[@more@]

´Dossiers´ arreplega matí el testimoniatge d’alacantins que van veure caure el mur de Berlín.

Tweet

DIA DEL "NOSTRE SENYOR ROBAT": 28 DE NOVEMBRE, una celebració amb més de 180 anys d’història….
[@more@]
Com cada any tradicionalment a Onil al mes de novembre, se celebra la
Festivitat del Nostre Senyor Robat, on es commemoren, esdeveniment
ocorreguts el 5 de novembre de 1824 a Onil, quan va ser furtada la
Sagrada Forma Consagrada i objectes per al Culte per Nicolás Bernabeu.

Després de la recerca incessant i incansable de la Sagrada Forma per
part dels veïns d’Onil i poblacions de la contornada, per fi el 28 de
Novembre de 1824, Teresa Carbonell, veïna de Tibi, troba la Sagrada
Forma al paratge conegut com "La Pedrera" de Tibi. El 29 de Novembre de
1824 torna la Sagrada Forma a la Vila d’Onil, on és rebuda amb grans
festejos per tots els seus veïns. Més de cent anys després el 28 de
novembre de 1943, D. Guillermo Hijarrubia, delegat del Sr. Arquebisbe
de València, autentifica la Sagrada Forma que roman incorrupta. I així
continua romanent fins als nostres dies la Sagrada Forma Incorrupta: el
Nostre Senyor Robat d’Onil.

En l’Església Parroquial Santiago
Apòstol d’Onil es poden contemplar, en horari de culte, les vidrieres
beneïdes, que il·lustren els esdeveniments de la troballa de la Sagrada
Forma Incorrupta, el "Nostre Senyor Robat" d’Onil, i actualment es
complixen 185 anys de la troballa…

PROGRAMA D’ACTES FESTES DEL NOSTRE SENYOR ROBAT ONIL 2009:

Divendres, 27 de Novembre:
– A les 00:00 h, 02:00 h. i 04:00 h.: Volteig general de campanes.
–
A les 22:00 h.: Volteig general de campanes i Cercavila pels carrers de
la població, a càrrec del Centre Instructiu Musical d’Onil.

Dissabte, 28 de Novembre, "DIA DEL NOSTRE SENYOR ROBAT":
–
A les 10:30 h.: Santa Missa Solemne amb sermó pel Rvdo. Sr. D. José
Tomás Marco Rico Vicari de la Parròquia del Salvador d’Elx i missa
cantada per la Coral Polifònica, a la que assistirà la Corporació
municipal
– A continuació, Solemne Processó Eucarística amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la Vila d’Onil.
– Després de la Processó, Exposició del Nostre Senyor Robat.
– A les 18:00 h.: Reserva del Nostre Senyor Robat, Santa Missa, Trisagi Solemne i Tridu Eucarístic.

Diumenge, 29 de Novembre:
– A les 11:00 h.: Santa Missa
– A continuació, Exposició del Nostre Senyor Robat.
– A les 19:00 h.: Reserva del Nostre Senyor Robat, Santa Missa Solemne, i Tridu Eucarístic.

Dilluns, 30 de Novembre:
– A les 11:00 hores: Santa Missa
– A continuació, Exposició del Nostre Senyor Robat.
– A les 19:00 hores, Reserva del Nostre Senyor Robat, Santa Missa Solemne i Tridu Eucarístic.

