Els aventurers César Albero, pare i fill, ja han arribat A Tajikistán.
Ja han recorregut quasi tres cambres de l’aventura solidària que van
emprendre el 18 de juliol a Barcelona i que finalitzarà el 15 d’agost
en Ulán Bator, capital de Mongòlia.
[@more@]
Les aventures d’aquests dos colivencs no s’estan quedant arrere
respecte a les perspectives que tenien abans d’emprendre aquest viatge,
aquest repte, aquesta aventura solidària. Ja han arribat A Tajikistán
i, en el moment de publicació d’aquesta notícia, es trobaven "a
Duixanbe, esperant a altres equips espanyols (Tramuntana Express i
Equip A) que ens duen un parell d’hores de retard", segons han informat
els Albero a aquest periòdic.
Des de Tajikistán, han d’emprendre la famosa ruta de Pamire, que
recorre una gran distància per la part Nord del Himalaya. En
Tajikistán, segons els aventurers de ‘Venim d’Onil’, les carreteres són
de terra i molt dolentes, i el país és molt pobre, però les seues gents
són extremadament amables, excepte la policia del país. Aquesta última
dada s’explica amb una anècdota que va patir César fill mentre anava al
volant del seu Kangoo. En un encreuament, un policia els va donar l’alt
per haver-se saltat un semàfor; però aquest semàfor no existia. AL
final, li van posar una multa de 10 dòlars per saltar-se una barrera. I
altre agent, en la frontera entre Uzbekistan i Tajikistán els va
demanar 80 sunomis, dient-los que eren 30 euros quan, en realitat,
només eren 18 euros. Fins i tot la policia estafa als estrangers.
Altres anècdotes que il·lustren la pobresa del país i la amibilidad de
les seues gents són, respectivament, el fet que veren un cotxe de
Nacions Unides en Tajikistán i, per altra banda, l’amabilitat d’un
xiquet que els va acompanyar a un taller per a reparar una peça
avariada de la seua Kangoo. Com agraïment, els Albero li van donar al
xic un baló, una samarreta, nines per a les seues germanes i tabac
per al seu pare; anant-se aquest molt content de tornada a casa.
Anteriorment, el seu periple els va dur a creuar, després de deixar
arrere el Vell Continent, els països d’Iran, Azerbayán, Turkmenistan i
Uzbekistan. La part més positiva d’aquesta aventura solidària és el
temps que, entre etapa i etapa del ral·li, tenen per a visitar ciutats
i llocs turístics dels països que van recorrent. En l’última setmana
han visitat la ciutat de Teheran (capital d’Iran), Samarkanda
(Uzbekistan), la ciutat més antiga del món i Bukhara, altra ciutat
uzbeca en la qual havien de passar per un control de participants del
Mongol Ral·li.
Però, possiblement, la visita turística més espectacular de tot el
viatge la van fer a Turkmenistan. Concretament, mentre recorrien el
gran desert de Karakum, que ocupa el 70% del país, i és ric en gas i
petroli. A la meitat d’ell es troba el pou de Darvaza (Porta de
l’Infern); un cràter de 60 metres d’ample per 20 de profunditat que es
va crear per un error en un gaseoducte i del que, des de fa anys,
emergeix una llum que, de nit, es pot veure des de quilòmetres de
distància. Aqueista llum no és més que una flama constant que crema tot
el gas que emergeix de l’interior de la terra, oferint una postal
espectacular.
Escaparate
