caragols

El Fòrum per la Memòria demana al registre civil de València el reconeixement dels represaliats pel franquisme

 

Representants d’associacions per la recuperació de la memòria història al País Valencià sol·licitaran avui al registre civil de València un reconeixement de defunció legal dels soterrats a les fosses del cementiri general. El Fòrum per la Memòria del País Valencià ha identificat 22.000 víctimes, però encara n’hi ha dues mil sense identificar. L’acte coincideix, avui, amb el setantè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a València.

[@more@]

Empar Salvador, presidenta del Fòrum, diu que el reconeixement de defunció pel registre té una importància vital per als familiars, i que és una qüestió legal que cal resoldre. ‘L’estat espanyol sempre ha ignorat els desapareguts del franquisme’, subratlla Salvador, que cita Francesco Cossiga al pròleg de ‘El moment de dir prou’, de Toni Strubell, quan diu que ‘les fosses comunes [de València] són les més grans de la història europea del segle XX’.

L’acte al registre coincideix amb el dia de l’entrada de les tropes franquistes a València, avui fa setanta anys. A dos quarts de vuit del vespre es projectarà, al Col·legi Major Rector Peset, el documental ‘El genocidi franquista a València’, dirigit per Daniel López Izquierdo i realitzat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, que es pot veure i descarregar per internet.

El 18 d’abril s’inaugurarà al cementiri de Paterna el memorial a les víctimes de la repressió franquista, fet per Antoni Miró, i l’endemà es farà l’acte central d’homenatge i de desgreuge a les víctimes soterrades a la fossa comuna del cementiri de València.

Integren la comissió organitzadora el Fòrum per la Memòria del País Valencià, organitzacions com Acció Cultural, Centre Social Terra, Societat Coral el Micalet, Sodepau, Comissió de la Dignitat, Esquerra Anticapitalista, Alerta Solidària, Maulets i Intersindical Valenciana.

+ Gràfics: Soterrats a les fosses comunes del cementiri de València i organització dels fossars.
+ Reportatge de VilaWeb TV: L’exili, setanta anys després.
+ Webs relacionades dins Nosaltres.cat: Recuperació de la memòria històrica.

 

Comentaris tancats a El Fòrum per la Memòria demana al registre civil de València el reconeixement dels represaliats pel franquisme