(S’invita
als veïns de tot el poble perquè guarnisquen les seues, fatxades,
balcons i carrers, però especialment als dels carrers per on discorre
la Processó del Nostre Senyor Robat)

PROGRAMA D’ACTES CULTURALS DE LA SETMANA CULTURAL DEL NOSTRE SENYOR ROBAT ONIL 2009.
AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL D’ONIL (Av. de la Constitució, 21)

Dissabte 21 Novembre:
TEATRE. El Grup NOSALTRES posarà en escena l’obra "Magnòlies d’Acer". 21.45 h. Auditori Centre Cultural. Preu entrada: 3€.
–
Sinopsi: La comèdia reflectix l’amistat en una història d’amors i
desamors, entre un grup de dones d’una xicoteta ciutat nord-americana,
però podria traslladar-se a qualsevol ciutat.
Durant el transcurs de la història passa el temps, concretament quatre èpoques de l’any diferenciades, de gener a Nadal.
En
el centre de la història està Shelby Eatenton. Al voltant d’ella i la
vida social i quotidiana de la població, va transcorrent tota l’obra,
des que comença fins al final. Sis grans amigues s’ajunten setmanalment
en la perruqueria, però l’única cosa que tenen en comú és aquest fet,
res més. Són completament distintes. Són pols oposats, però la seua
amistat està per damunt de tots els perjuís socials. En el saló de
bellesa TRUDY comenten i tafanegen el que succeïx en les seues vides i
en la dels altres.

-Del 23 al 28 de Novembre III EDICIÓ SETMANA DE LA MÚSICA:
Actuacions de l’Escola de Ballet, audicions de músics solistes de vent, corda i percussió.

-Dissabte 28 de Novembre:
20:00 h. Auditori Centre Cultural.
*Presentació del llibre "El Senyor de Banicadell", escrit per "Cames".
*Posteriorment, resolució del Jurat de la "X Biennal de Novell.la en València, Vila d´Onil".
*I per a finalitzar, Concert de Santa Cecília a càrrec del C.I.M.O.

X PELEGRINATGE TIBI-CASTALLA-ONIL: NOSTRE SENYOR ROBAT
Diumenge, 29 de novembre del 2009.

Pelegrinatge amb motiu de la Celebració de la Festivitat del Nostre
Senyor Robat, on es commemora, el que succeïx el 5 de novembre de 1824
a Onil, va ser furtada la Sagrada Forma Consagrada i objectes per al
Culte per Nicolás Bernabeu.

Després de la recerca incessant de
la Sagrada Forma dels veïns d’Onil i poblacions de la contornada, per
fi el 28 de Novembre de 1824, Teresa Carbonell, troba la Sagrada Forma
en “La Pedrera” de Tibi. El 29 de Novembre de 1824 torna la Sagrada
Forma a la Vila d’Onil, on és rebuda amb grans festejos per tots els
seus veïns. Més de cent anys després el 28 de novembre de 1943, D.
Guillermo Hijarrubia, delegat del Sr. Arquebisbe de València,
autentifica la Sagrada Forma que roman incorrupta. I així continua
romanent, des de fa 185 anys, fins als nostres dies la Sagrada Forma
Incorrupta, el Nostre Senyor Robat d’Onil.

Programació:
Eixida de l’Autobús cap a Tibi.
Eixida puntual a les 7 hores.
– Lloc eixida: Enfront del Convent de les Monges Justinianes d’Onil.
Arribada a Tibi aproximadament a les 07:30 hores.
A continuació desdejuni i benedicció de pelegrins.

Inici del Pelegrinatge
Inici de la marxa aproximadament a les 08:15 hores des de Tibi.
Esmorzar a les 10:30 hores (portar entrepà)
Pas per l’Església de Castalla sobre les 11:30 hores aproximadament.

Arribada
a Onil, sobre les 13:00 hores. Recepció dels pelegrins, en la Parròquia
de Santiago Apòstol, a continuació visita a la Capilla del Nostre
Senyor Robat. A continuació refrigeri al Palau Municipal d’Onil

Inscripcions: Ajuntament de Tibi, Centre Cultural d’Onil, Parròquia de
Castalla, Tourist Info de Castalla, Poliesportiu d’Ibi, Periòdic
Escaparate Ibi.
Preu Inscripció: 6 € per persona (Inclou revista 10é
aniversari, autobús, regal, desdejuni i picaeta). Inscripcions fins al
18 de novembre, limitades a 650 places.

