Aventures i desventuras d’un regidor que creia en les renovables Es diu
Juan Ramón García. Va ser regidor d’Onil (Alacant) i un dels impulsors
de les ordenances solars a Espanya. Creia en les renovables quan eren
menys conegudes i va batallar per a convèncer a tots dels seus
beneficis. Amb un missatge directe denúncia ara la campanya
d’assetjament que estan patint les energies netes. El seu vídeo està
penjat a continuació.
[@more@]
“La casa on està fet el video va arribar a ser totalment autosuficient,
em fabricava fins al gas-oil per al meu vehicle utilitzant olis usats
de restaurants del municipi”, ens conta Juan Ramón García. Encara que
potser, el millor és començar pel principi. Aquesta és la història d’un
home qualsevol, d’un poble qualsevol, que un dia va descobrir les
energies renovables i es va posar som-hi. Ens ho conta ell mateix.
“Després d’una experiència inicial treballant amb energia solar en els
anys vuitanta, vaig comprar nombrosos llibres de renovables i vaig
començar a posar en pràctica tot això en la meua pròpia casa en el
camp, instal·lant un aerogenerador, plaques solars tèrmiques i
fotovoltaiques i un generador de butà (més ecològic) per a les
emergències. Durant diversos anys, fins als electricistes dels voltants
em preguntaven com solucionar alguns problemes en les seues
instal·lacions solars”.
“En 1995 la casa era ja autosuficient energèticament. El propi alcalde
d’Onil s’interessa per l’assumpte i em proposa estar amb ell en la
següent legislatura. Ja com regidor de Medi ambient i Urbanisme, el meu
primer projecte va ser reunir als constructors de la zona per a
intentar fer-los veure els avantatges de construir d’una forma més
sostenible, amb millors orientacions, aïllaments, amb energia solar
tèrmica, etc. El seu argument sempre era el mateix: això encareix
l’habitatge. Així que vaig pensar que calia fer una mica diferent”.
“Llavors vaig trobar l’Ordenança Solar de Barcelona, que feia poc que
havia eixit, però em va semblar complicada de portar a terme en un
municipi tan menut i amb tan pocs mitjans tècnics (de personal
bàsicament). Així que vaig tractar de simplificar-la per a fer-la
comprensible i, sobretot, per a poder posar-la en pràctica. Després
vaig haver de "barallar-me" amb diversos del meu propi partit perquè
accediren a aprovar-la, doncs la veien com una mesura antipopular. AL
final, vaig aconseguir que s’aprovara amb tots els vots a favor, menys
una abstenció del partit de l’oposició”.
“Aqueix any vaig organitzar unes Jornades de Medi ambient on es van fer
cursos per a fabricar panells solars tèrmics, xarrades sobre
renovables, tallers on cuinem productes ecològics, tallers per a
estalvi d’aigua amb instal·lacions demostratives, etc, tot això
"publicitado" per la ràdio perquè s’assabentara tota la comarca. I amb
tot aquest "ovacione" ningú es va atrevir a votar en contra d’alguna
cosa que estava prenent tanta força”
En aquells dies estava en contacte amb l’Institut per a la
Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) i amb Jose Luis García
Ortega, de Greenpeace. Els vaig enviar una còpia de l’ordenança i l’hi
vaig dir a l’alcalde, que també la hi va enviar a la Federació de
Municipis i Províncies (FMP), el que em va alegrar enormement. La meua
sorpresa va ser quan poc després em vaig assabentar que el IDAE i la
FMP van enviar còpia de l’ordenança a tots els ajuntaments d’Espanya,
amb la intenció de facilitar-los el treball si volien adoptar aquesta
mesura. Així va ser menge, a poc a poc, molts ajuntaments van ser
sumant-se a la llista el que em va omplir de satisfacció”.
“Quan vaig deixar la regidoria vaig intentar engegar alguns projectes
molt interessants sobre renovables, però com no sóc enginyer ni ric,
els bancs no em van donar finançament i vaig haver de deixar l’assumpte
i dedicar-me a altres coses, encara que mai vaig deixar d’informar-me i
d’estar en contacte amb la gent que conec del món de les renovables.
Podreu comprovar amb el meu nom que estic subscrit a la vostra revista
des del primer nombre”.
Energias Renovables
Escaparate