Organitza: Escaparate, Grup Amics dels Muntanyes, M.I. Ajuntament d’Onil i Centre Excursionista Colivenc.
Col·laboren:
M.I. Ajuntament de Tibi, M.I. Ajuntament d’Ibi, M.I. Ajuntament de
Castalla, Parròquies d’Onil, Tibi i Castalla, Centre Cultural d’Onil,
Guàrdia Civil i Policies Locals de la Foia de Castalla.

Tweet

M.I. AJUNTAMENT D’ONIL-REGIDORIA DE TREBALL.
CURS totalment GRATUÏT dirigit a IMMIGRANTS desocupats/s’inscrits/des en les oficines del SERVEF.

[@more@]

OBJECTIU DEL CURS:
– L’alumne coneixerà les distintes àrees de la gestió empresarial, la qual cosa li permetrà crear, desenvolupar i controlar la seua pròpia empresa de la manera més eficient, aconseguint un estimat grau d’especialització que li facilitarà la busca i desenvolupament de noves oportunitats de negoci davant del Macro- mercat derivat de la Unió Econòmica i Monetària

MÒDULS FORMATIUS:

– Constitució d’una empresa i el pla d’empresa (45 h)
– Tècniques econòmic – financeres i comptables (143 h)
– Gestió fiscal (65 h)
– Gestió laboral (67 h)
– Màrqueting i vendes (30 h)
– Gestió de la qualitat (30 h)
– Prevenció de riscos laborals (20 h)
– Sensibilització mediambiental (9 h)

Calendari i horari: del 26/10/2009 al 15/04/2010 de 16:00 a 20:00 hores

Places molt limitades: 10 alumnes

Per a més informació: en el. 96 655 26 48

Tweet

Horari actes i itineraris:
10:00 h.: Concentració de cavalls al Recinte Firal (Prolong. Av. Constitució).
11:15 h.: Cercavila-Desfilada per la Vila d’Onil.
12:00 h.: Exposició de cavalls i carruatges.

[@more@]

Inscripció prévia als teléfons organització:
629010954
663811645

– Organitza: Associació de Cavalls La Foia.
– Col.labora: M.I. Ajuntament d’Onil.

Tweet

La destrucció d’ocupació en la comarca es va ralentir durant el mes passat al registrar-se només 17 nous desocupats. La major pujada de l’atur va correspondre a Ibi, amb 26 desocupats més, mentre que la baixada més important va anar a Onil, amb 34 menys.

[@more@]
Segons les dades facilitades per UGT, el nombre d’aturats de la comarca es va situar a l’octubre en 15.208 desocupats, després de registrar-se un increment de 17. Aquesta xifra contrasta amb la del mateix mes de l’any anterior, quan l’atur va pujar en 723 persones.
La major pujada ha correspost a Ibi, amb 26 desocupats més, seguida de Banyeres amb 25, Alcoi amb 9 i Beniarrés amb 7. En el costat contrari se situa Onil, on l’atur va descendir en 34 persones, seguida per Cocentaina amb 22 i Castalla amb 10
. Per sectors, en Serveis l’increment va anar de de 68 desocupats i en Agricultura de 3. Per contra, en Indústria l’atur va descendir en 26 persones, en Construcció en 25 i en sense ocupació anterior en 3. L’atur va pujar en 68 homes i ha baixat en 103 dones.
El secretari comarcal d’UGT, Vicente Prieto, va destacar que malgrat que l’increment no ha estat notable, es tracta del tercer mes consecutiu que creix l’atur, "i molt ens temem que aquesta va a ser la tònica fins a final d’any, encara que amb percentatges inferiors als de 2008".
El dirigent sindical advoca per "relanzar el diàleg social, ja que la situació és greu i exigeix una acció política consensuada". Per a UGT és necessari estimular la demanda, "i per a això -va afegir- és fonamental millorar el poder adquisitiu dels salaris a través dels acords pactats".

Tweet

Els prínceps d’Astúries Felipe i Letizia Ortiz, volen homenatjar a la seua filla amb aquest exemplar que eixirà a la venda a l’estat espanyol. Ja s’havien fabricat altres rèpliques de Leonor, la seua germana. Ara tornaran a eixir al mercat, amb diferents vestits.

[@more@] 

Amb
la finalitat d’homenatjar-la, aquest Nadal eixiran al mercat els
canells de la Infanta Sofia, segons va anunciar la fàbrica de joguets
d’Onil

Anys anteriors, la mateixa empresa va dissenyar dos nines a imatge
i semblança de la infanta Leonor pel que tenien una assignatura pendent
amb la segona filla dels prínceps d’Astúries Felipe i Letizia Ortiz, informa l’agència EFA.

La pròxima setmana la juguetera començarà a produir 5.000 exemplars
d’aquest model amb uniforme escolar i altre vestida amb un vestit roig,
que tindran un preu en el mercat d’uns 30 euros. "La idea va sorgir a partir de l’èxit que va tenir la nina de la Infanta Leonor l’any passat", va explicar el gerent de l’empresa, Marco Antonio Juan.

Tweet

El director del Secretariat de Cultura de la Universitat d’Alacant
Carles Cortés, ha inaugurat en el Auditori de la
Mediterrània de La Nucia les exposicions Eusebio Sempere,
procedent dels fons propis del MUA i l’exposició
col·lectiva L’aiguafort, El gravat com a vehicle d’expresió. Ambdues
mostres, que es podran visitar fins al 8 de gener, han estat
possibles gràcies a la col·laboració entre la Universitat d’Alacant
Seu Universitària de La Nucia i regidoria de
Cultura de l’Ajuntament de La Nucia. L’entrada a les
exposicions és lliure i gratuïta.

[@more@]

L’exposició Eusebio Sempere, situada en la Sala Llevant,
recorre diverses èpoques de l’artista d’Onil, un dels artistes
alacantins de major projecció internacional. Es tracta d’una
col·lecció de 27 serigrafies realitzades durant les
dècades dels 70 i 80 en les quals l’autor indaga, com
és habitual en ell, en la construcció de geometries i
sensacions a través del color.

L’exposició col·lectiva de 15 artistes titulada L’aiguafort, El
gravat com a vehicle d’expresió, que alberga la Sala Mestral, ha
estat possible gràcies a la col·laboració del Centre Ovidi Monllor
d’Alcoi. La mostra reuneix obres de 15 artistes
plàstics: Antoni Alegre Cremades, Néstor Basterretxea,
Arcadi Blasco, Manuel Boix, Rafael Canogar, Josep Díaz
Azorín, Pilar Dolz, José Luís Galícia, Joan
R. García Castejón, Joan El Genovés, Josep
Grau-Garriga, José Hernández, Sento Masià, Antoni
Miró, Wences Ambla. Encara que es mostren els diferents estils de
cada artista, l’element comú és la necessitat d’unir
tradició i innovació estètica, que ha marcat la
necessitat d’aprofundir en la possibilitat i la potencialitat
comunicadora de les seues obres, la finalitat de les quals ha estat la de crear una
complicitat amb el nou espectador immers en la cultura de la imatge
i de la informació.

Segons el regidor de Cultura de l’Ajuntament de La
Nucía, Julio Camacho, “durant 2 mesos tindrem en’l Auditori
dues exposicions de primer nivell gràcies a la col·laboració amb
la Universitat d’Alacant”

Tweet

Després dels últims actes vandálics produïts en el Mig Any, com les
pintades sobre el xorro o el lamentable estat que va quedar el Parc
Municipal després d’un botelló en el qual van participar més de 500
persones, l’alcaldessa, Elisa Ribera, va explicar que aquest tipus
d’actuacions “obliguen a destinar tots els anys centenars de milers
d’euros” en labors de neteja, reparació i substitució.
[@more@]
Aquestes gamberradas contra tests, bancs, papereres, zones de jocs
infantils, aspersors i gotej contenidors, arquetes, fonts
ornamentales, lavabos públics, lluminàries, jardineres, murs i tanques
“s’incrementen en les zones properes als llocs on es realitzen
botellons”, va indicar Ribera, que va afegir que el fet de netejar
aquestes zones “suposa una enorme despesa laboral, a més del dany en la
imatge del nostre poble”.

No obstant això, el que més destaca és “el perill” que aquestes accions
impliquen: bancs astellats, vidres trencats, senyals també trencats que
confonen al tràfic… “Tot açò pot generar accidents que, en menor o
major mesura, estem patint tots els ciutadans”, segons la primera edil,
que va realitzar una crida a la ciutadania “perquè tots col·laborem que
les nostres plaçes, façanes, carrers i poble en general siguen llocs
nets, segurs i agradables”.

Ribera va sentenciar que, “amb civisme, bones maneres, educació
ciutadana i respecte al patrimoni local” s’evitarà que els actes
vandálicos acaben costant “un ull de la cara” als veïns.

EDITORIAL
Qui no trenca, paga

Destaquen
en les nostres pàgines d’Onil i Castalla sengles notícies dedicades al
vandalisme rondaire, aquest que s’enceba amb el mobiliari urbà i amb el
patrimoni de les nostres ciutats i que costa un ull de la cara als
contribuents, que són tots els veïns. I no ho diem nosaltres sinó els
propis alcaldes dels municipis afectats per aquesta ona de gamberrisme:
netejar les pintades i arreglar o substituir les papereres, fanals,
bancs, tests i altres elements comuns (perquè són de tots, encara que
els trenquen només uns quants), costa cada any centenars de milers
d’euros que deixen de destinar-se a altra cosa per a poder utilitzar-se
en aquesta.

Quan, en una nit de festa mal entesa, un o més
desaprensivos, en més d’una ocasió autèntics fills de papà, trenquen
les lletres del monument als Moros i Cristians de Castalla o la font de
l’Ermita de la Sang o el cristall de la Llar del Pensionista o els
passos del Viacrucis o pintarrajean el xorro d’Onil o fan un botelló i
ho deixen tot fet unes raboses i ple de cristalls perquè es tallen els
xiquets, haurien de saber que les seues accions no van contra
l’alcalde, ni contra Camps, ni contra Zapatero (i molt menys contra
Rajoy); aqueixes destrosses, aqueixes pintades i aqueixa actitud
chulesca van contra tots els seus veïns, començant per la pròpia
família dels vándalos, que haurà de gratar-se la butxaca per a poder
pagar unes gracietas suposadament trasgresoras i fins i tot
reivindicatives de no se sap què.

Per això, la postura de
tolerància zero en aquests casos està més que clara, i així es demana
des dels ajuntaments. Primer, perquè aquest tipus d’accions atenta
contra el nostre entorn, la nostra Història i el nostre poble. I segon,
perquè ens costa diners. Així que la pròxima vegada que veja una mica
rar, cride a la Policia Local. Pel seu bé i pel bé de tots.

Escaparate

Tweet

Després dels últims actes vandálicos produïts en el Mig Any, com les
pintades sobre el Doll o el lamentable estat que va quedar el Parc
Municipal després d’un botellón en el qual van participar més de 500
persones, l’alcaldessa, Elisa Ribera, va explicar que aquest tipus
d’actuacions “obliguen a destinar tots els anys centenars de milers
d’euros” en labors de neteja, reparació i substitució.
[@more@]
Aquestes gamberradas contra tests, bancs, papereres, zones de jocs
infantils, aspersores i degotejos, contenidors, arquetes, fonts
ornamentales, lavabos públics, lluminàries, jardineres, murs i tanques
“s’incrementen en les zones properes als llocs on es realitzen
botellones”, va indicar Ribera, que va afegir que el fet de netejar
aquestes zones “suposa una enorme despesa laboral, a més del dany en la
imatge del nostre poble”.

No obstant això, el que més destaca és “el perill” que aquestes accions
impliquen: bancs astellats, vidres trencats, senyals també trencats que
confonen al tràfic… “Tot açò pot generar accidents que, en menor o
major mesura, estem patint tots els ciutadans”, segons la primera edil,
que va realitzar una crida a la ciutadania “perquè tots col·laborem que
les nostres places, façanes, carrers i poble en general siguen llocs
nets, segurs i agradables”.

Ribera va sentenciar que, “amb civisme, bones maneres, educació
ciutadana i respecte al patrimoni local” s’evitarà que els actes
vandálicos acaben costant “un ull de la cara” als veïns.

EDITORIAL
Qui no trenca, paga

Destaquen
en les nostres pàgines d’Onil i Castalla sengles notícies dedicades al
vandalisme rondaire, aquest que s’enceba amb el mobiliari urbà i amb el
patrimoni de les nostres ciutats i que costa un ull de la cara als
contribuents, que són tots els veïns. I no ho diem nosaltres sinó els
propis alcaldes dels municipis afectats per aquesta ona de gamberrisme:
netejar les pintades i arreglar o substituir les papereres, fanals,
bancs, tests i altres elements comuns (perquè són de tots, encara que
els trenquen només uns quants), costa cada any centenars de milers
d’euros que deixen de destinar-se a altra cosa per a poder utilitzar-se
en aquesta.

Quan, en una nit de festa mal entesa, un o més
desaprensivos, en més d’una ocasió autèntics fills de papà, trenquen
les lletres del monument als Moros i Cristians de Castalla o la font de
l’Ermita de la Sang o el cristall de la Llar del Pensionista o els
passos del Viacrucis o pintarrajean el Doll d’Onil o fan un botellón i
ho deixen tot fet unes raboses i ple de cristalls perquè es tallen els
xiquets, haurien de saber que les seues accions no van contra
l’alcalde, ni contra Camps, ni contra Zapatero (i molt menys contra
Rajoy); aqueixes destrosses, aqueixes pintades i aqueixa actitud
chulesca van contra tots els seus veïns, començant per la pròpia
família dels vándalos, que haurà de gratar-se la butxaca per a poder
pagar unes gracietas suposadament trasgresoras i fins i tot
reivindicatives de no se sap què.

Per això, la postura de
tolerància zero en aquests casos està més que clara, i així es demana
des dels ajuntaments. Primer, perquè aquest tipus d’accions atenta
contra el nostre entorn, la nostra Història i el nostre poble. I segon,
perquè ens costa diners. Així que la pròxima vegada que veja una mica
rar, cride a la Policia Local. Pel seu bé i pel bé de tots.

Escaparate

Tweet

César Bernabeu no es plantejava seguir els passos del seu pare i els
seus dos oncles en el negoci del joguet, fins al punt que havia enfocat
els seus estudis cap al sector de l’electricitat. No obstant això, fa
12 anys va decidir acceptar la proposta paterna si es fes càrrec de
l’adreça de les vendes i el màrqueting, i des de llavors l’empresa ha
experimentat un canvi radical, sobretot pel que fa a la concepció del
producte i a l’estratègia de comercialització. Bernabeu té molt clar
que "per a tenir èxit cal innovar i diferenciar-se del competidor",
filosofia aquesta que encaixa de ple amb el recent llançament de "Bebé
Glotón", el primer ninot lactant del mercat, que fins al moment ha
tingut una acollida sensacional.

[@more@]
Berjuan, una menuda empresa del
sector jugueter fundada en 1977 i situada a Onil, va formar part del
denominat Grup Brotons durant cinc anys, fins que en 2004 va decidir
iniciar una marxa independent. A partir de llavors, recorda César
Bernabeu, "vam haver de muntar pràcticament de zero la nostra xarxa
comercial, atès que fins a aqueix instant havíem estat funcionant amb
la del grup. Potenciem l’assistència a fires per a seguir en els
mercats internacionals i a poc a poc vam refer el mercat nacional que
havíem perdut. Va ser un treball dur i pacient, però que no obstant
això ha anat donant els seus fruits. En aquests moments disposem de 12
comercials dirigits per mi, que estan ampliant de forma paulatina les
nostres fronteres".
En l’actualitat l’empresa comercialitza 125
referències. "Tenim una gamma molt àmplia de nines passant per les
educatives, les clàssiques, les maniquís, a mesura i, sobretot,
mecàniques, que és en el que estem apostant d’una forma més decidida".
I és que per a César Bernabeu la clau de l’èxit, i més en els actuals
temps de crisis, està en "cercar sempre la diferenciació amb els
nostres competidors, tenint en compte factors tan importants com la
innovació, la qualitat i la seguretat".
El director de vendes de
Berjuan assenyala que, si bé l’actual conjuntura és complicada, "el
sector juguetero ve arrossegant una situació de crisi des de fa sis o
set anys a causa de la forta competència de Xina i els països asiàtics.
Aquest és el motiu que ens ha obligat a aguditzar l’enginy, perquè si
el client no veu una mica atractiu és molt complicat fer-se un buit en
el mercat".
I com mostra un botó. L’empresa acaba d’efectuar el
llançament de "Bebé Glotón", el primer ninot lactant del mercat, que
imita el gest de succionar quan se li acosta a un peto amb dues flors
que les xiquetes es col·loquen a l’altura del pit. "El projecte
-destaca- ha estat desenvolupat a través de l’Institut Tecnològic del
Joguet i compte amb el recolçament de la Federació Espanyola de la
Lactància Materna, que ha vist en aquest producte una fórmula per a
fomentar la lactància entre les xiquetes que el dia de matí vagen a ser
mares. La veritat és que el ninot ha estat una autèntica bomba, fins al
punt que hem duplicat les nostres previsions inicials i al final
fabricarem 24.000 unitats aquesta campanya, i perquè no podem elaborar
més".
Berjuan, a més, prepara la distribució d’aquest article a
Europa, Llatinoamèrica, Canadà i EEUU, país aquest en el qual fins i
tot es va desencadenar una polèmica per part d’alguns sectors que ho
ratllaven de sexista. "Gens més lluny de la realitat -assegura-, i a
més aquesta polèmica ens ha servit perquè també anem a introduir-nos en
aquest mercat".
Amb tot, el resultat és que, en aquests temps de
crisis, Berjuan incrementarà la seua facturació un 20%. "No sabem que
haguera passat de no haver llançat aquest producte. Per això insistisc
que l’arma per a ser competitiu és la innovació, sobretot si eres una
empresa menuda".
La deslocalització és un fenomen que ha
caracteritzat al sector en els últims temps, encara que aquest no és el
cas de Berjuan. Segons César Bernabeu, "en 30 anys mai hem fabricat a
Xina, perquè per a fer-lo fa mancada encarregar grans comandes i aquest
no és el cas de les empreses menudes com la nostra. No obstant això,
entenc que les multinacionals sí ho facen, perquè a part que la mà
d’obra és allí més barata, el canvi de l’euro enfront del dòlar és
altre element a tenir en compte".
Hi ha molts exemples d’empreses
familiars que s’han anat desmembrando amb cada salt de generació,
encara que aquest no és el cas de Berjuan. "És cert que això succeeix,
però en el nostre cas és bonic estar en família. Quan les coses van mal
tots ens donem suport, i quan van bé, ho gaudim i tenim motius per a
sentir-nos orgullosos".

Informacion

Tweet